Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Reciclar un os

Molts gossos frueixen molt rosegant ossos. Solem donar-los ròtules o fèmurs, i aquests últims, un cop n'han extret la medul·la, son els que podem reaprofitar. Abans, però, condicions prèvies per a reciclar un os :

1. L'os no ha de tenir estelles ni ser més vell que l'últim dinosaure que es va extingir. Mireu que reuneixi unes mínimes condicions de seguretat per evitar accidents.

2. Superviseu les primeres interaccions del gos amb els ossos per veure si sap manipular-los correctament o no es segur que hi jugui.

3. Assegureu-vos que l'os es d'una mida adequada per a la mandíbula del gos, ni massa petit (pot córrer perill d'asfíxia si s'ennuega) ni massa gros (que només farà que acabi desistint davant d'un repte que li va gran).

4. Deixeu aigua a l'abast del pelut, la necessitarà segur.

Un cop dit això, anem al gra i expliquem el truc de la setmana!

Agafeu un os de canya buit. Retireu-ne la terra si el gos l'havia posat a macerar ben enterrat. Si cal, netegeu-lo amb ganes.

• Farciu l'espai buit del centre, allà on hi havia la medul·la, de diferents tipus de menjar. Diferents textures, olors i gustos estimularan els sentits del gos i evitarà que s'avorreixi de la joguina si penseu utilitzar-la diverses vegades.
• Podeu entaforar-hi el que vulgueu : embotit, formatge, crema de cacauet barrejada amb premis, hortalisses..., en fi, feu servir la imaginació!
• Mireu de farcir l'os de forma que no sigui fàcil extreure'n el contingut a la primera. Ens interessa que el gos treballi, pensi i exerciti la seva mandíbula. Això l'ajudarà a cansar-se, relaxar-se i rebaixar estrès (en cas que en pateixi). 
• Podeu jugar amb ossos de diferents mides i llargàries. Això si que es un kong natural!

Os farcit amb secallones, el mali es llepava les urpes!

Espero que us hagi agradat. Si es així, compartiu i comenteu : què recicleu a casa per fer joguines pel gos?

Com ensenyar l'exercici "vine" de forma fàcil?

Ensenyar un gos a venir quan se li demana pot convertir-se en un mal de cap si no es fa correctament. Hi ha diverses maneres d'aconseguir que acudi on som nosaltres i de fomentar aquest comportament, aquí us deixo unes recomanacions :

1. ARRIBA UN CADELL A CASA :

Els cadells tenen tendència a seguir-nos, per curiositat, per oportunisme, per observar-nos, per jugar... Hem d'aprofitar les seves ganes de seguir-nos per ensenyar-los l'exercici de venir de forma natural. 

• Quan ens movem i el gos s'aixequi per començar a seguir-nos li direm "vine!" i li donarem una recompensa quan arribi on som nosaltres. Felicitar-lo i donar-li un premi es una forma excel·lent d'ajudar-lo a relacionar la paraula amb l'acció. Repetirem molt sovint.
• Quan el cadell estigui entretingut fent alguna cosa, el cridarem, direm la paraula màgica i poden passar dues coses : que s'aixequi i vingui, fet que recompensarem; que ens miri i inclini el cap com pensant "què diu, ara?", fet que no ens ha de desanimar i que acompanyarem de palmades, sorollets amistosos, cops a les cames o al terra..., tot el que calgui per animar-lo a aixecar-se i venir. Quan, per fi, s'aixequi, el motivarem engrescant-lo dient coses com "molt bé!", "cap aquí!", tot amb veu "infantil" i quan arribi li donarem un trosset de deliciós menjar.
• No sempre recorrerem al menjar quan arribi fins a nosaltres : aprofitarem les seves ganes de jugar per utilitzar el joc i les joguines com a reforç positiu. Així, quan vingui, li direm "molt bé! i li oferirem joc amb una pilota, un mossegador, un peluix, etc.
• Aprofitant les seves ganes de ser la nostra ombra, practicarem per tot arreu on el portem : parcs canina, cases d'amics i familiars, sortides i excursions en entorns naturals... Així l'ajudarem a generalitzar aquest comportament que ens pot ser tant útil en determinades situacions.

2.- GOS JOVE O ADULT QUE VOLEM MOTIVAR :

El nostre gos ja sap quin es el significat de la paraula "vine" però diguem que, pel que sigui, no està prou motivat per fer l'exercici sempre, a tot arreu, ni amb les mateixes ganes. Què hem de fer?

• Per començar ens ho prendrem com un repte personal. Volem que el nostre gos vingui cap a nosaltres quan li demanem, però hem d'entendre que el gos necessita que fomentem la conducta i que el motivem. Si no hi ha motivació pot començar el procés d'extinció pel qual una conducta deixa de ser útil des del punt de vista del pelut i, per tant, deixa de manifestar-se. Esbrinem què es el que motiva el nostre gos. Joguines? Activitats? Menjar? Utilitzem el motivador més gran com a reforç de la conducta.
• Demanem-li al pelut que vingui. Quan vingui, tardi el que tardi, felicitem-lo amb moltes ganes. Donem-li el reforç que haguem triat. Repetim l'exercici. Si volem fer sèries de repeticions seguides una bona manera d'aconseguir-ho es llençar-li la recompensa a uns metres de distància i aprofitar quan vagi a buscar-la per tornar-lo a a cridar. 
• Augmentem la dificultat. Cridem-lo quan estigui en una habitació diferent a la nostra. Donem-li una bona recompensa quan vingui.
• Practiquem l'exercici a l'exterior. Fem sortides en entorns naturals i, mentre passegem, anem-li demanant de tant en tant que vingui. Quan comenci a córrer cap a nosaltres l'engrescarem amb paraules.

                                               

RECOMANACIONS :

1.  MAI, mai, mai renyeu el gos si no fa cas de la petició o si tarda un temps excessiu (a parer vostre) a venir. Si el renyem l'únic que aconseguirem es que la pròxima vegada encara tingui menys ganes i menys motius per acostar-se'ns. I MAI-RE-MAI el pegueu. Vosaltres us acostaríeu a algú que sembla molt enfadat, frustrat i que quan hi arribeu us crida i us pega?..., no oi? I jo tampoc!
2. Quan practiquem a l'exterior no es tracta de marejar el gos demanat-li que vingui cada vegada que s'allunyi de nosaltres. Hem de saber triar el moment oportú per fer l'exercici. Si està ensumant o rastrejant quelcom molt interessant hem de ser prou llestos per saber que es molt més difícil que ens escolti; siguem audaços i aprofitem els moments en què estiguem segurs que el gos ens sent i que ens pugui fer cas.
3. Administrem els premis de forma que entengui que com més ràpid arribi el nostre costat, millor es la recompensa. Si ve ràpidament li donarem amb prestesa un bon tros de menjar. Si tarda en venir també el premiarem, però la recompensa no serà automàtica ni tant suculenta : comptarem fins a cinc i li donarem un premi més petit.
4. Compte! Ensenyar-lo a venir quan li demanem aprofitant la seva tendència a la companyia no significa que haguem de fomentar comportaments que puguin desembocar en futurs trastorns com l'hiperafecció o l'ansietat per separació. Hem d'acostumar els peluts a ser independents, cal diferenciar entre aquest aprenentatge i la dependència emocional. 

Si trobeu aquest article interessant : compartiu, comenteu i feu-vos seguidors de Musell! 

A casa hi tinc..., un depredador?

Doncs si. Els nostres estimats Canis lupus familiaris son..., depredadors! Pensar en els nostres peluts d'aquesta manera pot incomodar algunes persones, potser d'altres se'n poden sorprendre per primera vegada llegint aquestes línies i les que falten, segurament, ja se n'havien adonat. Els nostres peluts domèstics, aquest animals de quatre potes, simpàtics i innocents la major part del temps no han deixat de ser, per més que ho hem intentat canviar a través de la selecció genètica i de la cria controlada, una colla de depredadors. 

Els gossos son una subespècie de llop; resulta que gràcies a certes característiques que posseeixen els llops i que els nostres avantpassats van trobar molt útils, es va decidir que domesticaríem un depredador, un caçador i carronyer que comparteix certes similituds amb la nostra espècie. La principal, la que més ens acosta els uns als altres es que son una espècie social. Ho porten als gens. Viuen en manades familiars mixtes formades per gossos i humans. Així, com molt bé ho explica Jean Donaldson a El choque de culturas, llibre que us recomano, per cert, els nostres peluts son depredadors socials.

Aquest article l'escric per informar-vos que la seva condició de depredadors l'hem de tenir en compte a l'hora d'educar-los, entrenar-los i proporcionar-los activitats que els ajudin a descarregar energia. I es, malauradament, la seva condició de depredadors i la mala gestió que algunes persones fan d'aquesta condició el que pot acabar desembocant en un gos reactiu, agressiu i que pugui ferir alguna persona. Perquè vull que quedi clar que els gossos NO S'EDUQUEN SOLS! De cap de les maneres n'hi pot haver prou amb el fet que un gos convisqui amb humans perquè aprengui a relacionar-s'hi de forma correcta i educada : això es feina nostra! 

Si no li ensenyem al nostre adorable cadell a mantenir les seves dents lluny de la nostra pell, a regular la intensitat de la seva mossegada, a saludar-nos de forma diferent a com saludaria un congènere quan arribem a casa, etc, acabarem descobrint, al cap d'uns mesos, que tenim una fera a casa que no sap com s'ha de comportar. Llavors potser se'ns passarà pel magí que el nostre gos té un problema de comportament quan no es així : el que passa es que ens tracta com si fóssim gossos perquè no li hem ensenyat a tractar amb els éssers humans.

Així doncs què hem de fer? Per començar, socialitzar i educar el nostre gos des que entra a les nostres vides , en segon lloc procurar que tingui contacte continu amb altres gossos perquè pugui entrenar les seves habilitats socials i de depredadors (que son totalment normals i naturals) i en tercer lloc proporcionar-li activitats que imitin el treball de depredació perquè no tingui temptacions de gastar aquest tipus d'energia amb nosaltres! Activitats raonables, segures per a ells i controlades, es clar! Aquestes activitats van des de mesures d'enriquiment ambiental fins a jocs que podem fer amb materials reciclats, circuits de rastreig, jocs humà-gos... hi ha moltes opcions disponibles!

Siguem responsables i conscients que els nostres estimats peluts, aquests éssers plens d'innocència, divertits i amorosos tenen també altres característiques que provenen dels seus ancestres! Eduqueu, socialitzeu, exerciteu, jugueu, sobretot perquè els valoreu i estimeu!

A les fotografies, en Sushi treballa emocionat i concentrat per "esbudellar" el drap amb forma de carmel i aconseguir arribar fins a l'os que s'hi amaga! La cua li va tant ràpid que sembla una cua fantasma!

 

Com s'obre, això?

Excitació màxima, expectativa molt emocionant!

Per la cara que fa, s'ha parat el continu espai-temps...

I un bon cop de Musell, d'aquells que ens fan per despertar-nos d'una becaina massa llarga! ;)

Ajudem els peluts per Sant Joan!

Dintre de pocs dies arriba una festa molt temuda per la majoria dels gossos : Sant Joan.

El so de la pirotècnia espanta els peluts i fa que ho passin realment malament. I es lògic : es antinatural. De fet jo també detesto la pirotècnia, no perquè em faci por, sinó perquè la considero innecessària i perillosa. 

Un gos no pot entendre que aquella tronada i les llums que l'acompanyen son cosa nostra. Per a ells, que tenen un sentit de l'oïda molt desenvolupat, ha de ser una vertadera tortura. L'instint els diu que se n'han de protegir, es una qüestió de supervivència. Es natural que s'espantin i provin d'amagar-se al lloc més recòndit de casa nostra. Però també cal que tinguem en compte que poden patir, a part d'estrès, ansietat. Els inflingim un patiment extrem per al qual no estan preparats. Si durant l'empremta no se'ls va habituar al so dels petards, es normal que ho percebin com un estímul terrorífic. Arribats a aquest punt, què podem fer per ajudar-los a passar el tràngol de la millor manera possible?

Unes recomanacions :

0.- Comencem carregant-nos de paciència i empatia envers els nostres amics de quatre potes i musell pelut! Els que fem petar explosius som nosaltres, ho passen malament a causa del nostre costum, el que menys necessiten (perquè es contraproduent) es que ens hi enfadem, ens frustrem i/o els renyem!

1.- El millor que podríem fer es començar un programa de desensibilització i contracondicionament perquè els nostres peluts tolerin la pirotècnia i deixi de ser un estímul irritant i angoixant. Com es fa això? Exposant el gos al so de la pirotècnia, començant per un volum molt baix davant el qual no reaccionés de forma nerviosa ni poruga. Podem buscar sons de petards per internet o comprar un CD. Li posem a veu baixa, sempre començant en un volum que el gos no mostri nerviosisme ni por, i li donarem petits talls de menjar (el que més li agradi en aquesta vida). Repetirem l'exercici fins que veiem que sent els petards sense immutar-se i, llavors, començarem a pujar el volum del so paulatinament. Es tracta de fer entendre al pelut que els petards son una font de coses positives i que deixi de percebre'ls com una amenaça. Aquesta es la millor solució, però si no no sabem com fer-ho o no ens es possible, tenim altres recursos.

2.- Acondicionarem una habitació, la més tranquil·la o la més "insonoritzada" (on el so del carrer arribi més esmorteït), o la seva preferida, i li posarem el seu matalàs, aigua, joguines, etc. Serà la seva zona segura. Si el nostre pelut necessita amagar-se dins un armari o sota el nostre llit, deixarem que ho faci. El nostre paper es el d'assegurar la seva integritat i la seva protecció, així que no li podem negar que es resguardi al lloc que ell percebi més segur. Quan comenci la pirotècnia portarem el nostre company pelut a l'habitació acondicionada per a l'ocasió.

3.- Si el vostre pelut ho passa realment malament, mostrant símptomes d'ansietat i por, sempre podeu parlar amb el vostre veterinari perquè us recepti alguna medicació que l'ajudi a passar el mal tràngol, un ansiolític. Això si, cal que siguem conscients que hi han alguns tipus de "pastilles" que deixaran l'animal aturdit, però no impediran que senti el so dels petards. Es a dir, potser no bordarà ni correrà amunt i avall amb la cua entre les cames, però continuarà passant-ho malament. Es més una solució per als humans que una ajuda per als peluts. El que realment necessita el pelut es que "ataquem" l'orígen del problema.

4.- Si el nostre gos preferix quedar-se al nostre costat, el millor serà deixar-lo fer. Hi ha corrents que diuen que mai hem de consolar o premiar un "comportament poruc", però la por no es un comportament : es una emoció. Les emocions no les podem reforçar, i si no pensem en nosaltres : quan sentim por què necessitem? Que els nostres éssers estimats ens ignorin o que ens abracin i consolin? Quan ens consolen i estàn al nostre costat, no us sentiu més segurs i reconfortats? Doncs els peluts també. Una bona teràpia, que funciona si els nivells d'estrès i ansietat no han arribat a una intensitat massa elevada, consisteix en proporcionar activitats (un bon kong ben gustós, jugar a buscar premis amagats, etc) que funcionaran com a contracondicionament, fent que el pelut associï el so de la pirotècnia a quelcom agradable i ajudant a gestionar l'emoció de forma positiva.

5.- Hi han tècniques que poden ajudar el nostre gos a reduir els seus nivells d'estrès, d'ansietat i la por, com els tocs Tellington TTouch o els embenatges. Ambdues tècniques s'han de començar a practicar uns quants dies abans per habituar el gos i arribada la fatídica nit, ens poden ajudar molt a minimitzar els efectes dels sons terrorífics als que es veuen exposats!

6.- Els collars i difusors de feromones apaivagadores poden ser d'ajuda, però per si sols no serveixen per res. Son un recurs per a utilitzar conjuntament amb els exercicis de modificació de conducta. No us penseu que posant-li un collar de feromones deixarà de patir immediatament!

7.- Procureu que els vostres gossos no ingereixin restes de petards perquè es poden intoxicar. Si en comptes d'amagar-se son dels que es llancen contra el foc, les cebetes i les fonts, aneu amb molt de compte, no deixeu que s'hi aproximin! Que no es cremin ni agafin cap explosiu amb la boca : les ferides poden ser molt greus! 

8.- Si sortiu a l'exterior amb els peluts, no els deixeu lliures : l'instint i la por els pot portar a mostrar conductes de fuga! Es poden perdre fàcilment!

Recordeu que sou els garants de la seguretat dels vostres peluts, que ells confien en vosaltres completament i que us necessiten! I recordeu que si necessiteu ajuda o assessorament sobre tot el que podem fer per ajudar els peluts aquest Sant Joan, estic al vostre servei! Encara ens queden dies per treballar-hi!

Educant en positiu

El món de l'educació canina ha fet un gran canvi en poques dècades. Un canvi a millor, es clar. Abans solien utilitzar-se mètodes coercitius, amb càstics corporals, instruments que ara cataloguem com de tortura ( si : els collars de pues, els collars elèctrics, d'estrangulament, etc ), mètodes que es basaven en la idea que el gos ha de ésser "dominat" com si, no em cansaré de repetir-ho, els cànids fossin una espècie demoníaca sorgida de l'inframón, com un Cerber, que només tenen una idea fixa : intentar dominar-nos per esdevenir els líders de la manada. 

Actualment cada vegada s'utilitzen més mètodes "positius". El reforçament positiu esdevé un recurs poderós a l'hora d'educar els gossos. Què es un reforç positiu? Doncs, per dir-ho de forma entenedora, es quelcom agradable per al gos : carícies, menjar, joc o joguines... Deixem enrere els càstics (verbals o físics) que solien fer-se servir com a reforços negatius (un estímul que el gos desitja evitar) i ens centrem en premiar els comportaments i les conductes desitjades. Així quan ensenyem, per exemple, a un pelut el comandament "seu" procurarem que executi el moviment (posar el cul a terra) per ell mateix i, un cop ho aconsegueixi, immediatament li donarem un premi. Així entén ràpidament i de forma agradable què es el que aquests humans bojos li estem demanant que faci!

El reforçament positiu no només s'utilitza per a educar en obediència, ensenyar trucs o educar els gossos de treball, sinó que es una eina molt valuosa en el camp de la modificació de comportament. Perquè m'entengueu : no serveix de res refregar el morro d'un ca pel damunt d'un pixum dient-li (o cridant) "no!", bàsicament perquè podem estar reforçant la seva conducta sense saber-ho o, encara pitjor, confonent el pobre animal i/o creant un trastorn de comportament. Es millor ignorar el fet, netejar-ho discretament i premiar el nostre/a company/a quan faci les seves necessitats al lloc que desitgem! Amb rapidesa entendran el missatge, molt millor amb reforçament positiu, es clar!

Si totes aquestes explicacions no fossin suficients, parlarem de neurones. Les sinapsis que es creen educant en positiu esdevenen camins més i més ràpids a recórrer cada vegada que premiem una conducta. A alguns no els agradarà la comparació però, de la mateixa manera que als bebès fins que tenen cert domini del llenguatge se'ls estan formant les connexions entre neurones i el fet d'educar-los i tractar-los amb amor fa que es creïn unes sinapsis que reforcen la seva autoestima i capacitat de gestionar les emocions, sinapsis que poden mantenir-se inalterables i que marcaran el seu caràcter i la seva forma d'enfrontar-se al món quan siguin adults, amb els peluts passa el mateix. Es molt més efectiu educar un gos respectant el seu temperament, de forma personalitzada, amb mètodes positius i amens, fent que les seves neurones hagin de treballar, que no pas castigant-lo, de la manera que sigui.

Per acabar l'article de la setmana una petita consideració : no sé perquè costa tant d'entendre, aquí a casa nostra, com n'és d'important proporcionar una educació bàsica als nostres peluts. Als països on això es un fet normalitzat i evident, en què comencen les classes quan els peluts son uns cadells, no hi ha el mateix percentatge d'agressions contra humans, ni d'abandonaments. Es clar que els nostres Canis familiaris fa molts mil·lennis que conviuen amb nosaltres però els cal educació per entendre què poden i no poden fer, quins comportaments son acceptables entre els seus congèneres i entre ells i nosaltres. I als humans, per descomptat, ens cal adquirir més coneixements sobre la naturalesa, els instints i la comunicació dels cànids. En un proper article parlaré de malentesos que se solen donar entre la nostra espècie i la dels nostres peluts!

Que tingueu bona setmana i sigueu sempre Eto-Logicus! 

Tinc un pelut escapista!

Els vostres peluts son uns reis de l'escapisme? Esteu farts d'anar a passejar pels camps i boscos acompanyats dels nostres inseparables amics de quatre potes, deixar-los córrer i explorar lliurement sense corretja i patir constantment preguntant-vos si, arribat el cas, us faran cas quan els demanem que vinguin?

A veure, si el nostre pelut ha rebut les necessàries classes d'ensinistrament en obediència ja ha de saber respondre positivament al comandament "vine". Però si no li hem proporcionat aquest recurs, us explico una manera senzilla d'assegurar-vos que el gos torni quan sigui l'hora de marxar o quan li demaneu pel motiu que sigui. Farem que aprengui a venir utilitzant un xiulet. 

Un xiulet? Doncs si. Si us fa vergonya anar xiulant pel bosc recordeu perquè ho feu : hem d'aconseguir que el pelut vingui a nosaltres. La majoria de gossos, per naturalesa, no solen allunyar-se a massa distància dels seus humans; van endavant i enrere o van viatjant, anant i venint, pels laterals, sempre al nostre voltant. Tornen com per assegurar-se que no hem fugit, que no ens ha passat res. I si nosaltres caminem tres quilòmetres, ells, amb tanta anada i tornada, fan el doble o el triple de distància en recorregut! Però sé el que esteu pensant : el meu gos es dels que no torna! Si el deixo anar segur que s'escapa i llavors em passo hores (o fins i tot dies) per recuperar-lo. Races com el Siberian Husky tenen aquest tipus de comportament de fuga. Pot estar relacionat amb conductes depredatòries o amb la funció per a la qual els van seleccionar genèticament : córrer. Córrer i arrossegar.

Llavors, com funciona això del xiulet? Començarem dins de casa. Comprarem un xiulet i ens abastirem dels premis preferits del nostre pelut. Quan el gos estigui distret, al seu aire, xiularem una vegada. Observarem la reacció del pelut; segurament quedarà desconcertat, però al cap d'uns segons (si no es molt tímid o poruc) vindrà a investigar què es aquesta andròmina cridanera i estrident. Quan arribi on som nosaltres li donarem un premi. Atenció : el premi ha de ser allò que més li agradi en aquesta vida : una joguina, un tall de pollastre, un tros de pinso, una carícia...el que el torni boig! A cada gos el motiva una cosa, hem d'aprofitar-ho. Anirem practicant l'exercici xiular-resposta-premi (la resposta es que el gos vingui) diverses vegades al dia, preferentment quan el pelut estigui distret o dedicat a alguna activitat que requereixi concentració.

En poc temps captarà el missatge : si acudeixo quan sento el xiulet, rebo una recompensa meravellosa! Quan veiem que ha automatitzat el missatge, es a dir, que el temps de reacció entre que sent el xiulet i ve fins a nosaltres es mínim, començarem a aplicar l'exercici a l'aire lliure. Podem anar a recórrer senders coneguts pel bosc i practicar quan el pelut s'allunyi a investigar. Recordeu sempre reforçar la seva resposta amb un premi quan vingui! I felicitar-lo efusivament! 

Amb aquest simple exercici hem creat una conducta condicionada i podreu deixar de cridar com uns esperitats quan ja comenceu a perdre la paciència; com que el gos relacionarà el xiulet amb el seu premi preferit, vindrà ràpidament. 

Proveu-ho i si teniu algun dubte o voleu comentar alguna cosa, no ho dubteu, estic a la vostra disposició!