Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

13 de des. 2013

La millor manera de conèixer un gos.

Aquesta setmana la vull dedicar l'article a aquest tema, ja que em trobo persones que, amb la millor de les intencions, em comenten que quan coneixen un gos sempre fan allò "d'oferir-li la mà perquè olori". Moltes vegades ens trobem gossos que, veient el nostre oferiment, s'acosten tímidament amb el cap baix, o retrocedeixen espantats amb la cua entre les cames, o bé fan mitja volta i se'n van o, senzillament, ensenyen les dents i ericen el pèl del llom. I la gent no entén el perquè de la seva reacció. 

Aquest gest d'apropar la mà a la cara del gos com a tarja de presentació es un costum que s'ha anat transmetent i que es basa en els supòsits que, a través de l'olfacte, el gos ens analitza i ens reconeix i que, a més, veient la nostra acció com una mostra de bona voluntat, pot saber que les nostres intencions son nobles i no pretenem fer-li mal, ans el contrari. I a vegades ens podem trobar que, tot i la nostra bona intenció, el gos ens clava una queixalada o comença a grunyir tot ensenyant la dentadura.


Nosaltres, com a éssers humans ho veiem així però per a entendre com ho viu un gos o quin pot ser el seu punt de vista cal saber que :

1.-El gos ja ha captat la nostra olor molt abans del que ens puguem imaginar. Ells perceben moltíssimes més coses que nosaltres a nivell olfactiu i experimenten el món a "cop de nas". Resulta que ens porten moltíssima avantatge, ja que la seva quantitat de cèl·lules olfactives es d'entre 200 i 300 milions, mentre que la nostra es de només cinc milions. A part disposen d'un òrgan vomeronasal. Així doncs : continueu creient que fa falta acostar-li la mà perquè la pugui ensumar i conèixer la nostra olor? Segurament ja us ha olorat abans que entréssiu per la porta! 

2.-Per a nosaltres donar la mà es un gest comunicatiu que transmet seguretat i proximitat, però els gossos no utilitzen el mateix codi de comunicació. Ells emeten senyals utilitzant la posició del cos, les orelles, el moviment de la cua... Llavors ens hem de preguntar : quina senyal li estic enviant, sense saber-ho, a aquest animal? Què es el que veu el gos? Doncs el gos veu un humà bípede, que triplica la seva alçada que se li acosta doblegant el cos per la cintura (visualitzeu-ho des de l'òptica d'un gos) i allargant el braç en la seva direcció, per acabar amorrant-li la mà a la trufa. I normalment ho acompanyem d'expressions vocals emeses en un to agut de veu i fent caretes o ganyotes amb la cara. Pot creure que li enviem una senyal de força tot i no ser la nostra intenció. Una senyal de força es una de lluita; el gos podria creure que li estem dient alguna cosa com : "Mira que fort que soc! No podràs amb mi!" o "mira si soc fort que m'atreveixo a fer tot això", el que per a ells equival a un desafiament per a lluitar. Si el gos es equilibrat i segur de si mateix, resistirà l'aproximació amb més o menys tranquil·litat i enteresa, mostrant submissió, però si estem al davant d'un exemplar que pateixi algun tipus de fòbia, agressivitat per por o per dominància, agressivitat territorial, etc, podem desencadenar una resposta que no esperàvem.



I ara ens preguntarem : quina deu ser la millor manera de conèixer o presentar-nos davant d'un gos? Doncs la menys agressiva des del seu punt de vista. Si som nosaltres els que entrem al seu territori, resistirem la temptació d'acostar-nos a entaforar-li la mà al davant i fer-li manyagues i mirarem de fer moviments suaus i, sobretot, si es el primer contacte o sabem que es un gos amb trastorn de conducta, farem el següent :

·No mantenir contacte visual amb el gos. 
·No dir-li res de res. 
·No tocar-lo, per descomptat. 

Si es el nostre gos el que té un problema de comportament, demanarem a les visites que segueixin aquest codi de conducta. A més, aquesta també es la millor manera d'actuar amb els gossos que viuen a casa sempre que arribem i ells ens estan esperant. D'aquesta manera no fomentem comportaments que poden derivar en algun trastorn conductual.

Moltes vegades tenim el costum de tocar els nostres gossos i no pensem que potser en aquell moment ells no volen que els amanyaguem; i encara es pitjor prendre'ns aquestes confiances amb un gos que no coneixem. El millor que podem fer es donar-li l'esquena o oferir-li una visió lateral del nostre cos i, si ell i el seu olfacte senten curiositat i se'ns aproxima, deixarem que ens ensumi a cor que vols. Parlant clar, hem "d'ignorar" la presència de l'animal i no gesticular excessivament quan saludem els seus companys humans de la manada. Més tard ell o ella ja ens faran saber si tenen ganes que els acariciem o no, cadascú té el seu mètode. A casa tinc una peluda que sol passar el llom per la cama i asseure's sobre els peus donant l'esquena a l'escollit, tot esperant manyagues a la panxa o a la part baixa del llom...

Aquesta es la millor tarja de presentació que podem oferir als gossos que no coneixem o que si coneixem però sabem que pateixen algun trastorn conductual i els volem ajudar. De fet, si observem què fan els gossos quan campen lliures pel parc en aquelles manades espontànies que se solen crear es el mateix : quan arriba un nouvingut, aquest evita el contacte visual amb els demés gossos; se sol quedar quiet, adoptant una postura de submisió (per començar) i deixant que la resta l'ensumin. Un cop passat l'exàmen, continuen amb el joc o es disputen la jerarquia si algun d'ells es veu capaç. Però això ja es un altre tema...

Així doncs, resumint : evitarem postures amenaçadores i gestos confusos per a l'animal; també evitarem mirar-lo, parlar-li o tocar-lo. D'aquesta manera deixem que ens agafi confiança i no ens vegi com una amenaça desafiant. Practiqueu-ho quan en tingueu l'ocasió! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix la nostra pàgina a facebook!