COM ATURAR UNA BARALLA DE GOSSOS?

Aquesta es una de les preguntes estrella que se solen fer i, desenganyem-nos, ni tan sols els educadors i entrenadors de gossos tenim una tècnica miraculosa per a separar de forma segura dos gossos que s'estan barallant i aconseguir-ho, a sobre, sense que es facin mal. L'únic que funciona sempre es SUPERVISAR les interaccions socials del nostre gos per ser capaços de PREVENIR la baralla. "Que difícil!" Podeu pensar alguns. "Buf, això no em serveix per a res", diran uns altres.

La veritat es que supervisant i prevenint ens estalviarem que la baralla s'arribi a produir i podrem analitzar què ha portat els gossos a aquesta situació per a poder-la evitar la pròxima vegada. Potser hi havia una disputa per una joguina? Potser un dels gossos estava essent massa rude amb un altre? Quins son els detonants?

Però posem-nos en situació. De sobte esclata una baralla, ara ja no podem prevenir ni importen els detonants : què podem fer? 

Molt important :

• Quan esclata una baralla entre gossos cal que siguem capaços de mantenir el cap fred, actuar amb seny i de forma ràpida. 
• L’objectiu, un cop ha començat una baralla, es captar l’atenció dels gossos, que s’enfoquin en una altra cosa i ens donin temps d’agafar-los. Si ho aconseguim els gossos quedaran desconcertats i durant uns instants no recorden que s’estaven barallant, el que ens permet agafar els gossos i  endur-nos-els. Hi ha coses que seran factibles, d’altres més difícils depenent dels recursos que tinguem a l’abast i l’entorn. Repeteixo : sobretot hem de mantenir la calma, tant com puguem i actuar amb rapidesa i fredament.

Què fer :

1. Llençar-los aigua a la cara. Amb una galleda, una mànega... L’aigua provoca un impacte i una sensació que els desconcerta i es poden desenganxar un moment. Un cop es deixin anar els posarem la corretja i ens els endurem. No els renyarem ni pegarem, no hi interactuarem de cap forma. Si cal córrer cap al veterinari, es el moment.
2. Tirar-los una manta o una peça gran de roba pel damunt. Això fa que perdin visió i, com que no hi poden veure ni controlar els moviments de l'altre gos, que es desenganxin.
3. Produir un soroll estrident, metàl·lic a prop dels seus caps. Podem picar amb algun objecte, fer caure alguna cosa que faci molt soroll a terra, al costat dels gossos, etc.
4. Utilitzar algun objecte com a escut per interposar-lo entre els gossos i fer que se separin, el que tingueu a mà.
5. Agafar-los per les potes del darrera i aixecar el tren posterior a l'aire. En principi la teoria diu que, en veure el seu equilibri compromès, solen obrir la boca. Cal anar molt amb compte per si el gos es gira i ens mossega a nosaltres.

Les claus :

Prevenció :

• El primer que hem de fer es observar les senyals de comunicació dels gossos per evitar sobreexcitació o una escalada de tensions i que s’acabin barallant. En cas que observem que un joc o una interacció comença a desbocar-se, que els gossos s’exciten massa i/o que algun comença a mostrar-se irritat o agressiu, encara som a temps de cridar els gossos o anar-los a buscar i treure’ls de la situació. 
• Tots els gossos tenen diversos moments en que semblen que es disparin. Es com si, de cop i volta, s'activés un interruptor intern que els obligués a córrer animadament. L'orígen d'aquesta conducta, en cada cas, es diferent : uns es disparen quan veuen altres gossos corrent, d'altres quan els banyem, quan fem un moviment corporal determinat, emetem un so curiós... Controlar aquests estats d'excitació es correcte, sobretot perquè poden despertar instints en altres gossos i que es produeixi una baralla.
• Si això no es possible i es desencadena una baralla, provarem d'acabar-la amb alguna de les tècniques que us he descrit; en aquesta situació els humans solem sentir que el temps es ralentitza, perdem la noció del pas del temps i s'activen mecanismes a la nostra ment que fa que prenguem decisions que després, un cop ha passat tot i hi pensem amb tranquil·litat, ens sorprenen..., així que la tècnica que escolliu pot ser que no la trieu per via racional : feu el que bonament pugueu! 
• Entrenament en els exercicis "d'obediència". Ens pot servir per aturar el gos abans que es produeixi la baralla, fer-lo venir fins a nosaltres o demanar-li que s'estigui quiet i parat fins que l'anem a recollir. Es interessant ensenyar-los les senyals "mira'm" i "atura't" entre moltes altres coses que ens poden ajudar si tenim un gos amb conductes agressives, un gos reactiu, poruc,...

Seguretat :

1. Per començar no anirem a agafar els gossos pel collar perquè podem acabar mossegant-nos a nosaltres.
2. No se us acudeixi apropar mans, braços, cames, peus o qualsevol altra part del cos a la boca dels animals. En aquest estat us poden mossegar i fer-vos molt mal i penseu que si us mosseguen no es perquè tinguin agressivitat contra vosaltres o contra les persones : es una conducta re-dirigida.
3. No estireu els gossos per la cua. La cua es part de la columna vertebral dels gossos, podeu fer-los mal i provocar que us mosseguin a vosaltres.
4. Si per un impuls ens abraonem al damunt dels gossos, procurarem agafar-los per la pell entre les galtes i les orelles, per poder controlar el seu cap. Mai els estirarem ni farem estrebades, sobretot si hi ha gossos de races “tipus pitbull”, que quan enganxen no deixen anar la presa i podem provocar estrips a la carn. Ens mantindrem agafant-los i esperarem que obrin la boca i s’alliberin i llavors els separarem sense deixar-los anar.

Per acabar : sé que l'estat de nervis resultant d'una experiència així es màxim, però cal que continueu mantenint el cap fred quan separem els gossos i ens els emportem. Renyar o pegar un gos que s'acaba de barallar, per dir-ho planerament, no serveix de res (només evidencia el nostre enuig i frustració) : estem castigant el gos quan ja no s'està barallant (es a dir, a destemps) i el pelut no podrà entendre perquè se'l renya. La conducta agressiva tornarà a aparèixer en un moment o altre en el futur perquè s'ha de treballar correctament mitjançant tècniques de modificació de conducta.

Com ja he dit no hi ha una solució única i super efectiva per acabar amb una baralla, el més important es que aprenguem a evitar que es produeixi. I si compartim l'existència amb un gos que té problemes d'agressivitat no deixeu que es vagin fent cada cop més grans i empitjorin, poseu-vos en contacte amb un professional que us ajudi, que tingui titulacions reconegudes pels organismes públics i, sobretot, que no utilitzi materials ni tècniques aversives o punitives.

Si us sembla que aquesta informació es útil, us convido a compartir-la i a comentar dubtes o preguntes que us sorgeixin!

Tànit Martín Jiménez

OBEDIÈNCIA I HABILITATS CANINES

En Cauda fent l'ós

Quan volem entrenar un gos el primer que ens imaginem es un gos (el nostre, per si de cas) executant a la perfecció els clàssics però bàsics i molt útils exercicis del que s'anomena obediència bàsica : seu, jau, quiet, vine i fuss. Hi ha variacions en aquesta llista, però ara son irrellevants. Ho tenim al pap : entrenar un gos es aconseguir que faci aquests exercicis.

L'obediència bàsica es necessària i extremament útil per molts motius : 

• la necessitarem a l'hora d'educar el gos 
• establim un llenguatge de comunicació que tots dos entenem a la perfecció, 
• ens dóna control sobre el seu comportament pels casos en què ens faci falta, 
• estimula la seva intel·ligència 

..., i la descripció de beneficis podria continuar força més, però la deixem aquí per no estendre'ns massa.

Flyball

Tanmateix, però, hi ha infinitat d'exercicis (uns més útils que altres, es cert) que podem practicar amb el nostre pelut i no limitar-nos als cinc bàsics. Les habilitats canines son un conjunt d'exercicis que ens serveixen per a treballar diversos aspectes, des de l'autocontrol o control d'impulsos, a la concentració, les habilitats, fins a l'equilibri o la propiocepció, sempre basant-nos en les capacitats del gos i tenint en compte la seva edat, estat físic i mental.  

Hi han esports en què participen només gos i guia i d'altres que es juguen en equip i amb nivells molt alts de competitivitat. Feu click a les imatges i als enllaços per veure videos i llegir informació de cada modalitat!

Exemples d'algunes modalitats esportives basades en habilitats canines :

• Agility
• Discdog
• Dogdancing
• Flyball
• Etc!

Agility

Quan ensenyem habilitats, fora de l'àmbit de la competició, ho fem per a compartir moments de qualitat amb el nostre amic pelut, per estimular-lo físicament i cognitivament, per reforçar el nostre vincle i, sobretot, per passar-ho bé! Practicar habilitats es recomanable per a tots els gossos, adequant-nos sempre al seu estat físic, edat, caràcter i raça (o mescla), però es encara molt més recomanable per a aquells que conviuen amb un exemplar del que s'anomenen races de treball, que han estat seleccionades durant generacions perquè estiguin predisposades a "treballar" (i necessiten fer-ho d'alguna manera); si no sou socis d'un club caní, i voleu practicar habilitats, busqueu un bon professional o una bona escola i informeu-vos. No us n'arrepentireu!

S'HAN ACABAT LES VACANCES : QUÈ LI PASSA AL MEU GOS?

Quan s'acaben les vacances i hem de tornar a la rutina diària, tots necessitem uns dies d'adaptació als horaris laborals ( i escolars en cas de tenir cadells humans ) i els primers dies estem més nerviosos i estressats del normal. Ens costa recuperar el ritme trepidant que portàvem abans de començar-les i, a part, també ens influeixen factors ambientals i meteorològics, com per exemple la disminució d'hores de sol. Podem sentir-nos incòmodes, cansats, irritables i malhumorats fins que no tornem a estar entrenats per a la quotidianitat.

Els nostres companys de quatre potes també pateixen els efectes de l'estrès i del canvi de rutines i moltes vegades poden aparèixer problemes de comportament o reaparèixer o agreujar-se trastorns que potser crèiem que estaven solucionats. A algú li sona que pocs dies després d'acabar les vacances el gos comença a plorar i bordar quan es queda sol a casa, a destrossar coses i a dependre de l'humà per a tot?; o que, de cop, sembla que ha deixat de ser "amigable" amb els seus congèneres per a mostrar conductes agressives que mai havíem vist abans en ell?

Els gossos amb problemes de comportament inhibits o latents tenen molts números per a exterioritzar-los en aquesta època. Els gossos es beneficien molt de la rutina i els que tenen problemes i viuen diversos canvis de rutina en poc temps (primer quan comencem vacances i després quan se'ns acaben, però també a causa de mudances, separacions, etc) poden patir nivells d'estrès elevats i sentir-se des-ubicats. A veure, es normal que això passi! S'han passat unes setmanes fruint d'activitats i aventures amb els seus humans preferits i, de cop i volta ( i sense previ avís ), tot això s'acaba! Es molt desconcertant, no us sembla? Si els humans no dediquem un temps a pal·liar els efectes d'aquests canvis, ens podem trobar amb sorpreses no massa agradables.

Tots els gossos ho viuen de la mateixa manera? No, evidentment! Entre els gossos, com entre les persones, trobarem individus molt diferents entre si; si ja els germans d'una camada poden ser molt diferents els uns dels altres! Hi han gossos amb caràcter, sociables, amables, timids, porucs, irritables... Hi ha molta varietat de personalitats i, naturalment, cadascú experimenta aquests canvis de rutina com bonament pot, ni més ni menys. 

Què podem fer per ajudar-los a tornar a la rutina i evitar que apareguin problemes?

El millor que podem fer es avançar-nos al retorn a la quotidianitat i mirar de tornar a introduir els nostres horaris habituals dies abans que s'acabin les vacances. S'ha de fer poc a poc (si ho fem de cop l'efecte serà el mateix que si no féssim res i el gos es trobés de cop la situació). Anirem tornant a la rutina de forma gradual (si no som a casa també ho podem fer) per a què el pelut tingui temps per anar-se adaptant a un ritme tolerable. Començarem a introduir els horaris normals de passeig, de joc i de menjar poc a poc. Podem fer un esforç extra i fer un xip de teràpia contra l'estrès, coses senzilles. 

El vostre company caní us ho agrairà i podem evitar trobar-nos amb problemes de comportament. Si us trobeu que no sou a temps de preparar el gos per a la normalitat o que ja han aparegut problemes de comportament (o voleu pautes per a treballar aquest període d'adaptació), contacteu amb un professional que us pugui ajudar.