Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

8 de gen. 2014

L'Empremta.

Molts dels problemes i dels trastorns de comportament que desenvolupen els gossos son deguts a una mala gestió del seu període de socialització primerenca, durant el que es produeix el que s'anomena empremta o imprinting. Així, què es l'empremta?

En els gossos el període de socialització comença a la quarta setmana de vida i s'allarga fins a la dotzena. Es una etapa crucial del seu desenvolupament en que, a part d'altres coses, aprèn a relacionar-se amb altres gossos i amb els humans; es quan es produeix l'empremta. La combinació de l'herència genètica heretada i de l'ambient en què es desenvolupa acaben conformant el temperament del gos, el que en cas dels humans seria el caràcter de la persona. I aquest període sensible es un dels moments en què l'entorn i les experiències viscudes son la clau del seu comportament futur.

Coneixent els humans...

Així, l'empremta es el període sensible del desenvolupament del gos en que l'ambient exerceix una gran influència en la conducta de l'animal. Llavors, si durant l'imprinting el gos no té contacte amb altres cadells, amb la seva mare (de la que aprèn moltes lliçons de vital importància per a socialitzar-se correctament) i amb humans es produeix una mancança d'experiències vitals que son les que asseguren la seva supervivència. Perquè els gossos, com els humans, son una espècie gregària. Viuen en manades i es molt important que sàpiguen relacionar-se correctament, que sàpiguen identificar-se com a membres de la seva espècie, interpretar les comunicacions emeses per altres gossos, adults i cadells; pel mateix motiu cal que hagin tingut contacte amb humans per a tolerar la seva presència i saber-s'hi relacionar. 

Les experiències, situacions i decisions que prenen durant l'imprinting quedaran marcades i, si bé alguns autors consideren que de forma irreversible i d'altres no son tan categòrics i pensen que si es pot arribar a modificar, el que es segur es que l'empremta queda gravada a foc, per utilitzar una metàfora comprensible. 

Ara que tenim clar què es l'empremta i com condiciona el futur comportament dels nostres amics peluts, us podeu estar preguntant "i quins problemes de comportament son els que produeixen una mala socialització?". La resposta es : molts. 

Un cadell que no ha interactuat amb nens durant l'imprinting segurament se sentirà insegur en la seva presència quan sigui adult. I la inseguretat pot desembocar en un problema d'agressivitat. Si no ha tingut contacte amb homes adults pot passar el mateix. Si el van separar de la seva mare i els seus germans de camada massa aviat no haurà après les senyals de comunicació, no haurà jugat a jocs de guerra, ni establert una primitiva jerarquització que l'ensenyés el seu rol com a líder o com a submís. Si això es així, aquest gos difícilment es podrà relacionar amb els seus congèneres. Què passaria si a un ésser humà no li ensenyéssim a parlar ni a relacionar-se amb nens, adults i ancians? Què ha passat amb els casos documentats de "nens salvatges", criatures que han sobreviscut soles o criades per altres espècies, com per exemple els llops? Son casos en què es pràcticament impossible reinsertar l'individu a la societat, sobretot si l'aïllament es va produir en una edat molt primerenca. Amb els gossos passa el mateix : es molt difícil reconduir i modificar certs hàbits de conducta, sobretot si es deuen a una mala socialització.

Nen salvatge del s.XVIII anomenat Peter. Trobat al bosc, amb uns 12 anys,
mai va aprendre a parlar ni escriure ni altres habilitats socials

Aquests son un parell d'exemples que em serveixen per a remarcar l'importància d'una correcta gestió del període de socialització, una gestió que ha de portar a terme el criador. El problema es que la majoria de persones desconeixen la importància d'aquest període, compren el gos en una tenda o en una botiga online; aquests gossos solen néixer en granges de cria intensiva en què s'explota les femelles i se les separa massa aviat de les seves cries. Les cries son separades i venudes com a objectes quan son encara massa petites. Tenen una socialització molt pobre o nul·la. Un criador responsable s'encarrega d'efectuar un programa de manipulacions neonatals que asseguri una socialització correcta dels cadells i no els separarà de la mare fins que no es deslletin, cap als 3 o 4 mesos.

Quan el nostre cadell va creixent pot ser que observem reaccions a certs estímuls o comportaments que no siguin adequats i que ens estranyin. Moltes vegades poden ser comportaments que ens facin gràcia però que quan el gos sigui adult s'hagin convertit en un problema de fòbies o agressivitat. Cal conèixer el desencadenant, cal saber com s'ha socialitzat aquell gos per adoptar un pla de modificació de conducta fet a mida. I tot i això, pot ser que no aconseguim canviar el comportament, cal que en siguem conscients. 

Bibliografia :
·ABRANTES, Roger : Manual de comportamiento canino, KNS Ediciones 2012.
·Antonio Pozuelos J. de Cisneros y Rosana Álvarez Bueno : Manual de Etologia Canina, AEPE 2007.


Segueix la nostra pàgina a facebook!