L'ACTITUD ES EL MÉS IMPORTANT PER TREBALLAR AMB EL TEU GOS

La majoria d'humans vivim una vida estressant. Estressant, frustrant, exigent amb nosaltres mateixos... Ens sentim cansats i de mal humor. Quan quedem amb els amics o parlem amb familiars, tot es negatiu i sembla que hi hagi una maleïda competició per veure qui ho està passant pitjor. Perdem la paciència fàcilment i, si bé amb desconeguts ens és més fàcil contenir-nos, amb els més propers (parella, germans, fills, animals) ens permetem donar via lliure a la mala hòstia, a la impaciència i a la intolerància. 

Transitem pel dia a dia com si arrosseguéssim una bola de metall lligada al turmell, esperant que arribi el dia de festa. Ens aixequem detestant la nostra feina o potser qualsevol altra cosa. I amb aquesta actitud negativa, no sembla que res tingui tendència a millorar. La nostra actitud davant tot allò que ens passa es el factor clau que determina si som capaços de ser feliços davant de qualsevol esdeveniment (fins i tot davant l'adversitat) o si senzillament hem decidit deixar-nos influir i anul·lar per la deriva negativista social.

Per què us parlo d'això? Perquè ho veig en la meva vida. Ho veig en els meus clients, en els meus familiars, en els meus amics. A vegades encara ho veig en mi. I el que es més important : el poder de canviar-ho el tenim nosaltres, cadascun de nosaltres al nostre interior.

Un company parlava a facebook del sentiment de fracàs que tenim els educadors quan un dels nostres clients desisteix i abandona el tractament de modificació de conducta, o l'entrenament. Ens ho prenem com quelcom personal, creiem que no hem sabut transmetre bé els conceptes i les necessitats del gos. Però no ens podem culpar de les decisions dels demés. Ens sap greu perquè molts estem en aquest món perquè ens encanten els gossos i volem treballar ajudant-los. Però a vegades no es pot.

També es cert que certs programes de televisió han instaurat la idea que modificar una conducta en un gos es qüestió de minuts. Una gran mentida. Mentida de les grosses. Els cervell dels gossos i la seva psicologia son complexes i les teràpies no difereixen tant de les que utilitzen els psicòlegs amb nosaltres, els humans. Cal temps, paciència, dedicació, ACTITUD.

Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.

Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.

Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.

Connecteu amb el gos i tot canviarà!

Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Reciclar un os

Molts gossos frueixen molt rosegant ossos. Solem donar-los ròtules o fèmurs, i aquests últims, un cop n'han extret la medul·la, son els que podem reaprofitar. Abans, però, condicions prèvies per a reciclar un os :

1. L'os no ha de tenir estelles ni ser més vell que l'últim dinosaure que es va extingir. Mireu que reuneixi unes mínimes condicions de seguretat per evitar accidents.

2. Superviseu les primeres interaccions del gos amb els ossos per veure si sap manipular-los correctament o no es segur que hi jugui.

3. Assegureu-vos que l'os es d'una mida adequada per a la mandíbula del gos, ni massa petit (pot córrer perill d'asfíxia si s'ennuega) ni massa gros (que només farà que acabi desistint davant d'un repte que li va gran).

4. Deixeu aigua a l'abast del pelut, la necessitarà segur.

Un cop dit això, anem al gra i expliquem el truc de la setmana!

Agafeu un os de canya buit. Retireu-ne la terra si el gos l'havia posat a macerar ben enterrat. Si cal, netegeu-lo amb ganes.

• Farciu l'espai buit del centre, allà on hi havia la medul·la, de diferents tipus de menjar. Diferents textures, olors i gustos estimularan els sentits del gos i evitarà que s'avorreixi de la joguina si penseu utilitzar-la diverses vegades.
• Podeu entaforar-hi el que vulgueu : embotit, formatge, crema de cacauet barrejada amb premis, hortalisses..., en fi, feu servir la imaginació!
• Mireu de farcir l'os de forma que no sigui fàcil extreure'n el contingut a la primera. Ens interessa que el gos treballi, pensi i exerciti la seva mandíbula. Això l'ajudarà a cansar-se, relaxar-se i rebaixar estrès (en cas que en pateixi). 
• Podeu jugar amb ossos de diferents mides i llargàries. Això si que es un kong natural!

Os farcit amb secallones, el mali es llepava les urpes!

Espero que us hagi agradat. Si es així, compartiu i comenteu : què recicleu a casa per fer joguines pel gos?

GOSSIFICAR CASA NOSTRA (1)

Em satisfà molt la volada que està agafant el concepte d'enriquir ambientalment les nostres llars per als gats i els gossos, de veritat. Es cert que han hagut de passar molts anys perquè s'hagi arribat a considerar seriosament que els nostres companys domèstics també tenen la necessitat de viure en un entorn ric i estimulant que pugui suplir la seva manca d'accés a l'hàbitat i les activitats que els pertoca segons la seva naturalesa. Però m'enerva que la majoria dediqui més esforços a adequar la vivenda i incloure nous recursos i estructures per als gats i haver de llegir que ho necessiten més que els gossos... I no es cert. Des d'aquest blog vull encunyar i posar en circulació un nou terme : GOSSIFICAR. I hi dedicarem dos articles, per començar.

El problema real rau en que pot semblar que gatificar la casa es més senzill i que crea menys destorbs que fer-ho pensant en un gos. Segurament es perquè la majoria d'estructures per als gats es col·loquen en alçada i aprofitant espais que no fem servir. Els més dedicats fan forats a tabics i parets perquè els mixos passin d'una habitació a l'altra quan vulguin, instal·len passarel·les, hamaques, columnes, estanteries, autèntics castells interactius, plantes,... tot el que us vulgueu imaginar i més. 

Però, perquè som tan considerats amb els gats i no tant amb els gossos? Perquè no paro de veure articles i vídeos sobre cases gatificades de forma genial i encara es hora que en trobi algun sobre llars gossificades? Hi ha molts gossos que necessitarien tenir la llar gossificada, ja sigui perquè no en surten mai (ni tan sols a passejar), perquè passen moltes hores sols , no disposen d'un pati o un jardí on puguin sortir a estirar les potes (jardins que us recomano gossificar, sisplau!)... Posem fil a l'agulla i apliquem mesures d'enriquiment ambiental per als nostres estimats peluts? No es tant difícil, no hem de fer grans obres dins de casa ni fer res estrambòtic, només proporcionarem recursos als magnífics peluts perquè tinguin elements per entretenir-se, interactuar, jugar, amagar-se i treballar per buscar el seu menjar.

Primer : quines necessitats tenen els "gossos lliures"?

´
Hi ha diverses espècies de cànids al món i les seves estratègies de supervivència presenten evidents variacions degudes a l'adaptació al medi (des del nombre d'exemplars per manada -o l'absència de la manada- fins a les estratègies de cacera, etc), ara no entrarem a explicar ni debatre-ho. La pregunta, però, es : segons el que en sabem, què faria un gos en llibertat? Em sembla que es la pregunta que cal que responem abans de buscar solucions per gossificar casa nostra :

1.- Un gos lliure es busca el seu menjar. Rastreja preses, organitza caceres amb la seva manada i persegueix la presa per acabar, si té sort, abatint-la i menjant-se-la.

Manada de licaons (gossos salvatges africans) preparant la cacera.

2.- Explora el seu entorn, ensuma, rastreja i exerceix de carronyaire si en té l'oportunitat i té gana.
3.- Explora nous territoris i pot recórrer desenes de quilòmetres cada dia. Defensa el seu territori si percep una potencial amenaça.

4.-  Juga i interacciona socialment amb els altres membres de la manada.

Llops interactuant i emetent senyals d'apaivagament. Son una espècie molt social.

5.- Té accés a aigua, preferiblement aigua corrent, l'aigua corrent es menys probable que el faci emmalaltir, però si la necessitat apreta no tenen problema en beure aigua estancada.

6.- Té accés a refugi contra el sol i les inclemències.

7.- Pot enterrar trossos de preses o menjar regurgitat per a desenterrar-lo quan li faci falta, com un petit "rebost". També fan forats per construir-se una madriguera, per a refrescar-se o per divertir-se, entre altres motivacions. 

8.- Deixa la seva empremta hormonal a terra i a arbres i arbusts amb diferents objectius, com marcar el territori, indicar que s'està buscant parella, etc.

9.- Disposa d'un lloc tranquil i segur per a descansar.
10.- Disposa d'un cau on parir i tenir cura de les cries, en cas de les femelles, un amagatall segur.

Femella de llop gris amb cadells a la madriguera

11.- Utilitza la seva intel·ligència per resoldre problemes i reptes del dia a dia.

12.- Competeix amb alguns congèneres per l'accés a recursos valuosos com pot ser el menjar, una parella per reproduïr-se...

13.- Trobar parella per reproduïr-se i perpetuar el seu ADN.

Segon : quines necessitats té un gos domèstic?

Queda clar que els gossos que tenim a casa descendeixen del llop però han patit modificacions en la seva morfologia i el seu caràcter que els diferencien dels seus ancestres. Deixant de banda l'eterna discussió acadèmica sobre les similituds i diferències entre les dues espècies, el que volem es respondre el següent : quines son les necessitats reals d'aquest pelut que dorm amb el cap sobre els meus peus i enroscat com un cargol?

1.- Un gos  necessita menjar. Ara bé, nosaltres podem retornar-li algun sentit a la seva vida, apropar-lo a la seva naturalesa i fer que es busqui el seu menjar. Amagar-li el pinso o la carn perquè hagi de fer servir el nas, rastrejar i trobar-ho es un bon substitut de les seves caceres en manada.
2.- Si, els gossos de casa també necessiten explorar. Donar sortida a la seva necessitat exploratòria es essencial per tenir un gos equilibrat i feliç. Explorar l'entorn quan surt a passejar, explorar lliurement el bosc quan anem d'excursió o explorar el seu hàbitat quotidià cercant novetats es una activitat sana que ens toca fomentar.
3.- Explorar entorns i zones desconegudes tot utilitzant el nas, l'oïda i la resta de sentits també es una activitat necessària i estimulant, activadora dels seus sentits i que manté les neurones en actiu. I la territorialitat i la defensa del territori també es quelcom que els preocupa i que es pot convertir en un problema si no ho treballem.

Els gossos interpreten el món en gran mesura a través de la informació olfactiva.

4.- Com ja sabeu els gossos son una espècie social, necessiten contacte i interacció amb els seus congèneres cada dia. Si tenim un pelut solitari hem de procurar trobar-li companys de jocs i espais adequats. Si a casa hi ha dos o més peluts, tot i que interactuin entre ells, també els cal conèixer i jugar amb gossos desconeguts de tant en tant.
5.- Heu notat que a molts gossos els agrada beure directament de l'aixeta, aigua en moviment? Que ho prefereixen a llepar aigua estancada? Hi ha moltes opcions actualment perquè els proporcionem aigua corrent!
6.- Això no ho hem d'oblidar, sobretot si tenim el costum de deixar el gos a fora quan sortim de casa. Necessita un lloc arrecerat, amb sostre per protegir-se de les inclemències i obra i frescor per quan el sol escalfa de valent.
7.- Molts gossos continuen manifestant aquesta conducta a casa (enterrar coses o fer forats). Ja sigui fent forats al jardí, o tombant els testos i gratant entre les arrels de les pobre plantes. Nosaltres podem fer coses per donar sortida a aquesta activitat de forma controlada, ho explico al següent article.

8.- Heu notat que el gos fa les seves necessitats i, acte seguit, grata el terra amb les potes del darrera amb un estil i una dignitat indiscutibles? El vostre pelut marca amb orina el seu llit, les seves joguines i cantonades més preuades a dins i/o a fora de casa? Si volem tenir cert control sobre aquestes conductes hi ha coses que podem fer.
9.- Proporcionar-li un lloc tranquil i on se senti segur per a dormir a les nits, refugiar-se si sent la necessitat perquè es un gos tímid o poruc.
10.- Les gosses també construeixen o es busquen un catau per a parir i tenir cura de les cries amb intimitat i seguretat. Ja sabeu dins d'un armari, d'una caixa, en una madriguera feta amb sigil a alguna part del jardí, en un racó fosc i recòndit del garatge...
11.- Desafiar mentalment el pelut amb activitats estimulants, petits problemes que pugui resoldre, jocs interactius... Es quelcom que no només manté la seva ment "lubricada", sinó que hi ha estudis que demostren que pot "incrementar" la seva intel·ligència.
12.- Els nostres gossos també poden sentir la pressió de la competència envers altres companys peluts davant del que consideren recursos preuats : menjar, aigua, joguines, lloc de descans, atenció dels humans, una femella en zel...
13.- Reproduïr-se. Una de les diferències principals respecte els exemplars lliures es que no tenen llibertat per triar la parella sexual.

Molt aviat la segona part, amb instruccions, idees, pautes, estructures per a convertir la vostra llar i els exteriors en espais d'enriquiment ambiental exclusivament per a gossos! 

Tànit Martín Jiménez

Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!

Rutes en Manada

La vida que els humans portem actualment sovint ens impedeix dedicar temps a procurar que els gossos interactuin amb els seus congèneres; les ordenances municipals ens obliguen a portar els peluts lligats per motius de seguretat i es fa difícil trobar els moments i els espais perquè puguin córrer deslligats i deixar-los ser gossos i comportar-se com a tal. 

EN QUÈ CONSISTEIX UNA ReM (Ruta en Manada)? 

Es tracta de que els nostres amics de quatre potes puguin fer una sortida setmanal en grup acompanyats dels seus humans preferits, es clar! Serà una magnífica oportunitat per socialitzar els animals, creant grups estables de gossos afins que es puguin trobar periòdicament, caminant per paratges on puguin córrer lliures i allunyats de carreteres. Ells faran un grup d'amics que els permetrà assajar comportaments, jugar, explorar, córrer, rastrejar i també aprendre els uns dels altres, doncs vosaltres fareu exercici i tindreu un espai on consultar dubtes i fer-me preguntes sobre etologia i educació canina!

FER RUTA EN MANADA HA DE SERVIR PER...

• Socialitzar els gossos, permetre'ls córrer, jugar i explorar l'entorn i deixar-los interactuar amb llibertat dins d'un grup de gossos afins perquè practiquin les normes de la bona educació canina de forma periòdica per evitar futurs problemes de comportament en aquest aspecte.
• Treballar exercicis de crida ("vine!") i  gestionar estímuls (objectes en moviment, estímuls que fan por...).
• Estimular la intel·ligència i els sentits dels peluts descobrint nous paratges, fent jocs de rastreig i recerca, etc. Les rutes es planificaran a l'entorn de l'Escala : si teniu alguna proposta o coneixeu algun paratge per sortir en manada no dubteu en dir-nos-ho!
• Poder resoldre dubtes i plantejar preguntes sobre l'educació dels peluts amb una educadora canina mentre supervisem els animals i fem una agradable passejada.
• Realitzar jocs de col·laboració entre peluts i humans, per divertir-nos, descobrir les capacitats i qualitats que desconeixíem dels peluts i practicar exercicis en situacions estranyes o poc habituals per a ells. 

Joc de nas

ON, QUAN I COM :

Les ReM es fan al Parc Natural del Montgrí per defecte. Si coneixeu paratges tranquils, allunyats de carreteres i poc transitats estem oberts a programar ReM's a altres llocs i fer excursions de mig dia.

Realitzarem les ReM curtes d'una hora els dilluns al matí, de 09h a 10h i les ReM llargues els diumenges a partir de la finalització de la temporada de cacera per evitar-nos ensurts, de 09h a 11h.

Per a gossos reactius o amb historial de conductes agressives envers altres gossos o persones es farà una consulta i s'avaluarà la forma d'incloure'ls a les ReM. Un dels objectius de les sortides es ajudar als gossos tímids, irritables, reactius per diferents motius a aprendre a comunicar-se i relacionar-se amb altres gossos. L'educadora i la família establiran quin es la millor manera d'introduir el gos al grup en cas que sigui tímid o poruc.

INSCRIPCIONS I PREUS :

Les inscripcions es poden formalitzar via email a canis.etologicus@gmail.com, escrivint "Rutes en Manada" a l'assumpte del missatge. Se us enviarà un petit qüestionari per conèixer un xic els peluts abans de començar. També es crearà un esdeveniment al facebook abans de cada sortida en el que s'especificarà la ruta triada, el punt de trobada i l'hora d'inici.

El preu de de 5€ per gos a cada sortida; per a famílies amb més d'un pelut es de 4€ per gos. 

Posem a la vostra disposició un Bonus de cinc Rutes en Manada per 20€. En cas d'adquirir aquest bonus se us lliuraria una tarja individual i a nom del gos (sisi, ells son els
protagonistes de la història) de la que s'anirien descomptant les rutes a mesura que es fessin; si veniu se us descompta una ReM, sinó no : no hi ha límit de temps per gastar-les. El pagament es pot fer en efectiu abans de començar la ruta o bé per transferència bancària en cas d'adquirir el bonus de descompte si així ho preferiu.

EQUIPAMENT NECESSARI :

Cada gos ha de portar l'arnès o el collar posat per motius de seguretat. Pot ser necessari començar la ruta amb els gossos lligats. Cada humà haurà de portar una corretja, recompenses delicioses per al seu pelut i aigua. I si el nostre gos té una joguina molt preuada que l'atragui poderosament (un peluix, un mossegador de nusos, una pilota de tennis...), PORTEU-LA! Pot fer-nos servei! Cal venir amb calçat adequat al senderisme i a la muntanya. I molt important : ganes de passar-s'ho bé i d'aprendre dels cànids!

CONSIDERACIONS FINALS :

Aquesta es una activitat lúdica i didàctica. A Musell utilitzem mètodes de reforç positiu per educar i tractar els gossos, no admetrem cap tipus de maltracte envers cap animal. Cadascú es responsable del seu propi gos i entre tots els supervisarem i vigilarem per la seva seguretat. 

Participant a les ReM de Musell k9 doneu permís per a ser fotografiats i gravats per a utilitzar el material en xarxes socials i publicitat. Està prohibit gravar a fer fotos sense permís durant les sortides. 

Senyals de calma en els gossos

Aquesta setmana un article sobre llenguatge caní. Em sembla que, en general, hi ha un gran desconeixement sobre el sistema de comunicacions que utilitzen els gossos. Si bé hi ha coses semblants a les que fem nosaltres també n'hi ha d'altres que, en el seu llenguatge, podríem dir que son de "mala educació", que els intimiden, irriten o directament els fan por. Davant d'aquests estímuls els gossos utilitzen un sofisticat catàleg de senyals gestuals especialment dissenyat per mirar d'evitar l'agressivitat. Algunes senyals ens semblen evidents, però n'hi ha de més subtils que poden costar de reconèixer. Recordeu que els gossos es comuniquen en el seu llenguatge no només amb els seus congèneres : també amb nosaltres!

Així que benvinguts a un breu curs d'idiomes! Primera classe de caní bàsic : les senyals gestuals de calma i apaivagament.

1. Eriçar el pèl del llom. Encara que moltes vegades pensem que es un signe d'agressivitat, els gossos ericen el llom davant d'un estímul que els fa por o els provoca inseguretat; sembla que es una resposta fisiològica pensada per a semblar més grans a ulls del possible adversari i tenir l'oportunitat d'escapar de la situació mentre l'altra gos rumia si val o no la pena enfrontar-se a tal "bèstia". També hi ha humans, sobretot mascles, que proven de semblar més grans per a intimidar els adversaris, no us sona?

2. Girar el cap i/o el cos. Desviar la mirada de l'estímul es una altra manera d'evitar una escalada de tensió que desemboqui en una baralla. Es com si diguéssin : "mira que faig veure que no t'he vist" o "no vull continuar mirant-te perquè acabarem malament"... Girar el cos també es una mostra de desinterès per mostrar que no es vol o no es pretén participar en cap interacció agressiva.

Gira el cap i es veu el blanc de l'ull

3. Evitar el contacte ocular directe. Si l'estímul desagradable persisteix en les seves intencions (aproximar-se al pelut o el que sigui), podrem veure el blanc de l'ull (ull en mitja lluna) ja que veurem que el pelut mira l'estímul intermitentment i de cua d'ull, una mostra de gran incomoditat i una senyal que ens anima a deixar de fer el que sigui que estem fent que tant li incomoda.

4. Panteixar. No es ben bé una senyal d'apaivagament, però si el gos gira el cap, posa les orelles enrere i panteixa fent un "somriure esperpèntic" es que està provant de reduïr l'estrès que li provoca la situació. Els gossos sotmesos a situacions estressants també poden tremolar.

Reducció d'estrès

5. Llepar-se la trufa. Llepar i rellepar repetidament el nas també es una senyal de calma. Sovint solen tancar els ulls alhora que ho fan.

Llepant-se el mas i tancant els ulls

6. Seure o jaure. Es com una declaració d'intencions : "ep, no estic disposat a barallar-me, soc pacífic!"

7. Marxar en sentit contrari a l'estímul irritant. Una altra forma de demostrar que no busquen brega.

8. Caminar fent un semicercle ampli, caminar en corba. Pels gossos una aproximació frontal i directa es una provocació, es un gest de mala educació, brusc i desafiant, pel que solen moure's aproximant-se lateralment o pel darrera i fent un gran semicercle. Es una forma amistosa i pacífica d'apropar-se a un congènere i mostrar intencions honestes.

9. Fer servir les potes per allunyar un estímul molest. Aquesta senyal es un afegitó, i es una forma d'actuar que solen mostrar-nos a nosaltres, els humans (entre ells també quan juguen, es clar!). A vegades ens fem molt pesats volent abraçar i acariciar (i petonejar) els gossos quan ens surt dels nassos i sense tenir en compte l'estat d'ànim del pelut. Els gossos tenen el seu espai vital i, com nosaltres, moments en què volen estar tranquils. I com que ens aprecien sobremanera, apartar-nos de forma gentil amb les potes es una manera amable de dir-nos "deixa'm en pau que estava molt tranquil i em vens a emprenyar!". 

* Les imatges d'aquest article surten d'un vídeo de youtube, un d'en César Millán en que es veu tota l'estratègia que desplega la femella de labrador per evitar haver d'arribar a l'agressió i com "l'encantador de gossos" o bé ignora deliberadament o bé no sap identificar correctament, pel què la gossa l'acaba mossegant. A banda de l'opinió que us mereixi aquest reality show, feu el favor de no fer mai el que ell fa en aquest vídeo i si el vostre pelut té un problema d'agressivitat, contacteu amb un professional. Us deixo l'enllaç per si voleu veure totes les comunicacions que emet la gossa abans de quedar-se sense opcions i atacar.  http://youtu.be/Jgzm2RWOSI8

Jocs de guerra.

Els cadells juguen. Juguen per aprendre, igual que els cadells humans. I com que no tenen mans, utilitzen la boca. Podríem dir que la boca, pels gossos, es com les mans per a nosaltres : els serveix per a explorar, jugar, menjar, agafar objectes, emetre senyals acústiques i gestuals... Dintre de l'aprenentatge que els cal adquirir hi ha aquell que els ha d'assegurar l'adquisició de les habilitats socials i del llenguatge propi dels cànids, el que permetrà regular el nivel de violència, aprendre la seva ritualització (el que podríem dir "fer el teatret") per a un correcte establiment d'una jerarquia de grup. Aquest aprenentatge es molt important per als cànids en general i per als gossos en particular. 

Sota supervisió materna, els cadells prenen posicions per iniciar una disputa..., per una pinya!

Com s'adquireixen aquestes lliçons bàsiques? Mitjançant els jocs de guerra i les lliçons impartides per la mare. .

Deia el meu professor i gran etòleg Antonio Pozuelos que els jocs de guerra son l'ensenyament específic que qualsevol animal necessita per a desenvolupar els instints que el portaràn a la solució dels problemes de supervivència. Què significa això? Que es a través d'aquesta experimentació primerenca que els gossos agafen experiència sobre ells mateixos i les seves capacitats, sobre l'entorn; es quan aprenen la comunicació bàsica, les senyals, sons i displays, i el seu significat associat. Es quan aprenen a inhibir la mossegada (per això tenen dentetes com agulles, de petits, per ser capaços de medir coses com la pressió exercida), que es molt important. Aquesta comunicació bàsica, aquestes primeres experiències d'organització jeràrquica estan pensades per a evitar que d'adults cometin errors que no es poden permetre. Ha de saber què pot fer i què no, què està permès i què no. Necessiten tenir aquestes lliçons ben apreses, saber fer una correcta valoració dels estímuls a cada instant i reaccionar correctament : hi ha en joc la seva supervivència.  

Tots els que hagin vist una camada jugar s'hauran divertit, i fins i tot sorprès, veient com es formen batalles campals en forma de cabdells de dos o més peludets en moviment enèrgic, disputant-se una juguina o algun altre recurs valuós, dels que en solen sortir exemplars disparats com si s'escaldessin; o baralles de dos que s'allarguen fins a l'eternitat i només acaben quan un dels dos es dóna per vençut. I també haureu presenciat el joc d'un cadell amb algun gos/sa ja adult, trobades en què els atrevits cadells se solen passar de la ratlla, els adults "els esbronquen" i els cadells surten corrents esperitats i cridant com si els estiguessin torturant; però dura poc, la dramatització i al cap de res el cadell, que ja ha après el límit raonable de l'adult, hi torna per jugar de nou, amb renovellat respecte per les normes que li han establert. Els gossos no ataquen els cadells de menys de sis mesos (els que encara no mostren signes d'activitat sexual), si algun cop un adult mata o fereix greument un cadell estem davant d'un cas de trastorn de comportament greu.

Davant l'atac, el cadell gros mostra senyals d'apaivagament al petit, gira el cap i desvia la mirada. Tot dins del joc.

Així, si hem portat a casa un cadell separat prematurament de la seva mare i germans de camada, recomano que se li proporcioni companys de joc adequats per a que pugui socialitzar-se correctament (puppie parties, classes per a cadells, trobar-li un amiguet de la seva edat...), necessita contacte amb altres peludets per adquirir aquestes habilitats de comunicació, aprendre el ball de la violència ritualitzada dels Canis familiaris ja que son les eines que li permetràn relacionar-se correctament amb els congèneres i el seu entorn familiar. I si el nostre cadell ha estat els 3 mesos o 3 mesos i mig amb la seva camada, li proporcionarem igualment contacte amb altres gossos; això ha de ser així sempre! De petits i de grans!


Bibliografia :
· ABRANTES, Roger : Manual de comportamiento canino , KNS 2012.
· O'HEARE, James : Tratado sobre la agresividad canina, KNS 2007.
· POZUELOS, Antonio i ÁLVAREZ, Rosana : Manual de etología canina, AEPE, 2007.