Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

17 de gen. 2014

Dubtes : contactar amb un etòleg o amb un educador caní?

Sovint, quan un dia ens adonem que el pelut que comparteix la vida amb nosaltres presenta algun comportament estrany ens pot sorgir el dubte : he de recórrer a un assessor de comportament caní/etòleg o a un educador?

Per començar, sovint no es fàcil identificar algun dels comportaments que pot presentar el gos/sa con a anòmals o anormals; això passa perquè, com ja he comentat en altres articles, ells s'han esforçat en estudiar-nos a nosaltres i el nostre comportament durant molts mil·lennis, però la gran majoria dels humans, tot i haver conviscut amb gossos des de ben petits, no sabem perquè els gossos es comporten com es comporten, ni quin es el seu comportament normal o quin es el seu sistema de comunicació o llenguatge.


No fa cara de divertir-se, certament.

Comportaments que ens poden semblar graciosos i que fins i tot ens fan riure sense cap tipus de malícia, com podria ser una gossa que es persegueix la cua fent cercles en una dansa boja i interminable diverses vegades al dia, constitueixen una clara mostra d'un trastorn; potser no riuríem tant si entenguéssim que aquesta gossa, mentre persegueix la cua fins a quedar extenuada, està patint. Una estereotípia com aquesta podria comparar-se (salvant les distàncies i certes diferències) a un trastorn obsessiu-compulsiu en un humà; sabent això ja no ens fa tanta gràcia el comportament del pobre animal i, com es normal, voldrem ajudar-lo. I, tornant al tema del present article : davant d'una estereotípia com la que acabo d'explicar a qui hem de recórrer? A un etòleg o a un educador?

La resposta, des del meu punt de vista es : de què li servirà saber quedar-se quieta a aquesta gossa si no hem cercat l'orígen del trastorn del comportament i no l'hem tractat de forma adequada? Qualsevol trastorn de comportament ha de ser correctament diagnosticat i tractat per un expert. Si el meu gos té un problema d'agressivitat, per més que l'ensenyi a jaure quan jo li demani, el problema continuarà present. Certament li hem donat una nova eina de control a l'ésser humà, però no constitueix cap garantia de que el gos no ataqui, sobretot perquè les respostes agressives acaben essent hàbits que s'automatitzen : el gos que entra en modus d'atac ja no ens sent ni ens veu, només està reaccionant davant de l'estímul que ha desencadenat la resposta i actua utilitzant l'estratègia que més bé li hagi funcionat anteriorment : l'agressió. De fet, ho he explicat d'una forma molt senzilla i superficial, perquè l'agressivitat es un tema bastant més complexe.

En aquest estat emocional, no responen a comandaments.
Així doncs cal que posem el cas en mans d'un assessor de comportament o d'un etòleg per poder diagnosticar el trastorn i traçar un tractament i un pla d'acció personalitzat que ens permeti gestionar i reconduir la situació. Ara tots els educadors canins m'estaràn maleint mentre s'estiren els cabells : calma! He dit que un problema de comportament en un gos l'ha de tractar un etòleg, de la mateixa manera que un trastorn mental en un humà el tractarà un psicòleg o un psiquiatra! 

Però escolteu : als/les nostres peluts/des els convé, i molt, aprendre els comandaments bàsics d'obediència. Perquè? Per molts motius. Per començar, l'ensinistrament en obediència ens proporciona un llenguatge comú per a comunicar-nos que tots dos podem reconèixer i comprendre, fem que el nostre/a amic/ga pelut/da estimuli i activi la seva ment i, a sobre, ens dóna una magnífica eina de control de l'animal (i a l'animal una bona eina de gestió de l'estrés) que li facilitarà la vida i la integració social. I no només això : el més recomanable es continuar estimulant la intel·ligència del gos/sa durant tota la seva vida, així que l'agility, el canicross, el dogdancing o qualsevol activitat que pogueu fer junts son grans eines per aconseguir-ho! I, si no som educadors, es evident que necessitarem els serveis d'un professional del ram!
El clicker, una bona eina!

Què vull dir amb això : tant l'assessor de comportament o etòleg com l'educador son necessaris, però per motius diferents. Tot pelut mereix ser educat en obediència, sempre utilitzant reforços positius i mai càstigs corporals, i tot gos mereix també rebre un bon tractament en mans d'un expert si presenta un trastorn de comportament!

Segueix la nostra pàgina a facebook!