Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

17 de maig 2014

Neotènia

Aquesta setmana parlarem de la neotènia. Una paraula no massa coneguda pel públic en general. La neotènia no es una malaltia, no es un nou tipus de cuc de la solitària intestinal tot i que la paraula sigui semblant!

Neotènia es un terme que prové de les paraules gregues "neo" (jove) i "teinen" (extendre) i s'utilitza per definir la persistència de característiques juvenils en organismes ja adults. Literalment ho podríem traduir com a "estendre la joventut". Què significa això quan ens referim als nostres peluts? Doncs que el gos, com a espècie descendent del llop, podria considerar-se com un llobató perpetu. Perquè? Doncs perquè els humans, domesticant el llop, es van dedicar a fer criar els exemplars que presentaven certes característiques, les que els semblaven més adients per a la coexistència, i aquests eren els que presentaven comportaments i morfologia lligada amb característiques infantils, per exemple : orelles caigudes, bordar en comptes d'udolar, menys tendència a fugir de la presència humana, comportament submís i juganer, etc.

Els gossos no son llops. Això que sembla tan evident i lògic no ho és per molta gent. El Canis familiaris, tot i que continua podent-se hibridar amb exemplars dels seus ancestres, es una subespècie del llop. Quines son les diferències principals? Una petita llista :

* Els gossos no necessiten caçar per alimentar-se. L'ésser humà li proporciona l'aliment i, a través de la selecció d'exemplars, ha inhibit certes parts de la seqüència de caça per a poder utilitzar-los per a feines com el pastoreig.

* Les gosses tenen 2 o 3 zels cada any, les llobes només 1, de forma sincronitzada i a la primavera. Així que els gossos tenen una activitat sexual més intensa que els llops

* Els humans seleccionen els exemplars per a la reproducció, així que els gossos no poden triar pel seu compte com si farien en estat salvatge.

* Els gossos no atorguen cures parentals, ja que no tenen la certesa de la seva paternitat. 

* Els gossos tenen menys tendència a fugir dels humans i les seves reaccions primàries d'emergència són més dèbils. Els llops no s'acosten mai als humans i, si ho fan, a la mínima sospita fugen cames ajudeu-me. No us sembla estrany que en Félix Rodríguez de la Fuente estigués rodejat de llops, que els pogués tocar i deixar-se llepar? ...

Així doncs, ja ho sabeu. El gos, en comparació amb el llop, es com un cadell perpetu. Hi ha races més properes als seus ancestres, com els Alaska Malamute o els Husky Siberiana, que encara mantenen característiques com l'udol i que físicament s'assemblen molt als seus avantpassats i races com els Boxer que són exemples clàssics de neotènia, tant físicament com de caràcter.



Husky Siberià

Llop ibèric

Bòxer






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix la nostra pàgina a facebook!