El meu gos em roba el dinar!

Un dels problemes de comportament que més em comenten els clients durant una consulta es que el gos aprofita qualsevol oportunitat per a agafar qualsevol cosa comestible que es trobin en el seu camí : enfilar-se al marbre de la cuina, aprofitar un moment de distracció com anar del menjador a la cuina a buscar el saler per netejar els plats, agafar al vol qualsevol tros deliciós de galeta o del que sigui que tinguem entre els dits, menjar-se un tros de croqueta de pollastre del costat del contenidor al carrer...

Perquè ho fan, això?

Llop aprofitant una troballa. Foto de Glacier Bay Alaska

Els gossos son carnívors, bàsicament, el que significa que la seva fisiologia està preparada per a obtenir l'energia i els nutrients necessaris per a sobreviure de la proteïna animal; tot i això, els mil·lennis de convivència al nostre costat han propiciat que siguin capaços de processar altres aliments, com el midó que contenen certs cereals. Els gossos, com a bons descendents dels llops, una espècie molt soferta que sobreviu gràcies a la cacera però que recorre a altres estratègies quan no té més remei, son també uns carronyers : no faran escarafalls a portar-se a la boca qualsevol aliment que trobin durant les seves "exploracions" (casolanes o exteriors), encara que aquesta delícia culinària tingui un aspecte més ben pansit, per no dir que ja es troba en estat de putrefacció imminent... Això es molt molest per a moltes persones que senten fàstic com si fossin ells mateixos els que estan a punt de degustar la nutritiva troballa, però també es motiu de por i inseguretat ja que, per desgràcia, vivim en una societat en què hi ha persones que es dediquen a fer el mal i a gastar el seu temps en preparar paranys mortals per a animals amb forma de menjar.

Si a tots aquests fets hi afegim que, a més, els gossos son animals oportunistes, es a dir, animals que tenen una gran capacitat d'adaptació a diversos habitats i que, per tant, també tenen la capacitat d'alimentar-se d'allò que cada hàbitat els pot oferir, tenim una combinació explosiva que dóna com a resultat que els gossos de la nostra família, tots els gossos del món mundial, estiguin esperant sempre qualsevol oportunitat per a portar-se un bon mos a la boca, sigui el que sigui. 

Gos aliment-se d'un abocador.
Foto de la BBC.

Per què ho fan, si nosaltres ja els donem aliment? Si cada dia tenen la seva ració de deliciós pinso ressec, llauna de processat de carn o dieta natural súper treballada? Doncs perquè, estimats lectors : els gossos no tenen la certesa absoluta de que els humans els alimentarem. Un gos mai pot estar segur que el seu humà se'n recordarà de plantar-li el plat de pinso a l'hora que toca i, a més a més, estan programats genèticament per a mostrar aquesta conducta tan útil per a sobreviure en condicions d'escassetat i tan empipadora per als humans a qui se'ls mengen la pizza, els espaguetis o, fins i tot, les pastanagues de l'amanida que acabaven de deixar a taula.

Els óssos també son oportunistes i carronyers si els cal. Foto de Glacier Bay Alaska.

Què pot fer un ésser humà per a contrarestar aquesta conducta instintiva? 

Podem fer diverses coses. Primer cal entendre que no ho fan per cap problema de dominància, per venjar-se de nosaltres o perquè es creguin més espavilats i intel·ligents. Ells son així i el millor que podem fer nosaltres es ensenyar-los, de forma positiva, que els es molt més beneficiós exhibir una conducta alternativa que els pot reportar beneficis suculents. Quina conducta alternativa? Jaure al seu lloc mentre nosaltres mengem a taula, no entrar a la cuina, no tocar el menjar... Això ho decidiu vosaltres : què preferiu que faci el gos en comptes de buscar qualsevol oportunitat per a robar-vos el dinar?

Piti i Cauda, aprenent a no entrar a la cuina.

Si necessiteu ajuda professional per a solucionar aquest tipus de problemes, sense castigar el gos, sense tensions ni malmetre el vincle amb el vostre company pelut, contacteu amb Musell!

Tànit Martín Jiménez