Nens i gossos! Gossos i nens!
Heus aquí un dels motius de preocupació més habituals dels nostres dies per a les famílies que tenen criatures petites i per a les parelles que conviuen amb peluts i que estan a punt de ser pares! L'arribada d'un bebè a casa no té perquè comportar cap trastorn de comportament sempre que fem tot el possible per habituar els nostres gossos a la nova situació abans que es produeixi. Evidentment hi hauran canvis a casa, hi hauran canvis en les rutines familiars, però si fem el possible per ajudar els nostres peluts en aquesta nova situació, no hem de tenir problemes. D'això parlaré en aquest post : l'arribada d'un nadó en una casa de peluts.
Heus aquí un dels motius de preocupació més habituals dels nostres dies per a les famílies que tenen criatures petites i per a les parelles que conviuen amb peluts i que estan a punt de ser pares! L'arribada d'un bebè a casa no té perquè comportar cap trastorn de comportament sempre que fem tot el possible per habituar els nostres gossos a la nova situació abans que es produeixi. Evidentment hi hauran canvis a casa, hi hauran canvis en les rutines familiars, però si fem el possible per ajudar els nostres peluts en aquesta nova situació, no hem de tenir problemes. D'això parlaré en aquest post : l'arribada d'un nadó en una casa de peluts.
L'arribada d'un nadó... Em ve al cap quan em vaig quedar embarassada; un cop fet el test d'embaràs ens va tocar revisió al veterinari amb els tres peluts i recordo que em va preguntar si no havia notat cap canvi de comportament. I sabeu què : doncs si! Va ser una de les coses que em va fer sospitar que podia estar embarassada! Quin canvi vaig notar? Doncs els gossos, els tres, estaven més "enganxosos" del que es normal. Em fa riure quan recordo que es posaven tots tres asseguts al meu davant en formació de semicercle i em miraven intensament. I jo pensava : "però què?"...
Amb això vull dir que els gossos, amb el seu olfacte i la seva sensibilitat, poden saber que estem gestant un nou membre de la família abans que ho sapiguem nosaltres. I què podem fer nosaltres per a que l'arribada del nou membre de la manada no sigui gens traumàtica?
Tot això :
· Habituar el pelut als sons d'un bebè. Per Internet podeu trobar pistes d'àudio de plors, gemecs, riures, i diverses vocalitzacions. O, si teniu parents o coneguts que tinguin bebès, els podeu demanar permís per a gravar-los amb una aplicació de gravació de veu del vostre mòbil. Quan reproduïu l'àudio per al vostre gos, recordeu de premiar-lo sempre que es mostri tranquil i relaxat. Estareu condicionant la seva conducta, fomentant que no s'exciti un cop senti els sorollets reals que farà el/la vostre/a fill/a quan sigui a casa.
· Un cop tingueu l'habitació de la criatura muntada, feu-li una visita guiada al gos. Deixeu que ensumi el bressol, el canviador, els bolquers per a estrenar i tot el que calgui. Feu-ho més d'una vegada.
· Podeu fer servir un peluix dels que us hagin regalat per el/la bebè com si fos la vostra criatura i practicar un xic d'obediència amb el pelut. O compreu-vos una nina hiperrealista d'aquestes que estan de moda, el que vulgueu! D'aquesta manera s'acostumarà a fer-vos cas mentre tingueu les mans ocupades i no ho veurà estrany.
· Acostumar-lo a estar més estones sol. Com? Fer caminades (podeu aprofitar per entrenar-lo per passejar al costat del cotxet del bebè de forma tranquil·la, de passada) a horaris variables, habituar-lo a joguines interactives, acostumar-lo a quedar-se sol en una habitació diferent a la vostra a intervals de temps cada vegada més extensos...
· Si el pelut no ha rebut cap curs d'educació en obediència, us recomano que poseu fil a l'agulla. Ho agraireu quan hagi nascut la criatura i no hagueu de bregar físicament amb el vostre company de la família canina.
Un cop neixi la criatura :
· Que el pare, en algun dels viatges que faci a casa, aprofiti per portar un bolquer brut perquè el gos l'ensumi. I robeta que el bebè hagi fet servir també. Així en coneixerà l'olor per a quan portem el/la nostre/a fill/a a casa.
· El dia de la triomfal tornada a casa de la, ara ja, família humana, presentarem el bebè al gos amb cura, si es possible fora de casa. Deixarem que el gos l'ensumi (de forma respectuosa) i en recompensarem una actitut tranquil·la. No cal que li acostem la cara del bebè.
· Continuarem exercitant el nostre amic pelut amb passejades i posarem en pràctica tot el que hem assajat els mesos anteriors.
Portar tots aquests consells a la pràctica no es, en cap cas, cap garantia que no apareguin trastorns de conducta, tot sigui dit. Però si que es quelcom fonamental per a procurar que la convivència no es malmeti. Li proporcionem al gos eines de gestió de les seves emocions i de la seva conducta exposant-lo a noves situacions, i, de fet, això disminueix les probabilitats de que apareguin problemes un cop tinguem el bebè a casa.
I ara unes consideracions finals. No vull ser alarmista, res més lluny de la meva intenció. Però hem de ser realistes i hem de tenir seny. Els cànids son depredadors. Fa mil·lennis que conviuen amb nosaltres i hem estat capaços d'eliminar certes conductes a través de la selecció genètica, però un bebè es un ésser dèbil que emet sons aguts : es una possible presa. No podem deixar MAI un bebè a soles amb un gos. No podem esperar que el gos sigui la nostra cangur. No podem fiar-nos del nostre gos només perquè creguem que "es molt bo". Tant es com es comporti amb nosaltres, un bebè pot despertar l'instint de caça del més mansoi dels gossos que mai hagi existit. La relació del bebè i del gos sempre requereix SUPERVISIÓ per part nostra.
En un proper article parlaré de la relació entre els peluts i els nens un cop comencen a caminar, de què hem d'ensenyar als nostres fills i de les coses que podem fer perquè s'estableixi una relació sana i correcta.
Espero que trobeu aquesta informació interessant i, sobretot : ÚTIL!
Tot això :
· Habituar el pelut als sons d'un bebè. Per Internet podeu trobar pistes d'àudio de plors, gemecs, riures, i diverses vocalitzacions. O, si teniu parents o coneguts que tinguin bebès, els podeu demanar permís per a gravar-los amb una aplicació de gravació de veu del vostre mòbil. Quan reproduïu l'àudio per al vostre gos, recordeu de premiar-lo sempre que es mostri tranquil i relaxat. Estareu condicionant la seva conducta, fomentant que no s'exciti un cop senti els sorollets reals que farà el/la vostre/a fill/a quan sigui a casa.
· Un cop tingueu l'habitació de la criatura muntada, feu-li una visita guiada al gos. Deixeu que ensumi el bressol, el canviador, els bolquers per a estrenar i tot el que calgui. Feu-ho més d'una vegada.
· Podeu fer servir un peluix dels que us hagin regalat per el/la bebè com si fos la vostra criatura i practicar un xic d'obediència amb el pelut. O compreu-vos una nina hiperrealista d'aquestes que estan de moda, el que vulgueu! D'aquesta manera s'acostumarà a fer-vos cas mentre tingueu les mans ocupades i no ho veurà estrany.
· Acostumar-lo a estar més estones sol. Com? Fer caminades (podeu aprofitar per entrenar-lo per passejar al costat del cotxet del bebè de forma tranquil·la, de passada) a horaris variables, habituar-lo a joguines interactives, acostumar-lo a quedar-se sol en una habitació diferent a la vostra a intervals de temps cada vegada més extensos...
· Si el pelut no ha rebut cap curs d'educació en obediència, us recomano que poseu fil a l'agulla. Ho agraireu quan hagi nascut la criatura i no hagueu de bregar físicament amb el vostre company de la família canina.
Un cop neixi la criatura :
· Que el pare, en algun dels viatges que faci a casa, aprofiti per portar un bolquer brut perquè el gos l'ensumi. I robeta que el bebè hagi fet servir també. Així en coneixerà l'olor per a quan portem el/la nostre/a fill/a a casa.
· El dia de la triomfal tornada a casa de la, ara ja, família humana, presentarem el bebè al gos amb cura, si es possible fora de casa. Deixarem que el gos l'ensumi (de forma respectuosa) i en recompensarem una actitut tranquil·la. No cal que li acostem la cara del bebè.
· Continuarem exercitant el nostre amic pelut amb passejades i posarem en pràctica tot el que hem assajat els mesos anteriors.
Portar tots aquests consells a la pràctica no es, en cap cas, cap garantia que no apareguin trastorns de conducta, tot sigui dit. Però si que es quelcom fonamental per a procurar que la convivència no es malmeti. Li proporcionem al gos eines de gestió de les seves emocions i de la seva conducta exposant-lo a noves situacions, i, de fet, això disminueix les probabilitats de que apareguin problemes un cop tinguem el bebè a casa.
I ara unes consideracions finals. No vull ser alarmista, res més lluny de la meva intenció. Però hem de ser realistes i hem de tenir seny. Els cànids son depredadors. Fa mil·lennis que conviuen amb nosaltres i hem estat capaços d'eliminar certes conductes a través de la selecció genètica, però un bebè es un ésser dèbil que emet sons aguts : es una possible presa. No podem deixar MAI un bebè a soles amb un gos. No podem esperar que el gos sigui la nostra cangur. No podem fiar-nos del nostre gos només perquè creguem que "es molt bo". Tant es com es comporti amb nosaltres, un bebè pot despertar l'instint de caça del més mansoi dels gossos que mai hagi existit. La relació del bebè i del gos sempre requereix SUPERVISIÓ per part nostra.
En un proper article parlaré de la relació entre els peluts i els nens un cop comencen a caminar, de què hem d'ensenyar als nostres fills i de les coses que podem fer perquè s'estableixi una relació sana i correcta.
Espero que trobeu aquesta informació interessant i, sobretot : ÚTIL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada