Fins aviat, Pometa...

Ahir a mitja tarda ens vam acomiadar de tu, conscients i incrèduls alhora, amb cert sentiment de culpa (i dubtes, tot dintre del procés de dol) però sabent que estàvem fent el millor per a tu, tot a la vegada. 

Ahir a mitja tarda vas deixar aquest cos que ja no t'acompanyava i estem segurs que vas córrer cap als peluts i humans que van marxar abans que tu i t'esperaven, alegre pel retrobament, contenta per poder tornar a moure't i a expressar-te com abans. Jo sé que ja els manes a tots, la nostra líder de manada (bé, tots menys en Thor, el teu gran mestre samurai del que vas aprendre a obrir portes i a dissimular, cosa que feies millor que ell).

A casa hi ha silenci. Els que ens hem quedat encara atrapats a la matèria et trobem a faltar. Sempre tan gínjol, sempre amb tant caràcter, sempre tan dolça i mimosa. Ens retrobarem tots quan arribi el moment, i serem la manada inter-espècie més canyera de l'altre costat.

Ahir a la nit els teus germans canins t'estranyaven. Qui no s'ho vulgui creure que no ho faci. En Piti ensumava el teu racó, la teva estora, et buscava. En Cauda no ens treia l'ull del damunt, ens mirava (i continua aquest matí) molt seriós, ens interroga amb la mirada. Ens pregunta sense paraules on has anat i no em surten les paraules.

Busqueu tranquils que jo vigilo!

Trapella, llesta, manaire, protectora, dolça, busca-manyagues, independent, excursionista, exploradora, golafre. Tot un caràcter. Pastor alemany de dia, mastí quan començava a pondre's el sol. Es un honor per a mi que siguis la imatge del logotip de Musell, la meva mestissa defensora de la família.

Tinc tantes coses per explicar sobre tu i un nus tan gran a la gola mentre escric aquestes línies...

Però vull acabar en positiu. Aquí a casa ens has deixat petjada a tots. Els humans adults t'agraïm la teva tasca amb el nostre cadell humà; la teva paciència, la teva supervisió i les teves ganes d'acompanyar-lo de ben petit. Ets la que més petons d'ell s'ha endut. En Jaume et va treure endavant amb biberó i vas ser la seva balsa salva vides en un moment que ho necessitava molt. Et trobarà molt a faltar. Amb mi havies fet molt vincle i sempre et veuré trescant pels murs i roques del bosc fent el "rey león" com sempre et deia. Has estat una gran terapeuta per a nosaltres. I què dir dels altres dos peluts? ...en Piti, el teu germà, era el teu company d'aventures, de diversions i de descans; tu gran, ell petit, us complementàveu en tot. I en Cauda..., de tu ha après a obrir les portes de casa i ja serà la tercera generació a qui s'ha transmès aquest coneixement : en Thor està orgullós de tu, has estat una bona mestra per la cabra adolescent.

No em vull allargar més. T'estimem. Tornarem a veure'ns i a estar tots junts, n'estem segurs. Ets un àngel de quatre potes i em consola saber que ja no et fa mal res, que ja tornes a ser tu. Gràcies per aquesta dècada, Pometa i fins ben aviat.

  

Toca premi?