La majoria d'humans vivim una vida estressant. Estressant, frustrant, exigent amb nosaltres mateixos... Ens sentim cansats i de mal humor. Quan quedem amb els amics o parlem amb familiars, tot es negatiu i sembla que hi hagi una maleïda competició per veure qui ho està passant pitjor. Perdem la paciència fàcilment i, si bé amb desconeguts ens és més fàcil contenir-nos, amb els més propers (parella, germans, fills, animals) ens permetem donar via lliure a la mala hòstia, a la impaciència i a la intolerància.
Transitem pel dia a dia com si arrosseguéssim una bola de metall lligada al turmell, esperant que arribi el dia de festa. Ens aixequem detestant la nostra feina o potser qualsevol altra cosa. I amb aquesta actitud negativa, no sembla que res tingui tendència a millorar. La nostra actitud davant tot allò que ens passa es el factor clau que determina si som capaços de ser feliços davant de qualsevol esdeveniment (fins i tot davant l'adversitat) o si senzillament hem decidit deixar-nos influir i anul·lar per la deriva negativista social.
Per què us parlo d'això? Perquè ho veig en la meva vida. Ho veig en els meus clients, en els meus familiars, en els meus amics. A vegades encara ho veig en mi. I el que es més important : el poder de canviar-ho el tenim nosaltres, cadascun de nosaltres al nostre interior.
Un company parlava a facebook del sentiment de fracàs que tenim els educadors quan un dels nostres clients desisteix i abandona el tractament de modificació de conducta, o l'entrenament. Ens ho prenem com quelcom personal, creiem que no hem sabut transmetre bé els conceptes i les necessitats del gos. Però no ens podem culpar de les decisions dels demés. Ens sap greu perquè molts estem en aquest món perquè ens encanten els gossos i volem treballar ajudant-los. Però a vegades no es pot.
També es cert que certs programes de televisió han instaurat la idea que modificar una conducta en un gos es qüestió de minuts. Una gran mentida. Mentida de les grosses. Els cervell dels gossos i la seva psicologia son complexes i les teràpies no difereixen tant de les que utilitzen els psicòlegs amb nosaltres, els humans. Cal temps, paciència, dedicació, ACTITUD.
Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.
Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.
Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.
Connecteu amb el gos i tot canviarà!
Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.
Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.
Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.
