Senyals de calma en els gossos

Aquesta setmana un article sobre llenguatge caní. Em sembla que, en general, hi ha un gran desconeixement sobre el sistema de comunicacions que utilitzen els gossos. Si bé hi ha coses semblants a les que fem nosaltres també n'hi ha d'altres que, en el seu llenguatge, podríem dir que son de "mala educació", que els intimiden, irriten o directament els fan por. Davant d'aquests estímuls els gossos utilitzen un sofisticat catàleg de senyals gestuals especialment dissenyat per mirar d'evitar l'agressivitat. Algunes senyals ens semblen evidents, però n'hi ha de més subtils que poden costar de reconèixer. Recordeu que els gossos es comuniquen en el seu llenguatge no només amb els seus congèneres : també amb nosaltres!

Així que benvinguts a un breu curs d'idiomes! Primera classe de caní bàsic : les senyals gestuals de calma i apaivagament.

1. Eriçar el pèl del llom. Encara que moltes vegades pensem que es un signe d'agressivitat, els gossos ericen el llom davant d'un estímul que els fa por o els provoca inseguretat; sembla que es una resposta fisiològica pensada per a semblar més grans a ulls del possible adversari i tenir l'oportunitat d'escapar de la situació mentre l'altra gos rumia si val o no la pena enfrontar-se a tal "bèstia". També hi ha humans, sobretot mascles, que proven de semblar més grans per a intimidar els adversaris, no us sona?

2. Girar el cap i/o el cos. Desviar la mirada de l'estímul es una altra manera d'evitar una escalada de tensió que desemboqui en una baralla. Es com si diguéssin : "mira que faig veure que no t'he vist" o "no vull continuar mirant-te perquè acabarem malament"... Girar el cos també es una mostra de desinterès per mostrar que no es vol o no es pretén participar en cap interacció agressiva.

Gira el cap i es veu el blanc de l'ull

3. Evitar el contacte ocular directe. Si l'estímul desagradable persisteix en les seves intencions (aproximar-se al pelut o el que sigui), podrem veure el blanc de l'ull (ull en mitja lluna) ja que veurem que el pelut mira l'estímul intermitentment i de cua d'ull, una mostra de gran incomoditat i una senyal que ens anima a deixar de fer el que sigui que estem fent que tant li incomoda.

4. Panteixar. No es ben bé una senyal d'apaivagament, però si el gos gira el cap, posa les orelles enrere i panteixa fent un "somriure esperpèntic" es que està provant de reduïr l'estrès que li provoca la situació. Els gossos sotmesos a situacions estressants també poden tremolar.

Reducció d'estrès

5. Llepar-se la trufa. Llepar i rellepar repetidament el nas també es una senyal de calma. Sovint solen tancar els ulls alhora que ho fan.

Llepant-se el mas i tancant els ulls

6. Seure o jaure. Es com una declaració d'intencions : "ep, no estic disposat a barallar-me, soc pacífic!"

7. Marxar en sentit contrari a l'estímul irritant. Una altra forma de demostrar que no busquen brega.

8. Caminar fent un semicercle ampli, caminar en corba. Pels gossos una aproximació frontal i directa es una provocació, es un gest de mala educació, brusc i desafiant, pel que solen moure's aproximant-se lateralment o pel darrera i fent un gran semicercle. Es una forma amistosa i pacífica d'apropar-se a un congènere i mostrar intencions honestes.

9. Fer servir les potes per allunyar un estímul molest. Aquesta senyal es un afegitó, i es una forma d'actuar que solen mostrar-nos a nosaltres, els humans (entre ells també quan juguen, es clar!). A vegades ens fem molt pesats volent abraçar i acariciar (i petonejar) els gossos quan ens surt dels nassos i sense tenir en compte l'estat d'ànim del pelut. Els gossos tenen el seu espai vital i, com nosaltres, moments en què volen estar tranquils. I com que ens aprecien sobremanera, apartar-nos de forma gentil amb les potes es una manera amable de dir-nos "deixa'm en pau que estava molt tranquil i em vens a emprenyar!". 

* Les imatges d'aquest article surten d'un vídeo de youtube, un d'en César Millán en que es veu tota l'estratègia que desplega la femella de labrador per evitar haver d'arribar a l'agressió i com "l'encantador de gossos" o bé ignora deliberadament o bé no sap identificar correctament, pel què la gossa l'acaba mossegant. A banda de l'opinió que us mereixi aquest reality show, feu el favor de no fer mai el que ell fa en aquest vídeo i si el vostre pelut té un problema d'agressivitat, contacteu amb un professional. Us deixo l'enllaç per si voleu veure totes les comunicacions que emet la gossa abans de quedar-se sense opcions i atacar.  http://youtu.be/Jgzm2RWOSI8

A casa hi tinc..., un depredador?

Doncs si. Els nostres estimats Canis lupus familiaris son..., depredadors! Pensar en els nostres peluts d'aquesta manera pot incomodar algunes persones, potser d'altres se'n poden sorprendre per primera vegada llegint aquestes línies i les que falten, segurament, ja se n'havien adonat. Els nostres peluts domèstics, aquest animals de quatre potes, simpàtics i innocents la major part del temps no han deixat de ser, per més que ho hem intentat canviar a través de la selecció genètica i de la cria controlada, una colla de depredadors. 

Els gossos son una subespècie de llop; resulta que gràcies a certes característiques que posseeixen els llops i que els nostres avantpassats van trobar molt útils, es va decidir que domesticaríem un depredador, un caçador i carronyer que comparteix certes similituds amb la nostra espècie. La principal, la que més ens acosta els uns als altres es que son una espècie social. Ho porten als gens. Viuen en manades familiars mixtes formades per gossos i humans. Així, com molt bé ho explica Jean Donaldson a El choque de culturas, llibre que us recomano, per cert, els nostres peluts son depredadors socials.

Aquest article l'escric per informar-vos que la seva condició de depredadors l'hem de tenir en compte a l'hora d'educar-los, entrenar-los i proporcionar-los activitats que els ajudin a descarregar energia. I es, malauradament, la seva condició de depredadors i la mala gestió que algunes persones fan d'aquesta condició el que pot acabar desembocant en un gos reactiu, agressiu i que pugui ferir alguna persona. Perquè vull que quedi clar que els gossos NO S'EDUQUEN SOLS! De cap de les maneres n'hi pot haver prou amb el fet que un gos convisqui amb humans perquè aprengui a relacionar-s'hi de forma correcta i educada : això es feina nostra! 

Si no li ensenyem al nostre adorable cadell a mantenir les seves dents lluny de la nostra pell, a regular la intensitat de la seva mossegada, a saludar-nos de forma diferent a com saludaria un congènere quan arribem a casa, etc, acabarem descobrint, al cap d'uns mesos, que tenim una fera a casa que no sap com s'ha de comportar. Llavors potser se'ns passarà pel magí que el nostre gos té un problema de comportament quan no es així : el que passa es que ens tracta com si fóssim gossos perquè no li hem ensenyat a tractar amb els éssers humans.

Així doncs què hem de fer? Per començar, socialitzar i educar el nostre gos des que entra a les nostres vides , en segon lloc procurar que tingui contacte continu amb altres gossos perquè pugui entrenar les seves habilitats socials i de depredadors (que son totalment normals i naturals) i en tercer lloc proporcionar-li activitats que imitin el treball de depredació perquè no tingui temptacions de gastar aquest tipus d'energia amb nosaltres! Activitats raonables, segures per a ells i controlades, es clar! Aquestes activitats van des de mesures d'enriquiment ambiental fins a jocs que podem fer amb materials reciclats, circuits de rastreig, jocs humà-gos... hi ha moltes opcions disponibles!

Siguem responsables i conscients que els nostres estimats peluts, aquests éssers plens d'innocència, divertits i amorosos tenen també altres característiques que provenen dels seus ancestres! Eduqueu, socialitzeu, exerciteu, jugueu, sobretot perquè els valoreu i estimeu!

A les fotografies, en Sushi treballa emocionat i concentrat per "esbudellar" el drap amb forma de carmel i aconseguir arribar fins a l'os que s'hi amaga! La cua li va tant ràpid que sembla una cua fantasma!

 

Com s'obre, això?

Excitació màxima, expectativa molt emocionant!

Per la cara que fa, s'ha parat el continu espai-temps...

I un bon cop de Musell, d'aquells que ens fan per despertar-nos d'una becaina massa llarga! ;)

Bricolatge a Musell : un llit de pallet

Benviguts a la primera edició de BricoMusell!

Aquí a can Musell som bastant manetes. I si combinem això amb els pallets que hi ha al garatge i la presència dels dos peluts, era inevitable que m'acabés animant a fer-los un llit de pallet. 

No es gens difícil, no necessites haver estudiat fusteria! Ara bé, cal tenir seny i ganes. Si teniu temps en un parell de dies el teniu enllestit!

El llit pas a pas :

1.- Vaig triar un pallet més llarg que els de la mida estàndard i que tenia els llistons de la superfícies un xic més separat. Amb la serra elèctrica el vaig tallar a la mida adequada i vaig utilitzar les fustes i llistons sobrers per complementar la base. Per desmuntar els llistons, que van clavats amb claus llargs (i ben rovellats en aquest cas) cal un tornavís pla i un martell; introduint el tornavís entre les travesses i donant uns cops de martell perquè s'encalli a certa profunditat després només cal fer palanca per aconseguir aixecar un dels llistons. Els claus seguiran al darrera. Després només cal extreure els claus amb molt de compte. I si teniu un llimoner o un taronger (qualsevol cítric!) amb les fulles grogues, podeu guardar uns quants claus per enterrar-los a prop de les seves arrels : a mesura que l'òxid els vagi desfent, rebran un suplement de ferro!

2.- Com que les travesses de la base eren escasses, només n'hi havia quatre, en vaig afegir dues més per assegurar la plataforma i que no fos una superfície inestable per a la Pometa, que ja té nou anys i artrosis, pobreta! 

3.- Amb una llimadora elèctrica vaig repassar totes les fustes perquè no hi quedés cap estella perillosa. Amb cola de fuster vaig reforçar les juntes, reomplir esquerdes, etc. 

4.- Com a complement ideal, tant per estètica com per funcionalitat, vaig pensar en una baraneta : queda bonic i evita que el matalàs es desplaci amb el moviment de la peluda! Per assegurar que quedava fermament adherida a la base, per la part interior hi vaig col·locar unes L metàl·liques.

5.- Tenia un matalàs d'escuma que vam treure d'un sofà de l'ikea que vam jubilar. Prenent les mides de la base vaig retallar-ne dos rectangles idèntics. Aprofitant la funda de buata del mateix sofà en vaig fer una funda pel matalàs, desenfundable per poder-la passar per la rentadora. Testat per tota la família : súper còmode!

Reutilitzant escuma super elàstica i resistent!

6.- Un cop acabada l'estructura li vaig donar dues capes de vernís amb un colorant de to de fusta per tornar-li una espurna de vida a aquells llistons desgastats per les inclemències del temps.

Última capa de vernís.

7.- Deixat assecar ben sec, només restava afegir el matalàs, recobert amb un llençol impermeable per a bressol (dels que venen al xino) i cobert amb un llençol vell. A casa reutilitzem tot el que podem!

A punt per rebre musells peluts!

I voilà! Un llit pràctic i còmode que aïlla els ossos de la Pometa del terra, ben airejat per totes bandes i, a més, decoratiu!

El llit es un recurs preuat i en Piti va ser el primer en reclamar-lo!

Com veieu, en Piti no va perdre el temps. Es reparteixen l'usdefruit equitativament ( més o menys!) : en Piti hi fa bones becaines i la Pometa hi passa les nits!

Si us agrada, hi ha autèntiques birgueries del bricolatge que podeu buscar per youtube : lliteres; llits en plataforma, amb escales i tot; casetes de fusta més estiloses del que a molts agradaria... En fi, teniu tot un món de possibilitats per posar-vos a feinejar!

Que la mida no li condicioni la vida!

Més o menys tothom coneix els beneficis que comporta que el nostre company pelut estigui ben educat. Amb ben educat em refereixo, a part d'un ensinistrament bàsic en obediència, que sàpiga quin es el seu lloc dins la manada familiar i que respecti les normes establertes a la seva llar, i per aconseguir-ho, si comencem quan es un cadell millor que millor.

Si bé tothom coincideix en què això es així, hi ha tot un grup d'especímens canins que semblen escapar-se o eludir aquesta bona educació per sistema. Em refereixo, es clar, als gossos de raça petita, que avui per moda se solen anomenar "mini", "toy", etc. Segur que coneixeu algun pelut que reuneixi aquestes característiques :

-No coneixen ni executen cap comandament.

-Son possessius amb els humans i les joguines.

-Fan el que volen quan volen.

-Tenen hiperafecció pel seu company humà.

-Solen patir fòbies i altres trastorns (com eliminació inadequada).

-Solen mostrar-se agressius davant els desconeguts i, fins i tot mosseguen.

Agressivitat en races petites.

Es un problema greu, ja que es tracta de problemes de comportament que, si es donen en gossos de mida més gran no es toleren, acaben en denúncia, multa i eutanàsia de l'animal. Sempre acaben pagant els innocents, perquè recordem: els humans som els primers i últims responsables del comportament del nostre gos. Llavors, la pregunta es : perquè es permet als gossos petits el que no es permet als grans?

Un gos de mida petita no es un bebè ni un accesori de moda, no el podem malcriar pel sol fet que, per la seva mida, no pugui infligir un gran mal. Es evident que la mandíbula d'un yorkshire no es la d'un rottweiler, però de cap manera podem permetre el nostre gos de dos quilos amenaci o ataqui ningú. A més, la majoria tracta aquest tipus de gossos segons uns clixés típics i erronis com poden ser :

1)Un gos petit no necessita fer exercici.

2)Un gos petit no necessita educar-se perquè es fàcil de manipular.

3)"Es el meu bebè".

4)No son prou llestos per aprendre.

5)Els agrada ser uns mimats.

...etcètera.

Desmuntem els estereotips un a un :

1) Un gos petit no necessita fer exercici :
La veritat es que un gos es un gos, pesi un quilo o quaranta. Tots necessiten exercici, passejar, explorar, córrer i jugar. Proporcionant-los activitat millorem la seva forma física i mental, fem que alliberin energia i estiguin més tranquils. Evidentment, a un pinscher no el farem córrer de la mateixa manera que a un husky, però mereix que li proporcionem una activitat física adequada a les seves necessitats. 

Els gossos tenen potes per caminar, no els tractem com a objectes! 

2) Un gos petit no necessita educar-se perquè es fàcil de manipular:
Tots els gossos haurien de conèixer cinc o sis comandaments bàsics d'obediència. Per què? Per començar, els agrada aprendre coses noves, els reptes els estimulen i els obliguen a exercitar les neurones i, per a nosaltres es un descans saber que tenim el control de l'animal en qualsevol situació. El fet que a un gos petit el poguem aixecar a pes quan es creua amb un congènere per evitar que intenti atacar o que quan venen les visites i comença a bordar amb insistència ens el poguem posar a la falda no constitueix la solució del problema, ans el contrari : agreugem el trastorn de comportament. Si el peludet es agressiu amb altres gossos pel carrer, hem de tractar el problema de socialització i d'agressivitat i solucionar-ho, no fer servir dreceres que no ens porten enlloc.

3) "Es el meu bebè":
Un gos, evidentment, no es un bebè. No pot substituir els fills ni ser un pal·liatiu pel síndrome del niu buit ni res per l'estil. No es de la nostra espècie, no parla el nostre idioma i no entén les coses que li diem (encara que pugui copsar el significat de l'entonació de la nostra veu). Si té el costum d'orinar a la cantonada del sofà, per més que li expliquem cinquanta mil vegades que "això no es fa", ell continuarà executant el mateix comportament. Es mereix que el tractem com un gos, de la mateixa manera que una persona es mereix que la tractin com a un ésser humà.

4) No son prou llestos per aprendre:
La mida de l'animal no fa la diferència intel·lectual. M'explico : la mida del cervell del gos no està directament relacionada amb la seva capacitat d'aprenentatge. Un canitx miniatura es tan capaç d'aprendre comandaments com "seu" o "vine" com un pastor alemany. Només cal posar-se  les piles i deixar de buscar excuses per no haver de treballar amb el nostre pelut. Un bon curs d'ensinistrament, l'enriquiment ambiental i altres tècniques d'exercici, joc i modificació de consulta son les eines més útils de què disposem, el millor per a tots.

5) Els agrada ser uns mimats:
A qui no li agrada sortir-se sempre amb la seva? Els gossos no són diferents en aquest aspecte. Si sempre aconsegueixen el que volen poden aparentar una falsa sensació de tranquil·litat que es trenca fàcilment quan els traiem de la seva zona de comfort. Però, altra vegada, què passa amb els humans? : si a un adolescent li donem tot el que vol sempre que vol, no creieu que estarem creant un monstre? Doncs si a un gos no li posem normes, passa el mateix. 

Així doncs, no adopteu o compreu un gos de mida petita pensant que no haureu de treballar-hi ni responsabilitzar-vos. Tant per a ell com per a nosaltres el millor es entendre que un gos petit té exactament les mateixes necessitats que un gos de raça mitjana o gran i que som els responsables de la seva educació, la seva salut física i mental i, en definitiva, del seu comportament. 

Si teniu un gos d'aquest tipus i necessiteu ajuda, estic al vostre servei, com sempre!

Per festes no compris, adopta o acull!

Ahir, tornant a casa, ens vam trobar un gos corrent per la carretera. Se'm va trencar el cor. Els cotxes passen a 100km/h, per allà. Tenia la intenció de travessar i, a simple vista, em va semblar que estava esprimatxat i desesperat. Vam parar el cotxe al voral per intentar atraure'l i agafar-lo, però era molt desconfiat i,  fins i tot oferint-li menjar, fugia de nosaltres. Finalment es va escapar en direcció contrària a la nostra; ens va ser impossible seguir-lo. Porto des de llavors pensant en què li haurà passat i maleïnt la seva sort. I no, no sé si s'havia escapat de casa i s'havia perdut o si l'havia abandonat un caçador; l'únic que sé es que devia sentir angoixa, gana, fred en pondre's el sol i que intentava arrribar a algun lloc. Espero que ho aconseguís.

Aquesta setmana vull fer una reflexió, l'enèsima sobre aquest tema, em temo. 

Ja arriben els dies assenyalats, els que ens acosten a la fi de l'anyada. Molts d'aquests dies fem regals i, com cada any, molts animals, sobretot gossos i gats, seràn entregats com a presents a nens, adolescents o a la família en general. I també, com passa cada any, com que molta gent compra els animals sense pensar en les nostres i les seves necessitats, sense pensar en si serem capaços d'afrontar la responsabilitat que comporta el fet de portar un ésser viu a casa nostra o en si podrem estar a l'alçada de les circumstàncies, molts d'aquests gossos acabaran abandonats, bé a la carretera o bé en una protectora.

Sé que no s'ha de generalitzar, però en aquests temes es inevitable... Comprant un animal el cosifiquem. El convertim en un objecte i, potser sense ser-ne conscients, li neguem uns drets que es mereix per naixement. Els animals no poden continuar essent tractats com a objectes que s'utilitzen i es llencen quan ens en cansem o quan ens adonem que no podem encarregar-nos-en. Si els nostres fills "volen un gos" hem d'aprofitar per fer-los conscients del que significa encarregar-se d'un amic pelut. Si ja tenen certa edat, ens poden acompanyar a la protectora per escollir una ànima canina. 

Si pensàveu comprar un gos o un gatet de raça, sisplau, feu un cop de cap. A les protectores d'animals n'hi ha un munt que esperen l'oportunitat de retrobar l'escalfor d'una família, que tenen l'esperança de tornar a entregar el seu cor a un ésser humà. Hi ha cadells, adults i vellets que es mereixen una segona oportunitat. Si ja sou persones concienciades però sabeu d'algú que té pensaments de fer un present d'aquest tipus, feu pedagogia; expliqueu-los com son les granges de cria intensiva de cadells, el tràfic il·legal, les condicions pèssimes de vida de les femelles, obligades a parir sense descans i a no poder criar cap dels seus fills. 

I si, tot i això, continueu enamorats d'una raça en concret, busqueu un criador de veritat, que encara en queden; un criador que es preocupi pels seus animals i per les seves condicions de vida, que seleccioni correctament els exemplars, que faci les manipulacions neonatals als cadells durant el període sensible per evitar que d'adults desenvolupin trastorns conductuals. No compreu els animals en botigues perquè el que feu es perpetuar el negoci dels criadors intensius, que es dediquen a criar tot tipus de races en base a una "producció industrial", mantinguent les femelles en pèssimes condicions (tancades en gàbies amb terra de reixa, envoltades de deposicions, en condicions sanitàries deplorables i sense assistència veterinària, sense cap tipus de contacte humà...) i separant-les dels seus fills massa aviat; aquestes femelles encadenen un part rere un altre i, quan ja no "serveixen" les sacrifiquen. Els cadells no se socialitzen correctament, no poden aprendre les importants lliçons que la seva mare els ha de donar ni tenen el necessari contacte amb l'ésser humà en una edat primerenca. Els multicriadors constitueixen un negoci esclavista i especista que hem de contribuïr a erradicar.

Si compreu en botiga, perpetueu això.

Si us decidiu per adoptar un gos d'una protectora, us heu de fer unes preguntes prèvies, entre les quals :

-Quin espai destinaré al nou amic pelut?

-Quin tipus d'energia s'adequa a les nostres necessitats?

-Quina mida es l'adequada per a nosaltres?

-Tinc temps per ensenyar tot el que cal a un cadell o prefereixo un gos ja adult?

No us precipiteu en l'elecció, feu un parell de visites a la protectora, pregunteu per l'història de l'animal i pel seu caràcter i sigueu conscients que, si es tracta d'un adult, tindrà un bagatge emocional que el condiciona, però no l'incapacita per a aprendre ni per amotllar-se a noves situacions o a una nova família. Si, un cop a casa us adoneu que l'animal pateix algun problema de conducta (alguna fòbia, ansietat per separació, etc), no el torneu! Si ja heu arribat fins aquí es per un motiu! Poseu-vos en contacte amb un professional, us ajudarà a reconduïr la situació. 

Feu una tria conscient i responsable i doneu una nova oportunitat a aquests àngels abandonats, que bé s'ho mereixen!

Dit això, penjo un vídeo de nadales canines per acabar amb alegria aquest post, 

i us desitjo molt bones festes i un feliç 2014, a vosaltres i als/les vostres peluts/des!

Canis Eto-Logicus : no us fieu de les solucions exprés dels ensinistradors mediàtics.

Abans de començar us vull donar una càlida i canina benvinguda a la meva pàgina! 

El primer post el vull dedicar als miracles televisius, sense extendre'm massa. Sobretot perquè molta gent em pregunta allò de "però què té de dolent, en César Millán?" i després afegeixen que ells no creuen que el pobre home faci res de mal fet. 

Per començar, estem parlant d'un, més ben dit d'uns, en plural, senyors que surten en un programa televisiu fent-nos creure que podem modificar la conducta d'un ésser viu que pateix un transtorn de comportament en unes poques hores. Si, pot quedar molt bonic a través d'una pantalla però hi ha uns quants problemes. Per començar, en aquests programes només ens ensenyen el que volen que veiem, el que ens volen ensenyar; no veureu els fracassos, les mossegades ni les demandes judicials interposades a posteriori. I n'hi han. Aquest tipus de personatges no solen solucionar els problemes, sinó agreujar-los. 

"No intenten estas técnicas sin la ayuda de un profesional". Per què serà?

Només cal una mica de sentit comú i, també, d'empatía. Per començar, diuen que hem de fer-li entendre al gos que nosaltres som el "mascle alfa" i pretenen dues coses : que ens convertim en un gos i que el gos cregui que som un líder caní. Els gossos, per descomptat, no son curts d'enteniment; saben perfectament que un ésser humà no es un gos. No tenim l'aspecte físic, ni ens movem ni emetem les senyals ni feromones dels gossos. Així que provar de comportar-nos com un cànid per col·locar-nos al punt d'un alpha en jerarquia es, bàsicament, un exercici infructuós. Es tracta d'una tècnica desfassada que fa temps que no s'aplica. Els gossos saben que pertanyem a una altra espècie, i hi ha moltes altres maneres d'establir una correcta jerarquia entre ells i nosaltres. 

Moltes de les mal anomenades tècniques que utilitzen son, parlant clar, maltractament animal. Que el gos tiba de la corretja quan el trec a passejar? Cap problema! Li fumo una estrebada i, a part d'una luxació a les vèrtebres, segur que entén que no pot anar caminant pel davant de l'alfa... Que el gos té fòbia a l'aigua de la piscina? L'obligo a entrar, teràpia de shock! Que ensenya les dents si m'acosto al seu plat de menjar? Res, li demostro qui mana aquí, estrangulant-lo i deixant-lo penjant del collar, com si es tractés d'una forca. Aquest últim exemple es va emetre en un programa de televisió d'una coneguda cadena; el maltractament el va portar a terme un imitador de'n César Millán. L'únic que s'aconsegueix així es agreujar el problema i, amb seguretat, afegir un nou transtorn, potser irreversible, a la llista. 

Per a ells tot es redueix a un problema de dominància i jerarquia. I, de fons, perpetuen el model de superioritat especista, allò de "aquí mano jo i punt". No es dediquen a fer un estudi del gos, del seu període de socialització, del seu entorn..., no fan una recerca que els permeti conèixer l'orígen del problema. Ells venen la "fórmula màgica" i els propietaris d'aquests pobres animals han d'acabar recorrent, a la desesperada, a un altre professional o, desgraciadament, a l'eutanàsia.  

Us imagineu com es deu sentir un petit chiuahua que pateix una fòbia paralitzant a les rodes dels cotxes que passen pel carrer, que arribi un senyor que no coneix de res i l'obligui a veure rodes i més rodes en moviment? I que, a sobre, el renyi i li doni cops fent "l'urpa" i obligant-lo a estirar-se de panxa enlaire si es queixa o inntenta fugir de l'estímul que l'atemoritza? Us imagineu què us passaria si fóssiu vosaltres?

Els gossos son éssers capaços de sentir. El millor per a ells es que els seus companys humans sàpiguen interpretar les seves necessitats i establir una correcta relació que faci que la convivència sigui fàcil. L'etologia canina i un bon ensinistrament basat en el refoç positiu (mai en el càstig) son les eines perfectes per a aconseguir-ho, no en tigueu cap dubte! Siguem més Eto-Logicus!