Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

30 de des. 2013

Que la mida no li condicioni la vida!

Més o menys tothom coneix els beneficis que comporta que el nostre company pelut estigui ben educat. Amb ben educat em refereixo, a part d'un ensinistrament bàsic en obediència, que sàpiga quin es el seu lloc dins la manada familiar i que respecti les normes establertes a la seva llar, i per aconseguir-ho, si comencem quan es un cadell millor que millor.

Si bé tothom coincideix en què això es així, hi ha tot un grup d'especímens canins que semblen escapar-se o eludir aquesta bona educació per sistema. Em refereixo, es clar, als gossos de raça petita, que avui per moda se solen anomenar "mini", "toy", etc. Segur que coneixeu algun pelut que reuneixi aquestes característiques :

-No coneixen ni executen cap comandament.
-Son possessius amb els humans i les joguines.
-Fan el que volen quan volen.
-Tenen hiperafecció pel seu company humà.
-Solen patir fòbies i altres trastorns (com eliminació inadequada).
-Solen mostrar-se agressius davant els desconeguts i, fins i tot mosseguen.


Agressivitat en races petites.
Es un problema greu, ja que es tracta de problemes de comportament que, si es donen en gossos de mida més gran no es toleren, acaben en denúncia, multa i eutanàsia de l'animal. Sempre acaben pagant els innocents, perquè recordem: els humans som els primers i últims responsables del comportament del nostre gos. Llavors, la pregunta es : perquè es permet als gossos petits el que no es permet als grans?
Un gos de mida petita no es un bebè ni un accesori de moda, no el podem malcriar pel sol fet que, per la seva mida, no pugui infligir un gran mal. Es evident que la mandíbula d'un yorkshire no es la d'un rottweiler, però de cap manera podem permetre el nostre gos de dos quilos amenaci o ataqui ningú. A més, la majoria tracta aquest tipus de gossos segons uns clixés típics i erronis com poden ser :

1)Un gos petit no necessita fer exercici.
2)Un gos petit no necessita educar-se perquè es fàcil de manipular.
3)"Es el meu bebè".
4)No son prou llestos per aprendre.
5)Els agrada ser uns mimats.

...etcètera.

Desmuntem els estereotips un a un :

1) Un gos petit no necessita fer exercici :
La veritat es que un gos es un gos, pesi un quilo o quaranta. Tots necessiten exercici, passejar, explorar, córrer i jugar. Proporcionant-los activitat millorem la seva forma física i mental, fem que alliberin energia i estiguin més tranquils. Evidentment, a un pinscher no el farem córrer de la mateixa manera que a un husky, però mereix que li proporcionem una activitat física adequada a les seves necessitats. 

Els gossos tenen potes per caminar, no els tractem com a objectes! 
2) Un gos petit no necessita educar-se perquè es fàcil de manipular:
Tots els gossos haurien de conèixer cinc o sis comandaments bàsics d'obediència. Per què? Per començar, els agrada aprendre coses noves, els reptes els estimulen i els obliguen a exercitar les neurones i, per a nosaltres es un descans saber que tenim el control de l'animal en qualsevol situació. El fet que a un gos petit el poguem aixecar a pes quan es creua amb un congènere per evitar que intenti atacar o que quan venen les visites i comença a bordar amb insistència ens el poguem posar a la falda no constitueix la solució del problema, ans el contrari : agreugem el trastorn de comportament. Si el peludet es agressiu amb altres gossos pel carrer, hem de tractar el problema de socialització i d'agressivitat i solucionar-ho, no fer servir dreceres que no ens porten enlloc.

3) "Es el meu bebè":
Un gos, evidentment, no es un bebè. No pot substituir els fills ni ser un pal·liatiu pel síndrome del niu buit ni res per l'estil. No es de la nostra espècie, no parla el nostre idioma i no entén les coses que li diem (encara que pugui copsar el significat de l'entonació de la nostra veu). Si té el costum d'orinar a la cantonada del sofà, per més que li expliquem cinquanta mil vegades que "això no es fa", ell continuarà executant el mateix comportament. Es mereix que el tractem com un gos, de la mateixa manera que una persona es mereix que la tractin com a un ésser humà.

4) No son prou llestos per aprendre:
La mida de l'animal no fa la diferència intel·lectual. M'explico : la mida del cervell del gos no està directament relacionada amb la seva capacitat d'aprenentatge. Un canitx miniatura es tan capaç d'aprendre comandaments com "seu" o "vine" com un pastor alemany. Només cal posar-se  les piles i deixar de buscar excuses per no haver de treballar amb el nostre pelut. Un bon curs d'ensinistrament, l'enriquiment ambiental i altres tècniques d'exercici, joc i modificació de consulta son les eines més útils de què disposem, el millor per a tots.

5) Els agrada ser uns mimats:
A qui no li agrada sortir-se sempre amb la seva? Els gossos no són diferents en aquest aspecte. Si sempre aconsegueixen el que volen poden aparentar una falsa sensació de tranquil·litat que es trenca fàcilment quan els traiem de la seva zona de comfort. Però, altra vegada, què passa amb els humans? : si a un adolescent li donem tot el que vol sempre que vol, no creieu que estarem creant un monstre? Doncs si a un gos no li posem normes, passa el mateix. 

Així doncs, no adopteu o compreu un gos de mida petita pensant que no haureu de treballar-hi ni responsabilitzar-vos. Tant per a ell com per a nosaltres el millor es entendre que un gos petit té exactament les mateixes necessitats que un gos de raça mitjana o gran i que som els responsables de la seva educació, la seva salut física i mental i, en definitiva, del seu comportament. 

Si teniu un gos d'aquest tipus i necessiteu ajuda, estic al vostre servei, com sempre!

Segueix la nostra pàgina a facebook!