Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

10 de juny 2016

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.
El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40


Dues peludes comunicant-se.


Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :
  • Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
  • Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
  • Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
  • Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.
Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez




Segueix la nostra pàgina a facebook!