PER QUÈ NO FAIG SERVIR EL "NO!"

Molts clients em pregunten sovint per què no poden dir-li NO! al gos. A vegades m'ho re-pregunten al cap d'un temps d'haver començar el procés de modificació de conducta o l'entrenament/educació del pelut.

No es que no es PUGUI. Es que es millor no fer-ho. El NO! presenta un seguit de contraindicacions segons els casos i hi ha més motius de pes per no utilitzar-lo com a norma general que per a fer-lo servir. Us interessa saber per què no faig servir el "NO!"? Feu un cop d'ull a la següent llista :

1. Component emocional. Els humans utilitzem el no per a moltes coses, amb diferents significats i entonacions durant tot el dia. Amb els gossos el solem utilitzar amb un to d'enuig, frustració i ira que sol provocar sempre la mateixa reacció en el pelut : evitar el conflicte. Això no té cap relació amb el fet que el gos conegui el significat del no, ni amb el fet que el gos se senti culpable per alguna cosa mal feta; el gos senzillament reacciona davant el to de veu i l'expressió facial i corporal del seu humà enfadat. Es millor utilitzar una senyal diferent sense aquesta connotació emocional negativa, amb un to neutre i només per a indicar que s'està anant per el mal camí.
2. Deriva negativa. Quan un gos mostra problemes de conducta, com reactivitat, conductes agressives, ansietat, por i estrès amb els seus derivats, etc., dir-li que NO! no només no serveix per res, encara empitjora les coses. El gos està fent el que pot i de la millor manera que sap per gestionar la situació donades les circumstàncies, si el que voleu es ajudar-lo i solucionar el problema, cridar-li que NO! es una mala solució : augmenta la tensió i l'estrès de l'animal propiciant i intensificant les males conductes en comptes de solucionar-les.
3. Dir NO! no educa. Dir NO no té cap component educatiu per si sol. Si el gos mossega un moble i li bordo "NO!" potser aconseguiré que pari uns segons o uns minuts, més que res per l'ensurt que s'ha emportat, però al cap de poca estona tornarà a rosegar el moble. Si utilitzem una senyal verbal per indicar que una conducta es incorrecta, l'hem d'acompanyar d'un aprenentatge perquè el gos entengui què es el que esperem que faci. Després d'indicar-li amb un so com "ah-ah" el que no volem que faci, el redirigirem cap a una activitat que sigui similar, útil, divertida i que no impliqui destrossar el mobiliari, com rosegar un kong. I quan ho faci, el felicitarem.
4. Conductes inhibides. A base de No's i mala bava, el màxim que aconseguirem es inhibir una conducta. Inhibir significa que el problema no desapareix, queda soterrat sota capes de por, aversió i una relació amb l'humà malmesa. No hem ajudat el gos a treballar i superar el problema de conducta, l'hem escombrat i amagat la brutícia sota una estora; la brutícia continua present i en qualsevol moment pot tornar-se a escampar. 
   

L'ACTITUD ES EL MÉS IMPORTANT PER TREBALLAR AMB EL TEU GOS

La majoria d'humans vivim una vida estressant. Estressant, frustrant, exigent amb nosaltres mateixos... Ens sentim cansats i de mal humor. Quan quedem amb els amics o parlem amb familiars, tot es negatiu i sembla que hi hagi una maleïda competició per veure qui ho està passant pitjor. Perdem la paciència fàcilment i, si bé amb desconeguts ens és més fàcil contenir-nos, amb els més propers (parella, germans, fills, animals) ens permetem donar via lliure a la mala hòstia, a la impaciència i a la intolerància. 

Transitem pel dia a dia com si arrosseguéssim una bola de metall lligada al turmell, esperant que arribi el dia de festa. Ens aixequem detestant la nostra feina o potser qualsevol altra cosa. I amb aquesta actitud negativa, no sembla que res tingui tendència a millorar. La nostra actitud davant tot allò que ens passa es el factor clau que determina si som capaços de ser feliços davant de qualsevol esdeveniment (fins i tot davant l'adversitat) o si senzillament hem decidit deixar-nos influir i anul·lar per la deriva negativista social.

Per què us parlo d'això? Perquè ho veig en la meva vida. Ho veig en els meus clients, en els meus familiars, en els meus amics. A vegades encara ho veig en mi. I el que es més important : el poder de canviar-ho el tenim nosaltres, cadascun de nosaltres al nostre interior.

Un company parlava a facebook del sentiment de fracàs que tenim els educadors quan un dels nostres clients desisteix i abandona el tractament de modificació de conducta, o l'entrenament. Ens ho prenem com quelcom personal, creiem que no hem sabut transmetre bé els conceptes i les necessitats del gos. Però no ens podem culpar de les decisions dels demés. Ens sap greu perquè molts estem en aquest món perquè ens encanten els gossos i volem treballar ajudant-los. Però a vegades no es pot.

També es cert que certs programes de televisió han instaurat la idea que modificar una conducta en un gos es qüestió de minuts. Una gran mentida. Mentida de les grosses. Els cervell dels gossos i la seva psicologia son complexes i les teràpies no difereixen tant de les que utilitzen els psicòlegs amb nosaltres, els humans. Cal temps, paciència, dedicació, ACTITUD.

Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.

Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.

Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.

Connecteu amb el gos i tot canviarà!

Regals per a gossos

D'aquí a pocs dies comencen les festes de Nadal. Com que està ple de gadgets i joguines per a regalar, he pensat que us podria ser útil una petita llista amb opcions interessants. Hi ha un xic de tot:

1. Joguines perquè el gos jugui sol, útils per a aquells que passem hores sols, que tenen problemes de comportament... :

- Fetch N Treat : el gos ha d'insertar la pilota al forat per obtenir la seva recompensa. Una forma de fer que treballin per aconseguir el seu menjar i que juguin a pilota.

- Ifetch : es un llançapilotes programable (diverses distancies) que serveix tant per a interiors com per a exteriors. Hi ha diversos models.

- Cleverpet : el més recent i impressionant, es una consola de jocs que estimula la intel·ligència del gos. Ha de resoldre problemes per obtenir la recompensa, es pot programar amb la nostra pròpia veu i controlar-ho des del mòbil i es evolutiu.

2. Joguines per a interactuar amb el nostre gos, millorar el nostre vincle i portar la relació a un nou nivell :

- Cordes elàstiques : permeten que el gos estiri, s'apropi i s'allunyi de nosaltres, son ideals per ensenyar-los a agafar i deixar anar objectes i proporcionen una activitat conjunta que requereix que gastin molta energia.

- Llença pilotes per jugar a cobrar : 

                                        

   

- Recompenses naturals d'alta qualitat : per donar-los després d'una bona sessió d'entrenament o joc, amagar-los-les i ensenyar-los a buscar, farcir una joguina interactiva... Hi ha banyes de cérvol, nervis, ossos, orelles, peix. El que vulgueu!

3. Joguines interactives que estimulen la intel·ligència i la resolució de problemes, clàssiques i més noves :

- k9 connectables : son peces de goma de diferent forma que es poden acoplar per formar estructures i farcir amb premis. El gos ha de descobrir com extreure el menjar de cadascuna.

- kong : les joguines kong sempre son una inversió segura. Des del kong clàssic no han parat de crear, jo sempre recomano el wobbler, però a la seva web trobareu moltes idees per als peluts.

4. Regala educació i entrenament amb el nostre val-regal, al teu gos o a un amic! Es un dels millors regals en els que s'inclou joc, aprenentatge, potenciar el vincle entre humà i gos i estimular la seva cognició!

Que passeu bones festes i entreu al 2017 amb energia, a l'estil caní!

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (3)

Ho havíem deixat aquí : 

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Es impressionant quan el canvi en la conducta comença

 fer-se evident i veus que el gos, davant allò que sol disparar-lo, 

es queda quiet, alerta i pensatiu i, al cap de pocs segons, 

es gira per mirar-te, venir corrents amb cara de felicitat 

per ser recompensat amb un joc divertit i dinàmic (o el reforçador que funcioni). Ha pres la decisió encertada i cal recompensar-lo. 

Això no s'aconsegueix en una setmana, eh? Primer ens cal tenir un bon vincle amb el pelut, treballar les seves preferències, fer que sigui optimista davant d'esdeveniments inesperats (en cas que, a part de caçador, sigui també pessimista), es necessari conèixer els mecanismes de l'estrès i quin es el llindar que cada gos no ha de sobrepassar durant el tractament, treballar la capacitat de concentració, autocontrol, trobar els reforçadors que ens serviran per reconduir la conducta, tenir un mínim d'exercicis sota senyal verbal, que sàpiga caminar sense tibar, canviar la seva percepció del món i fer-li entendre que la diversió està en nosaltres, que s'hi accedeix a través nostre! No us sembla increïble? Ho és perquè es possible aconseguir-ho... I tot a través del joc!

En Cauda feia això :

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

I ara fa això : 

Observa alerta però sense reaccionar

Pot ignorar els estímuls i caminar tranquil

He treballat dos mesos cada dia primer dins de casa, després al jardí. Ara hem començat la feina real, al carrer, al costat de les carreteres. Quan vam començar ell ja estava tan sensibilitzat que ja reaccionava entre 30 i 40 passes de distància dels cotxes (ja es llençava a bordar i a perseguir a aquesta distància), camions, motos i bicis. Ahir vam arribar a caminar a 5 passes de tot això. Quan tornàvem al cotxe ens va passar una autocaravana pel cantó i es va quedar tan pantxo! Ell era plenament conscient d'on estava, què li estava passant pel costat, però escollia continuar caminant i treballant amb aquesta humana tan boja perquè sabia que la recompensa realment li valia la pena! S'ho passa molt millor escollint treballar amb mi que sortint a perseguir el que sigui, molt més que arrencar a córrer mirant de caçar una furgoneta! 

Al final, treballo amb el que sé que funciona, m'adapto al gos i al que li funciona, utilitzant tots els recursos i exercicis i tractant-lo en positiu, fent que s'ho passi bé. El gos aprèn a prendre la millor decisió, es crea un comportament nou i alternatiu i es reforça. Poc a poc el gos abandona l'anterior comportament.

La feina no està acabada, encara hem de recórrer camí i aniré publicant els avenços fins que se solucioni del tot, però sé que ho aconseguirem. Hi ha esperança i solucions reals disponibles, així que no ho dubteu, si teniu un caçador a la família i us cal ajuda : contacteu amb Musell!

Enllaç amb els articles anteriors :
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/09/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (1)
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/10/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (2)

Bibliografia :

• Ibáñez, Marcos Javier i Perera, Míriam. Conducta y manejo avanzado en perros problemáticos. 2012, Díaz de Santos.
• Nieto Maceín, David. Etología del lobo y el perro. Análisis e interpretación de su conducta. 2015, Tundra.
• O'Heare, James. Tratado sobre la agresividad canina. 2007, KNS Ediciones.
• O'Heare, James, Neuropsicologia canina. 2006, KNS Ediciones.
• Stewart, Grisha. Behavior Adjustment Training 2.0: New Practical Techniques For Fear, Frustration, and Aggression. 2016, Direct Book Service. 

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (2)

A l'anterior article he explicat a grosso modo que hi ha gossos que manifesten certes conductes que son instintives i inadequades per a una correcta convivència en l'entorn humà. Sortir a passejar amb un gos que es llença endavant, borda, tiba, mossega a l'aire i no respon a res del que li puguem dir es molt frustrant i acaba fent que la persona s'enfadi (i que, a més, la seva esquena se'n ressenteixi) i acabi escridassant o castigant físicament l'animal que només està ensenyant una conducta que per a ell es NATURAL i no té res d'incorrecte. Recordeu que si voleu comprendre els gossos, cal que sigueu capaços d'adoptar el seu punt de vista quan calgui.

Si renyeu i castigueu un animal d'alt instint i motivació per fer allò que la naturalesa "li demana", sabeu què passarà? 

1. El gos no entendrà perquè l'estan cridant (això si es capaç d'escoltar-vos mentre l'estímul desencadenant està present). A més, quan el gos entra en aquest estat no es capaç d'escoltar-vos i un cop l'estímul ha desaparegut, cridar es encara més inútil i contraproduent que abans.
2. Si, a sobre, el pegueu, augmentareu el seu estrès, l'humiliareu, el frustrareu i malmetreu el vincle entre tots dos. Deixareu de ser el seu referent per a ser una possible amenaça i una font de coses negatives. El gos pot començar a deixar de col·laborar amb vosaltres i amb el temps, preferir fer qualsevol altra cosa abans que venir quan li demaneu, per exemple.
3. Descarregar el mal humor que provoquen aquestes conductes sobre el mateix gos només us ajuda a descarregar energia negativa a vosaltres, no al gos. El gos no aprendrà res, no li haureu ensenyat què es el que realment espereu que passi, què es el que us agradaria que ell faci davant aquestes situacions, així que serà un esforç inútil. Si necessiteu alliberar tensions deixeu el gos lligat a un arbre (o espereu a arribar a casa), respireu profundament, compteu fins a deu i atonyineu un coixí, un matalàs o un sac de boxa. 
4. Contràriament al que els humans solem pensar, escridassar un gos i/o pegar-li en aquestes situacions només serveix per augmentar el seu estat de nervis i la seva reactivitat. Imagineu-vos que esteu a punt de barallar-vos amb algú i teniu una persona donant-vos empentes i cridant-vos a l'orella que pareu d'una vegada, la tensió no para d'augmentar... Aquestes empentes i crits us tranquil·litzen o us posen encara pitjor?
5. Provocar un estrès encara més agut pot tenir moltes conseqüències que voldreu evitar, ben segur : pot tenir conseqüències a nivell físic si es cronifica, traduir-se en noves conductes no desitjades que ens agafin per sorpresa, fer que el gos es sensibilitzi encara més respecte allò que voleu fer desaparèixer, que faci associacions negatives relacionant el càstic amb estímuls que abans eren neutres,... i la llista pot continuar, us ho asseguro.

Aquestes conductes impulsives que provenen de la seqüència de cacera solen AUTOREFORÇAR-SE per elles mateixes. Això vol dir que cada cop que es presenta l'estímul i el gos pot executar la seva peculiar activitat de cacera, es premia a ell mateix. No aconseguireu reconduir de forma efectiva aquest problema amb càstics i/o activitats avorrides.

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

No us perdeu la tercera part per saber com es treballen i modifiquen aquestes conductes! 

Entrenar i modificar conductes indesitjades no es oli en un llum

Faig aquest breu post amb una imatge que fa uns dies que corre per les xarxes socials i que il·lustra perfectament com es el procés de modificar la conducta d'un gos (no us penseu que la dels humans es més lineal!). A tots ens agradaria que el procés fos ràpid, recte, fàcil i exitós, tot en un pim-pam! Però la realitat, que ens fa posar els peus a terra, es aquesta :

I es que una cosa es la teoria, els coneixements i la pràctica de què disposes com a professional i l'altra es que es impossible controlar tots els aspectes al voltant de l'execució del meravellós pla que has dissenyat per a un gos en concret. Nosaltres vivim en el món real, on just abans de girar la cantonada apareix un home amb caputxa muntant una bicicleta a tota pastilla o un gos s'acosta a saludar el teu, que es reactiu, tot i els esforços invertits en avisar el seu humà perquè no ho faci. 

Vivim en un món en què les conductes dels gossos poden estar molt arrelades i costar temps construir-ne de noves, en el que els gossos tenen emocions, intel·ligència, sentiments i sistema de percepció diferent al nostre. Vivim tots en un món amb electromagnetisme, marees, fenomens meteorològics i astronòmics. Fins i tot, vivim en un món on els humans es dediquen a celebrar dates escollides segons criteris propis fent explotar tones de pólvora, retronant timbals i fent centenars més d'excentricitats que els gossos no poden ni tenen perquè entendre. Un món on passen coses constantment, on les probabilitats estadístiques i l'aleatorietat ens rodegen. Tot afecta al procés de canviar la mentalitat i el comportament d'un gos. Moltes vegades avances quatre passes i en retrocedeixes dues. O tres. Però això es part del procés.

                     --------------------------------------------------------

A ells els demanem un alt grau de comprensió 

sobre la nostra espècie, una fe cega i una 

obediència total, quines coses. I a nosaltres, 

que ens creiem el melic del Sistema Solar, no 

se'ns pot demanar que mirem de prendre el 

punt de vista del gos i entendre com ell percep 

el món que compartim, conèixer les seves

regles i normes, com es comuniquen, què els 

motiva i els fa feliços...

                     --------------------------------------------------------

Bé, serveixi aquesta petita reflexió per a que us adoneu que quan un gos té problemes i busqueu ajuda profesional, tot segueix un procés que no es un camí de roses. Pot ser que no ho sigui per nosaltres així que imagineu-vos com deu ser per al propi gos...

Si necessiteu ajuda professional, contacteu amb Musell k9.

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (1)

Molts gossos mostren conductes inadequades que resulten molt molestes per a la seva família humana i que poden esdevenir d'alt risc si no es treballen adequadament ja que poden provocar accidents que resultin amb gossos i persones lesionades i ferides (o coses pitjors). De què us parlo? De conductes relacionades amb la seqüència de cacera : perseguir, assetjar i "caçar".

Perseguir, assetjar i "caçar" son tres parts incloses en la seqüència de cacera dels nostres amics gossos. El problema es que els gossos, a diferència dels llops, han estat seleccionats durant mil·lennis per a complir certes tasques, pel que, de la mateixa manera que hem alterat el seu aspecte exterior, també han patit canvis a nivell de comportament i d'instints. No es gens convenient que un gos destinat a pasturar ovelles les acabi matant i menjant, però si que ho és que aprengués a assetjar-les i perseguir-les per a poder-les conduir on el pastor li encarregui. Moltes races de cacera han estat seleccionades per a localitzar preses, seguir-les fins als caus o nius, portar les captures fins al caçador..., però sigui quin sigui el seu objectiu, els humans hem aconseguit "fer desaparèixer" o tallar les parts de la seqüència de cacera que no ens convenien. El resultat es que, i es el meu punt de vista com a professional, el gos es un animal "des-equilibrat" des de molts punts de vista. En el tema que ens ocupa, hem trencat l'equilibri d'un dels instints més profunds d'aquest animal, hem tallat l'execució de certes parts d'una seqüència que garanteix a l'animal alliberar-se de l'estrès provocat per les etapes d'assetjament, persecució i abatiment deixant-los sense la mort, deglució i rosegament de les restes de l'animal, però aquestes conductes continuen latents i em molts individus poden manifestar-se amb intensitat. Els gossos poden patir alts nivells d'excitació, estrès i ansietat però ja no tenen les eines naturals que els permetien fer net de totes les substàncies químiques que ruixen els seus cervells en aquest estat quan deriva de respostes d'activació d'aquest instint. 

Aquest "des-equilibri" pot tenir, i de fet té, moltes conseqüències a nivell de comportament, a nivell psicològic i neurològic. Però aquest es un tema que us pot resultar molt feixuc i que deixaré per a un futur article. El fet que s'hagi fet aquest esforç tan dur d'incidir en els instints de l'animal per a modelar-lo segons les nostres necessitats no significa que hagem triomfat en totes les races (o creuaments) ni en tots els individus de cadascuna d'aquestes. De la mateixa manera que poden aparèixer individus que s'allunyin dels estàndards (per un color atípic del pèl, per una orella doblegada, per un esperó que reapareix a les potes del darrera...), molts no mostren desviació de l'estàndard a nivell físic però si a nivell psicològic i/o d'instints. Poden aparèixer individus que mostrin una pulsió molt elevada per la cacera, en els que les parts indesitjades no estiguin inhibides. Potser teniu un gos preciós per fora, carinyós i educat com el que més, però quan veu passar un ciclista se li encén un interruptor molt poderós, quasi incontrolable, i no pot evitar seguir la pulsió interna que l'empeny a arrencar a córrer al seu darrera com si el perseguís el diable. Un ciclista, un runner, un conill, un patinador, un cotxe, un camió... Us sona? El gos es converteix en un hulk caní en dècimes de segon, per agafar una referència dels còmics, i en aquest estat no respon davant de res ni de ningú que no sigui l'imperiosa necessitat que sent i que se li ha ficat entre cella i cella.

Si heu viscut o esteu vivint aquesta situació sabreu com n'és de dur gestionar el dia a dia amb el gos. Els passeigs poden ser un infern, plens d'estrès i angoixa, i, passat un temps, comença a aparèixer la idea que som incapaços de continuar d'aquesta manera i que potser es millor tirar la tovallola. Creieu-me, us entenc. Us entenc perquè jo ho he viscut. Jo tinc un gos que persegueix tot tipus de coses en moviment. Jo tinc un gos que estic treballant i que comença a saber-se controlar, escoltar-me quan està en aquest estat alterat de consciència, a respondre quan li demano que faci aquest o aquell altre exercici. Us sembla increïble?

Hi ha esperança, us ho asseguro, només cal saber què heu de treballar, com ho heu de treballar i posar-vos a feinejar. Voleu saber com? A la segona part de l'article us ho explico.

La web de MUSELL!

Tenia ganes de publicar aquesta notícia : ja tenim la web de Musell operativa! Podeu fer click sobre l'enllaç :

http://musell.wixsite.com/musell

Crec que es important que les persones que busquen un educador caní puguin informar-se sobre qui estan a punt de contractar, com treballa, quina filosofia-ètica de treball segueix, on s'ha format i quina es la seva formació. En un món com el de l'educació, l'entrenament i la modificació de conducta canines en què, malauradament, no hi ha una regulació legal com sí existeix a altres països, al meu parer som els professionals del sector els que hem d'esforçar-nos en donar la informació, formar-nos i proporcionar el millor servei possible. Això es especialment important si tenim en compte que treballem amb dues espècies intel·ligents, emotives i que hi senten, humans i gossos, i es mereixen respecte, empatia i un tracte adequat.

Anirem millorant la web poc a poc, esperem donar bones notícies aviat i millorar encara més el servei, hi hauran sorpreses i nous reptes! Esteu convidats a entrar-hi i fer-hi un bon cop d'ull!

El significat del badall en els gossos

Sabeu què significa un badall en un gos, o quin es un dels possibles significats que té? Us heu trobat acabant de badallar i adonar-vos que el pelut està fent exactament el mateix? 

El següent text es una traducció d'un article de divulgació en anglès sobre un estudi publicat recentment, i parla d'aquest tema :

"Tots badallem quan estem cansats, però per als gossets aquest gest pot ser més que tan sols un increïblement adorable signe de cansament.

Estudis han mostrat que el badall d'un cadell pot ser a vegades un signe d'estrès, però en realitat també podria ser un signe d'empatia.

Investigadors de la la Universitat de Tokio van agafar un grup de 25 gossos i van fer que els seus propietaris i gent totalment desconeguda badallés davant seu.

Els gossos no només es van "contagiar" amb els badalls dels humans, sinó que badallaven amb més freqüència quan provenien del seu propietari, suggerint que la reacció està fortament afectada per lligams emocionals profunds.

Com es obvi, els gossos no poden comunicar-nos les seves emocions però si el contagi del badall es una senyal clau de l'empatia entre els humans, molts experts creuen que es una gran forma de saber com se sent un gos.

D'acord amb el Dr. Brian Hare de Dognition, que s'ha associat amb Purina Pro Pla BRIGHT MIND per a impulsar el coneixement de la cognició canina, aquest comportament pot haver permès als gossos i els humans formar grups units, ajudant així a assegurar als gossos el títol de "millor amic de l'home" que mantenen avui dia.

Així que si vostè es pregunta si el seu gosset preferit realment es preocupa per vostè, només cal que estiri l'esquena i badaaaaaaalli."

Font : 

http://www.aol.com/article/2016/06/06/the-meaning-behind-your-dogs-yawn-revealed/21390455/?ncid=txtlnkusaolc00000904

Altres fonts :

http://www.huffingtonpost.ca/2013/08/08/dogs-yawn-with-owners-_n_3727964.html

L'estudi ha estat publicat a : US science journal PLOS One

Aquest fenomen no només es dóna entre els humans, hi ha altres espècies que es contagien els badalls (altres primats, per exemple) i es a conseqüència de tenir estructures cerebrals molt similars, entre les que es troben les neurones mirall. 

Què en penseu d'aquesta notícia? Fareu la prova?

Consells útils per quan arriba la calor

Humans i humanes que compartiu la vostra vida amb peluts, ja sabeu que, amb aquestes calorades que tot just comencen, els nostres amics necessiten un extra d'hidratació! Es bàsic per evitar que pateixin el ten temut COP DE CALOR. Uns quants consells :

1.- Si teniu per costum deixar el gos al jardí, procureu que tingui zones d'ombra on amagar-se de la solana. Mireu de no deixar-lo fora en hores punta o durant onades de calor intenses.

L'ombra del boix, molt cotitzada a casa nostra

2.- Procureu que sempre tingui aigua fresca disponible! Poseu un recipient extra de bona aigua a l'abast del pelut! Podeu adquirir un abeurador automàtic per assegurar-vos el subministrament!

3.- Si el vostre gos es vellet o té problemes de salut ( o es de color negre! ), potser convindria que es quedés a l'interior de casa o preparar-li una zona a cobert al racó més fresc del pati o del jardí.

4.- Si al vostre pelut li agrada remullar-se, també podem instal·lar una piscineta o una palangana ben grossa (per gossos de mida mitjana o petita) perquè s'hi puguin banyar! Poseu-la a l'ombra perquè l'aigua no s'escalfi!

En Cauda i en Piti, especialistes en deixar l'aigua marró en 30 segons!

5.- Aprofiteu sempre que pugueu per remullar el musell del vostre gos aplicant-li aigua amb la mà! Va molt bé per refrescar-los.

6.- No sortiu a passejar en hores de calor intensa ni durant molta estona. Si el porteu a fer exercici, assegureu-vos que teniu aigua suficient per anar-li oferint! I si us fa falta utilitzar un morrió, vigileu que pugui obrir la boca per transpirar i que li permeti beure aigua. Hi han models pensats específicament per això i son més còmodes i segurs pels animals que no els morrions de tela o nylon.

7.- Si al vostre poble hi han platjes habilitades per anar-hi amb gossos, porteu-los a passar-hi una bona estona! Una remullada al riu ( en zones segures, sempre) també es una bona experiència!

8.- No deixeu el vostre gos MAI tancat al cotxe! Ni tan sols si deixeu la finestra un xic oberta : ells no transpiren com nosaltres i son molt més propensos a reescalfar-se! 

9.- Si sospiteu que el vostre gos pateix un cop de calor, seguiu aquests consells : 

• Porteu-lo a una zona fresca, per exemple gespa a l'ombra o un terra ben fresquet.
• Humitegeu-li el cap amb aigua i apliqueu unes tovalloles mullades amb aigua freda als engonals, aixelles, coll i cap.
• Si el gos està conscient podeu prosseguir ruixant-lo amb aigua a 20ºC, amb una ma per exemple.
• Per ajudar-lo i fer que entri aire humit als pulmons, poseu un glaçó davant la trufa per humitejar-li.
• No l'obligueu a beure aigua (aneu-li oferint un cop s'estabilitzi la temperatura), controleu la temperatura fins que baixi dels 39º.

10.- Pels urbanites : no traieu el pelut a passejar per l'asfalt a les hores de més calor, es poden ferir i cremar els coixinets dels peus i, a part de dolorós, es una zona difícil de curar. Imagineu-vos sortir amb els peus descalços a trepitjar aquell asfalt mig bullint durant mitja horeta..., espantós, no creieu?

Sigueu responsables, els peluts depenen de nosaltres! Molt de compte amb la caloreta!!

Comenteu, compartiu i que tingueu molt bon estiu!

Feu-vos seguidors de la nostra pàgina! www.facebook.com/etologicus