Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

27 de juny 2014

"Com més et conec, més m'agrada el teu gos"

            "Com més et conec, més m'agrada el teu gos". 

Es una frase feta ben curiosa i representativa. Des de sempre m'ha agradat molt aquesta dita, l'he trobat molt encertada i pertinent. Veient les coses que fem i com ens podem arribar a comportar els humans, cada cop m'hi sento més reflectida, la dita esdevé cada cop més verídica. I es que els gossos son bondadosos per naturalesa, amics dels seus amics, tenen un gran cor, no ens jutgen per les aparences, solen ser sincers i directes expressant les seves emocions, son una espatlla sobre la que plorar i ens escolten quan hi parlem : son els amics ideals!





D'on surt, però la frase feta? Com es que podem preferir la companyia d'un cànid a la d'un ésser humà? Què s'amaga darrera aquesta afirmació i quina relació té amb l'etologia canina? Algunes de les raons poden ser les següents :

1.- Comunicació honesta Vs deshonesta. La majoria de les comunicacions emeses pels nostres peluts son honestes : no ens menteixen. Com a mínim no en un principi perquè es cert que una conseqüència de la seva convivència amb nosaltres es que poden aprendre a emetre senyals deshonestes o més ben dit : aprenen a "mentir". No hi profunditzarem en aquest article, que pretén ser lleuger i estiuenc, però : qui no ha enxampat un dels seus peluts fent alguna trapelleria, in fraganti, i l'ha vist dissimular millor que un actor? N'hi ha que només els falta posar-se les mans a la butxaca i marxar xiulant... Tot i això, ens agraden els peluts perquè no menteixen. Si tenen por, estan irritats o ens conviden amistosament a jugar ens ho fan saber i sabem que es veritat. Només cal saber un xic del seu idioma per a comprendre'ls!

2.- Vincle inamovible o "Amistat vertadera".  Això ja es una qüestió més personal, depèn de la nostra concepció de l'amistat. Els peluts solen establir uns vincles molt forts amb un o més d'un individu de la seva "manada" mixta. Son una espècie gregària, social i tenen els seus individus preferits amb els que es relacionen de forma lúdica : tenen "millors amics", tant canins com humans. La fidelitat es una de les característiques que ens vénen al cap quan parlem dels nostres amics de musell pelut; sabem que no ens trairà, que serà al nostre costat quan necessitem suport. I que la seva amistat es inamovible, sovint, fins i tot en casos de greus maltractaments, els peluts continuen demostrant el seu afecte envers els maltractadors. Aquest tret distintiu, el del vincle i la fidelitat a un individu sota tota circumstància, que podria ser la característica més desitjada en qualsevol relació d'amistat no la compleixen de la mateixa manera les persones. Potser les persones ens poden fallar en un moment donat, però creiem que els gossos no (i això es subjectiu), per això els tenim en tan alta estima.

3.- Grans intèrprets dels nostres sentiments. Els Canis lupus familiaris fa tants mil·lennis que viuen amb els humans i estan tan avesats a llegir-nos que no es d'estranyar que sàpiguen desseguida quan tenim un mal dia, quan estem contents, irritats o deprimits. No ens cal explicar-los què ens passa, ho perceben perfectament. Hi han estudis que apunten que possiblement empatitzin amb els nostres sentiments i n'hi ha de recents que demostren que no només poden sentir emocions primàries, sinó que els gossos també experimenten sentiments complexes com l'amor. Quants cops hem sentit que només el nostre pelut entén com ens sentim?... I altra vegada, si fem la comparació amb les persones, les coses no sempre son així. 



4.- "Tant me fa les pintes que portis o si ets més o menys atractiu". Gràcies a l'univers els nostres companys peluts no decideixen si entregar-nos el seu cos depenent del nostre aspecte físic. El nostre exterior els importa un borrall, i això ho agraïm. Tampoc tenen propensió a etiquetar-nos segons la nostra vestimenta o el color de la nostra pell. Les persones, en canvi, si solem prejutjar els demés segons categories amb les que se'ns ha educat des de petits. I per més altruïstes, socials, anticlassistes, antiracistes i antiespecistes que siguem, sempre hi ha algun moment en què el nostre cervell cau en aquests paranys. Podem desterrar conscientment aquests pensaments, però sempre hi haurà persones que es comportin segons aquests varems. Els gossos no!

5.- Els gossos viuen el present. Ja ho deveu haver notat : els gossos no són rancorosos. No es guarden a la memòria res dolent que els hagem fet per tirar-nos-ho en cara a la mínima ocasió, ni tramaràn una venjança maquiavèl·lica digna del pitjor antiheroi de còmic. Viuen, senzillament el present. No es passen el dia amargant-se pels fets passats ni planificant el seu futur. Son feliços vivint el present i potser n'hauríem d'aprendre, perquè no podem canviar el passat ni predir el futur. L'únic que tenim, l'únic que es real, es el present : fruïm-ne! I, per variar, la majoria de persones si que son rancunioses, els costa perdonar i tramen venjances recargolades que els facin sentir que han saldat el deute...


Trobeu que hi ha alguna altra característica que es pugui atribuir als nostres estimats peluts que manqui en aquesta llista? No dubteu en comentar i proposar! Alguna vegada heu preferit passar una estona amb un gos en comptes de fer-ho amb el seu/va humà/na? Segurament en més d'una ocasió... 
En un proper article potser parlarem de l'expressió "ser de color de gos com fuig"...

Com sempre, esteu convidats a comentar!

Segueix la nostra pàgina a facebook!