Consells útils per quan arriba la calor

Humans i humanes que compartiu la vostra vida amb peluts, ja sabeu que, amb aquestes calorades que tot just comencen, els nostres amics necessiten un extra d'hidratació! Es bàsic per evitar que pateixin el ten temut COP DE CALOR. Uns quants consells :

1.- Si teniu per costum deixar el gos al jardí, procureu que tingui zones d'ombra on amagar-se de la solana. Mireu de no deixar-lo fora en hores punta o durant onades de calor intenses.

L'ombra del boix, molt cotitzada a casa nostra

2.- Procureu que sempre tingui aigua fresca disponible! Poseu un recipient extra de bona aigua a l'abast del pelut! Podeu adquirir un abeurador automàtic per assegurar-vos el subministrament!

3.- Si el vostre gos es vellet o té problemes de salut ( o es de color negre! ), potser convindria que es quedés a l'interior de casa o preparar-li una zona a cobert al racó més fresc del pati o del jardí.

4.- Si al vostre pelut li agrada remullar-se, també podem instal·lar una piscineta o una palangana ben grossa (per gossos de mida mitjana o petita) perquè s'hi puguin banyar! Poseu-la a l'ombra perquè l'aigua no s'escalfi!

En Cauda i en Piti, especialistes en deixar l'aigua marró en 30 segons!

5.- Aprofiteu sempre que pugueu per remullar el musell del vostre gos aplicant-li aigua amb la mà! Va molt bé per refrescar-los.

6.- No sortiu a passejar en hores de calor intensa ni durant molta estona. Si el porteu a fer exercici, assegureu-vos que teniu aigua suficient per anar-li oferint! I si us fa falta utilitzar un morrió, vigileu que pugui obrir la boca per transpirar i que li permeti beure aigua. Hi han models pensats específicament per això i son més còmodes i segurs pels animals que no els morrions de tela o nylon.

7.- Si al vostre poble hi han platjes habilitades per anar-hi amb gossos, porteu-los a passar-hi una bona estona! Una remullada al riu ( en zones segures, sempre) també es una bona experiència!

8.- No deixeu el vostre gos MAI tancat al cotxe! Ni tan sols si deixeu la finestra un xic oberta : ells no transpiren com nosaltres i son molt més propensos a reescalfar-se! 

9.- Si sospiteu que el vostre gos pateix un cop de calor, seguiu aquests consells : 

• Porteu-lo a una zona fresca, per exemple gespa a l'ombra o un terra ben fresquet.
• Humitegeu-li el cap amb aigua i apliqueu unes tovalloles mullades amb aigua freda als engonals, aixelles, coll i cap.
• Si el gos està conscient podeu prosseguir ruixant-lo amb aigua a 20ºC, amb una ma per exemple.
• Per ajudar-lo i fer que entri aire humit als pulmons, poseu un glaçó davant la trufa per humitejar-li.
• No l'obligueu a beure aigua (aneu-li oferint un cop s'estabilitzi la temperatura), controleu la temperatura fins que baixi dels 39º.

10.- Pels urbanites : no traieu el pelut a passejar per l'asfalt a les hores de més calor, es poden ferir i cremar els coixinets dels peus i, a part de dolorós, es una zona difícil de curar. Imagineu-vos sortir amb els peus descalços a trepitjar aquell asfalt mig bullint durant mitja horeta..., espantós, no creieu?

Sigueu responsables, els peluts depenen de nosaltres! Molt de compte amb la caloreta!!

Comenteu, compartiu i que tingueu molt bon estiu!

Feu-vos seguidors de la nostra pàgina! www.facebook.com/etologicus

El meu gos em roba el dinar!

Un dels problemes de comportament que més em comenten els clients durant una consulta es que el gos aprofita qualsevol oportunitat per a agafar qualsevol cosa comestible que es trobin en el seu camí : enfilar-se al marbre de la cuina, aprofitar un moment de distracció com anar del menjador a la cuina a buscar el saler per netejar els plats, agafar al vol qualsevol tros deliciós de galeta o del que sigui que tinguem entre els dits, menjar-se un tros de croqueta de pollastre del costat del contenidor al carrer...

Perquè ho fan, això?

Llop aprofitant una troballa. Foto de Glacier Bay Alaska

Els gossos son carnívors, bàsicament, el que significa que la seva fisiologia està preparada per a obtenir l'energia i els nutrients necessaris per a sobreviure de la proteïna animal; tot i això, els mil·lennis de convivència al nostre costat han propiciat que siguin capaços de processar altres aliments, com el midó que contenen certs cereals. Els gossos, com a bons descendents dels llops, una espècie molt soferta que sobreviu gràcies a la cacera però que recorre a altres estratègies quan no té més remei, son també uns carronyers : no faran escarafalls a portar-se a la boca qualsevol aliment que trobin durant les seves "exploracions" (casolanes o exteriors), encara que aquesta delícia culinària tingui un aspecte més ben pansit, per no dir que ja es troba en estat de putrefacció imminent... Això es molt molest per a moltes persones que senten fàstic com si fossin ells mateixos els que estan a punt de degustar la nutritiva troballa, però també es motiu de por i inseguretat ja que, per desgràcia, vivim en una societat en què hi ha persones que es dediquen a fer el mal i a gastar el seu temps en preparar paranys mortals per a animals amb forma de menjar.

Si a tots aquests fets hi afegim que, a més, els gossos son animals oportunistes, es a dir, animals que tenen una gran capacitat d'adaptació a diversos habitats i que, per tant, també tenen la capacitat d'alimentar-se d'allò que cada hàbitat els pot oferir, tenim una combinació explosiva que dóna com a resultat que els gossos de la nostra família, tots els gossos del món mundial, estiguin esperant sempre qualsevol oportunitat per a portar-se un bon mos a la boca, sigui el que sigui. 

Gos aliment-se d'un abocador.
Foto de la BBC.

Per què ho fan, si nosaltres ja els donem aliment? Si cada dia tenen la seva ració de deliciós pinso ressec, llauna de processat de carn o dieta natural súper treballada? Doncs perquè, estimats lectors : els gossos no tenen la certesa absoluta de que els humans els alimentarem. Un gos mai pot estar segur que el seu humà se'n recordarà de plantar-li el plat de pinso a l'hora que toca i, a més a més, estan programats genèticament per a mostrar aquesta conducta tan útil per a sobreviure en condicions d'escassetat i tan empipadora per als humans a qui se'ls mengen la pizza, els espaguetis o, fins i tot, les pastanagues de l'amanida que acabaven de deixar a taula.

Els óssos també son oportunistes i carronyers si els cal. Foto de Glacier Bay Alaska.

Què pot fer un ésser humà per a contrarestar aquesta conducta instintiva? 

Podem fer diverses coses. Primer cal entendre que no ho fan per cap problema de dominància, per venjar-se de nosaltres o perquè es creguin més espavilats i intel·ligents. Ells son així i el millor que podem fer nosaltres es ensenyar-los, de forma positiva, que els es molt més beneficiós exhibir una conducta alternativa que els pot reportar beneficis suculents. Quina conducta alternativa? Jaure al seu lloc mentre nosaltres mengem a taula, no entrar a la cuina, no tocar el menjar... Això ho decidiu vosaltres : què preferiu que faci el gos en comptes de buscar qualsevol oportunitat per a robar-vos el dinar?

Piti i Cauda, aprenent a no entrar a la cuina.

Si necessiteu ajuda professional per a solucionar aquest tipus de problemes, sense castigar el gos, sense tensions ni malmetre el vincle amb el vostre company pelut, contacteu amb Musell!

Tànit Martín Jiménez

Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.

El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina. 

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40

Dues peludes comunicant-se.

Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :

• Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
• Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
• Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
• Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.

Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez

Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!

COM ACTUAR EN CAS D'INTOXICACIÓ O ENVERINAMENT

Donats els recents casos d'enverinaments i aparicions d'aliments amb verí destinats a gossos i gats a la nostra zona, i sabent de primera mà l'angoixa i la incertesa que provoca, comparteixo aquesta informació que espero us faci servei.

En cas d'ingesta de tòxics o verins en què la via d'entrada es oral, per ingesta, seguiu aquest protocol :

1. Primer hem de mirar de MANTENIR LA CALMA i tenir el cap fred per no espantar el pelut i poder pensar amb claredat.

2. El següent quadre es només un protocol de primers auxilis, en cap cap substitueix la visita al veterinari. Així que si sospiteu que el pelut ha estat enverinat o s'ha intoxicat, el primer que heu de fer es observar l'estat del gos, buscar la font de l'enverinament i trucar el vostre veterinari. Si els símptomes son greus comenceu aplicant el protocol i truqueu de camí a la clínica. Si us bloquegeu i no sabeu com fer-ho, dirigiu-vos directament a la clínica i no perdeu temps!

El temps es un factor CRUCIAL en cas d'ingesta de tòxics i verins, alguns tarden minuts, altres poques hores i altres, com les warafarines (raticides anticoagulants, per exemple), dies a provocar la mort. Si no teniu ni idea del que ha pogut ingerir el gos, descriviu per telèfon els símptomes que presenta al veterinari mentre porteu l'animal a la clínica.

Espero que aquesta informació us sigui útil, compartiu-la si es així.
Per a més informació consulteu un veterinari. 

Cadells : extraterrestres que aterren per Nadal!

Aquestes festes hem pogut llegir diversos articles de protectores, etòlegs, educadors, i un llarg etcètera demanant  que no es regalin animals com si fossin joguines ja que la majoria d’ells acabaran abandonats abans que arribi l’estiu. Portar un cadell a casa significa fer-se càrrec d’un bebè  animal (si, un bebè) que requereix afecte, empatia, paciència i educació per a que tot rutlli.

Però em sembla que el que cal, també, es ser conscients que tot i la pedagogia divulgativa, milers d’animals seran regalats aquest Nadal. Sé que molts acabaràn a casa de persones que, en el fons, inicien aquesta aventura amb il·lusió. Així, abans que la il·lusió i la novetat es converteixin en maldecaps que puguin desembocar en abandonament, vull explicar quins son els trucs per a integrar el nou membre de la família a la nostra llar amb èxit i no acabar perpetrant un delicte.

• Educar es estimar. Aquesta boleta de pèl no porta un sistema operatiu amb tots els programes configurats al nostre gust, tal i com molts semblen creure. No saben què han de fer, no saben què poden mossegar, necessiten guiatge per a comportar-se com els humans desitgem en moltes situacions i, en la societat en la que vivim, la majoria necessiten aprendre a relacionar-se amb els seus iguals. No, els gossos no s’espavilen sols i entre ells! Només ho fan els que han tingut l'oportunitat d'aprendre d'adults equilibrats, i això es difícil avui dia per moltes raons, entre les quals la cria intensiva de cadells als que separen prematurament de les seves mares i el nostre estil de vida actual, en què cada cop estem més aïllats i els gossos tenen menys oportunitats d'interactuar. En fi..., els cadells son un quadern en blanc a les pàgines del qual nosaltres els hem d’ajudar a escriure la seva vida; som els seus mestres, la seva família i la seva manada. Així, de la mateixa manera que portem els nostres fills a l’escola i els ensenyem rutines, comportaments i límits (en positiu, sisplau), hauríem de ser conseqüents i encarregar-nos que els gossos rebin l’educació que els pertoca per a conviure amb humans en una societat humana. Contacteu amb un educador en positiu!
• Com anuncio al títol de l'article, mirem de fer-nos a la idea que aquest cadell que hem acollit es un ésser extraterrestre que parla el seu propi idioma, té una percepció diferent del món i l'interpreta segons la seva lògica. Un ésser que es intel·ligent i emocional, especialista en entendre les nostres expressions facials i gestos, però incapaç de pronunciar una paraula del que ens sent dir per a fer-se entendre (potser la seva glotis està dissenyada per produir uns sons diferents als nostres, qui sap!). Interessem-nos per aprendre els rudiments del seu idioma, descobrireu que es passen el dia parlant i que no callen! De veritat, no callen! I us adonareu que moltes senyals de comunicació son interpretades de forma incorrecta per nosaltres, els humans. Si aquestes festes ha aterrat un cadell extraterrestre a casa vostra i voleu aprendre a llegir el seu idioma, a nivell bàsic us recomano el llibre Señales de calma, de Turid Rugaas, no us el perdeu!

• Organitzem el dia a dia, creem rutines i horaris que ens facilitin i ens simplifiquin el dia, de la mateixa forma que ho fem amb els nens. Ens evitarà frustracions i estrès.

• Treballem el vincle amb el gos, a través de passejos, joc i entrenament. Creem un llenguatge en comú (el que s’anomena obediència) per simplificar la comunicació i poder demanar al pelut què necessitem d’ell en comptes de passar-nos el dia dient-li tot el que fa malament. Eduquem en positiu. Eduquem en el respecte entre espècies, per a que ens respectin i els respectem, en especial instruint els nens d'ambdues espècies. Insisteixo, els EDUCADORS CANINS som com els mestres d'escola, els professors i els catedràtics : tenim coneixements, capacitats i destresa per a educar i ensenyar en positiu als vostres peluts. Així que porteu el cadell extraterrestre a l'escola!

El meu desig per aquestes festes es que les famílies afortunades que obrin les portes a un “regal” animal els facin el segon millor regal de la seva vida : proporcionar-li la millor educació possible. D'aquesta manera disminueix la possibilitat que aquest magnífic bebè sigui abandonat a la seva sort dintre de pocs mesos.

Com cada any, tanmateix, recordem que als refugis i protectores d'arreu hi ha milers de gossos (cadells, joves, sèniors, creuats, de raça...) esperant que la família que desitgen arribi per donar-los la vida que mereixen. Inculqueu valors als petits i, si tenen una edat que ho permeti, involucreu-los en la recerca del pelut ideal i/o en el voluntariat, fins i tot. Hi ha moltes maneres de donar un cop de mà als gossos i als que es desviuen per buscar-los nova llar.

Amb aquests consells : abandonament zero!

Molt bon 2016 a totes les famílies/manada!

Tànit Martín Jiménez

Sorteig sessió doble d'educació o entrenament

No volíem deixar de fer un petit sorteig aquestes festes, un sorteig per Reis! així que aquí el teniu!

Musell sorteja una sessió de dues hores d'educació canina o entrenament en obediència. El guanyador decidirà a què dediquem aquesta sessió exclusiva! Què significa això? Doncs que durant dues hores treballaré amb el vostre gos el que desitgeu. Que deixi de tibar com un dimoni per passejar? Que segui tranquil al seu matalàs mentre mengeu a taula? Que deixi de rosegar els turmells cada cop que camineu? Que deixi de pujar al sofà, o bordar quan sona el timbre, o de fer les necessitats a casa.. O bé preferiu que treballem els exercicis més útils i necessaris per a la seva educació, com seure, jaure, estar quiet...

O potser tu li has ensenyat tot el que saps a casa, però t'agradaria perfeccionar exercicis o introduir-ne de nous i no saps com fer-t'ho? Aprofita : participa al sorteig i t'ajudarem a aconseguir-ho!

Com funciona :

1. Cal ser fan o fer-se fan de la pàgina de Musell a facebook.

2. Deixa un comentari explicant què escolliries si fossis el guanyador/a del concurs!

3. Comparteix el cartell al teu mur : segur que tens amics, familiars i/o coneguts a qui els pot interessar participar!

Recorda fer totes les passes per a tenir dret a participar : Fanpage + Comentari + Compartir foto!

Que tingueu molta sort!

Bases :

1. -Aquest sorteig finalitza el 05/01/2016 a les 24:00h. El dia 06/01/2016 es realitzarà el sorteig i es comunicarà el guanyador/a en una publicació a la pàgina de Musell. El guanyador té tres dies per a enviar un correu electrònic a canis.etologicus@gmail.com i confirmar que es queda amb el premi. Si passat aquest temps el guanyador no ha contactat amb Musell, es repetirà el sorteig entre la resta de participants i es publicarà el resultat.

2.- El premi consisteix en una sessió doble (dues sessions d'una hora cadascuna seguides) d'entrenament en obediència o educació canina. La sessió es realitzarà a domicili si el guanyador/a es de la província de Girona. En cas que el guanyador/a visqui fora de la província, es concertarà una cita a Musell, L'Escala.

3.- El premi es personal i intransferible.

Reciclar un os

Molts gossos frueixen molt rosegant ossos. Solem donar-los ròtules o fèmurs, i aquests últims, un cop n'han extret la medul·la, son els que podem reaprofitar. Abans, però, condicions prèvies per a reciclar un os :

1. L'os no ha de tenir estelles ni ser més vell que l'últim dinosaure que es va extingir. Mireu que reuneixi unes mínimes condicions de seguretat per evitar accidents.

2. Superviseu les primeres interaccions del gos amb els ossos per veure si sap manipular-los correctament o no es segur que hi jugui.

3. Assegureu-vos que l'os es d'una mida adequada per a la mandíbula del gos, ni massa petit (pot córrer perill d'asfíxia si s'ennuega) ni massa gros (que només farà que acabi desistint davant d'un repte que li va gran).

4. Deixeu aigua a l'abast del pelut, la necessitarà segur.

Un cop dit això, anem al gra i expliquem el truc de la setmana!

Agafeu un os de canya buit. Retireu-ne la terra si el gos l'havia posat a macerar ben enterrat. Si cal, netegeu-lo amb ganes.

• Farciu l'espai buit del centre, allà on hi havia la medul·la, de diferents tipus de menjar. Diferents textures, olors i gustos estimularan els sentits del gos i evitarà que s'avorreixi de la joguina si penseu utilitzar-la diverses vegades.
• Podeu entaforar-hi el que vulgueu : embotit, formatge, crema de cacauet barrejada amb premis, hortalisses..., en fi, feu servir la imaginació!
• Mireu de farcir l'os de forma que no sigui fàcil extreure'n el contingut a la primera. Ens interessa que el gos treballi, pensi i exerciti la seva mandíbula. Això l'ajudarà a cansar-se, relaxar-se i rebaixar estrès (en cas que en pateixi). 
• Podeu jugar amb ossos de diferents mides i llargàries. Això si que es un kong natural!

Os farcit amb secallones, el mali es llepava les urpes!

Espero que us hagi agradat. Si es així, compartiu i comenteu : què recicleu a casa per fer joguines pel gos?

El meu gos tiba de la corretja!

Un dels problemes més comuns de l'educació d'un gos es sortir a passejar i que el gos tibi de la corretja. Si no sabem reconduir de forma adequada aquest comportament poden passar diverses coses :

1. El gos aprèn que tibar es la forma normal i adequada de moure's quan porta la corretja posada.

2. Si el gos tiba nosaltres tibem en direcció contrària, fet que provoca que el gos encara tibi més (com a acte reflex), i així augmentem la conducta.

3. Els nostres nivells de frustració i d'irritabilitat començaran a augmentar, ens semblarà que el gos només pretén fer-nos passar una mala estona de forma intencionada i pot ser que acabem tractant l'animal d'una forma gens adequada.

Existeixen diverses tècniques per ensenyar, en positiu, el pelut a caminar sense tibar. Cal escollir la més eficient o la que ens resulti més còmoda. Es necessari utilitzar el material adequat per a sortir al carrer, resistent i amable amb el gos. Evitarem collars correctius de càstig (pues, estrangulació, elèctric) que, a part de no ensenyar res, comporten que el gos pateixi dolor, estrès i pugui fer associacions mentals que, creieu-me, no ens convenen gens i poden desembocar en problemes greus de conducta.

Encara que us sembli increíble, en molts casos només cal una visita de Musell a casa per assessorar les famílies sobre els materials que hi ha al mercat i ensenyar la tècnica correcta i més adequada a cada pelut perquè es produeixi un gran canvi!