S'HAN ACABAT LES VACANCES : QUÈ LI PASSA AL MEU GOS?

Quan s'acaben les vacances i hem de tornar a la rutina diària, tots necessitem uns dies d'adaptació als horaris laborals ( i escolars en cas de tenir cadells humans ) i els primers dies estem més nerviosos i estressats del normal. Ens costa recuperar el ritme trepidant que portàvem abans de començar-les i, a part, també ens influeixen factors ambientals i meteorològics, com per exemple la disminució d'hores de sol. Podem sentir-nos incòmodes, cansats, irritables i malhumorats fins que no tornem a estar entrenats per a la quotidianitat.

Els nostres companys de quatre potes també pateixen els efectes de l'estrès i del canvi de rutines i moltes vegades poden aparèixer problemes de comportament o reaparèixer o agreujar-se trastorns que potser crèiem que estaven solucionats. A algú li sona que pocs dies després d'acabar les vacances el gos comença a plorar i bordar quan es queda sol a casa, a destrossar coses i a dependre de l'humà per a tot?; o que, de cop, sembla que ha deixat de ser "amigable" amb els seus congèneres per a mostrar conductes agressives que mai havíem vist abans en ell?

Els gossos amb problemes de comportament inhibits o latents tenen molts números per a exterioritzar-los en aquesta època. Els gossos es beneficien molt de la rutina i els que tenen problemes i viuen diversos canvis de rutina en poc temps (primer quan comencem vacances i després quan se'ns acaben, però també a causa de mudances, separacions, etc) poden patir nivells d'estrès elevats i sentir-se des-ubicats. A veure, es normal que això passi! S'han passat unes setmanes fruint d'activitats i aventures amb els seus humans preferits i, de cop i volta ( i sense previ avís ), tot això s'acaba! Es molt desconcertant, no us sembla? Si els humans no dediquem un temps a pal·liar els efectes d'aquests canvis, ens podem trobar amb sorpreses no massa agradables.

Tots els gossos ho viuen de la mateixa manera? No, evidentment! Entre els gossos, com entre les persones, trobarem individus molt diferents entre si; si ja els germans d'una camada poden ser molt diferents els uns dels altres! Hi han gossos amb caràcter, sociables, amables, timids, porucs, irritables... Hi ha molta varietat de personalitats i, naturalment, cadascú experimenta aquests canvis de rutina com bonament pot, ni més ni menys. 

Què podem fer per ajudar-los a tornar a la rutina i evitar que apareguin problemes?

El millor que podem fer es avançar-nos al retorn a la quotidianitat i mirar de tornar a introduir els nostres horaris habituals dies abans que s'acabin les vacances. S'ha de fer poc a poc (si ho fem de cop l'efecte serà el mateix que si no féssim res i el gos es trobés de cop la situació). Anirem tornant a la rutina de forma gradual (si no som a casa també ho podem fer) per a què el pelut tingui temps per anar-se adaptant a un ritme tolerable. Començarem a introduir els horaris normals de passeig, de joc i de menjar poc a poc. Podem fer un esforç extra i fer un xip de teràpia contra l'estrès, coses senzilles. 

El vostre company caní us ho agrairà i podem evitar trobar-nos amb problemes de comportament. Si us trobeu que no sou a temps de preparar el gos per a la normalitat o que ja han aparegut problemes de comportament (o voleu pautes per a treballar aquest període d'adaptació), contacteu amb un professional que us pugui ajudar.

Què ha de fer un gos a casa quan es queda sol?

La nostra vida es rutinària, el cicle quotidià, es una espiral que repetim cada dia i no solem pensar en coses que podrien semblar òbvies : quan nosaltres sortim a treballar, què fan els nostres gossos?

La majoria dels peluts es queden tancats sense cap activitat ni cap tasca que els ocupi. I, francament, això es molt trist. Donem per suposat que els gossos estan bé; egoistament pensem que estan esperant el nostre retorn (cosa que es certa) i que es deuen entretenir d'alguna manera o que "dormen tot el dia". Però, si fóssim nosaltres als qui deixessin tancats a casa sense res a fer, què ens passaria? La resposta es òbvia : ens passaria el mateix que els passa a ells : el nostre nivell de tolerància davant de la situació seria cada cop menor, buscaríem activitats per a fer, com rosegar mobles, excavar testos o menjar-nos un coixí que, a sobre, ens comportarien un bon castic quan tornessin els nostres estimats humans de l'ànima. Amb seguretat acabaríem desenvolupant un trastorn psicològic i/o psiquiàtric que requeriria algun tipus de medicació i de reeducació. 

Un exercici que recomano sovint es deixar una càmera gravant, per poder veure què fan els peluts des del moment que sortim per la porta. Ho demano sobretot en els casos que sospito que el gos estigui patint hiperafecció o ansietat per separació, però seria molt recomanable que tothom ho fes. La majoria de persones queden sorpreses, de forma negativa, quan descobreixen que els seus estimats companys de quatre potes mostren comportaments que no s'esperaven, quan els veuen deambular, bordar i udolar fins quedar-se afònics, entrar en una espiral de destrucció d'objectes o simplement convertir-se en pobres estores que respiren. Molts cops es així quan s'adonen que els animals estan patint. Fins i tot els animals engabiats als zoos disposen de mesures d'enriquiment ambiental, perquè no en frueixen els nostres gossos?

Si no els deixem activitats, se les busquen!

De fet, es injust el que els fem als peluts. Hi ha gossos que poden estar de 2 a 8 hores o més sols al domicili dels seus humans. Encara que els deixem en un jardí cal que comprenem que no deixa de ser una "habitació gran" (en alguns casos enorme), que han explorat centenars de vegades i tant emocionant com un desgel. Tant si es queden dins com a fora al jardí hem de procurar proporcionar activitats perquè treballin, estiguin ocupats, es diverteixin, facin exercici i puguin exercitar les neurones. Es de justícia, no creieu? Es just i molt convenient.

Molts gossos pateixen ansietat per separació, hiperafecció, estrès per confinament, frustració,..., trastorns del comportament que requereixen un programa de modificació de conducta (en el que s'inclouen activitats d'enriquiment ambiental) i que s'agreugen amb la soledat i la inactivitat a les que els sotmetem a diari. Penseu que ells pateixen. Ells no poden decidir sortir a fer una volta per esbargir-se. No poden llegir un bon llibre, encendre la televisió, connectar-se a internet, fer esport ni cap activitat de les que faríem nosaltres en la seva situació. A sobre, son una espècie molt social que no està programada per a quedar-se aïllada de la resta de membres de la seva manada; si no se'ls acostuma de ben petits, poc a poc, a quedar-se sols i tranquils pot ser que d'adults pateixin de forma més acusada aquesta soledat.

Una recaiguda a l'APS.
La peluda intenta fer un forat per poder sortir a buscar els seus humans.

Així, quan un gos es queda sol a casa ha de tenir alguna cosa a fer. Es mereix que dediquem uns minuts a preparar-li una o diverses activitats perquè estigui ocupat. A més, si entenem que d'aquesta manera tindrem un gos més tranquil, equilibrat, descansat i feliç sabrem que tot son avantatges! Quines activitats pot fer un gos sol a casa? Una petita llista :

1.- Buscar menjar. Menjar que li hem amagat sense que ho vegi a diferents racons de la casa. Als gossos els agrada treballar per buscar el seu menjar, es el que farien si visquessin en llibertat!

2.- Jocs de rastreig. Tracem rastres a terra que el portin a delicioses recompenses!

3.- Jocs interactius. Estimulen la seva intel·ligència.

4.- Recipients tipus Kong farcits de deliciosos premis. A part de donar-li la seva ració de pinso d'aquesta manera, aquestes joguines reboten de forma erràtica i desperten els instints depredadors.
5.- Enriquiment ambiental.

Hi ha moltes més coses que podem fer per proporcionar-los activitat física i mental, només cal que contacteu amb mi! Però sobretot mentalitzeu-vos que tot això ho fem per a la salut física i mental dels nostres companys de quatre potes. Bé, i per mantenir els nostres mobles segurs!

L'ansietat per separació : patiment pels humans i pels peluts.

Un dels motius de consulta més freqüents a etòlegs i educadors canins es l'ansietat per separació. Es produeix quan l'animal no està amb el "seu humà" (pot ser que la persona estigui en una habitació diferent a la del gos o que hagi sortit del domicili). I què es el que ens pot fer sospitar que el nostre pelut pateix ansietat? Alguns símptomes que ens han de fer sospitar es que el pelut tingui per costum seguir-nos per tot arreu quan som a casa cosa que significa que té una gran dependència envers el seu humà, que es posi nerviós quan percep que volem sortir o quan tornem a casa (també hi ha gossos que mostren aquest comportament i no pateixen ansietat, tot sigui dit). Altres símptomes :

· Borden, udolen i ploren en absència nostra.

· Destrossen mobiliari i objectes.

· Es passegen amunt i avall com feres engabiades.

· Mostren eliminació inadequada (micció i defecació).

· Rasquen portes i finestres o el seu entorn, sovint foradant la paret.

· Llepar-se compulsivament les extremitats i/o els flancs (dermatitis acral) produint-se        llagues.

· Automutilacions

· Diarrea, vòmits.

· Salivació excessiva.

"Pensava que mai mai mai tornaries a casa, així que he entrat en pànic"
Els peluts no saben si tornarem a casa o no quan ens n'anem,
els hem d'ensenyar a quedar-s'hi tranquils.

Perquè els passa això? No hi han estudis concloents, però si diverses teories. Una ho relaciona amb la neotènia, l'efecte d'haver domesticat els llops que fa que els gossos siguin com cadells perpetus; cadells amb dependència emocional de la seva mare (paper que recau en l'humà); una altra relaciona l'ansietat amb les fòbies, amb gossos que son porucs i que tenen més predisposició a patir aquest tipus d'ansietat. Si el cadell ha estat separat de la seva mare massa aviat, aquesta no l'ha pogut instruir de manera que aprengués a estar sol i a ésser autosuficient; si els humans que l'adopten no ho saben i tampoc li ensenyen, es possible que el cadell desenvolupi ansietat en l'edat adulta. Si el cadell o gos ha patit una experiència traumàtica, té més possibilitats de patir ansietat; el confinament (que el gos no surti suficients vegades de casa per a explorar i gastar l'energia) provoca frustració i avorriment i pot acabar en ansietat. 

Moltes vegades els humans fomentem l'afecció dels peluts envers nosaltres de forma activa quan, per exemple, el gos reclama la nostra atenció per a jugar o per rebre carícies i nosaltres sempre responem positivament. Reforcem aquesta conducta, estem fomentant que el gos depengui excessivament de nosaltres.

Què hi podem fer? Per començar, hem de saber si els símptomes que presenta el nostre company caní es deuen a l'ansietat per separació o si tenen una causa orgànica o responen a un altre tipus de trastorn. Un professional farà un estudi complet per discriminar opcions i saber a què ens enfrontem. Un cop confirmat que realment es ansietat per separació, el tractament passa per dues fases : s'ha de modificar l'ambient domèstic i s'ha de modificar la relació del gos amb l'humà. Un bon programa d'exercici i joc diari, disminuir l'afecció del gos envers l'humà i ensenyar-lo a estar sol i tranquil mitjançant tècniques de desensibilització i contracondicionament sol ser la base del tractament d'aquest problema de comportament. En casos greus pot ser que necessitem recórrer als fàrmacs i a la feromonateràpia de forma inicial.

Recordeu, SEMPRE s'ha de tractar aquest problema amb mètodes de reforç positiu. De cap manera hem de renyar ni castigar (físicament o verbalment) un animal que pateixi ansietat per separació! Perquè? Doncs perquè ja està sotmès a un estrés i una angoixa excessives, si li afegim més estrés o tècniques aversives només empitjorarem el problema, només augmentarem el seu patiment. Assegureu-vos que contracteu un professional competent i que sàpiga què es fa.

Si sospiteu que el vostre gos pateix ansietat per separació, poseu-vos en mans d'un professional. La bona notícia es que en un bon percentatge, el problema se soluciona de forma exitosa!