Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!

Senyals de calma en els gossos

Aquesta setmana un article sobre llenguatge caní. Em sembla que, en general, hi ha un gran desconeixement sobre el sistema de comunicacions que utilitzen els gossos. Si bé hi ha coses semblants a les que fem nosaltres també n'hi ha d'altres que, en el seu llenguatge, podríem dir que son de "mala educació", que els intimiden, irriten o directament els fan por. Davant d'aquests estímuls els gossos utilitzen un sofisticat catàleg de senyals gestuals especialment dissenyat per mirar d'evitar l'agressivitat. Algunes senyals ens semblen evidents, però n'hi ha de més subtils que poden costar de reconèixer. Recordeu que els gossos es comuniquen en el seu llenguatge no només amb els seus congèneres : també amb nosaltres!

Així que benvinguts a un breu curs d'idiomes! Primera classe de caní bàsic : les senyals gestuals de calma i apaivagament.

1. Eriçar el pèl del llom. Encara que moltes vegades pensem que es un signe d'agressivitat, els gossos ericen el llom davant d'un estímul que els fa por o els provoca inseguretat; sembla que es una resposta fisiològica pensada per a semblar més grans a ulls del possible adversari i tenir l'oportunitat d'escapar de la situació mentre l'altra gos rumia si val o no la pena enfrontar-se a tal "bèstia". També hi ha humans, sobretot mascles, que proven de semblar més grans per a intimidar els adversaris, no us sona?

2. Girar el cap i/o el cos. Desviar la mirada de l'estímul es una altra manera d'evitar una escalada de tensió que desemboqui en una baralla. Es com si diguéssin : "mira que faig veure que no t'he vist" o "no vull continuar mirant-te perquè acabarem malament"... Girar el cos també es una mostra de desinterès per mostrar que no es vol o no es pretén participar en cap interacció agressiva.

Gira el cap i es veu el blanc de l'ull

3. Evitar el contacte ocular directe. Si l'estímul desagradable persisteix en les seves intencions (aproximar-se al pelut o el que sigui), podrem veure el blanc de l'ull (ull en mitja lluna) ja que veurem que el pelut mira l'estímul intermitentment i de cua d'ull, una mostra de gran incomoditat i una senyal que ens anima a deixar de fer el que sigui que estem fent que tant li incomoda.

4. Panteixar. No es ben bé una senyal d'apaivagament, però si el gos gira el cap, posa les orelles enrere i panteixa fent un "somriure esperpèntic" es que està provant de reduïr l'estrès que li provoca la situació. Els gossos sotmesos a situacions estressants també poden tremolar.

Reducció d'estrès

5. Llepar-se la trufa. Llepar i rellepar repetidament el nas també es una senyal de calma. Sovint solen tancar els ulls alhora que ho fan.

Llepant-se el mas i tancant els ulls

6. Seure o jaure. Es com una declaració d'intencions : "ep, no estic disposat a barallar-me, soc pacífic!"

7. Marxar en sentit contrari a l'estímul irritant. Una altra forma de demostrar que no busquen brega.

8. Caminar fent un semicercle ampli, caminar en corba. Pels gossos una aproximació frontal i directa es una provocació, es un gest de mala educació, brusc i desafiant, pel que solen moure's aproximant-se lateralment o pel darrera i fent un gran semicercle. Es una forma amistosa i pacífica d'apropar-se a un congènere i mostrar intencions honestes.

9. Fer servir les potes per allunyar un estímul molest. Aquesta senyal es un afegitó, i es una forma d'actuar que solen mostrar-nos a nosaltres, els humans (entre ells també quan juguen, es clar!). A vegades ens fem molt pesats volent abraçar i acariciar (i petonejar) els gossos quan ens surt dels nassos i sense tenir en compte l'estat d'ànim del pelut. Els gossos tenen el seu espai vital i, com nosaltres, moments en què volen estar tranquils. I com que ens aprecien sobremanera, apartar-nos de forma gentil amb les potes es una manera amable de dir-nos "deixa'm en pau que estava molt tranquil i em vens a emprenyar!". 

* Les imatges d'aquest article surten d'un vídeo de youtube, un d'en César Millán en que es veu tota l'estratègia que desplega la femella de labrador per evitar haver d'arribar a l'agressió i com "l'encantador de gossos" o bé ignora deliberadament o bé no sap identificar correctament, pel què la gossa l'acaba mossegant. A banda de l'opinió que us mereixi aquest reality show, feu el favor de no fer mai el que ell fa en aquest vídeo i si el vostre pelut té un problema d'agressivitat, contacteu amb un professional. Us deixo l'enllaç per si voleu veure totes les comunicacions que emet la gossa abans de quedar-se sense opcions i atacar.  http://youtu.be/Jgzm2RWOSI8

Prevenir accidents amb la canalla

Sabem que la gran majoria de gossos son boníssims i tolerants amb la canalla i hi confiem completament però : qualsevol gos pot mossegar! Cada pelut tolera un nivell d'estrès determinat, cadascun ha estat socialitzat d'una manera diferent i, no em cansaré mai de repetir-ho , encara que se'ns oblidi : un gos es un depredador. Tot i que la majoria posaríem la mà al foc pel comportament dels nostres peluts, qualsevol gos pot ser provocat i pot acabar mossegant. I pel que respecta als nens, sobretot bebès i petits de més de dos anys, una mossegada pot ser molt greu i acabar costant-los la vida.

Fa un temps vaig publicar dues entrades en què parlava de què podem fer per preparar els gossos per l'arribada d'un nadó i altres consideracions útils sobre com gestionar la relació entre gossos i nens, aquí i aquí. 

Aquest cartell que us deixo m'agrada molt perquè es senzill i entenedor. Un bebè o un nen MAI s'han de deixar sols amb un gos. Sempre han d'estar activament supervisats per un adult. Poden semblar molt tendres les fotografies i els videos de bebès al damunt dels gossos, o estirant-los les orelles, aixecant-los els llavis..., però no hauriem de deixar que els petits féssin aquestes coses : son accions que comporten un risc i que no respecten l'animal des del punt de vista de la seva àrea de comfort, de la irritabilitat, de la reactivitat... Pensem que els responsables de fer que entre gos i bebè s'estableixi una relació segura, de confiança, som els adults. Hem d'habituar els gossos a estar amb bebès. Hem d'educar els bebès/nens en la millor manera de relacionar-se amb els gossos. I es que, al final, quan un gos mossega es culpa nostra, no de l'animal.

Tradueixo el cartell :

 "Els cinc tipus de supervisió" :

1.- Absent : L'adult no es a l'habitació amb el gos i el bebè/nen.

2.- Passiva : L'adult es a la mateixa habitació però està distret i no mira.

3.- Reactiva : Actuant davant la proximitat de gos i nen.

4.- Proactiva : planejant i preparant separacions segures.

5.- Activa : Supervisió totalment activa de l'adult.

El color ens marca la perillositat, però tingueu en compte que l'actitud dels pares de la "supervisió reactiva" es perillosa : reaccionant amb alarma i nerviosisme cada vegada que el petit vol acostar-se al gos o a l'inrevés pot acabar provocant una resposta agressiva en el pelut, alarmat per la nostra actitud. Hem de mantenir la calma i, si el gos no pateix cap trastorn de comportament previ, facilitar el contacte entre tots dos amb una supervisió activa.

També us deixo un enllaç amb informació i estadístiques sobre prevenció de la mossegada, un recull de coses interessants que han sortit de la National Dog Bite Prevention week :

http://imnotamonster.org/any-dog-can-bite/

No em vull estendre més, comentaris i dubtes son benvinguts!

Feu-vos seguidors/es del nostre facebook!