El significat del badall en els gossos

Sabeu què significa un badall en un gos, o quin es un dels possibles significats que té? Us heu trobat acabant de badallar i adonar-vos que el pelut està fent exactament el mateix? 

El següent text es una traducció d'un article de divulgació en anglès sobre un estudi publicat recentment, i parla d'aquest tema :

"Tots badallem quan estem cansats, però per als gossets aquest gest pot ser més que tan sols un increïblement adorable signe de cansament.

Estudis han mostrat que el badall d'un cadell pot ser a vegades un signe d'estrès, però en realitat també podria ser un signe d'empatia.

Investigadors de la la Universitat de Tokio van agafar un grup de 25 gossos i van fer que els seus propietaris i gent totalment desconeguda badallés davant seu.

Els gossos no només es van "contagiar" amb els badalls dels humans, sinó que badallaven amb més freqüència quan provenien del seu propietari, suggerint que la reacció està fortament afectada per lligams emocionals profunds.

Com es obvi, els gossos no poden comunicar-nos les seves emocions però si el contagi del badall es una senyal clau de l'empatia entre els humans, molts experts creuen que es una gran forma de saber com se sent un gos.

D'acord amb el Dr. Brian Hare de Dognition, que s'ha associat amb Purina Pro Pla BRIGHT MIND per a impulsar el coneixement de la cognició canina, aquest comportament pot haver permès als gossos i els humans formar grups units, ajudant així a assegurar als gossos el títol de "millor amic de l'home" que mantenen avui dia.

Així que si vostè es pregunta si el seu gosset preferit realment es preocupa per vostè, només cal que estiri l'esquena i badaaaaaaalli."

Font : 

http://www.aol.com/article/2016/06/06/the-meaning-behind-your-dogs-yawn-revealed/21390455/?ncid=txtlnkusaolc00000904

Altres fonts :

http://www.huffingtonpost.ca/2013/08/08/dogs-yawn-with-owners-_n_3727964.html

L'estudi ha estat publicat a : US science journal PLOS One

Aquest fenomen no només es dóna entre els humans, hi ha altres espècies que es contagien els badalls (altres primats, per exemple) i es a conseqüència de tenir estructures cerebrals molt similars, entre les que es troben les neurones mirall. 

Què en penseu d'aquesta notícia? Fareu la prova?

Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!

Quan ataquen l'aspiradora

Qui tingui un gos a la família i també utilitzi l'aspiradora habitualment pot ser que s'hagi trobat que aquell pelut adorable es converteix en una espècie de diable de tasmània tan bon punt l'encén. Pot ser que el fet de veure com el gos persegueix, lladra i mossega els accessoris de l'electrodomèstic ens faci riure encuriosits mentre ho comentem amb aquell que tinguem més a la vora, però aquest comportament es convertirà, de ben segur, en una molèstia al cap de poc temps.

Perquè es comporten així, alguns gossos? Es instint caçador? Ganes de jugar? La veritat es que, primer, cal que recordem que el sentit de l'oïda dels cànids es molt més agut que el nostre; el test BAER va proporcionar dades fiables sobre com hi senten els gossos i segur que us interessa! Quant al rang mitjà de freqüències audibles sembla que humans i gossos hi sentim "igual"; es el rang en què s'encabeix la parla humana. En les freqüències baixes, els humans som més sensibles. Però què passa amb les altres freqüències? Doncs que els gossos son capaços de sentir fins els 65.000 Hz (no tots els gossos, es clar!) i els humans, de jovenets, podem sentir fins els 20.000 Hz, però amb l'edat perdem audició i s'estima que els adults hi senten al voltant dels 16.000 Hz.

Què significa, això? Us imagineu com deu sentir un gos el so del motor d'una aspiradora? Aspes xerricant, vent udolant, el motor a tota castanya... Si hi ha un infern auditiu caní segur que el presideix una aspiradora. Hi haurà gossos més o menys sensibles al so d'aquest electrodomèstic, que, a part de sonar com un camp de batalla, a sobre té un pal llarguíssim amb un accessori que succiona aire (més xerrics afegits). I què? Com ho viuríeu si fóssiu un pelut? Hem de ser conscients que per a ells la percepció d'aquest conjunt de sons pot provocar des de certa molèstia fins a autèntic dolor auditiu.

Ara que hem analitzat el component sonor que pot ser una de les causes dels atacs contra l'aspiradora ens hem de preguntar : què hi puc fer jo?
Per començar, caldrà que seguim un seguit de pautes mitjançant el reforç positiu i el contracondicionament perquè el gos deixi de mostrar aquest comportament. En casos en els que realment la màquina estigui provocant dolor real a l'animal ens haurem de plantejar l'opció de deixar el pelut en una habitació tancada ( o al jardí ), allunyat de tant dolorós aparell. Si del que es tracta es d'habituar el gos a la màquina (un primer contacte), començarem presentant-li de forma gentil, sense encendre-la, i el reforçarem amb recompenses quan l'engeguem i mentre la movem. També podem proporcionar una activitat plaent perquè el pelut jugui i s'entretingui en una zona pròxima a l'aspiradora (una joguina farcida, un os per rosegar...), es una altra forma d'ajudar-lo a associar la màquina a una experiència agradable i gratificant.

Si necessiteu ajuda o us calen pautes més concretes per treballar amb el pelut, a Musell us podem ajudar! Escriviu o truqueu-nos, us atendrem amb molt de gust!

Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!

L'ansietat per separació : patiment pels humans i pels peluts.

Un dels motius de consulta més freqüents a etòlegs i educadors canins es l'ansietat per separació. Es produeix quan l'animal no està amb el "seu humà" (pot ser que la persona estigui en una habitació diferent a la del gos o que hagi sortit del domicili). I què es el que ens pot fer sospitar que el nostre pelut pateix ansietat? Alguns símptomes que ens han de fer sospitar es que el pelut tingui per costum seguir-nos per tot arreu quan som a casa cosa que significa que té una gran dependència envers el seu humà, que es posi nerviós quan percep que volem sortir o quan tornem a casa (també hi ha gossos que mostren aquest comportament i no pateixen ansietat, tot sigui dit). Altres símptomes :

· Borden, udolen i ploren en absència nostra.

· Destrossen mobiliari i objectes.

· Es passegen amunt i avall com feres engabiades.

· Mostren eliminació inadequada (micció i defecació).

· Rasquen portes i finestres o el seu entorn, sovint foradant la paret.

· Llepar-se compulsivament les extremitats i/o els flancs (dermatitis acral) produint-se        llagues.

· Automutilacions

· Diarrea, vòmits.

· Salivació excessiva.

"Pensava que mai mai mai tornaries a casa, així que he entrat en pànic"
Els peluts no saben si tornarem a casa o no quan ens n'anem,
els hem d'ensenyar a quedar-s'hi tranquils.

Perquè els passa això? No hi han estudis concloents, però si diverses teories. Una ho relaciona amb la neotènia, l'efecte d'haver domesticat els llops que fa que els gossos siguin com cadells perpetus; cadells amb dependència emocional de la seva mare (paper que recau en l'humà); una altra relaciona l'ansietat amb les fòbies, amb gossos que son porucs i que tenen més predisposició a patir aquest tipus d'ansietat. Si el cadell ha estat separat de la seva mare massa aviat, aquesta no l'ha pogut instruir de manera que aprengués a estar sol i a ésser autosuficient; si els humans que l'adopten no ho saben i tampoc li ensenyen, es possible que el cadell desenvolupi ansietat en l'edat adulta. Si el cadell o gos ha patit una experiència traumàtica, té més possibilitats de patir ansietat; el confinament (que el gos no surti suficients vegades de casa per a explorar i gastar l'energia) provoca frustració i avorriment i pot acabar en ansietat. 

Moltes vegades els humans fomentem l'afecció dels peluts envers nosaltres de forma activa quan, per exemple, el gos reclama la nostra atenció per a jugar o per rebre carícies i nosaltres sempre responem positivament. Reforcem aquesta conducta, estem fomentant que el gos depengui excessivament de nosaltres.

Què hi podem fer? Per començar, hem de saber si els símptomes que presenta el nostre company caní es deuen a l'ansietat per separació o si tenen una causa orgànica o responen a un altre tipus de trastorn. Un professional farà un estudi complet per discriminar opcions i saber a què ens enfrontem. Un cop confirmat que realment es ansietat per separació, el tractament passa per dues fases : s'ha de modificar l'ambient domèstic i s'ha de modificar la relació del gos amb l'humà. Un bon programa d'exercici i joc diari, disminuir l'afecció del gos envers l'humà i ensenyar-lo a estar sol i tranquil mitjançant tècniques de desensibilització i contracondicionament sol ser la base del tractament d'aquest problema de comportament. En casos greus pot ser que necessitem recórrer als fàrmacs i a la feromonateràpia de forma inicial.

Recordeu, SEMPRE s'ha de tractar aquest problema amb mètodes de reforç positiu. De cap manera hem de renyar ni castigar (físicament o verbalment) un animal que pateixi ansietat per separació! Perquè? Doncs perquè ja està sotmès a un estrés i una angoixa excessives, si li afegim més estrés o tècniques aversives només empitjorarem el problema, només augmentarem el seu patiment. Assegureu-vos que contracteu un professional competent i que sàpiga què es fa.

Si sospiteu que el vostre gos pateix ansietat per separació, poseu-vos en mans d'un professional. La bona notícia es que en un bon percentatge, el problema se soluciona de forma exitosa!

Els gossos saben estimar!

La ciència sempre ha negat que la resta d'animals tinguin sentiments complexes. Era inconcebible concebre que un gos pogués sentir coses més enllà de sentiments primaris, com la por, el dolor o l'ansietat. Però els resultats d'un estudi de dos anys portat a terme per un neurocientífic anomenat Gregory Burns a l'Emory University han revelat el que la resta de mortals només podíem defensar per intuïció : els gossos senten amor. Tenen sentiments complexes. 

Aquesta revel·lació canviarà moltes coses. Ja no els mirarem de la mateixa manera. Busqueu la mirada del/la vostre/a pelut/da i adoneu-vos que el que ja sabíeu es cert : senten amor per nosaltres. Casos com el del famós gos akita immortalitzat a la pel·lícula Hatchiko ja tenen explicació racional : l'amor. Canviarà la manera de veure'ls, de relacionar-nos-hi, d'entendre'ls i d'educar-los. 

L'estudi s'ha basat en l'anàlisi dels cervells de gossos entrenats per entrar dins de màquines de ressonància magnètica, quines àrees reaccionaven davant de diversos estímuls. El que han trobat es que, per exemple, quan el gos i "el seu humà" es tornaven a veure després d'una curta separació, s'il·luminava la mateixa àrea del cervel que se'ns activa a nosaltres quan sentim amor. Els gossos senten amor i afecció, d'una manera similar a un nen. Així doncs la vida emocional del nostre company es més complexa del que ens pensàvem!

Això obre nous horitzons i noves preguntes a nivell de l'etologia aplicada i dels sistemes d'entrenament que utilitzem! Us deixo l'enllaç a la notícia, que està en anglès :

http://agilitymach.hubpages.com/hub/A-New-Study-May-Forever-Change-the-Way-We-Train-Our-Dogs

L'educació i l'entrenament sempre s'ha de realitzar en base al reforç positiu, sense càstics corporals ni collars de descàrregues ni altres mètodes punitius i dolorosos a nivell físic i psicològic!