1. L'os no ha de tenir estelles ni ser més vell que l'últim dinosaure que es va extingir. Mireu que reuneixi unes mínimes condicions de seguretat per evitar accidents.
2. Superviseu les primeres interaccions del gos amb els ossos per veure si sap manipular-los correctament o no es segur que hi jugui.
3. Assegureu-vos que l'os es d'una mida adequada per a la mandíbula del gos, ni massa petit (pot córrer perill d'asfíxia si s'ennuega) ni massa gros (que només farà que acabi desistint davant d'un repte que li va gran).
4. Deixeu aigua a l'abast del pelut, la necessitarà segur.
Un cop dit això, anem al gra i expliquem el truc de la setmana!
Agafeu un os de canya buit. Retireu-ne la terra si el gos l'havia posat a macerar ben enterrat. Si cal, netegeu-lo amb ganes.
- Farciu l'espai buit del centre, allà on hi havia la medul·la, de diferents tipus de menjar. Diferents textures, olors i gustos estimularan els sentits del gos i evitarà que s'avorreixi de la joguina si penseu utilitzar-la diverses vegades.
- Podeu entaforar-hi el que vulgueu : embotit, formatge, crema de cacauet barrejada amb premis, hortalisses..., en fi, feu servir la imaginació!
- Mireu de farcir l'os de forma que no sigui fàcil extreure'n el contingut a la primera. Ens interessa que el gos treballi, pensi i exerciti la seva mandíbula. Això l'ajudarà a cansar-se, relaxar-se i rebaixar estrès (en cas que en pateixi).
- Podeu jugar amb ossos de diferents mides i llargàries. Això si que es un kong natural!
 |
| Os farcit amb secallones, el mali es llepava les urpes! |
Espero que us hagi agradat. Si es així, compartiu i comenteu : què recicleu a casa per fer joguines pel gos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada