Abans de començar us vull donar una càlida i canina benvinguda a la meva pàgina!
El primer post el vull dedicar als miracles televisius, sense extendre'm massa. Sobretot perquè molta gent em pregunta allò de "però què té de dolent, en César Millán?" i després afegeixen que ells no creuen que el pobre home faci res de mal fet.
Per començar, estem parlant d'un, més ben dit d'uns, en plural, senyors que surten en un programa televisiu fent-nos creure que podem modificar la conducta d'un ésser viu que pateix un transtorn de comportament en unes poques hores. Si, pot quedar molt bonic a través d'una pantalla però hi ha uns quants problemes. Per començar, en aquests programes només ens ensenyen el que volen que veiem, el que ens volen ensenyar; no veureu els fracassos, les mossegades ni les demandes judicials interposades a posteriori. I n'hi han. Aquest tipus de personatges no solen solucionar els problemes, sinó agreujar-los.
Només cal una mica de sentit comú i, també, d'empatía. Per començar, diuen que hem de fer-li entendre al gos que nosaltres som el "mascle alfa" i pretenen dues coses : que ens convertim en un gos i que el gos cregui que som un líder caní. Els gossos, per descomptat, no son curts d'enteniment; saben perfectament que un ésser humà no es un gos. No tenim l'aspecte físic, ni ens movem ni emetem les senyals ni feromones dels gossos. Així que provar de comportar-nos com un cànid per col·locar-nos al punt d'un alpha en jerarquia es, bàsicament, un exercici infructuós. Es tracta d'una tècnica desfassada que fa temps que no s'aplica. Els gossos saben que pertanyem a una altra espècie, i hi ha moltes altres maneres d'establir una correcta jerarquia entre ells i nosaltres.
Moltes de les mal anomenades tècniques que utilitzen son, parlant clar, maltractament animal. Que el gos tiba de la corretja quan el trec a passejar? Cap problema! Li fumo una estrebada i, a part d'una luxació a les vèrtebres, segur que entén que no pot anar caminant pel davant de l'alfa... Que el gos té fòbia a l'aigua de la piscina? L'obligo a entrar, teràpia de shock! Que ensenya les dents si m'acosto al seu plat de menjar? Res, li demostro qui mana aquí, estrangulant-lo i deixant-lo penjant del collar, com si es tractés d'una forca. Aquest últim exemple es va emetre en un programa de televisió d'una coneguda cadena; el maltractament el va portar a terme un imitador de'n César Millán. L'únic que s'aconsegueix així es agreujar el problema i, amb seguretat, afegir un nou transtorn, potser irreversible, a la llista.
Per a ells tot es redueix a un problema de dominància i jerarquia. I, de fons, perpetuen el model de superioritat especista, allò de "aquí mano jo i punt". No es dediquen a fer un estudi del gos, del seu període de socialització, del seu entorn..., no fan una recerca que els permeti conèixer l'orígen del problema. Ells venen la "fórmula màgica" i els propietaris d'aquests pobres animals han d'acabar recorrent, a la desesperada, a un altre professional o, desgraciadament, a l'eutanàsia.
Us imagineu com es deu sentir un petit chiuahua que pateix una fòbia paralitzant a les rodes dels cotxes que passen pel carrer, que arribi un senyor que no coneix de res i l'obligui a veure rodes i més rodes en moviment? I que, a sobre, el renyi i li doni cops fent "l'urpa" i obligant-lo a estirar-se de panxa enlaire si es queixa o inntenta fugir de l'estímul que l'atemoritza? Us imagineu què us passaria si fóssiu vosaltres?
Els gossos son éssers capaços de sentir. El millor per a ells es que els seus companys humans sàpiguen interpretar les seves necessitats i establir una correcta relació que faci que la convivència sigui fàcil. L'etologia canina i un bon ensinistrament basat en el refoç positiu (mai en el càstig) son les eines perfectes per a aconseguir-ho, no en tigueu cap dubte! Siguem més Eto-Logicus!
 |
| "No intenten estas técnicas sin la ayuda de un profesional". Per què serà? |
Només cal una mica de sentit comú i, també, d'empatía. Per començar, diuen que hem de fer-li entendre al gos que nosaltres som el "mascle alfa" i pretenen dues coses : que ens convertim en un gos i que el gos cregui que som un líder caní. Els gossos, per descomptat, no son curts d'enteniment; saben perfectament que un ésser humà no es un gos. No tenim l'aspecte físic, ni ens movem ni emetem les senyals ni feromones dels gossos. Així que provar de comportar-nos com un cànid per col·locar-nos al punt d'un alpha en jerarquia es, bàsicament, un exercici infructuós. Es tracta d'una tècnica desfassada que fa temps que no s'aplica. Els gossos saben que pertanyem a una altra espècie, i hi ha moltes altres maneres d'establir una correcta jerarquia entre ells i nosaltres.
Moltes de les mal anomenades tècniques que utilitzen son, parlant clar, maltractament animal. Que el gos tiba de la corretja quan el trec a passejar? Cap problema! Li fumo una estrebada i, a part d'una luxació a les vèrtebres, segur que entén que no pot anar caminant pel davant de l'alfa... Que el gos té fòbia a l'aigua de la piscina? L'obligo a entrar, teràpia de shock! Que ensenya les dents si m'acosto al seu plat de menjar? Res, li demostro qui mana aquí, estrangulant-lo i deixant-lo penjant del collar, com si es tractés d'una forca. Aquest últim exemple es va emetre en un programa de televisió d'una coneguda cadena; el maltractament el va portar a terme un imitador de'n César Millán. L'únic que s'aconsegueix així es agreujar el problema i, amb seguretat, afegir un nou transtorn, potser irreversible, a la llista.
Per a ells tot es redueix a un problema de dominància i jerarquia. I, de fons, perpetuen el model de superioritat especista, allò de "aquí mano jo i punt". No es dediquen a fer un estudi del gos, del seu període de socialització, del seu entorn..., no fan una recerca que els permeti conèixer l'orígen del problema. Ells venen la "fórmula màgica" i els propietaris d'aquests pobres animals han d'acabar recorrent, a la desesperada, a un altre professional o, desgraciadament, a l'eutanàsia.
Us imagineu com es deu sentir un petit chiuahua que pateix una fòbia paralitzant a les rodes dels cotxes que passen pel carrer, que arribi un senyor que no coneix de res i l'obligui a veure rodes i més rodes en moviment? I que, a sobre, el renyi i li doni cops fent "l'urpa" i obligant-lo a estirar-se de panxa enlaire si es queixa o inntenta fugir de l'estímul que l'atemoritza? Us imagineu què us passaria si fóssiu vosaltres?
Els gossos son éssers capaços de sentir. El millor per a ells es que els seus companys humans sàpiguen interpretar les seves necessitats i establir una correcta relació que faci que la convivència sigui fàcil. L'etologia canina i un bon ensinistrament basat en el refoç positiu (mai en el càstig) son les eines perfectes per a aconseguir-ho, no en tigueu cap dubte! Siguem més Eto-Logicus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada