Entrenar i modificar conductes indesitjades no es oli en un llum

Faig aquest breu post amb una imatge que fa uns dies que corre per les xarxes socials i que il·lustra perfectament com es el procés de modificar la conducta d'un gos (no us penseu que la dels humans es més lineal!). A tots ens agradaria que el procés fos ràpid, recte, fàcil i exitós, tot en un pim-pam! Però la realitat, que ens fa posar els peus a terra, es aquesta :

I es que una cosa es la teoria, els coneixements i la pràctica de què disposes com a professional i l'altra es que es impossible controlar tots els aspectes al voltant de l'execució del meravellós pla que has dissenyat per a un gos en concret. Nosaltres vivim en el món real, on just abans de girar la cantonada apareix un home amb caputxa muntant una bicicleta a tota pastilla o un gos s'acosta a saludar el teu, que es reactiu, tot i els esforços invertits en avisar el seu humà perquè no ho faci. 

Vivim en un món en què les conductes dels gossos poden estar molt arrelades i costar temps construir-ne de noves, en el que els gossos tenen emocions, intel·ligència, sentiments i sistema de percepció diferent al nostre. Vivim tots en un món amb electromagnetisme, marees, fenomens meteorològics i astronòmics. Fins i tot, vivim en un món on els humans es dediquen a celebrar dates escollides segons criteris propis fent explotar tones de pólvora, retronant timbals i fent centenars més d'excentricitats que els gossos no poden ni tenen perquè entendre. Un món on passen coses constantment, on les probabilitats estadístiques i l'aleatorietat ens rodegen. Tot afecta al procés de canviar la mentalitat i el comportament d'un gos. Moltes vegades avances quatre passes i en retrocedeixes dues. O tres. Però això es part del procés.

                     --------------------------------------------------------

A ells els demanem un alt grau de comprensió 

sobre la nostra espècie, una fe cega i una 

obediència total, quines coses. I a nosaltres, 

que ens creiem el melic del Sistema Solar, no 

se'ns pot demanar que mirem de prendre el 

punt de vista del gos i entendre com ell percep 

el món que compartim, conèixer les seves

regles i normes, com es comuniquen, què els 

motiva i els fa feliços...

                     --------------------------------------------------------

Bé, serveixi aquesta petita reflexió per a que us adoneu que quan un gos té problemes i busqueu ajuda profesional, tot segueix un procés que no es un camí de roses. Pot ser que no ho sigui per nosaltres així que imagineu-vos com deu ser per al propi gos...

Si necessiteu ajuda professional, contacteu amb Musell k9.

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (1)

Molts gossos mostren conductes inadequades que resulten molt molestes per a la seva família humana i que poden esdevenir d'alt risc si no es treballen adequadament ja que poden provocar accidents que resultin amb gossos i persones lesionades i ferides (o coses pitjors). De què us parlo? De conductes relacionades amb la seqüència de cacera : perseguir, assetjar i "caçar".

Perseguir, assetjar i "caçar" son tres parts incloses en la seqüència de cacera dels nostres amics gossos. El problema es que els gossos, a diferència dels llops, han estat seleccionats durant mil·lennis per a complir certes tasques, pel que, de la mateixa manera que hem alterat el seu aspecte exterior, també han patit canvis a nivell de comportament i d'instints. No es gens convenient que un gos destinat a pasturar ovelles les acabi matant i menjant, però si que ho és que aprengués a assetjar-les i perseguir-les per a poder-les conduir on el pastor li encarregui. Moltes races de cacera han estat seleccionades per a localitzar preses, seguir-les fins als caus o nius, portar les captures fins al caçador..., però sigui quin sigui el seu objectiu, els humans hem aconseguit "fer desaparèixer" o tallar les parts de la seqüència de cacera que no ens convenien. El resultat es que, i es el meu punt de vista com a professional, el gos es un animal "des-equilibrat" des de molts punts de vista. En el tema que ens ocupa, hem trencat l'equilibri d'un dels instints més profunds d'aquest animal, hem tallat l'execució de certes parts d'una seqüència que garanteix a l'animal alliberar-se de l'estrès provocat per les etapes d'assetjament, persecució i abatiment deixant-los sense la mort, deglució i rosegament de les restes de l'animal, però aquestes conductes continuen latents i em molts individus poden manifestar-se amb intensitat. Els gossos poden patir alts nivells d'excitació, estrès i ansietat però ja no tenen les eines naturals que els permetien fer net de totes les substàncies químiques que ruixen els seus cervells en aquest estat quan deriva de respostes d'activació d'aquest instint. 

Aquest "des-equilibri" pot tenir, i de fet té, moltes conseqüències a nivell de comportament, a nivell psicològic i neurològic. Però aquest es un tema que us pot resultar molt feixuc i que deixaré per a un futur article. El fet que s'hagi fet aquest esforç tan dur d'incidir en els instints de l'animal per a modelar-lo segons les nostres necessitats no significa que hagem triomfat en totes les races (o creuaments) ni en tots els individus de cadascuna d'aquestes. De la mateixa manera que poden aparèixer individus que s'allunyin dels estàndards (per un color atípic del pèl, per una orella doblegada, per un esperó que reapareix a les potes del darrera...), molts no mostren desviació de l'estàndard a nivell físic però si a nivell psicològic i/o d'instints. Poden aparèixer individus que mostrin una pulsió molt elevada per la cacera, en els que les parts indesitjades no estiguin inhibides. Potser teniu un gos preciós per fora, carinyós i educat com el que més, però quan veu passar un ciclista se li encén un interruptor molt poderós, quasi incontrolable, i no pot evitar seguir la pulsió interna que l'empeny a arrencar a córrer al seu darrera com si el perseguís el diable. Un ciclista, un runner, un conill, un patinador, un cotxe, un camió... Us sona? El gos es converteix en un hulk caní en dècimes de segon, per agafar una referència dels còmics, i en aquest estat no respon davant de res ni de ningú que no sigui l'imperiosa necessitat que sent i que se li ha ficat entre cella i cella.

Si heu viscut o esteu vivint aquesta situació sabreu com n'és de dur gestionar el dia a dia amb el gos. Els passeigs poden ser un infern, plens d'estrès i angoixa, i, passat un temps, comença a aparèixer la idea que som incapaços de continuar d'aquesta manera i que potser es millor tirar la tovallola. Creieu-me, us entenc. Us entenc perquè jo ho he viscut. Jo tinc un gos que persegueix tot tipus de coses en moviment. Jo tinc un gos que estic treballant i que comença a saber-se controlar, escoltar-me quan està en aquest estat alterat de consciència, a respondre quan li demano que faci aquest o aquell altre exercici. Us sembla increïble?

Hi ha esperança, us ho asseguro, només cal saber què heu de treballar, com ho heu de treballar i posar-vos a feinejar. Voleu saber com? A la segona part de l'article us ho explico.

La web de MUSELL!

Tenia ganes de publicar aquesta notícia : ja tenim la web de Musell operativa! Podeu fer click sobre l'enllaç :

http://musell.wixsite.com/musell

Crec que es important que les persones que busquen un educador caní puguin informar-se sobre qui estan a punt de contractar, com treballa, quina filosofia-ètica de treball segueix, on s'ha format i quina es la seva formació. En un món com el de l'educació, l'entrenament i la modificació de conducta canines en què, malauradament, no hi ha una regulació legal com sí existeix a altres països, al meu parer som els professionals del sector els que hem d'esforçar-nos en donar la informació, formar-nos i proporcionar el millor servei possible. Això es especialment important si tenim en compte que treballem amb dues espècies intel·ligents, emotives i que hi senten, humans i gossos, i es mereixen respecte, empatia i un tracte adequat.

Anirem millorant la web poc a poc, esperem donar bones notícies aviat i millorar encara més el servei, hi hauran sorpreses i nous reptes! Esteu convidats a entrar-hi i fer-hi un bon cop d'ull!