Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

18 de des. 2013

Per festes no compris, adopta o acull!

Ahir, tornant a casa, ens vam trobar un gos corrent per la carretera. Se'm va trencar el cor. Els cotxes passen a 100km/h, per allà. Tenia la intenció de travessar i, a simple vista, em va semblar que estava esprimatxat i desesperat. Vam parar el cotxe al voral per intentar atraure'l i agafar-lo, però era molt desconfiat i,  fins i tot oferint-li menjar, fugia de nosaltres. Finalment es va escapar en direcció contrària a la nostra; ens va ser impossible seguir-lo. Porto des de llavors pensant en què li haurà passat i maleïnt la seva sort. I no, no sé si s'havia escapat de casa i s'havia perdut o si l'havia abandonat un caçador; l'únic que sé es que devia sentir angoixa, gana, fred en pondre's el sol i que intentava arrribar a algun lloc. Espero que ho aconseguís.

Aquesta setmana vull fer una reflexió, l'enèsima sobre aquest tema, em temo. 
Ja arriben els dies assenyalats, els que ens acosten a la fi de l'anyada. Molts d'aquests dies fem regals i, com cada any, molts animals, sobretot gossos i gats, seràn entregats com a presents a nens, adolescents o a la família en general. I també, com passa cada any, com que molta gent compra els animals sense pensar en les nostres i les seves necessitats, sense pensar en si serem capaços d'afrontar la responsabilitat que comporta el fet de portar un ésser viu a casa nostra o en si podrem estar a l'alçada de les circumstàncies, molts d'aquests gossos acabaran abandonats, bé a la carretera o bé en una protectora.


Sé que no s'ha de generalitzar, però en aquests temes es inevitable... Comprant un animal el cosifiquem. El convertim en un objecte i, potser sense ser-ne conscients, li neguem uns drets que es mereix per naixement. Els animals no poden continuar essent tractats com a objectes que s'utilitzen i es llencen quan ens en cansem o quan ens adonem que no podem encarregar-nos-en. Si els nostres fills "volen un gos" hem d'aprofitar per fer-los conscients del que significa encarregar-se d'un amic pelut. Si ja tenen certa edat, ens poden acompanyar a la protectora per escollir una ànima canina. 

Si pensàveu comprar un gos o un gatet de raça, sisplau, feu un cop de cap. A les protectores d'animals n'hi ha un munt que esperen l'oportunitat de retrobar l'escalfor d'una família, que tenen l'esperança de tornar a entregar el seu cor a un ésser humà. Hi ha cadells, adults i vellets que es mereixen una segona oportunitat. Si ja sou persones concienciades però sabeu d'algú que té pensaments de fer un present d'aquest tipus, feu pedagogia; expliqueu-los com son les granges de cria intensiva de cadells, el tràfic il·legal, les condicions pèssimes de vida de les femelles, obligades a parir sense descans i a no poder criar cap dels seus fills. 

I si, tot i això, continueu enamorats d'una raça en concret, busqueu un criador de veritat, que encara en queden; un criador que es preocupi pels seus animals i per les seves condicions de vida, que seleccioni correctament els exemplars, que faci les manipulacions neonatals als cadells durant el període sensible per evitar que d'adults desenvolupin trastorns conductuals. No compreu els animals en botigues perquè el que feu es perpetuar el negoci dels criadors intensius, que es dediquen a criar tot tipus de races en base a una "producció industrial", mantinguent les femelles en pèssimes condicions (tancades en gàbies amb terra de reixa, envoltades de deposicions, en condicions sanitàries deplorables i sense assistència veterinària, sense cap tipus de contacte humà...) i separant-les dels seus fills massa aviat; aquestes femelles encadenen un part rere un altre i, quan ja no "serveixen" les sacrifiquen. Els cadells no se socialitzen correctament, no poden aprendre les importants lliçons que la seva mare els ha de donar ni tenen el necessari contacte amb l'ésser humà en una edat primerenca. Els multicriadors constitueixen un negoci esclavista i especista que hem de contribuïr a erradicar.

Si compreu en botiga, perpetueu això.

Si us decidiu per adoptar un gos d'una protectora, us heu de fer unes preguntes prèvies, entre les quals :

-Quin espai destinaré al nou amic pelut?
-Quin tipus d'energia s'adequa a les nostres necessitats?
-Quina mida es l'adequada per a nosaltres?
-Tinc temps per ensenyar tot el que cal a un cadell o prefereixo un gos ja adult?

No us precipiteu en l'elecció, feu un parell de visites a la protectora, pregunteu per l'història de l'animal i pel seu caràcter i sigueu conscients que, si es tracta d'un adult, tindrà un bagatge emocional que el condiciona, però no l'incapacita per a aprendre ni per amotllar-se a noves situacions o a una nova família. Si, un cop a casa us adoneu que l'animal pateix algun problema de conducta (alguna fòbia, ansietat per separació, etc), no el torneu! Si ja heu arribat fins aquí es per un motiu! Poseu-vos en contacte amb un professional, us ajudarà a reconduïr la situació. 

Feu una tria conscient i responsable i doneu una nova oportunitat a aquests àngels abandonats, que bé s'ho mereixen!

Dit això, penjo un vídeo de nadales canines per acabar amb alegria aquest post, 


i us desitjo molt bones festes i un feliç 2014, a vosaltres i als/les vostres peluts/des!

Segueix la nostra pàgina a facebook!