Nens i gossos! Gossos i nens!

Nens i gossos! Gossos i nens!

Heus aquí un dels motius de preocupació més habituals dels nostres dies per a les famílies que tenen criatures petites i per a les parelles que conviuen amb peluts i que estan a punt de ser pares! L'arribada d'un bebè a casa no té perquè comportar cap trastorn de comportament sempre que fem tot el possible per habituar els nostres gossos a la nova situació abans que es produeixi. Evidentment hi hauran canvis a casa, hi hauran canvis en les rutines familiars, però si fem el possible per ajudar els nostres peluts en aquesta nova situació, no hem de tenir problemes. D'això parlaré en aquest post : l'arribada d'un nadó en una casa de peluts.

L'arribada d'un nadó... Em ve al cap quan em vaig quedar embarassada; un cop fet el test d'embaràs ens va tocar revisió al veterinari amb els tres peluts i recordo que em va preguntar si no havia notat cap canvi de comportament. I sabeu què : doncs si! Va ser una de les coses que em va fer sospitar que podia estar embarassada! Quin canvi vaig notar? Doncs els gossos, els tres, estaven més "enganxosos" del que es normal. Em fa riure quan recordo que es posaven tots tres asseguts al meu davant en formació de semicercle i em miraven intensament. I jo pensava : "però què?"...

Amb això vull dir que els gossos, amb el seu olfacte i la seva sensibilitat, poden saber que estem gestant un nou membre de la família abans que ho sapiguem nosaltres. I què podem fer nosaltres per a que l'arribada del nou membre de la manada no sigui gens traumàtica? 

Tot això :

· Habituar el pelut als sons d'un bebè. Per Internet podeu trobar pistes d'àudio de plors, gemecs, riures, i diverses vocalitzacions. O, si teniu parents o coneguts que tinguin bebès, els podeu demanar permís per a gravar-los amb una aplicació de gravació de veu del vostre mòbil. Quan reproduïu l'àudio per al vostre gos, recordeu de premiar-lo sempre que es mostri tranquil i relaxat. Estareu condicionant la seva conducta, fomentant que no s'exciti un cop senti els sorollets reals que farà el/la vostre/a fill/a quan sigui a casa.
· Un cop tingueu l'habitació de la criatura muntada, feu-li una visita guiada al gos. Deixeu que ensumi el bressol, el canviador, els bolquers per a estrenar i tot el que calgui. Feu-ho més d'una vegada.
· Podeu fer servir un peluix dels que us hagin regalat per el/la bebè com si fos la vostra criatura i practicar un xic d'obediència amb el pelut. O compreu-vos una nina hiperrealista d'aquestes que estan de moda, el que vulgueu! D'aquesta manera s'acostumarà a fer-vos cas mentre tingueu les mans ocupades i no ho veurà estrany.
· Acostumar-lo a estar més estones sol. Com? Fer caminades (podeu aprofitar per entrenar-lo per passejar al costat del cotxet del bebè de forma tranquil·la, de passada) a horaris variables, habituar-lo a joguines interactives, acostumar-lo a quedar-se sol en una habitació diferent a la vostra a intervals de temps cada vegada més extensos...
· Si el pelut no ha rebut cap curs d'educació en obediència, us recomano que poseu fil a l'agulla. Ho agraireu quan hagi nascut la criatura i no hagueu de bregar físicament amb el vostre company de la família canina.

Un cop neixi la criatura :

· Que el pare, en algun dels viatges que faci a casa, aprofiti per portar un bolquer brut perquè el gos l'ensumi. I robeta que el bebè hagi fet servir també. Així en coneixerà l'olor per a quan portem el/la nostre/a fill/a a casa.
· El dia de la triomfal tornada a casa de la, ara ja, família humana, presentarem el bebè al gos amb cura, si es possible fora de casa. Deixarem que el gos l'ensumi (de forma respectuosa) i en recompensarem una actitut tranquil·la. No cal que li acostem la cara del bebè.
· Continuarem exercitant el nostre amic pelut amb passejades i posarem en pràctica tot el que hem assajat els mesos anteriors.

Portar tots aquests consells a la pràctica no es, en cap cas, cap garantia que no apareguin trastorns de conducta, tot sigui dit. Però si que es quelcom fonamental per a procurar que la convivència no es malmeti. Li proporcionem al gos eines de gestió de les seves emocions i de la seva conducta exposant-lo a noves situacions, i, de fet, això disminueix les probabilitats de que apareguin problemes un cop tinguem el bebè a casa. 

I ara unes consideracions finals. No vull ser alarmista, res més lluny de la meva intenció. Però hem de ser realistes i hem de tenir seny. Els cànids son depredadors. Fa mil·lennis que conviuen amb nosaltres i hem estat capaços d'eliminar certes conductes a través de la selecció genètica, però un bebè es un ésser dèbil que emet sons aguts : es una possible presa. No podem deixar MAI un bebè a soles amb un gos. No podem esperar que el gos sigui la nostra cangur. No podem fiar-nos del nostre gos només perquè creguem que "es molt bo". Tant es com es comporti amb nosaltres, un bebè pot despertar l'instint de caça del més mansoi dels gossos que mai hagi existit. La relació del bebè i del gos sempre requereix SUPERVISIÓ per part nostra.

En un proper article parlaré de la relació entre els peluts i els nens un cop comencen a caminar, de què hem d'ensenyar als nostres fills i de les coses que podem fer perquè s'estableixi una relació sana i correcta.

Espero que trobeu aquesta informació interessant i, sobretot : ÚTIL! 

Educant en positiu

El món de l'educació canina ha fet un gran canvi en poques dècades. Un canvi a millor, es clar. Abans solien utilitzar-se mètodes coercitius, amb càstics corporals, instruments que ara cataloguem com de tortura ( si : els collars de pues, els collars elèctrics, d'estrangulament, etc ), mètodes que es basaven en la idea que el gos ha de ésser "dominat" com si, no em cansaré de repetir-ho, els cànids fossin una espècie demoníaca sorgida de l'inframón, com un Cerber, que només tenen una idea fixa : intentar dominar-nos per esdevenir els líders de la manada. 

Actualment cada vegada s'utilitzen més mètodes "positius". El reforçament positiu esdevé un recurs poderós a l'hora d'educar els gossos. Què es un reforç positiu? Doncs, per dir-ho de forma entenedora, es quelcom agradable per al gos : carícies, menjar, joc o joguines... Deixem enrere els càstics (verbals o físics) que solien fer-se servir com a reforços negatius (un estímul que el gos desitja evitar) i ens centrem en premiar els comportaments i les conductes desitjades. Així quan ensenyem, per exemple, a un pelut el comandament "seu" procurarem que executi el moviment (posar el cul a terra) per ell mateix i, un cop ho aconsegueixi, immediatament li donarem un premi. Així entén ràpidament i de forma agradable què es el que aquests humans bojos li estem demanant que faci!

El reforçament positiu no només s'utilitza per a educar en obediència, ensenyar trucs o educar els gossos de treball, sinó que es una eina molt valuosa en el camp de la modificació de comportament. Perquè m'entengueu : no serveix de res refregar el morro d'un ca pel damunt d'un pixum dient-li (o cridant) "no!", bàsicament perquè podem estar reforçant la seva conducta sense saber-ho o, encara pitjor, confonent el pobre animal i/o creant un trastorn de comportament. Es millor ignorar el fet, netejar-ho discretament i premiar el nostre/a company/a quan faci les seves necessitats al lloc que desitgem! Amb rapidesa entendran el missatge, molt millor amb reforçament positiu, es clar!

Si totes aquestes explicacions no fossin suficients, parlarem de neurones. Les sinapsis que es creen educant en positiu esdevenen camins més i més ràpids a recórrer cada vegada que premiem una conducta. A alguns no els agradarà la comparació però, de la mateixa manera que als bebès fins que tenen cert domini del llenguatge se'ls estan formant les connexions entre neurones i el fet d'educar-los i tractar-los amb amor fa que es creïn unes sinapsis que reforcen la seva autoestima i capacitat de gestionar les emocions, sinapsis que poden mantenir-se inalterables i que marcaran el seu caràcter i la seva forma d'enfrontar-se al món quan siguin adults, amb els peluts passa el mateix. Es molt més efectiu educar un gos respectant el seu temperament, de forma personalitzada, amb mètodes positius i amens, fent que les seves neurones hagin de treballar, que no pas castigant-lo, de la manera que sigui.

Per acabar l'article de la setmana una petita consideració : no sé perquè costa tant d'entendre, aquí a casa nostra, com n'és d'important proporcionar una educació bàsica als nostres peluts. Als països on això es un fet normalitzat i evident, en què comencen les classes quan els peluts son uns cadells, no hi ha el mateix percentatge d'agressions contra humans, ni d'abandonaments. Es clar que els nostres Canis familiaris fa molts mil·lennis que conviuen amb nosaltres però els cal educació per entendre què poden i no poden fer, quins comportaments son acceptables entre els seus congèneres i entre ells i nosaltres. I als humans, per descomptat, ens cal adquirir més coneixements sobre la naturalesa, els instints i la comunicació dels cànids. En un proper article parlaré de malentesos que se solen donar entre la nostra espècie i la dels nostres peluts!

Que tingueu bona setmana i sigueu sempre Eto-Logicus! 

Tinc un pelut escapista!

Els vostres peluts son uns reis de l'escapisme? Esteu farts d'anar a passejar pels camps i boscos acompanyats dels nostres inseparables amics de quatre potes, deixar-los córrer i explorar lliurement sense corretja i patir constantment preguntant-vos si, arribat el cas, us faran cas quan els demanem que vinguin?

A veure, si el nostre pelut ha rebut les necessàries classes d'ensinistrament en obediència ja ha de saber respondre positivament al comandament "vine". Però si no li hem proporcionat aquest recurs, us explico una manera senzilla d'assegurar-vos que el gos torni quan sigui l'hora de marxar o quan li demaneu pel motiu que sigui. Farem que aprengui a venir utilitzant un xiulet. 

Un xiulet? Doncs si. Si us fa vergonya anar xiulant pel bosc recordeu perquè ho feu : hem d'aconseguir que el pelut vingui a nosaltres. La majoria de gossos, per naturalesa, no solen allunyar-se a massa distància dels seus humans; van endavant i enrere o van viatjant, anant i venint, pels laterals, sempre al nostre voltant. Tornen com per assegurar-se que no hem fugit, que no ens ha passat res. I si nosaltres caminem tres quilòmetres, ells, amb tanta anada i tornada, fan el doble o el triple de distància en recorregut! Però sé el que esteu pensant : el meu gos es dels que no torna! Si el deixo anar segur que s'escapa i llavors em passo hores (o fins i tot dies) per recuperar-lo. Races com el Siberian Husky tenen aquest tipus de comportament de fuga. Pot estar relacionat amb conductes depredatòries o amb la funció per a la qual els van seleccionar genèticament : córrer. Córrer i arrossegar.

Llavors, com funciona això del xiulet? Començarem dins de casa. Comprarem un xiulet i ens abastirem dels premis preferits del nostre pelut. Quan el gos estigui distret, al seu aire, xiularem una vegada. Observarem la reacció del pelut; segurament quedarà desconcertat, però al cap d'uns segons (si no es molt tímid o poruc) vindrà a investigar què es aquesta andròmina cridanera i estrident. Quan arribi on som nosaltres li donarem un premi. Atenció : el premi ha de ser allò que més li agradi en aquesta vida : una joguina, un tall de pollastre, un tros de pinso, una carícia...el que el torni boig! A cada gos el motiva una cosa, hem d'aprofitar-ho. Anirem practicant l'exercici xiular-resposta-premi (la resposta es que el gos vingui) diverses vegades al dia, preferentment quan el pelut estigui distret o dedicat a alguna activitat que requereixi concentració.

En poc temps captarà el missatge : si acudeixo quan sento el xiulet, rebo una recompensa meravellosa! Quan veiem que ha automatitzat el missatge, es a dir, que el temps de reacció entre que sent el xiulet i ve fins a nosaltres es mínim, començarem a aplicar l'exercici a l'aire lliure. Podem anar a recórrer senders coneguts pel bosc i practicar quan el pelut s'allunyi a investigar. Recordeu sempre reforçar la seva resposta amb un premi quan vingui! I felicitar-lo efusivament! 

Amb aquest simple exercici hem creat una conducta condicionada i podreu deixar de cridar com uns esperitats quan ja comenceu a perdre la paciència; com que el gos relacionarà el xiulet amb el seu premi preferit, vindrà ràpidament. 

Proveu-ho i si teniu algun dubte o voleu comentar alguna cosa, no ho dubteu, estic a la vostra disposició!