Ajudem els peluts per Sant Joan!

Dintre de pocs dies arriba una festa molt temuda per la majoria dels gossos : Sant Joan.

El so de la pirotècnia espanta els peluts i fa que ho passin realment malament. I es lògic : es antinatural. De fet jo també detesto la pirotècnia, no perquè em faci por, sinó perquè la considero innecessària i perillosa. 

Un gos no pot entendre que aquella tronada i les llums que l'acompanyen son cosa nostra. Per a ells, que tenen un sentit de l'oïda molt desenvolupat, ha de ser una vertadera tortura. L'instint els diu que se n'han de protegir, es una qüestió de supervivència. Es natural que s'espantin i provin d'amagar-se al lloc més recòndit de casa nostra. Però també cal que tinguem en compte que poden patir, a part d'estrès, ansietat. Els inflingim un patiment extrem per al qual no estan preparats. Si durant l'empremta no se'ls va habituar al so dels petards, es normal que ho percebin com un estímul terrorífic. Arribats a aquest punt, què podem fer per ajudar-los a passar el tràngol de la millor manera possible?

Unes recomanacions :

0.- Comencem carregant-nos de paciència i empatia envers els nostres amics de quatre potes i musell pelut! Els que fem petar explosius som nosaltres, ho passen malament a causa del nostre costum, el que menys necessiten (perquè es contraproduent) es que ens hi enfadem, ens frustrem i/o els renyem!

1.- El millor que podríem fer es començar un programa de desensibilització i contracondicionament perquè els nostres peluts tolerin la pirotècnia i deixi de ser un estímul irritant i angoixant. Com es fa això? Exposant el gos al so de la pirotècnia, començant per un volum molt baix davant el qual no reaccionés de forma nerviosa ni poruga. Podem buscar sons de petards per internet o comprar un CD. Li posem a veu baixa, sempre començant en un volum que el gos no mostri nerviosisme ni por, i li donarem petits talls de menjar (el que més li agradi en aquesta vida). Repetirem l'exercici fins que veiem que sent els petards sense immutar-se i, llavors, començarem a pujar el volum del so paulatinament. Es tracta de fer entendre al pelut que els petards son una font de coses positives i que deixi de percebre'ls com una amenaça. Aquesta es la millor solució, però si no no sabem com fer-ho o no ens es possible, tenim altres recursos.

2.- Acondicionarem una habitació, la més tranquil·la o la més "insonoritzada" (on el so del carrer arribi més esmorteït), o la seva preferida, i li posarem el seu matalàs, aigua, joguines, etc. Serà la seva zona segura. Si el nostre pelut necessita amagar-se dins un armari o sota el nostre llit, deixarem que ho faci. El nostre paper es el d'assegurar la seva integritat i la seva protecció, així que no li podem negar que es resguardi al lloc que ell percebi més segur. Quan comenci la pirotècnia portarem el nostre company pelut a l'habitació acondicionada per a l'ocasió.

3.- Si el vostre pelut ho passa realment malament, mostrant símptomes d'ansietat i por, sempre podeu parlar amb el vostre veterinari perquè us recepti alguna medicació que l'ajudi a passar el mal tràngol, un ansiolític. Això si, cal que siguem conscients que hi han alguns tipus de "pastilles" que deixaran l'animal aturdit, però no impediran que senti el so dels petards. Es a dir, potser no bordarà ni correrà amunt i avall amb la cua entre les cames, però continuarà passant-ho malament. Es més una solució per als humans que una ajuda per als peluts. El que realment necessita el pelut es que "ataquem" l'orígen del problema.

4.- Si el nostre gos preferix quedar-se al nostre costat, el millor serà deixar-lo fer. Hi ha corrents que diuen que mai hem de consolar o premiar un "comportament poruc", però la por no es un comportament : es una emoció. Les emocions no les podem reforçar, i si no pensem en nosaltres : quan sentim por què necessitem? Que els nostres éssers estimats ens ignorin o que ens abracin i consolin? Quan ens consolen i estàn al nostre costat, no us sentiu més segurs i reconfortats? Doncs els peluts també. Una bona teràpia, que funciona si els nivells d'estrès i ansietat no han arribat a una intensitat massa elevada, consisteix en proporcionar activitats (un bon kong ben gustós, jugar a buscar premis amagats, etc) que funcionaran com a contracondicionament, fent que el pelut associï el so de la pirotècnia a quelcom agradable i ajudant a gestionar l'emoció de forma positiva.

5.- Hi han tècniques que poden ajudar el nostre gos a reduir els seus nivells d'estrès, d'ansietat i la por, com els tocs Tellington TTouch o els embenatges. Ambdues tècniques s'han de començar a practicar uns quants dies abans per habituar el gos i arribada la fatídica nit, ens poden ajudar molt a minimitzar els efectes dels sons terrorífics als que es veuen exposats!

6.- Els collars i difusors de feromones apaivagadores poden ser d'ajuda, però per si sols no serveixen per res. Son un recurs per a utilitzar conjuntament amb els exercicis de modificació de conducta. No us penseu que posant-li un collar de feromones deixarà de patir immediatament!

7.- Procureu que els vostres gossos no ingereixin restes de petards perquè es poden intoxicar. Si en comptes d'amagar-se son dels que es llancen contra el foc, les cebetes i les fonts, aneu amb molt de compte, no deixeu que s'hi aproximin! Que no es cremin ni agafin cap explosiu amb la boca : les ferides poden ser molt greus! 

8.- Si sortiu a l'exterior amb els peluts, no els deixeu lliures : l'instint i la por els pot portar a mostrar conductes de fuga! Es poden perdre fàcilment!

Recordeu que sou els garants de la seguretat dels vostres peluts, que ells confien en vosaltres completament i que us necessiten! I recordeu que si necessiteu ajuda o assessorament sobre tot el que podem fer per ajudar els peluts aquest Sant Joan, estic al vostre servei! Encara ens queden dies per treballar-hi!