GOSSIFICAR CASA NOSTRA (1)

Em satisfà molt la volada que està agafant el concepte d'enriquir ambientalment les nostres llars per als gats i els gossos, de veritat. Es cert que han hagut de passar molts anys perquè s'hagi arribat a considerar seriosament que els nostres companys domèstics també tenen la necessitat de viure en un entorn ric i estimulant que pugui suplir la seva manca d'accés a l'hàbitat i les activitats que els pertoca segons la seva naturalesa. Però m'enerva que la majoria dediqui més esforços a adequar la vivenda i incloure nous recursos i estructures per als gats i haver de llegir que ho necessiten més que els gossos... I no es cert. Des d'aquest blog vull encunyar i posar en circulació un nou terme : GOSSIFICAR. I hi dedicarem dos articles, per començar.

El problema real rau en que pot semblar que gatificar la casa es més senzill i que crea menys destorbs que fer-ho pensant en un gos. Segurament es perquè la majoria d'estructures per als gats es col·loquen en alçada i aprofitant espais que no fem servir. Els més dedicats fan forats a tabics i parets perquè els mixos passin d'una habitació a l'altra quan vulguin, instal·len passarel·les, hamaques, columnes, estanteries, autèntics castells interactius, plantes,... tot el que us vulgueu imaginar i més. 

Però, perquè som tan considerats amb els gats i no tant amb els gossos? Perquè no paro de veure articles i vídeos sobre cases gatificades de forma genial i encara es hora que en trobi algun sobre llars gossificades? Hi ha molts gossos que necessitarien tenir la llar gossificada, ja sigui perquè no en surten mai (ni tan sols a passejar), perquè passen moltes hores sols , no disposen d'un pati o un jardí on puguin sortir a estirar les potes (jardins que us recomano gossificar, sisplau!)... Posem fil a l'agulla i apliquem mesures d'enriquiment ambiental per als nostres estimats peluts? No es tant difícil, no hem de fer grans obres dins de casa ni fer res estrambòtic, només proporcionarem recursos als magnífics peluts perquè tinguin elements per entretenir-se, interactuar, jugar, amagar-se i treballar per buscar el seu menjar.

Primer : quines necessitats tenen els "gossos lliures"?

´
Hi ha diverses espècies de cànids al món i les seves estratègies de supervivència presenten evidents variacions degudes a l'adaptació al medi (des del nombre d'exemplars per manada -o l'absència de la manada- fins a les estratègies de cacera, etc), ara no entrarem a explicar ni debatre-ho. La pregunta, però, es : segons el que en sabem, què faria un gos en llibertat? Em sembla que es la pregunta que cal que responem abans de buscar solucions per gossificar casa nostra :

1.- Un gos lliure es busca el seu menjar. Rastreja preses, organitza caceres amb la seva manada i persegueix la presa per acabar, si té sort, abatint-la i menjant-se-la.

Manada de licaons (gossos salvatges africans) preparant la cacera.

2.- Explora el seu entorn, ensuma, rastreja i exerceix de carronyaire si en té l'oportunitat i té gana.
3.- Explora nous territoris i pot recórrer desenes de quilòmetres cada dia. Defensa el seu territori si percep una potencial amenaça.

4.-  Juga i interacciona socialment amb els altres membres de la manada.

Llops interactuant i emetent senyals d'apaivagament. Son una espècie molt social.

5.- Té accés a aigua, preferiblement aigua corrent, l'aigua corrent es menys probable que el faci emmalaltir, però si la necessitat apreta no tenen problema en beure aigua estancada.

6.- Té accés a refugi contra el sol i les inclemències.

7.- Pot enterrar trossos de preses o menjar regurgitat per a desenterrar-lo quan li faci falta, com un petit "rebost". També fan forats per construir-se una madriguera, per a refrescar-se o per divertir-se, entre altres motivacions. 

8.- Deixa la seva empremta hormonal a terra i a arbres i arbusts amb diferents objectius, com marcar el territori, indicar que s'està buscant parella, etc.

9.- Disposa d'un lloc tranquil i segur per a descansar.
10.- Disposa d'un cau on parir i tenir cura de les cries, en cas de les femelles, un amagatall segur.

Femella de llop gris amb cadells a la madriguera

11.- Utilitza la seva intel·ligència per resoldre problemes i reptes del dia a dia.

12.- Competeix amb alguns congèneres per l'accés a recursos valuosos com pot ser el menjar, una parella per reproduïr-se...

13.- Trobar parella per reproduïr-se i perpetuar el seu ADN.

Segon : quines necessitats té un gos domèstic?

Queda clar que els gossos que tenim a casa descendeixen del llop però han patit modificacions en la seva morfologia i el seu caràcter que els diferencien dels seus ancestres. Deixant de banda l'eterna discussió acadèmica sobre les similituds i diferències entre les dues espècies, el que volem es respondre el següent : quines son les necessitats reals d'aquest pelut que dorm amb el cap sobre els meus peus i enroscat com un cargol?

1.- Un gos  necessita menjar. Ara bé, nosaltres podem retornar-li algun sentit a la seva vida, apropar-lo a la seva naturalesa i fer que es busqui el seu menjar. Amagar-li el pinso o la carn perquè hagi de fer servir el nas, rastrejar i trobar-ho es un bon substitut de les seves caceres en manada.
2.- Si, els gossos de casa també necessiten explorar. Donar sortida a la seva necessitat exploratòria es essencial per tenir un gos equilibrat i feliç. Explorar l'entorn quan surt a passejar, explorar lliurement el bosc quan anem d'excursió o explorar el seu hàbitat quotidià cercant novetats es una activitat sana que ens toca fomentar.
3.- Explorar entorns i zones desconegudes tot utilitzant el nas, l'oïda i la resta de sentits també es una activitat necessària i estimulant, activadora dels seus sentits i que manté les neurones en actiu. I la territorialitat i la defensa del territori també es quelcom que els preocupa i que es pot convertir en un problema si no ho treballem.

Els gossos interpreten el món en gran mesura a través de la informació olfactiva.

4.- Com ja sabeu els gossos son una espècie social, necessiten contacte i interacció amb els seus congèneres cada dia. Si tenim un pelut solitari hem de procurar trobar-li companys de jocs i espais adequats. Si a casa hi ha dos o més peluts, tot i que interactuin entre ells, també els cal conèixer i jugar amb gossos desconeguts de tant en tant.
5.- Heu notat que a molts gossos els agrada beure directament de l'aixeta, aigua en moviment? Que ho prefereixen a llepar aigua estancada? Hi ha moltes opcions actualment perquè els proporcionem aigua corrent!
6.- Això no ho hem d'oblidar, sobretot si tenim el costum de deixar el gos a fora quan sortim de casa. Necessita un lloc arrecerat, amb sostre per protegir-se de les inclemències i obra i frescor per quan el sol escalfa de valent.
7.- Molts gossos continuen manifestant aquesta conducta a casa (enterrar coses o fer forats). Ja sigui fent forats al jardí, o tombant els testos i gratant entre les arrels de les pobre plantes. Nosaltres podem fer coses per donar sortida a aquesta activitat de forma controlada, ho explico al següent article.

8.- Heu notat que el gos fa les seves necessitats i, acte seguit, grata el terra amb les potes del darrera amb un estil i una dignitat indiscutibles? El vostre pelut marca amb orina el seu llit, les seves joguines i cantonades més preuades a dins i/o a fora de casa? Si volem tenir cert control sobre aquestes conductes hi ha coses que podem fer.
9.- Proporcionar-li un lloc tranquil i on se senti segur per a dormir a les nits, refugiar-se si sent la necessitat perquè es un gos tímid o poruc.
10.- Les gosses també construeixen o es busquen un catau per a parir i tenir cura de les cries amb intimitat i seguretat. Ja sabeu dins d'un armari, d'una caixa, en una madriguera feta amb sigil a alguna part del jardí, en un racó fosc i recòndit del garatge...
11.- Desafiar mentalment el pelut amb activitats estimulants, petits problemes que pugui resoldre, jocs interactius... Es quelcom que no només manté la seva ment "lubricada", sinó que hi ha estudis que demostren que pot "incrementar" la seva intel·ligència.
12.- Els nostres gossos també poden sentir la pressió de la competència envers altres companys peluts davant del que consideren recursos preuats : menjar, aigua, joguines, lloc de descans, atenció dels humans, una femella en zel...
13.- Reproduïr-se. Una de les diferències principals respecte els exemplars lliures es que no tenen llibertat per triar la parella sexual.

Molt aviat la segona part, amb instruccions, idees, pautes, estructures per a convertir la vostra llar i els exteriors en espais d'enriquiment ambiental exclusivament per a gossos! 

Tànit Martín Jiménez

Cave Canem!

"Compte amb el gos!" o "Perro Peligroso" son frases que observem als cartells d'advertència de les entrades de certes cases. Però aquesta advertència ja l'utilitzaven als nostres avantpassats.

Cave canem es l'expressió llatina que podem traduir com "Atenció amb el gos" o "Compte amb el gos" i que es famosa per haver-se trobat en un mosaic al vestíbul de la casa de Pròcul, a Pompeia, exactament aquest :

                              

Els gossos sempre han estat els guardians de la llar, feres defensores de la seva família. També eren la figura que acompanyava el trànsit final dels humans quan morien, movent-se en el llimb del tanathos guiant l'ànima dels humans fins al seu destí. L'estreta relació simbiòtica entre les dues espècies i les característiques que els humans sempre hem apreciat dels nostres companys canins se'ns han quedat gravats a foc a l'inconscient i es per això que la figura d'un gran gos negre forma part dels arquetips de la memòria col·lectiva de la nostra espècie. 

Animal de bon o mal auguri, en la majoria de les seves aparicions sempre son les seves qualitats positives (des del punt de vista humà) les que es remarquen : protecció, fidelitat, lligam, familiaritat... La seva feresa també es mítica, i podia veure's transformat en ésser mitològic com en el cas de Cerber, el Ca de tres caps que protegia i vigilava les portes de l'Hades amb l'objectiu d'impedir que els morts sortissin de l'infern i que els vius hi accedissin a destemps.

Sigui com sigui, conscients de la potència de la seva mossegada i de la seva força muscular, ja en les civilitzacions antigues s'advertia a aquells que pretenien entrar en una propietat protegida per cans del perill que podia suposar per a la seva integritat física. Com sempre dic : els romans s'ho van inventar tot! Menys el wifi... ;)