Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

29 de maig 2014

Prevenir accidents amb la canalla

Sabem que la gran majoria de gossos son boníssims i tolerants amb la canalla i hi confiem completament però : qualsevol gos pot mossegar! Cada pelut tolera un nivell d'estrès determinat, cadascun ha estat socialitzat d'una manera diferent i, no em cansaré mai de repetir-ho , encara que se'ns oblidi : un gos es un depredador. Tot i que la majoria posaríem la mà al foc pel comportament dels nostres peluts, qualsevol gos pot ser provocat i pot acabar mossegant. I pel que respecta als nens, sobretot bebès i petits de més de dos anys, una mossegada pot ser molt greu i acabar costant-los la vida.

Fa un temps vaig publicar dues entrades en què parlava de què podem fer per preparar els gossos per l'arribada d'un nadó i altres consideracions útils sobre com gestionar la relació entre gossos i nens, aquí i aquí

Aquest cartell que us deixo m'agrada molt perquè es senzill i entenedor. Un bebè o un nen MAI s'han de deixar sols amb un gos. Sempre han d'estar activament supervisats per un adult. Poden semblar molt tendres les fotografies i els videos de bebès al damunt dels gossos, o estirant-los les orelles, aixecant-los els llavis..., però no hauriem de deixar que els petits féssin aquestes coses : son accions que comporten un risc i que no respecten l'animal des del punt de vista de la seva àrea de comfort, de la irritabilitat, de la reactivitat... Pensem que els responsables de fer que entre gos i bebè s'estableixi una relació segura, de confiança, som els adults. Hem d'habituar els gossos a estar amb bebès. Hem d'educar els bebès/nens en la millor manera de relacionar-se amb els gossos. I es que, al final, quan un gos mossega es culpa nostra, no de l'animal.



Tradueixo el cartell :

 "Els cinc tipus de supervisió" :

1.- Absent : L'adult no es a l'habitació amb el gos i el bebè/nen.
2.- Passiva : L'adult es a la mateixa habitació però està distret i no mira.
3.- Reactiva : Actuant davant la proximitat de gos i nen.
4.- Proactiva : planejant i preparant separacions segures.
5.- Activa : Supervisió totalment activa de l'adult.

El color ens marca la perillositat, però tingueu en compte que l'actitud dels pares de la "supervisió reactiva" es perillosa : reaccionant amb alarma i nerviosisme cada vegada que el petit vol acostar-se al gos o a l'inrevés pot acabar provocant una resposta agressiva en el pelut, alarmat per la nostra actitud. Hem de mantenir la calma i, si el gos no pateix cap trastorn de comportament previ, facilitar el contacte entre tots dos amb una supervisió activa.

També us deixo un enllaç amb informació i estadístiques sobre prevenció de la mossegada, un recull de coses interessants que han sortit de la National Dog Bite Prevention week :

No em vull estendre més, comentaris i dubtes son benvinguts!
Feu-vos seguidors/es del nostre facebook!

17 de maig 2014

Neotènia

Aquesta setmana parlarem de la neotènia. Una paraula no massa coneguda pel públic en general. La neotènia no es una malaltia, no es un nou tipus de cuc de la solitària intestinal tot i que la paraula sigui semblant!

Neotènia es un terme que prové de les paraules gregues "neo" (jove) i "teinen" (extendre) i s'utilitza per definir la persistència de característiques juvenils en organismes ja adults. Literalment ho podríem traduir com a "estendre la joventut". Què significa això quan ens referim als nostres peluts? Doncs que el gos, com a espècie descendent del llop, podria considerar-se com un llobató perpetu. Perquè? Doncs perquè els humans, domesticant el llop, es van dedicar a fer criar els exemplars que presentaven certes característiques, les que els semblaven més adients per a la coexistència, i aquests eren els que presentaven comportaments i morfologia lligada amb característiques infantils, per exemple : orelles caigudes, bordar en comptes d'udolar, menys tendència a fugir de la presència humana, comportament submís i juganer, etc.

Els gossos no son llops. Això que sembla tan evident i lògic no ho és per molta gent. El Canis familiaris, tot i que continua podent-se hibridar amb exemplars dels seus ancestres, es una subespècie del llop. Quines son les diferències principals? Una petita llista :

* Els gossos no necessiten caçar per alimentar-se. L'ésser humà li proporciona l'aliment i, a través de la selecció d'exemplars, ha inhibit certes parts de la seqüència de caça per a poder utilitzar-los per a feines com el pastoreig.

* Les gosses tenen 2 o 3 zels cada any, les llobes només 1, de forma sincronitzada i a la primavera. Així que els gossos tenen una activitat sexual més intensa que els llops

* Els humans seleccionen els exemplars per a la reproducció, així que els gossos no poden triar pel seu compte com si farien en estat salvatge.

* Els gossos no atorguen cures parentals, ja que no tenen la certesa de la seva paternitat. 

* Els gossos tenen menys tendència a fugir dels humans i les seves reaccions primàries d'emergència són més dèbils. Els llops no s'acosten mai als humans i, si ho fan, a la mínima sospita fugen cames ajudeu-me. No us sembla estrany que en Félix Rodríguez de la Fuente estigués rodejat de llops, que els pogués tocar i deixar-se llepar? ...

Així doncs, ja ho sabeu. El gos, en comparació amb el llop, es com un cadell perpetu. Hi ha races més properes als seus ancestres, com els Alaska Malamute o els Husky Siberiana, que encara mantenen característiques com l'udol i que físicament s'assemblen molt als seus avantpassats i races com els Boxer que són exemples clàssics de neotènia, tant físicament com de caràcter.



Husky Siberià

Llop ibèric

Bòxer






Segueix la nostra pàgina a facebook!