A casa hi tinc..., un depredador?

Doncs si. Els nostres estimats Canis lupus familiaris son..., depredadors! Pensar en els nostres peluts d'aquesta manera pot incomodar algunes persones, potser d'altres se'n poden sorprendre per primera vegada llegint aquestes línies i les que falten, segurament, ja se n'havien adonat. Els nostres peluts domèstics, aquest animals de quatre potes, simpàtics i innocents la major part del temps no han deixat de ser, per més que ho hem intentat canviar a través de la selecció genètica i de la cria controlada, una colla de depredadors. 

Els gossos son una subespècie de llop; resulta que gràcies a certes característiques que posseeixen els llops i que els nostres avantpassats van trobar molt útils, es va decidir que domesticaríem un depredador, un caçador i carronyer que comparteix certes similituds amb la nostra espècie. La principal, la que més ens acosta els uns als altres es que son una espècie social. Ho porten als gens. Viuen en manades familiars mixtes formades per gossos i humans. Així, com molt bé ho explica Jean Donaldson a El choque de culturas, llibre que us recomano, per cert, els nostres peluts son depredadors socials.

Aquest article l'escric per informar-vos que la seva condició de depredadors l'hem de tenir en compte a l'hora d'educar-los, entrenar-los i proporcionar-los activitats que els ajudin a descarregar energia. I es, malauradament, la seva condició de depredadors i la mala gestió que algunes persones fan d'aquesta condició el que pot acabar desembocant en un gos reactiu, agressiu i que pugui ferir alguna persona. Perquè vull que quedi clar que els gossos NO S'EDUQUEN SOLS! De cap de les maneres n'hi pot haver prou amb el fet que un gos convisqui amb humans perquè aprengui a relacionar-s'hi de forma correcta i educada : això es feina nostra! 

Si no li ensenyem al nostre adorable cadell a mantenir les seves dents lluny de la nostra pell, a regular la intensitat de la seva mossegada, a saludar-nos de forma diferent a com saludaria un congènere quan arribem a casa, etc, acabarem descobrint, al cap d'uns mesos, que tenim una fera a casa que no sap com s'ha de comportar. Llavors potser se'ns passarà pel magí que el nostre gos té un problema de comportament quan no es així : el que passa es que ens tracta com si fóssim gossos perquè no li hem ensenyat a tractar amb els éssers humans.

Així doncs què hem de fer? Per començar, socialitzar i educar el nostre gos des que entra a les nostres vides , en segon lloc procurar que tingui contacte continu amb altres gossos perquè pugui entrenar les seves habilitats socials i de depredadors (que son totalment normals i naturals) i en tercer lloc proporcionar-li activitats que imitin el treball de depredació perquè no tingui temptacions de gastar aquest tipus d'energia amb nosaltres! Activitats raonables, segures per a ells i controlades, es clar! Aquestes activitats van des de mesures d'enriquiment ambiental fins a jocs que podem fer amb materials reciclats, circuits de rastreig, jocs humà-gos... hi ha moltes opcions disponibles!

Siguem responsables i conscients que els nostres estimats peluts, aquests éssers plens d'innocència, divertits i amorosos tenen també altres característiques que provenen dels seus ancestres! Eduqueu, socialitzeu, exerciteu, jugueu, sobretot perquè els valoreu i estimeu!

A les fotografies, en Sushi treballa emocionat i concentrat per "esbudellar" el drap amb forma de carmel i aconseguir arribar fins a l'os que s'hi amaga! La cua li va tant ràpid que sembla una cua fantasma!

 

Com s'obre, això?

Excitació màxima, expectativa molt emocionant!

Per la cara que fa, s'ha parat el continu espai-temps...

I un bon cop de Musell, d'aquells que ens fan per despertar-nos d'una becaina massa llarga! ;)