Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!

A casa hi tinc..., un depredador?

Doncs si. Els nostres estimats Canis lupus familiaris son..., depredadors! Pensar en els nostres peluts d'aquesta manera pot incomodar algunes persones, potser d'altres se'n poden sorprendre per primera vegada llegint aquestes línies i les que falten, segurament, ja se n'havien adonat. Els nostres peluts domèstics, aquest animals de quatre potes, simpàtics i innocents la major part del temps no han deixat de ser, per més que ho hem intentat canviar a través de la selecció genètica i de la cria controlada, una colla de depredadors. 

Els gossos son una subespècie de llop; resulta que gràcies a certes característiques que posseeixen els llops i que els nostres avantpassats van trobar molt útils, es va decidir que domesticaríem un depredador, un caçador i carronyer que comparteix certes similituds amb la nostra espècie. La principal, la que més ens acosta els uns als altres es que son una espècie social. Ho porten als gens. Viuen en manades familiars mixtes formades per gossos i humans. Així, com molt bé ho explica Jean Donaldson a El choque de culturas, llibre que us recomano, per cert, els nostres peluts son depredadors socials.

Aquest article l'escric per informar-vos que la seva condició de depredadors l'hem de tenir en compte a l'hora d'educar-los, entrenar-los i proporcionar-los activitats que els ajudin a descarregar energia. I es, malauradament, la seva condició de depredadors i la mala gestió que algunes persones fan d'aquesta condició el que pot acabar desembocant en un gos reactiu, agressiu i que pugui ferir alguna persona. Perquè vull que quedi clar que els gossos NO S'EDUQUEN SOLS! De cap de les maneres n'hi pot haver prou amb el fet que un gos convisqui amb humans perquè aprengui a relacionar-s'hi de forma correcta i educada : això es feina nostra! 

Si no li ensenyem al nostre adorable cadell a mantenir les seves dents lluny de la nostra pell, a regular la intensitat de la seva mossegada, a saludar-nos de forma diferent a com saludaria un congènere quan arribem a casa, etc, acabarem descobrint, al cap d'uns mesos, que tenim una fera a casa que no sap com s'ha de comportar. Llavors potser se'ns passarà pel magí que el nostre gos té un problema de comportament quan no es així : el que passa es que ens tracta com si fóssim gossos perquè no li hem ensenyat a tractar amb els éssers humans.

Així doncs què hem de fer? Per començar, socialitzar i educar el nostre gos des que entra a les nostres vides , en segon lloc procurar que tingui contacte continu amb altres gossos perquè pugui entrenar les seves habilitats socials i de depredadors (que son totalment normals i naturals) i en tercer lloc proporcionar-li activitats que imitin el treball de depredació perquè no tingui temptacions de gastar aquest tipus d'energia amb nosaltres! Activitats raonables, segures per a ells i controlades, es clar! Aquestes activitats van des de mesures d'enriquiment ambiental fins a jocs que podem fer amb materials reciclats, circuits de rastreig, jocs humà-gos... hi ha moltes opcions disponibles!

Siguem responsables i conscients que els nostres estimats peluts, aquests éssers plens d'innocència, divertits i amorosos tenen també altres característiques que provenen dels seus ancestres! Eduqueu, socialitzeu, exerciteu, jugueu, sobretot perquè els valoreu i estimeu!

A les fotografies, en Sushi treballa emocionat i concentrat per "esbudellar" el drap amb forma de carmel i aconseguir arribar fins a l'os que s'hi amaga! La cua li va tant ràpid que sembla una cua fantasma!

 

Com s'obre, això?

Excitació màxima, expectativa molt emocionant!

Per la cara que fa, s'ha parat el continu espai-temps...

I un bon cop de Musell, d'aquells que ens fan per despertar-nos d'una becaina massa llarga! ;)

Neotènia

Aquesta setmana parlarem de la neotènia. Una paraula no massa coneguda pel públic en general. La neotènia no es una malaltia, no es un nou tipus de cuc de la solitària intestinal tot i que la paraula sigui semblant!

Neotènia es un terme que prové de les paraules gregues "neo" (jove) i "teinen" (extendre) i s'utilitza per definir la persistència de característiques juvenils en organismes ja adults. Literalment ho podríem traduir com a "estendre la joventut". Què significa això quan ens referim als nostres peluts? Doncs que el gos, com a espècie descendent del llop, podria considerar-se com un llobató perpetu. Perquè? Doncs perquè els humans, domesticant el llop, es van dedicar a fer criar els exemplars que presentaven certes característiques, les que els semblaven més adients per a la coexistència, i aquests eren els que presentaven comportaments i morfologia lligada amb característiques infantils, per exemple : orelles caigudes, bordar en comptes d'udolar, menys tendència a fugir de la presència humana, comportament submís i juganer, etc.

Els gossos no son llops. Això que sembla tan evident i lògic no ho és per molta gent. El Canis familiaris, tot i que continua podent-se hibridar amb exemplars dels seus ancestres, es una subespècie del llop. Quines son les diferències principals? Una petita llista :

* Els gossos no necessiten caçar per alimentar-se. L'ésser humà li proporciona l'aliment i, a través de la selecció d'exemplars, ha inhibit certes parts de la seqüència de caça per a poder utilitzar-los per a feines com el pastoreig.

* Les gosses tenen 2 o 3 zels cada any, les llobes només 1, de forma sincronitzada i a la primavera. Així que els gossos tenen una activitat sexual més intensa que els llops

* Els humans seleccionen els exemplars per a la reproducció, així que els gossos no poden triar pel seu compte com si farien en estat salvatge.

* Els gossos no atorguen cures parentals, ja que no tenen la certesa de la seva paternitat. 

* Els gossos tenen menys tendència a fugir dels humans i les seves reaccions primàries d'emergència són més dèbils. Els llops no s'acosten mai als humans i, si ho fan, a la mínima sospita fugen cames ajudeu-me. No us sembla estrany que en Félix Rodríguez de la Fuente estigués rodejat de llops, que els pogués tocar i deixar-se llepar? ...

Així doncs, ja ho sabeu. El gos, en comparació amb el llop, es com un cadell perpetu. Hi ha races més properes als seus ancestres, com els Alaska Malamute o els Husky Siberiana, que encara mantenen característiques com l'udol i que físicament s'assemblen molt als seus avantpassats i races com els Boxer que són exemples clàssics de neotènia, tant físicament com de caràcter.

Husky Siberià

Llop ibèric

Bòxer

Humà i gos : un vincle mil·lenari.

Avui un breu repàs del que coneixem sobre la nostra relació amb els nostres companys/es peluts/des :

D'on ve el gos? Kornad Lorenz, el fundador de l'etologia, mantenia que els gossos procedien de dues línies genètiques : del llop i del xacal. En l'actualitat, els estudis genètics han demostrat que no es així, que gos i llop comparteixen un 99'8% de l'ADN mitocondrial, es a dir, que el gos es d'ascendència exclusivament lupina. 

Sobre l'orígen de la nostra relació amb els gossos només podem teoritzar i fer suposicions, excloent la informació que ens proporcionen les investigacions sobre l'ADN. A nivell arqueològic no parem de trobar esquelets fossilitzats de cànids en assentaments humans que cada vegada es remonten a èpoques més remotes. Fins fa poc es creia que el gos havia fet la seva aparició a l'Est Asiàtic uns quinze mil anys enrere. Hi havia registres de la seva presència a Alemanya, 14.000 anys enrere i a Amèrica fa 13.000 anys, on se suposa que arribà creuant l'estret de Bering acompanyant poblacions d'humans.

Pintura rupestre de les coves de Chauvet, on hi ha registres de fa 26.000 anys.

Però l'últim treball publicat a Science, una investigació d'Olaf Thalmann, postula que el gos va ser domesticat a Europa per poblacions de caçadors-recol·lectors entre 19.000 i 32.000 anys enrere. I que els gossos que ens acompanyen actualment descendeiixen d'una raça ja extingida de llops europea. Es a dir, que el gos no té l'orígen a Àsia, sinó aquí a Europa. 

Els primers registres fòssils que es van trobar de gos domesticat plantegen moltes qüestions; segons Thurston, el fet que els ossos d'homínids i de llops apareguin junts des del Pleistocè (fa uns 400.000 anys) planteja diverses preguntes : què  va passar entre l'humà i el llop entre aquests 400.000 anys i els 32.000 anys que marca l'última investigació? Segons els biòlegs que hi han intervingut es tractaria d'una coexistència primerenca en què els llops aprofitaven les restes de menjar dels assentaments humans i aquests  es beneficiaven de la defensa que la presència dels llops els proporcionava envers altres depredadors.

Crani de  cànid de 33.000 anys, trobat a Altai, Sibèria.

Així doncs, l'humà va domesticar el llop o el llop es va auto-domesticar? Aquests científics creuen que, un cop es produí aquest acostament inicial, els humans van començar a alimentar els llops amb plantes i restes d'animals, iniciant la domesticació. Pel que es veu en un altre estudi, una dieta rica en midó va ser bàsica per establir aquesta relació. 

Fos com fos, el contacte amb l'ésser humà provocà canvis morfològics i de caràcter en els llops que van acabar creant una nova espècie, els nostres estimats i estimades Canis familiaris. Aquestes diferències l'etologia les denomina neotènia i, perquè ho entengueu, son les responsables que certes races de gossos conservin trets morfològics dels cadells, com per exemple les orelles plegades d'un Labrador. 

Ells, sens dubte, fa mil·lenis que ens estudien i ens estimen (i no es pregunten el perquè de la nostra mil·lenaria relació); volen agradar-nos i ho han aconseguit : ens agraden! I nosaltres hem de continuar treballant per aconseguir mantenir amb ells la millor relació de reciprocitat possible i que aquesta es basi en el respecte i l'educació. 

I, si sorgeixen problemes, ja ho sabeu...

Bibliografia :

· Antonio Pozuelos J. de Cisneros y Rosana Álvarez Bueno : Manual de Etologia Canina, AEPE 2007.

· SINC : "La amistad entre el perro y el hombre nació en Europa", Novembre 2014. http://agenciasinc.es/Noticias/La-amistad-entre-el-perro-y-el-hombre-nacio-en-Europa