Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (3)

Ho havíem deixat aquí : 

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Es impressionant quan el canvi en la conducta comença

 fer-se evident i veus que el gos, davant allò que sol disparar-lo, 

es queda quiet, alerta i pensatiu i, al cap de pocs segons, 

es gira per mirar-te, venir corrents amb cara de felicitat 

per ser recompensat amb un joc divertit i dinàmic (o el reforçador que funcioni). Ha pres la decisió encertada i cal recompensar-lo. 

Això no s'aconsegueix en una setmana, eh? Primer ens cal tenir un bon vincle amb el pelut, treballar les seves preferències, fer que sigui optimista davant d'esdeveniments inesperats (en cas que, a part de caçador, sigui també pessimista), es necessari conèixer els mecanismes de l'estrès i quin es el llindar que cada gos no ha de sobrepassar durant el tractament, treballar la capacitat de concentració, autocontrol, trobar els reforçadors que ens serviran per reconduir la conducta, tenir un mínim d'exercicis sota senyal verbal, que sàpiga caminar sense tibar, canviar la seva percepció del món i fer-li entendre que la diversió està en nosaltres, que s'hi accedeix a través nostre! No us sembla increïble? Ho és perquè es possible aconseguir-ho... I tot a través del joc!

En Cauda feia això :

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

I ara fa això : 

Observa alerta però sense reaccionar

Pot ignorar els estímuls i caminar tranquil

He treballat dos mesos cada dia primer dins de casa, després al jardí. Ara hem començat la feina real, al carrer, al costat de les carreteres. Quan vam començar ell ja estava tan sensibilitzat que ja reaccionava entre 30 i 40 passes de distància dels cotxes (ja es llençava a bordar i a perseguir a aquesta distància), camions, motos i bicis. Ahir vam arribar a caminar a 5 passes de tot això. Quan tornàvem al cotxe ens va passar una autocaravana pel cantó i es va quedar tan pantxo! Ell era plenament conscient d'on estava, què li estava passant pel costat, però escollia continuar caminant i treballant amb aquesta humana tan boja perquè sabia que la recompensa realment li valia la pena! S'ho passa molt millor escollint treballar amb mi que sortint a perseguir el que sigui, molt més que arrencar a córrer mirant de caçar una furgoneta! 

Al final, treballo amb el que sé que funciona, m'adapto al gos i al que li funciona, utilitzant tots els recursos i exercicis i tractant-lo en positiu, fent que s'ho passi bé. El gos aprèn a prendre la millor decisió, es crea un comportament nou i alternatiu i es reforça. Poc a poc el gos abandona l'anterior comportament.

La feina no està acabada, encara hem de recórrer camí i aniré publicant els avenços fins que se solucioni del tot, però sé que ho aconseguirem. Hi ha esperança i solucions reals disponibles, així que no ho dubteu, si teniu un caçador a la família i us cal ajuda : contacteu amb Musell!

Enllaç amb els articles anteriors :
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/09/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (1)
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/10/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (2)

Bibliografia :

• Ibáñez, Marcos Javier i Perera, Míriam. Conducta y manejo avanzado en perros problemáticos. 2012, Díaz de Santos.
• Nieto Maceín, David. Etología del lobo y el perro. Análisis e interpretación de su conducta. 2015, Tundra.
• O'Heare, James. Tratado sobre la agresividad canina. 2007, KNS Ediciones.
• O'Heare, James, Neuropsicologia canina. 2006, KNS Ediciones.
• Stewart, Grisha. Behavior Adjustment Training 2.0: New Practical Techniques For Fear, Frustration, and Aggression. 2016, Direct Book Service. 

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (2)

A l'anterior article he explicat a grosso modo que hi ha gossos que manifesten certes conductes que son instintives i inadequades per a una correcta convivència en l'entorn humà. Sortir a passejar amb un gos que es llença endavant, borda, tiba, mossega a l'aire i no respon a res del que li puguem dir es molt frustrant i acaba fent que la persona s'enfadi (i que, a més, la seva esquena se'n ressenteixi) i acabi escridassant o castigant físicament l'animal que només està ensenyant una conducta que per a ell es NATURAL i no té res d'incorrecte. Recordeu que si voleu comprendre els gossos, cal que sigueu capaços d'adoptar el seu punt de vista quan calgui.

Si renyeu i castigueu un animal d'alt instint i motivació per fer allò que la naturalesa "li demana", sabeu què passarà? 

1. El gos no entendrà perquè l'estan cridant (això si es capaç d'escoltar-vos mentre l'estímul desencadenant està present). A més, quan el gos entra en aquest estat no es capaç d'escoltar-vos i un cop l'estímul ha desaparegut, cridar es encara més inútil i contraproduent que abans.
2. Si, a sobre, el pegueu, augmentareu el seu estrès, l'humiliareu, el frustrareu i malmetreu el vincle entre tots dos. Deixareu de ser el seu referent per a ser una possible amenaça i una font de coses negatives. El gos pot començar a deixar de col·laborar amb vosaltres i amb el temps, preferir fer qualsevol altra cosa abans que venir quan li demaneu, per exemple.
3. Descarregar el mal humor que provoquen aquestes conductes sobre el mateix gos només us ajuda a descarregar energia negativa a vosaltres, no al gos. El gos no aprendrà res, no li haureu ensenyat què es el que realment espereu que passi, què es el que us agradaria que ell faci davant aquestes situacions, així que serà un esforç inútil. Si necessiteu alliberar tensions deixeu el gos lligat a un arbre (o espereu a arribar a casa), respireu profundament, compteu fins a deu i atonyineu un coixí, un matalàs o un sac de boxa. 
4. Contràriament al que els humans solem pensar, escridassar un gos i/o pegar-li en aquestes situacions només serveix per augmentar el seu estat de nervis i la seva reactivitat. Imagineu-vos que esteu a punt de barallar-vos amb algú i teniu una persona donant-vos empentes i cridant-vos a l'orella que pareu d'una vegada, la tensió no para d'augmentar... Aquestes empentes i crits us tranquil·litzen o us posen encara pitjor?
5. Provocar un estrès encara més agut pot tenir moltes conseqüències que voldreu evitar, ben segur : pot tenir conseqüències a nivell físic si es cronifica, traduir-se en noves conductes no desitjades que ens agafin per sorpresa, fer que el gos es sensibilitzi encara més respecte allò que voleu fer desaparèixer, que faci associacions negatives relacionant el càstic amb estímuls que abans eren neutres,... i la llista pot continuar, us ho asseguro.

Aquestes conductes impulsives que provenen de la seqüència de cacera solen AUTOREFORÇAR-SE per elles mateixes. Això vol dir que cada cop que es presenta l'estímul i el gos pot executar la seva peculiar activitat de cacera, es premia a ell mateix. No aconseguireu reconduir de forma efectiva aquest problema amb càstics i/o activitats avorrides.

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

No us perdeu la tercera part per saber com es treballen i modifiquen aquestes conductes! 

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (1)

Molts gossos mostren conductes inadequades que resulten molt molestes per a la seva família humana i que poden esdevenir d'alt risc si no es treballen adequadament ja que poden provocar accidents que resultin amb gossos i persones lesionades i ferides (o coses pitjors). De què us parlo? De conductes relacionades amb la seqüència de cacera : perseguir, assetjar i "caçar".

Perseguir, assetjar i "caçar" son tres parts incloses en la seqüència de cacera dels nostres amics gossos. El problema es que els gossos, a diferència dels llops, han estat seleccionats durant mil·lennis per a complir certes tasques, pel que, de la mateixa manera que hem alterat el seu aspecte exterior, també han patit canvis a nivell de comportament i d'instints. No es gens convenient que un gos destinat a pasturar ovelles les acabi matant i menjant, però si que ho és que aprengués a assetjar-les i perseguir-les per a poder-les conduir on el pastor li encarregui. Moltes races de cacera han estat seleccionades per a localitzar preses, seguir-les fins als caus o nius, portar les captures fins al caçador..., però sigui quin sigui el seu objectiu, els humans hem aconseguit "fer desaparèixer" o tallar les parts de la seqüència de cacera que no ens convenien. El resultat es que, i es el meu punt de vista com a professional, el gos es un animal "des-equilibrat" des de molts punts de vista. En el tema que ens ocupa, hem trencat l'equilibri d'un dels instints més profunds d'aquest animal, hem tallat l'execució de certes parts d'una seqüència que garanteix a l'animal alliberar-se de l'estrès provocat per les etapes d'assetjament, persecució i abatiment deixant-los sense la mort, deglució i rosegament de les restes de l'animal, però aquestes conductes continuen latents i em molts individus poden manifestar-se amb intensitat. Els gossos poden patir alts nivells d'excitació, estrès i ansietat però ja no tenen les eines naturals que els permetien fer net de totes les substàncies químiques que ruixen els seus cervells en aquest estat quan deriva de respostes d'activació d'aquest instint. 

Aquest "des-equilibri" pot tenir, i de fet té, moltes conseqüències a nivell de comportament, a nivell psicològic i neurològic. Però aquest es un tema que us pot resultar molt feixuc i que deixaré per a un futur article. El fet que s'hagi fet aquest esforç tan dur d'incidir en els instints de l'animal per a modelar-lo segons les nostres necessitats no significa que hagem triomfat en totes les races (o creuaments) ni en tots els individus de cadascuna d'aquestes. De la mateixa manera que poden aparèixer individus que s'allunyin dels estàndards (per un color atípic del pèl, per una orella doblegada, per un esperó que reapareix a les potes del darrera...), molts no mostren desviació de l'estàndard a nivell físic però si a nivell psicològic i/o d'instints. Poden aparèixer individus que mostrin una pulsió molt elevada per la cacera, en els que les parts indesitjades no estiguin inhibides. Potser teniu un gos preciós per fora, carinyós i educat com el que més, però quan veu passar un ciclista se li encén un interruptor molt poderós, quasi incontrolable, i no pot evitar seguir la pulsió interna que l'empeny a arrencar a córrer al seu darrera com si el perseguís el diable. Un ciclista, un runner, un conill, un patinador, un cotxe, un camió... Us sona? El gos es converteix en un hulk caní en dècimes de segon, per agafar una referència dels còmics, i en aquest estat no respon davant de res ni de ningú que no sigui l'imperiosa necessitat que sent i que se li ha ficat entre cella i cella.

Si heu viscut o esteu vivint aquesta situació sabreu com n'és de dur gestionar el dia a dia amb el gos. Els passeigs poden ser un infern, plens d'estrès i angoixa, i, passat un temps, comença a aparèixer la idea que som incapaços de continuar d'aquesta manera i que potser es millor tirar la tovallola. Creieu-me, us entenc. Us entenc perquè jo ho he viscut. Jo tinc un gos que persegueix tot tipus de coses en moviment. Jo tinc un gos que estic treballant i que comença a saber-se controlar, escoltar-me quan està en aquest estat alterat de consciència, a respondre quan li demano que faci aquest o aquell altre exercici. Us sembla increïble?

Hi ha esperança, us ho asseguro, només cal saber què heu de treballar, com ho heu de treballar i posar-vos a feinejar. Voleu saber com? A la segona part de l'article us ho explico.