Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

10 de febr. 2014

Tinc un pelut escapista!

Els vostres peluts son uns reis de l'escapisme? Esteu farts d'anar a passejar pels camps i boscos acompanyats dels nostres inseparables amics de quatre potes, deixar-los córrer i explorar lliurement sense corretja i patir constantment preguntant-vos si, arribat el cas, us faran cas quan els demanem que vinguin?

A veure, si el nostre pelut ha rebut les necessàries classes d'ensinistrament en obediència ja ha de saber respondre positivament al comandament "vine". Però si no li hem proporcionat aquest recurs, us explico una manera senzilla d'assegurar-vos que el gos torni quan sigui l'hora de marxar o quan li demaneu pel motiu que sigui. Farem que aprengui a venir utilitzant un xiulet. 




Un xiulet? Doncs si. Si us fa vergonya anar xiulant pel bosc recordeu perquè ho feu : hem d'aconseguir que el pelut vingui a nosaltres. La majoria de gossos, per naturalesa, no solen allunyar-se a massa distància dels seus humans; van endavant i enrere o van viatjant, anant i venint, pels laterals, sempre al nostre voltant. Tornen com per assegurar-se que no hem fugit, que no ens ha passat res. I si nosaltres caminem tres quilòmetres, ells, amb tanta anada i tornada, fan el doble o el triple de distància en recorregut! Però sé el que esteu pensant : el meu gos es dels que no torna! Si el deixo anar segur que s'escapa i llavors em passo hores (o fins i tot dies) per recuperar-lo. Races com el Siberian Husky tenen aquest tipus de comportament de fuga. Pot estar relacionat amb conductes depredatòries o amb la funció per a la qual els van seleccionar genèticament : córrer. Córrer i arrossegar.

Llavors, com funciona això del xiulet? Començarem dins de casa. Comprarem un xiulet i ens abastirem dels premis preferits del nostre pelut. Quan el gos estigui distret, al seu aire, xiularem una vegada. Observarem la reacció del pelut; segurament quedarà desconcertat, però al cap d'uns segons (si no es molt tímid o poruc) vindrà a investigar què es aquesta andròmina cridanera i estrident. Quan arribi on som nosaltres li donarem un premi. Atenció : el premi ha de ser allò que més li agradi en aquesta vida : una joguina, un tall de pollastre, un tros de pinso, una carícia...el que el torni boig! A cada gos el motiva una cosa, hem d'aprofitar-ho. Anirem practicant l'exercici xiular-resposta-premi (la resposta es que el gos vingui) diverses vegades al dia, preferentment quan el pelut estigui distret o dedicat a alguna activitat que requereixi concentració.


En poc temps captarà el missatge : si acudeixo quan sento el xiulet, rebo una recompensa meravellosa! Quan veiem que ha automatitzat el missatge, es a dir, que el temps de reacció entre que sent el xiulet i ve fins a nosaltres es mínim, començarem a aplicar l'exercici a l'aire lliure. Podem anar a recórrer senders coneguts pel bosc i practicar quan el pelut s'allunyi a investigar. Recordeu sempre reforçar la seva resposta amb un premi quan vingui! I felicitar-lo efusivament! 

Amb aquest simple exercici hem creat una conducta condicionada i podreu deixar de cridar com uns esperitats quan ja comenceu a perdre la paciència; com que el gos relacionarà el xiulet amb el seu premi preferit, vindrà ràpidament. 

Proveu-ho i si teniu algun dubte o voleu comentar alguna cosa, no ho dubteu, estic a la vostra disposició!

Segueix la nostra pàgina a facebook!