L'ACTITUD ES EL MÉS IMPORTANT PER TREBALLAR AMB EL TEU GOS

La majoria d'humans vivim una vida estressant. Estressant, frustrant, exigent amb nosaltres mateixos... Ens sentim cansats i de mal humor. Quan quedem amb els amics o parlem amb familiars, tot es negatiu i sembla que hi hagi una maleïda competició per veure qui ho està passant pitjor. Perdem la paciència fàcilment i, si bé amb desconeguts ens és més fàcil contenir-nos, amb els més propers (parella, germans, fills, animals) ens permetem donar via lliure a la mala hòstia, a la impaciència i a la intolerància. 

Transitem pel dia a dia com si arrosseguéssim una bola de metall lligada al turmell, esperant que arribi el dia de festa. Ens aixequem detestant la nostra feina o potser qualsevol altra cosa. I amb aquesta actitud negativa, no sembla que res tingui tendència a millorar. La nostra actitud davant tot allò que ens passa es el factor clau que determina si som capaços de ser feliços davant de qualsevol esdeveniment (fins i tot davant l'adversitat) o si senzillament hem decidit deixar-nos influir i anul·lar per la deriva negativista social.

Per què us parlo d'això? Perquè ho veig en la meva vida. Ho veig en els meus clients, en els meus familiars, en els meus amics. A vegades encara ho veig en mi. I el que es més important : el poder de canviar-ho el tenim nosaltres, cadascun de nosaltres al nostre interior.

Un company parlava a facebook del sentiment de fracàs que tenim els educadors quan un dels nostres clients desisteix i abandona el tractament de modificació de conducta, o l'entrenament. Ens ho prenem com quelcom personal, creiem que no hem sabut transmetre bé els conceptes i les necessitats del gos. Però no ens podem culpar de les decisions dels demés. Ens sap greu perquè molts estem en aquest món perquè ens encanten els gossos i volem treballar ajudant-los. Però a vegades no es pot.

També es cert que certs programes de televisió han instaurat la idea que modificar una conducta en un gos es qüestió de minuts. Una gran mentida. Mentida de les grosses. Els cervell dels gossos i la seva psicologia son complexes i les teràpies no difereixen tant de les que utilitzen els psicòlegs amb nosaltres, els humans. Cal temps, paciència, dedicació, ACTITUD.

Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.

Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.

Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.

Connecteu amb el gos i tot canviarà!

Entrenar i modificar conductes indesitjades no es oli en un llum

Faig aquest breu post amb una imatge que fa uns dies que corre per les xarxes socials i que il·lustra perfectament com es el procés de modificar la conducta d'un gos (no us penseu que la dels humans es més lineal!). A tots ens agradaria que el procés fos ràpid, recte, fàcil i exitós, tot en un pim-pam! Però la realitat, que ens fa posar els peus a terra, es aquesta :

I es que una cosa es la teoria, els coneixements i la pràctica de què disposes com a professional i l'altra es que es impossible controlar tots els aspectes al voltant de l'execució del meravellós pla que has dissenyat per a un gos en concret. Nosaltres vivim en el món real, on just abans de girar la cantonada apareix un home amb caputxa muntant una bicicleta a tota pastilla o un gos s'acosta a saludar el teu, que es reactiu, tot i els esforços invertits en avisar el seu humà perquè no ho faci. 

Vivim en un món en què les conductes dels gossos poden estar molt arrelades i costar temps construir-ne de noves, en el que els gossos tenen emocions, intel·ligència, sentiments i sistema de percepció diferent al nostre. Vivim tots en un món amb electromagnetisme, marees, fenomens meteorològics i astronòmics. Fins i tot, vivim en un món on els humans es dediquen a celebrar dates escollides segons criteris propis fent explotar tones de pólvora, retronant timbals i fent centenars més d'excentricitats que els gossos no poden ni tenen perquè entendre. Un món on passen coses constantment, on les probabilitats estadístiques i l'aleatorietat ens rodegen. Tot afecta al procés de canviar la mentalitat i el comportament d'un gos. Moltes vegades avances quatre passes i en retrocedeixes dues. O tres. Però això es part del procés.

                     --------------------------------------------------------

A ells els demanem un alt grau de comprensió 

sobre la nostra espècie, una fe cega i una 

obediència total, quines coses. I a nosaltres, 

que ens creiem el melic del Sistema Solar, no 

se'ns pot demanar que mirem de prendre el 

punt de vista del gos i entendre com ell percep 

el món que compartim, conèixer les seves

regles i normes, com es comuniquen, què els 

motiva i els fa feliços...

                     --------------------------------------------------------

Bé, serveixi aquesta petita reflexió per a que us adoneu que quan un gos té problemes i busqueu ajuda profesional, tot segueix un procés que no es un camí de roses. Pot ser que no ho sigui per nosaltres així que imagineu-vos com deu ser per al propi gos...

Si necessiteu ajuda professional, contacteu amb Musell k9.

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.

El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina. 

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40

Dues peludes comunicant-se.

Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :

• Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
• Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
• Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
• Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.

Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez

Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!

Cadells : extraterrestres que aterren per Nadal!

Aquestes festes hem pogut llegir diversos articles de protectores, etòlegs, educadors, i un llarg etcètera demanant  que no es regalin animals com si fossin joguines ja que la majoria d’ells acabaran abandonats abans que arribi l’estiu. Portar un cadell a casa significa fer-se càrrec d’un bebè  animal (si, un bebè) que requereix afecte, empatia, paciència i educació per a que tot rutlli.

Però em sembla que el que cal, també, es ser conscients que tot i la pedagogia divulgativa, milers d’animals seran regalats aquest Nadal. Sé que molts acabaràn a casa de persones que, en el fons, inicien aquesta aventura amb il·lusió. Així, abans que la il·lusió i la novetat es converteixin en maldecaps que puguin desembocar en abandonament, vull explicar quins son els trucs per a integrar el nou membre de la família a la nostra llar amb èxit i no acabar perpetrant un delicte.

• Educar es estimar. Aquesta boleta de pèl no porta un sistema operatiu amb tots els programes configurats al nostre gust, tal i com molts semblen creure. No saben què han de fer, no saben què poden mossegar, necessiten guiatge per a comportar-se com els humans desitgem en moltes situacions i, en la societat en la que vivim, la majoria necessiten aprendre a relacionar-se amb els seus iguals. No, els gossos no s’espavilen sols i entre ells! Només ho fan els que han tingut l'oportunitat d'aprendre d'adults equilibrats, i això es difícil avui dia per moltes raons, entre les quals la cria intensiva de cadells als que separen prematurament de les seves mares i el nostre estil de vida actual, en què cada cop estem més aïllats i els gossos tenen menys oportunitats d'interactuar. En fi..., els cadells son un quadern en blanc a les pàgines del qual nosaltres els hem d’ajudar a escriure la seva vida; som els seus mestres, la seva família i la seva manada. Així, de la mateixa manera que portem els nostres fills a l’escola i els ensenyem rutines, comportaments i límits (en positiu, sisplau), hauríem de ser conseqüents i encarregar-nos que els gossos rebin l’educació que els pertoca per a conviure amb humans en una societat humana. Contacteu amb un educador en positiu!
• Com anuncio al títol de l'article, mirem de fer-nos a la idea que aquest cadell que hem acollit es un ésser extraterrestre que parla el seu propi idioma, té una percepció diferent del món i l'interpreta segons la seva lògica. Un ésser que es intel·ligent i emocional, especialista en entendre les nostres expressions facials i gestos, però incapaç de pronunciar una paraula del que ens sent dir per a fer-se entendre (potser la seva glotis està dissenyada per produir uns sons diferents als nostres, qui sap!). Interessem-nos per aprendre els rudiments del seu idioma, descobrireu que es passen el dia parlant i que no callen! De veritat, no callen! I us adonareu que moltes senyals de comunicació son interpretades de forma incorrecta per nosaltres, els humans. Si aquestes festes ha aterrat un cadell extraterrestre a casa vostra i voleu aprendre a llegir el seu idioma, a nivell bàsic us recomano el llibre Señales de calma, de Turid Rugaas, no us el perdeu!

• Organitzem el dia a dia, creem rutines i horaris que ens facilitin i ens simplifiquin el dia, de la mateixa forma que ho fem amb els nens. Ens evitarà frustracions i estrès.

• Treballem el vincle amb el gos, a través de passejos, joc i entrenament. Creem un llenguatge en comú (el que s’anomena obediència) per simplificar la comunicació i poder demanar al pelut què necessitem d’ell en comptes de passar-nos el dia dient-li tot el que fa malament. Eduquem en positiu. Eduquem en el respecte entre espècies, per a que ens respectin i els respectem, en especial instruint els nens d'ambdues espècies. Insisteixo, els EDUCADORS CANINS som com els mestres d'escola, els professors i els catedràtics : tenim coneixements, capacitats i destresa per a educar i ensenyar en positiu als vostres peluts. Així que porteu el cadell extraterrestre a l'escola!

El meu desig per aquestes festes es que les famílies afortunades que obrin les portes a un “regal” animal els facin el segon millor regal de la seva vida : proporcionar-li la millor educació possible. D'aquesta manera disminueix la possibilitat que aquest magnífic bebè sigui abandonat a la seva sort dintre de pocs mesos.

Com cada any, tanmateix, recordem que als refugis i protectores d'arreu hi ha milers de gossos (cadells, joves, sèniors, creuats, de raça...) esperant que la família que desitgen arribi per donar-los la vida que mereixen. Inculqueu valors als petits i, si tenen una edat que ho permeti, involucreu-los en la recerca del pelut ideal i/o en el voluntariat, fins i tot. Hi ha moltes maneres de donar un cop de mà als gossos i als que es desviuen per buscar-los nova llar.

Amb aquests consells : abandonament zero!

Molt bon 2016 a totes les famílies/manada!

Tànit Martín Jiménez

COM ATURAR UNA BARALLA DE GOSSOS?

Aquesta es una de les preguntes estrella que se solen fer i, desenganyem-nos, ni tan sols els educadors i entrenadors de gossos tenim una tècnica miraculosa per a separar de forma segura dos gossos que s'estan barallant i aconseguir-ho, a sobre, sense que es facin mal. L'únic que funciona sempre es SUPERVISAR les interaccions socials del nostre gos per ser capaços de PREVENIR la baralla. "Que difícil!" Podeu pensar alguns. "Buf, això no em serveix per a res", diran uns altres.

La veritat es que supervisant i prevenint ens estalviarem que la baralla s'arribi a produir i podrem analitzar què ha portat els gossos a aquesta situació per a poder-la evitar la pròxima vegada. Potser hi havia una disputa per una joguina? Potser un dels gossos estava essent massa rude amb un altre? Quins son els detonants?

Però posem-nos en situació. De sobte esclata una baralla, ara ja no podem prevenir ni importen els detonants : què podem fer? 

Molt important :

• Quan esclata una baralla entre gossos cal que siguem capaços de mantenir el cap fred, actuar amb seny i de forma ràpida. 
• L’objectiu, un cop ha començat una baralla, es captar l’atenció dels gossos, que s’enfoquin en una altra cosa i ens donin temps d’agafar-los. Si ho aconseguim els gossos quedaran desconcertats i durant uns instants no recorden que s’estaven barallant, el que ens permet agafar els gossos i  endur-nos-els. Hi ha coses que seran factibles, d’altres més difícils depenent dels recursos que tinguem a l’abast i l’entorn. Repeteixo : sobretot hem de mantenir la calma, tant com puguem i actuar amb rapidesa i fredament.

Què fer :

1. Llençar-los aigua a la cara. Amb una galleda, una mànega... L’aigua provoca un impacte i una sensació que els desconcerta i es poden desenganxar un moment. Un cop es deixin anar els posarem la corretja i ens els endurem. No els renyarem ni pegarem, no hi interactuarem de cap forma. Si cal córrer cap al veterinari, es el moment.
2. Tirar-los una manta o una peça gran de roba pel damunt. Això fa que perdin visió i, com que no hi poden veure ni controlar els moviments de l'altre gos, que es desenganxin.
3. Produir un soroll estrident, metàl·lic a prop dels seus caps. Podem picar amb algun objecte, fer caure alguna cosa que faci molt soroll a terra, al costat dels gossos, etc.
4. Utilitzar algun objecte com a escut per interposar-lo entre els gossos i fer que se separin, el que tingueu a mà.
5. Agafar-los per les potes del darrera i aixecar el tren posterior a l'aire. En principi la teoria diu que, en veure el seu equilibri compromès, solen obrir la boca. Cal anar molt amb compte per si el gos es gira i ens mossega a nosaltres.

Les claus :

Prevenció :

• El primer que hem de fer es observar les senyals de comunicació dels gossos per evitar sobreexcitació o una escalada de tensions i que s’acabin barallant. En cas que observem que un joc o una interacció comença a desbocar-se, que els gossos s’exciten massa i/o que algun comença a mostrar-se irritat o agressiu, encara som a temps de cridar els gossos o anar-los a buscar i treure’ls de la situació. 
• Tots els gossos tenen diversos moments en que semblen que es disparin. Es com si, de cop i volta, s'activés un interruptor intern que els obligués a córrer animadament. L'orígen d'aquesta conducta, en cada cas, es diferent : uns es disparen quan veuen altres gossos corrent, d'altres quan els banyem, quan fem un moviment corporal determinat, emetem un so curiós... Controlar aquests estats d'excitació es correcte, sobretot perquè poden despertar instints en altres gossos i que es produeixi una baralla.
• Si això no es possible i es desencadena una baralla, provarem d'acabar-la amb alguna de les tècniques que us he descrit; en aquesta situació els humans solem sentir que el temps es ralentitza, perdem la noció del pas del temps i s'activen mecanismes a la nostra ment que fa que prenguem decisions que després, un cop ha passat tot i hi pensem amb tranquil·litat, ens sorprenen..., així que la tècnica que escolliu pot ser que no la trieu per via racional : feu el que bonament pugueu! 
• Entrenament en els exercicis "d'obediència". Ens pot servir per aturar el gos abans que es produeixi la baralla, fer-lo venir fins a nosaltres o demanar-li que s'estigui quiet i parat fins que l'anem a recollir. Es interessant ensenyar-los les senyals "mira'm" i "atura't" entre moltes altres coses que ens poden ajudar si tenim un gos amb conductes agressives, un gos reactiu, poruc,...

Seguretat :

1. Per començar no anirem a agafar els gossos pel collar perquè podem acabar mossegant-nos a nosaltres.
2. No se us acudeixi apropar mans, braços, cames, peus o qualsevol altra part del cos a la boca dels animals. En aquest estat us poden mossegar i fer-vos molt mal i penseu que si us mosseguen no es perquè tinguin agressivitat contra vosaltres o contra les persones : es una conducta re-dirigida.
3. No estireu els gossos per la cua. La cua es part de la columna vertebral dels gossos, podeu fer-los mal i provocar que us mosseguin a vosaltres.
4. Si per un impuls ens abraonem al damunt dels gossos, procurarem agafar-los per la pell entre les galtes i les orelles, per poder controlar el seu cap. Mai els estirarem ni farem estrebades, sobretot si hi ha gossos de races “tipus pitbull”, que quan enganxen no deixen anar la presa i podem provocar estrips a la carn. Ens mantindrem agafant-los i esperarem que obrin la boca i s’alliberin i llavors els separarem sense deixar-los anar.

Per acabar : sé que l'estat de nervis resultant d'una experiència així es màxim, però cal que continueu mantenint el cap fred quan separem els gossos i ens els emportem. Renyar o pegar un gos que s'acaba de barallar, per dir-ho planerament, no serveix de res (només evidencia el nostre enuig i frustració) : estem castigant el gos quan ja no s'està barallant (es a dir, a destemps) i el pelut no podrà entendre perquè se'l renya. La conducta agressiva tornarà a aparèixer en un moment o altre en el futur perquè s'ha de treballar correctament mitjançant tècniques de modificació de conducta.

Com ja he dit no hi ha una solució única i super efectiva per acabar amb una baralla, el més important es que aprenguem a evitar que es produeixi. I si compartim l'existència amb un gos que té problemes d'agressivitat no deixeu que es vagin fent cada cop més grans i empitjorin, poseu-vos en contacte amb un professional que us ajudi, que tingui titulacions reconegudes pels organismes públics i, sobretot, que no utilitzi materials ni tècniques aversives o punitives.

Si us sembla que aquesta informació es útil, us convido a compartir-la i a comentar dubtes o preguntes que us sorgeixin!

Tànit Martín Jiménez

OBEDIÈNCIA I HABILITATS CANINES

En Cauda fent l'ós

Quan volem entrenar un gos el primer que ens imaginem es un gos (el nostre, per si de cas) executant a la perfecció els clàssics però bàsics i molt útils exercicis del que s'anomena obediència bàsica : seu, jau, quiet, vine i fuss. Hi ha variacions en aquesta llista, però ara son irrellevants. Ho tenim al pap : entrenar un gos es aconseguir que faci aquests exercicis.

L'obediència bàsica es necessària i extremament útil per molts motius : 

• la necessitarem a l'hora d'educar el gos 
• establim un llenguatge de comunicació que tots dos entenem a la perfecció, 
• ens dóna control sobre el seu comportament pels casos en què ens faci falta, 
• estimula la seva intel·ligència 

..., i la descripció de beneficis podria continuar força més, però la deixem aquí per no estendre'ns massa.

Flyball

Tanmateix, però, hi ha infinitat d'exercicis (uns més útils que altres, es cert) que podem practicar amb el nostre pelut i no limitar-nos als cinc bàsics. Les habilitats canines son un conjunt d'exercicis que ens serveixen per a treballar diversos aspectes, des de l'autocontrol o control d'impulsos, a la concentració, les habilitats, fins a l'equilibri o la propiocepció, sempre basant-nos en les capacitats del gos i tenint en compte la seva edat, estat físic i mental.  

Hi han esports en què participen només gos i guia i d'altres que es juguen en equip i amb nivells molt alts de competitivitat. Feu click a les imatges i als enllaços per veure videos i llegir informació de cada modalitat!

Exemples d'algunes modalitats esportives basades en habilitats canines :

• Agility
• Discdog
• Dogdancing
• Flyball
• Etc!

Agility

Quan ensenyem habilitats, fora de l'àmbit de la competició, ho fem per a compartir moments de qualitat amb el nostre amic pelut, per estimular-lo físicament i cognitivament, per reforçar el nostre vincle i, sobretot, per passar-ho bé! Practicar habilitats es recomanable per a tots els gossos, adequant-nos sempre al seu estat físic, edat, caràcter i raça (o mescla), però es encara molt més recomanable per a aquells que conviuen amb un exemplar del que s'anomenen races de treball, que han estat seleccionades durant generacions perquè estiguin predisposades a "treballar" (i necessiten fer-ho d'alguna manera); si no sou socis d'un club caní, i voleu practicar habilitats, busqueu un bon professional o una bona escola i informeu-vos. No us n'arrepentireu!

Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!

El cartell del compte enrere...

Sempre que surto de casa observo. Sobretot observo els gossos que hi ha passejant amb els seus humans; observo com els humans interactuen amb els gossos. Faig el mateix quan vaig a casa dels clients. Moltes vegades he vist com es produeixen malentesos i problemes de comunicació entre les dues espècies. 

Els humans traiem els gossos de casa diàriament amb un (o pocs més) objectiu : que faci les seves necessitats al carrer. Els solem treure apressadament, els estressem, els fem estrebades de corretja, pretenem ser els líders de la manada (havent vist algún reality show gens recomanable) i ens molesta que parin cada cinc metres a olorar i deixar la seva empremta hormonal. Ens enfadem, ens frustrem, els increpem, els cridem i els acabem donant cops al musell, petites coces al cul... N'hi ha que passegen el gos, per no dir que l'arrosseguen, amb la corretja tan curta que el pobre pelut va tan rígid que a dures penes pot respirar i caminar alhora; d'altres prefereixen col·locar corretges d'estrangulació o collars de púes al voltant del coll del seu "estimat" company per no haver de prendre's la molèstia d'ensenyar-los a caminar; molts se senten molestos si els seus gossos borden o somiquen i els renyen un cop i un altre; la majoria sempre té un "NO!" a punt de sortir d'entre les dents per qualsevol cosa que facin els peluts...

Si pogués gravar totes aquestes escenes i ensenyar-les als seus propietaris, canviaria alguna cosa? Si els expliqués com n'és de nociu per al seu company tot això, m'escoltarien? Si veiéssin quina violència implica, se sentirien al·ludits? Si els demanés que tanquéssin els ulls i es poséssin en el lloc de l'ésser de quatre potes, ho farien? Serien més gentils i comprensius amb els que se suposa son membres de la seva família? Farien algún intent d'entendre com es comuniquen, com aprenen i quines son les motivacions dels gossos? Francament, tinc dies optimistes i dies (la majoria) en què no tinc ni gota de fe en l'ésser humà. Sé que, per moltes persones, "dominar" i sotmetre un gos es una qüestió d'orgull; per d'altres es una demostració de masculinitat o de lideratge (molt malentès); per la majoria, en un moment o un altre, escridassar, empènyer, estrebar la corretja o manipular de mala manera un gos es una via d'escapament per a la frustració diària que acumulem. Cada dia em pregunto, desde el desànim i la desesperança : PER QUÈ TENEN GOSSOS, LES PERSONES?

Deixaré de banda els pensaments que segur que es tenen, del tipus "Però perquè ho fa, això el meu gos? Es per fotre'm? Es per portar-me la contrària perquè no soc un líder de la manada prou dominant?...", etc, etc. Vull que s'entengui que els gossos tenen UNA ALTRA FORMA DE PERCEBRE I D'ENTENDRE EL MÓN en el que tots vivim. TENEN ALTRES MOTIVACIONS i, senyors/es, es COMUNIQUEN DE FORMA DIFERENT A NOSALTRES. Tant difícil d'entendre es que ells no saben que quan surten per la porta de casa fins el carrer es única i exclusivament per a fer les seves necessitats? O única i exclusivament per a caminar en línia recta sense possibilitat de desviar-se a explorar i olorar, rastrejar i deixar marca, perquè ho ha dit un "entrenador" de la tele sense cap tipus d'estudi científic ni titulació? De veritat no sabem que les sortides, per als gossos, son una gran oportunitat de crear i fer més fort el vincle amb els altres membres de la manada..., i que comportant-nos i tractant-los com ho fem ens equivoquem, i molt?

Quina solució hi ha? No ho sé, francament. No hi ha solució mentre els humans no deixem de mirar-nos el melic, mentre no deixem de valorar els animals per la seva "intel·ligència", fins que no deixem de creure que tenen moralitat i distingeixen el bé del mal. Els gossos son intel·ligents, es clar que si. I també son innocents, ho són tota la vida. Son éssers fascinants, experts observadors. Ens estimen. Ells MAI ENS TRACTEN MALAMENT. Mai! Però suporten estoicament el mal tracte que els dónen els humans. No es hora que ens comportem com l'espècie escollida que tant ens agrada creure que som i comencem a comportanr-nos amb compassió i enteresa envers ells? 

Si heu llegit l'article fins aquí, feu un esforç d'imaginació amb la meva següent proposta. Mireu el vostre pelut. Potser dorm, potser juga, potser olora o us mira ajagut a prop vostre ara mateix. Quina edat té? Un, cinc, vuit o dotze anys? Penseu : què hem fet junts? Com l'hem tractat? Què es allò que encara no hem fet i ens agradaria poder compartir amb ell? Si ell pogués parlar en el nostre idioma, què creieu que ens demanaria? Què voldria fer? Com voldria ser tractat?

...Ara imagineu que aquest company sempre fidel porta un cartell penjat del coll, un rètol a mode de collar que li repica al pit mentre camina i que té un missatge molt important escrit amb lletres grosses, clares i entenedores. Un missatge que es impossible que defugim amb la mirada cada cop que l'observem. I què hi ha escrit, al cartell? Un compte enrera. Hi podeu observar els anys, mesos, dies i hores de vida que li queden al vostre gos. Son els anys, mesos, dies i hores que us queden per gaudir de la seva presència, per compartir grans excursions i experiències. No espereu a que es mori per fer tot allò que us agradaria en la seva companyia : feu-ho ara! No espereu a arrepentir-vos i sentir-vos culpables quan us deixi per creuar l'Arc de Sant Martí! Tracteu-lo com us agrada que us tractin a vosaltres, interesseu-vos pel seu món i deixeu d'imposar-li el nostre! No perdeu menys temps perqupe EL COMPTE ENRERE NO S'ATURA. Quan us en volgueu adonar potser ja es tard o potser ja no es possible fer les coses que havieu planejat fer quan vau portar aquest gran amic de l'ànima a casa vostra.

I mai, mai a partir d'ara, mai us oblideu d'aquest cartell invisible del compte enrere que tots els peluts porten penjant del coll, tingueu-lo sempre present quan els mireu, que segur que ens fa millors persones!

Us desitgem una boníssima entrada al 2015 i que sigui un gran any per a tothom! 

Tànit Martín Jiménez

Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!