Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!