OBEDIÈNCIA I HABILITATS CANINES

En Cauda fent l'ós

Quan volem entrenar un gos el primer que ens imaginem es un gos (el nostre, per si de cas) executant a la perfecció els clàssics però bàsics i molt útils exercicis del que s'anomena obediència bàsica : seu, jau, quiet, vine i fuss. Hi ha variacions en aquesta llista, però ara son irrellevants. Ho tenim al pap : entrenar un gos es aconseguir que faci aquests exercicis.

L'obediència bàsica es necessària i extremament útil per molts motius : 

• la necessitarem a l'hora d'educar el gos 
• establim un llenguatge de comunicació que tots dos entenem a la perfecció, 
• ens dóna control sobre el seu comportament pels casos en què ens faci falta, 
• estimula la seva intel·ligència 

..., i la descripció de beneficis podria continuar força més, però la deixem aquí per no estendre'ns massa.

Flyball

Tanmateix, però, hi ha infinitat d'exercicis (uns més útils que altres, es cert) que podem practicar amb el nostre pelut i no limitar-nos als cinc bàsics. Les habilitats canines son un conjunt d'exercicis que ens serveixen per a treballar diversos aspectes, des de l'autocontrol o control d'impulsos, a la concentració, les habilitats, fins a l'equilibri o la propiocepció, sempre basant-nos en les capacitats del gos i tenint en compte la seva edat, estat físic i mental.  

Hi han esports en què participen només gos i guia i d'altres que es juguen en equip i amb nivells molt alts de competitivitat. Feu click a les imatges i als enllaços per veure videos i llegir informació de cada modalitat!

Exemples d'algunes modalitats esportives basades en habilitats canines :

• Agility
• Discdog
• Dogdancing
• Flyball
• Etc!

Agility

Quan ensenyem habilitats, fora de l'àmbit de la competició, ho fem per a compartir moments de qualitat amb el nostre amic pelut, per estimular-lo físicament i cognitivament, per reforçar el nostre vincle i, sobretot, per passar-ho bé! Practicar habilitats es recomanable per a tots els gossos, adequant-nos sempre al seu estat físic, edat, caràcter i raça (o mescla), però es encara molt més recomanable per a aquells que conviuen amb un exemplar del que s'anomenen races de treball, que han estat seleccionades durant generacions perquè estiguin predisposades a "treballar" (i necessiten fer-ho d'alguna manera); si no sou socis d'un club caní, i voleu practicar habilitats, busqueu un bon professional o una bona escola i informeu-vos. No us n'arrepentireu!

S'HAN ACABAT LES VACANCES : QUÈ LI PASSA AL MEU GOS?

Quan s'acaben les vacances i hem de tornar a la rutina diària, tots necessitem uns dies d'adaptació als horaris laborals ( i escolars en cas de tenir cadells humans ) i els primers dies estem més nerviosos i estressats del normal. Ens costa recuperar el ritme trepidant que portàvem abans de començar-les i, a part, també ens influeixen factors ambientals i meteorològics, com per exemple la disminució d'hores de sol. Podem sentir-nos incòmodes, cansats, irritables i malhumorats fins que no tornem a estar entrenats per a la quotidianitat.

Els nostres companys de quatre potes també pateixen els efectes de l'estrès i del canvi de rutines i moltes vegades poden aparèixer problemes de comportament o reaparèixer o agreujar-se trastorns que potser crèiem que estaven solucionats. A algú li sona que pocs dies després d'acabar les vacances el gos comença a plorar i bordar quan es queda sol a casa, a destrossar coses i a dependre de l'humà per a tot?; o que, de cop, sembla que ha deixat de ser "amigable" amb els seus congèneres per a mostrar conductes agressives que mai havíem vist abans en ell?

Els gossos amb problemes de comportament inhibits o latents tenen molts números per a exterioritzar-los en aquesta època. Els gossos es beneficien molt de la rutina i els que tenen problemes i viuen diversos canvis de rutina en poc temps (primer quan comencem vacances i després quan se'ns acaben, però també a causa de mudances, separacions, etc) poden patir nivells d'estrès elevats i sentir-se des-ubicats. A veure, es normal que això passi! S'han passat unes setmanes fruint d'activitats i aventures amb els seus humans preferits i, de cop i volta ( i sense previ avís ), tot això s'acaba! Es molt desconcertant, no us sembla? Si els humans no dediquem un temps a pal·liar els efectes d'aquests canvis, ens podem trobar amb sorpreses no massa agradables.

Tots els gossos ho viuen de la mateixa manera? No, evidentment! Entre els gossos, com entre les persones, trobarem individus molt diferents entre si; si ja els germans d'una camada poden ser molt diferents els uns dels altres! Hi han gossos amb caràcter, sociables, amables, timids, porucs, irritables... Hi ha molta varietat de personalitats i, naturalment, cadascú experimenta aquests canvis de rutina com bonament pot, ni més ni menys. 

Què podem fer per ajudar-los a tornar a la rutina i evitar que apareguin problemes?

El millor que podem fer es avançar-nos al retorn a la quotidianitat i mirar de tornar a introduir els nostres horaris habituals dies abans que s'acabin les vacances. S'ha de fer poc a poc (si ho fem de cop l'efecte serà el mateix que si no féssim res i el gos es trobés de cop la situació). Anirem tornant a la rutina de forma gradual (si no som a casa també ho podem fer) per a què el pelut tingui temps per anar-se adaptant a un ritme tolerable. Començarem a introduir els horaris normals de passeig, de joc i de menjar poc a poc. Podem fer un esforç extra i fer un xip de teràpia contra l'estrès, coses senzilles. 

El vostre company caní us ho agrairà i podem evitar trobar-nos amb problemes de comportament. Si us trobeu que no sou a temps de preparar el gos per a la normalitat o que ja han aparegut problemes de comportament (o voleu pautes per a treballar aquest període d'adaptació), contacteu amb un professional que us pugui ajudar.

GOSSIFICAR CASA NOSTRA (1)

Em satisfà molt la volada que està agafant el concepte d'enriquir ambientalment les nostres llars per als gats i els gossos, de veritat. Es cert que han hagut de passar molts anys perquè s'hagi arribat a considerar seriosament que els nostres companys domèstics també tenen la necessitat de viure en un entorn ric i estimulant que pugui suplir la seva manca d'accés a l'hàbitat i les activitats que els pertoca segons la seva naturalesa. Però m'enerva que la majoria dediqui més esforços a adequar la vivenda i incloure nous recursos i estructures per als gats i haver de llegir que ho necessiten més que els gossos... I no es cert. Des d'aquest blog vull encunyar i posar en circulació un nou terme : GOSSIFICAR. I hi dedicarem dos articles, per començar.

El problema real rau en que pot semblar que gatificar la casa es més senzill i que crea menys destorbs que fer-ho pensant en un gos. Segurament es perquè la majoria d'estructures per als gats es col·loquen en alçada i aprofitant espais que no fem servir. Els més dedicats fan forats a tabics i parets perquè els mixos passin d'una habitació a l'altra quan vulguin, instal·len passarel·les, hamaques, columnes, estanteries, autèntics castells interactius, plantes,... tot el que us vulgueu imaginar i més. 

Però, perquè som tan considerats amb els gats i no tant amb els gossos? Perquè no paro de veure articles i vídeos sobre cases gatificades de forma genial i encara es hora que en trobi algun sobre llars gossificades? Hi ha molts gossos que necessitarien tenir la llar gossificada, ja sigui perquè no en surten mai (ni tan sols a passejar), perquè passen moltes hores sols , no disposen d'un pati o un jardí on puguin sortir a estirar les potes (jardins que us recomano gossificar, sisplau!)... Posem fil a l'agulla i apliquem mesures d'enriquiment ambiental per als nostres estimats peluts? No es tant difícil, no hem de fer grans obres dins de casa ni fer res estrambòtic, només proporcionarem recursos als magnífics peluts perquè tinguin elements per entretenir-se, interactuar, jugar, amagar-se i treballar per buscar el seu menjar.

Primer : quines necessitats tenen els "gossos lliures"?

´
Hi ha diverses espècies de cànids al món i les seves estratègies de supervivència presenten evidents variacions degudes a l'adaptació al medi (des del nombre d'exemplars per manada -o l'absència de la manada- fins a les estratègies de cacera, etc), ara no entrarem a explicar ni debatre-ho. La pregunta, però, es : segons el que en sabem, què faria un gos en llibertat? Em sembla que es la pregunta que cal que responem abans de buscar solucions per gossificar casa nostra :

1.- Un gos lliure es busca el seu menjar. Rastreja preses, organitza caceres amb la seva manada i persegueix la presa per acabar, si té sort, abatint-la i menjant-se-la.

Manada de licaons (gossos salvatges africans) preparant la cacera.

2.- Explora el seu entorn, ensuma, rastreja i exerceix de carronyaire si en té l'oportunitat i té gana.
3.- Explora nous territoris i pot recórrer desenes de quilòmetres cada dia. Defensa el seu territori si percep una potencial amenaça.

4.-  Juga i interacciona socialment amb els altres membres de la manada.

Llops interactuant i emetent senyals d'apaivagament. Son una espècie molt social.

5.- Té accés a aigua, preferiblement aigua corrent, l'aigua corrent es menys probable que el faci emmalaltir, però si la necessitat apreta no tenen problema en beure aigua estancada.

6.- Té accés a refugi contra el sol i les inclemències.

7.- Pot enterrar trossos de preses o menjar regurgitat per a desenterrar-lo quan li faci falta, com un petit "rebost". També fan forats per construir-se una madriguera, per a refrescar-se o per divertir-se, entre altres motivacions. 

8.- Deixa la seva empremta hormonal a terra i a arbres i arbusts amb diferents objectius, com marcar el territori, indicar que s'està buscant parella, etc.

9.- Disposa d'un lloc tranquil i segur per a descansar.
10.- Disposa d'un cau on parir i tenir cura de les cries, en cas de les femelles, un amagatall segur.

Femella de llop gris amb cadells a la madriguera

11.- Utilitza la seva intel·ligència per resoldre problemes i reptes del dia a dia.

12.- Competeix amb alguns congèneres per l'accés a recursos valuosos com pot ser el menjar, una parella per reproduïr-se...

13.- Trobar parella per reproduïr-se i perpetuar el seu ADN.

Segon : quines necessitats té un gos domèstic?

Queda clar que els gossos que tenim a casa descendeixen del llop però han patit modificacions en la seva morfologia i el seu caràcter que els diferencien dels seus ancestres. Deixant de banda l'eterna discussió acadèmica sobre les similituds i diferències entre les dues espècies, el que volem es respondre el següent : quines son les necessitats reals d'aquest pelut que dorm amb el cap sobre els meus peus i enroscat com un cargol?

1.- Un gos  necessita menjar. Ara bé, nosaltres podem retornar-li algun sentit a la seva vida, apropar-lo a la seva naturalesa i fer que es busqui el seu menjar. Amagar-li el pinso o la carn perquè hagi de fer servir el nas, rastrejar i trobar-ho es un bon substitut de les seves caceres en manada.
2.- Si, els gossos de casa també necessiten explorar. Donar sortida a la seva necessitat exploratòria es essencial per tenir un gos equilibrat i feliç. Explorar l'entorn quan surt a passejar, explorar lliurement el bosc quan anem d'excursió o explorar el seu hàbitat quotidià cercant novetats es una activitat sana que ens toca fomentar.
3.- Explorar entorns i zones desconegudes tot utilitzant el nas, l'oïda i la resta de sentits també es una activitat necessària i estimulant, activadora dels seus sentits i que manté les neurones en actiu. I la territorialitat i la defensa del territori també es quelcom que els preocupa i que es pot convertir en un problema si no ho treballem.

Els gossos interpreten el món en gran mesura a través de la informació olfactiva.

4.- Com ja sabeu els gossos son una espècie social, necessiten contacte i interacció amb els seus congèneres cada dia. Si tenim un pelut solitari hem de procurar trobar-li companys de jocs i espais adequats. Si a casa hi ha dos o més peluts, tot i que interactuin entre ells, també els cal conèixer i jugar amb gossos desconeguts de tant en tant.
5.- Heu notat que a molts gossos els agrada beure directament de l'aixeta, aigua en moviment? Que ho prefereixen a llepar aigua estancada? Hi ha moltes opcions actualment perquè els proporcionem aigua corrent!
6.- Això no ho hem d'oblidar, sobretot si tenim el costum de deixar el gos a fora quan sortim de casa. Necessita un lloc arrecerat, amb sostre per protegir-se de les inclemències i obra i frescor per quan el sol escalfa de valent.
7.- Molts gossos continuen manifestant aquesta conducta a casa (enterrar coses o fer forats). Ja sigui fent forats al jardí, o tombant els testos i gratant entre les arrels de les pobre plantes. Nosaltres podem fer coses per donar sortida a aquesta activitat de forma controlada, ho explico al següent article.

8.- Heu notat que el gos fa les seves necessitats i, acte seguit, grata el terra amb les potes del darrera amb un estil i una dignitat indiscutibles? El vostre pelut marca amb orina el seu llit, les seves joguines i cantonades més preuades a dins i/o a fora de casa? Si volem tenir cert control sobre aquestes conductes hi ha coses que podem fer.
9.- Proporcionar-li un lloc tranquil i on se senti segur per a dormir a les nits, refugiar-se si sent la necessitat perquè es un gos tímid o poruc.
10.- Les gosses també construeixen o es busquen un catau per a parir i tenir cura de les cries amb intimitat i seguretat. Ja sabeu dins d'un armari, d'una caixa, en una madriguera feta amb sigil a alguna part del jardí, en un racó fosc i recòndit del garatge...
11.- Desafiar mentalment el pelut amb activitats estimulants, petits problemes que pugui resoldre, jocs interactius... Es quelcom que no només manté la seva ment "lubricada", sinó que hi ha estudis que demostren que pot "incrementar" la seva intel·ligència.
12.- Els nostres gossos també poden sentir la pressió de la competència envers altres companys peluts davant del que consideren recursos preuats : menjar, aigua, joguines, lloc de descans, atenció dels humans, una femella en zel...
13.- Reproduïr-se. Una de les diferències principals respecte els exemplars lliures es que no tenen llibertat per triar la parella sexual.

Molt aviat la segona part, amb instruccions, idees, pautes, estructures per a convertir la vostra llar i els exteriors en espais d'enriquiment ambiental exclusivament per a gossos! 

Tànit Martín Jiménez

Cave Canem!

"Compte amb el gos!" o "Perro Peligroso" son frases que observem als cartells d'advertència de les entrades de certes cases. Però aquesta advertència ja l'utilitzaven als nostres avantpassats.

Cave canem es l'expressió llatina que podem traduir com "Atenció amb el gos" o "Compte amb el gos" i que es famosa per haver-se trobat en un mosaic al vestíbul de la casa de Pròcul, a Pompeia, exactament aquest :

                              

Els gossos sempre han estat els guardians de la llar, feres defensores de la seva família. També eren la figura que acompanyava el trànsit final dels humans quan morien, movent-se en el llimb del tanathos guiant l'ànima dels humans fins al seu destí. L'estreta relació simbiòtica entre les dues espècies i les característiques que els humans sempre hem apreciat dels nostres companys canins se'ns han quedat gravats a foc a l'inconscient i es per això que la figura d'un gran gos negre forma part dels arquetips de la memòria col·lectiva de la nostra espècie. 

Animal de bon o mal auguri, en la majoria de les seves aparicions sempre son les seves qualitats positives (des del punt de vista humà) les que es remarquen : protecció, fidelitat, lligam, familiaritat... La seva feresa també es mítica, i podia veure's transformat en ésser mitològic com en el cas de Cerber, el Ca de tres caps que protegia i vigilava les portes de l'Hades amb l'objectiu d'impedir que els morts sortissin de l'infern i que els vius hi accedissin a destemps.

Sigui com sigui, conscients de la potència de la seva mossegada i de la seva força muscular, ja en les civilitzacions antigues s'advertia a aquells que pretenien entrar en una propietat protegida per cans del perill que podia suposar per a la seva integritat física. Com sempre dic : els romans s'ho van inventar tot! Menys el wifi... ;)

Ruta en Manada 11-01-2015

Avui hi ha cinc gossos i hem tingut sort : ni rastre de caçadors! Peluts que han acudit a la reunió de la manada : Bruna, Piula, Flusti, Cauda i Piti.

Sortim a peu per la pista que duia fins a la base militar de Montgó, asfaltada molts anys enrere i actualment sense rastre de l'asfalt. Els gossos, sobretot els dos cadells, ja fan la seva dansa embogida avançant i retrocedint. La Flusti, ansiosa per arrencar, inicia la seva recerca desapareixent emmig del sotabosc. 

A punt per rastrejar!

Els joves son uns cabres!

Manada mixta

A partir de la base militar enfilem el GR-92 caminant vers el sud. Es agradable caminar amb la companyia de persones amants dels gossos, les ReM ajuden els gossos a socialitzar però, no ens enganyem, a les persones també. No es cap misteri que a casa som un xic antisocials (moltes persones que es dediquen al món de l'educació canina ho son), així que tots hi sortim guanyant! ;)

Què es aquest Objecte Volador?

Passat el temps límit parem un moment a donar aigua als animals i a fer proves amb en drone. Les reaccions dels gossos son diverses, un ventall que va des de la curiositat fins a la por. I curiositat i por a la vegada també! Ves per on, hem tingut sort que no bufés tramuntana, però aquestes màquines endemoniades tenen voluntat pròpia i aquest drone en particular semblava voler saber què se sent quan et quedes penjat d'un pi... 

La Flusti ballarina acapara l'atenció dels cadells!

Les vistes son impresisonants!

Tornats a la base avancem direcció est fins els búnkers on s'hi allotjaven les grans armes, ara desmantellats i tapiats. Aprofitant l'estructura circular i esglaonada fem un petit joc, el joc de les cadires, que es juga tal i com recordeu però amb la condició que abans de seure hem de fer seure el gos davant nostre dins d'un cercle fet a terra amb les corretges. En Cauda acaba guanyant, així que, per desempatar i trobar un guanyador que no fos de la casa, demanem a la resta de participants que es col·loquin en filera i facin jaure els peluts. El primer que ho aconsegueix s'endú la bosseta de recompenses..., i guanya la Flusti!

El joc de les cadires.

Acabem amb la foto finish de rigor per immortalitzar-nos i cap a casa falta gent!

Quan ataquen l'aspiradora

Qui tingui un gos a la família i també utilitzi l'aspiradora habitualment pot ser que s'hagi trobat que aquell pelut adorable es converteix en una espècie de diable de tasmània tan bon punt l'encén. Pot ser que el fet de veure com el gos persegueix, lladra i mossega els accessoris de l'electrodomèstic ens faci riure encuriosits mentre ho comentem amb aquell que tinguem més a la vora, però aquest comportament es convertirà, de ben segur, en una molèstia al cap de poc temps.

Perquè es comporten així, alguns gossos? Es instint caçador? Ganes de jugar? La veritat es que, primer, cal que recordem que el sentit de l'oïda dels cànids es molt més agut que el nostre; el test BAER va proporcionar dades fiables sobre com hi senten els gossos i segur que us interessa! Quant al rang mitjà de freqüències audibles sembla que humans i gossos hi sentim "igual"; es el rang en què s'encabeix la parla humana. En les freqüències baixes, els humans som més sensibles. Però què passa amb les altres freqüències? Doncs que els gossos son capaços de sentir fins els 65.000 Hz (no tots els gossos, es clar!) i els humans, de jovenets, podem sentir fins els 20.000 Hz, però amb l'edat perdem audició i s'estima que els adults hi senten al voltant dels 16.000 Hz.

Què significa, això? Us imagineu com deu sentir un gos el so del motor d'una aspiradora? Aspes xerricant, vent udolant, el motor a tota castanya... Si hi ha un infern auditiu caní segur que el presideix una aspiradora. Hi haurà gossos més o menys sensibles al so d'aquest electrodomèstic, que, a part de sonar com un camp de batalla, a sobre té un pal llarguíssim amb un accessori que succiona aire (més xerrics afegits). I què? Com ho viuríeu si fóssiu un pelut? Hem de ser conscients que per a ells la percepció d'aquest conjunt de sons pot provocar des de certa molèstia fins a autèntic dolor auditiu.

Ara que hem analitzat el component sonor que pot ser una de les causes dels atacs contra l'aspiradora ens hem de preguntar : què hi puc fer jo?
Per començar, caldrà que seguim un seguit de pautes mitjançant el reforç positiu i el contracondicionament perquè el gos deixi de mostrar aquest comportament. En casos en els que realment la màquina estigui provocant dolor real a l'animal ens haurem de plantejar l'opció de deixar el pelut en una habitació tancada ( o al jardí ), allunyat de tant dolorós aparell. Si del que es tracta es d'habituar el gos a la màquina (un primer contacte), començarem presentant-li de forma gentil, sense encendre-la, i el reforçarem amb recompenses quan l'engeguem i mentre la movem. També podem proporcionar una activitat plaent perquè el pelut jugui i s'entretingui en una zona pròxima a l'aspiradora (una joguina farcida, un os per rosegar...), es una altra forma d'ajudar-lo a associar la màquina a una experiència agradable i gratificant.

Si necessiteu ajuda o us calen pautes més concretes per treballar amb el pelut, a Musell us podem ajudar! Escriviu o truqueu-nos, us atendrem amb molt de gust!

Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!

El cartell del compte enrere...

Sempre que surto de casa observo. Sobretot observo els gossos que hi ha passejant amb els seus humans; observo com els humans interactuen amb els gossos. Faig el mateix quan vaig a casa dels clients. Moltes vegades he vist com es produeixen malentesos i problemes de comunicació entre les dues espècies. 

Els humans traiem els gossos de casa diàriament amb un (o pocs més) objectiu : que faci les seves necessitats al carrer. Els solem treure apressadament, els estressem, els fem estrebades de corretja, pretenem ser els líders de la manada (havent vist algún reality show gens recomanable) i ens molesta que parin cada cinc metres a olorar i deixar la seva empremta hormonal. Ens enfadem, ens frustrem, els increpem, els cridem i els acabem donant cops al musell, petites coces al cul... N'hi ha que passegen el gos, per no dir que l'arrosseguen, amb la corretja tan curta que el pobre pelut va tan rígid que a dures penes pot respirar i caminar alhora; d'altres prefereixen col·locar corretges d'estrangulació o collars de púes al voltant del coll del seu "estimat" company per no haver de prendre's la molèstia d'ensenyar-los a caminar; molts se senten molestos si els seus gossos borden o somiquen i els renyen un cop i un altre; la majoria sempre té un "NO!" a punt de sortir d'entre les dents per qualsevol cosa que facin els peluts...

Si pogués gravar totes aquestes escenes i ensenyar-les als seus propietaris, canviaria alguna cosa? Si els expliqués com n'és de nociu per al seu company tot això, m'escoltarien? Si veiéssin quina violència implica, se sentirien al·ludits? Si els demanés que tanquéssin els ulls i es poséssin en el lloc de l'ésser de quatre potes, ho farien? Serien més gentils i comprensius amb els que se suposa son membres de la seva família? Farien algún intent d'entendre com es comuniquen, com aprenen i quines son les motivacions dels gossos? Francament, tinc dies optimistes i dies (la majoria) en què no tinc ni gota de fe en l'ésser humà. Sé que, per moltes persones, "dominar" i sotmetre un gos es una qüestió d'orgull; per d'altres es una demostració de masculinitat o de lideratge (molt malentès); per la majoria, en un moment o un altre, escridassar, empènyer, estrebar la corretja o manipular de mala manera un gos es una via d'escapament per a la frustració diària que acumulem. Cada dia em pregunto, desde el desànim i la desesperança : PER QUÈ TENEN GOSSOS, LES PERSONES?

Deixaré de banda els pensaments que segur que es tenen, del tipus "Però perquè ho fa, això el meu gos? Es per fotre'm? Es per portar-me la contrària perquè no soc un líder de la manada prou dominant?...", etc, etc. Vull que s'entengui que els gossos tenen UNA ALTRA FORMA DE PERCEBRE I D'ENTENDRE EL MÓN en el que tots vivim. TENEN ALTRES MOTIVACIONS i, senyors/es, es COMUNIQUEN DE FORMA DIFERENT A NOSALTRES. Tant difícil d'entendre es que ells no saben que quan surten per la porta de casa fins el carrer es única i exclusivament per a fer les seves necessitats? O única i exclusivament per a caminar en línia recta sense possibilitat de desviar-se a explorar i olorar, rastrejar i deixar marca, perquè ho ha dit un "entrenador" de la tele sense cap tipus d'estudi científic ni titulació? De veritat no sabem que les sortides, per als gossos, son una gran oportunitat de crear i fer més fort el vincle amb els altres membres de la manada..., i que comportant-nos i tractant-los com ho fem ens equivoquem, i molt?

Quina solució hi ha? No ho sé, francament. No hi ha solució mentre els humans no deixem de mirar-nos el melic, mentre no deixem de valorar els animals per la seva "intel·ligència", fins que no deixem de creure que tenen moralitat i distingeixen el bé del mal. Els gossos son intel·ligents, es clar que si. I també son innocents, ho són tota la vida. Son éssers fascinants, experts observadors. Ens estimen. Ells MAI ENS TRACTEN MALAMENT. Mai! Però suporten estoicament el mal tracte que els dónen els humans. No es hora que ens comportem com l'espècie escollida que tant ens agrada creure que som i comencem a comportanr-nos amb compassió i enteresa envers ells? 

Si heu llegit l'article fins aquí, feu un esforç d'imaginació amb la meva següent proposta. Mireu el vostre pelut. Potser dorm, potser juga, potser olora o us mira ajagut a prop vostre ara mateix. Quina edat té? Un, cinc, vuit o dotze anys? Penseu : què hem fet junts? Com l'hem tractat? Què es allò que encara no hem fet i ens agradaria poder compartir amb ell? Si ell pogués parlar en el nostre idioma, què creieu que ens demanaria? Què voldria fer? Com voldria ser tractat?

...Ara imagineu que aquest company sempre fidel porta un cartell penjat del coll, un rètol a mode de collar que li repica al pit mentre camina i que té un missatge molt important escrit amb lletres grosses, clares i entenedores. Un missatge que es impossible que defugim amb la mirada cada cop que l'observem. I què hi ha escrit, al cartell? Un compte enrera. Hi podeu observar els anys, mesos, dies i hores de vida que li queden al vostre gos. Son els anys, mesos, dies i hores que us queden per gaudir de la seva presència, per compartir grans excursions i experiències. No espereu a que es mori per fer tot allò que us agradaria en la seva companyia : feu-ho ara! No espereu a arrepentir-vos i sentir-vos culpables quan us deixi per creuar l'Arc de Sant Martí! Tracteu-lo com us agrada que us tractin a vosaltres, interesseu-vos pel seu món i deixeu d'imposar-li el nostre! No perdeu menys temps perqupe EL COMPTE ENRERE NO S'ATURA. Quan us en volgueu adonar potser ja es tard o potser ja no es possible fer les coses que havieu planejat fer quan vau portar aquest gran amic de l'ànima a casa vostra.

I mai, mai a partir d'ara, mai us oblideu d'aquest cartell invisible del compte enrere que tots els peluts porten penjant del coll, tingueu-lo sempre present quan els mireu, que segur que ens fa millors persones!

Us desitgem una boníssima entrada al 2015 i que sigui un gran any per a tothom! 

Tànit Martín Jiménez

Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!

Rutes en Manada

La vida que els humans portem actualment sovint ens impedeix dedicar temps a procurar que els gossos interactuin amb els seus congèneres; les ordenances municipals ens obliguen a portar els peluts lligats per motius de seguretat i es fa difícil trobar els moments i els espais perquè puguin córrer deslligats i deixar-los ser gossos i comportar-se com a tal. 

EN QUÈ CONSISTEIX UNA ReM (Ruta en Manada)? 

Es tracta de que els nostres amics de quatre potes puguin fer una sortida setmanal en grup acompanyats dels seus humans preferits, es clar! Serà una magnífica oportunitat per socialitzar els animals, creant grups estables de gossos afins que es puguin trobar periòdicament, caminant per paratges on puguin córrer lliures i allunyats de carreteres. Ells faran un grup d'amics que els permetrà assajar comportaments, jugar, explorar, córrer, rastrejar i també aprendre els uns dels altres, doncs vosaltres fareu exercici i tindreu un espai on consultar dubtes i fer-me preguntes sobre etologia i educació canina!

FER RUTA EN MANADA HA DE SERVIR PER...

• Socialitzar els gossos, permetre'ls córrer, jugar i explorar l'entorn i deixar-los interactuar amb llibertat dins d'un grup de gossos afins perquè practiquin les normes de la bona educació canina de forma periòdica per evitar futurs problemes de comportament en aquest aspecte.
• Treballar exercicis de crida ("vine!") i  gestionar estímuls (objectes en moviment, estímuls que fan por...).
• Estimular la intel·ligència i els sentits dels peluts descobrint nous paratges, fent jocs de rastreig i recerca, etc. Les rutes es planificaran a l'entorn de l'Escala : si teniu alguna proposta o coneixeu algun paratge per sortir en manada no dubteu en dir-nos-ho!
• Poder resoldre dubtes i plantejar preguntes sobre l'educació dels peluts amb una educadora canina mentre supervisem els animals i fem una agradable passejada.
• Realitzar jocs de col·laboració entre peluts i humans, per divertir-nos, descobrir les capacitats i qualitats que desconeixíem dels peluts i practicar exercicis en situacions estranyes o poc habituals per a ells. 

Joc de nas

ON, QUAN I COM :

Les ReM es fan al Parc Natural del Montgrí per defecte. Si coneixeu paratges tranquils, allunyats de carreteres i poc transitats estem oberts a programar ReM's a altres llocs i fer excursions de mig dia.

Realitzarem les ReM curtes d'una hora els dilluns al matí, de 09h a 10h i les ReM llargues els diumenges a partir de la finalització de la temporada de cacera per evitar-nos ensurts, de 09h a 11h.

Per a gossos reactius o amb historial de conductes agressives envers altres gossos o persones es farà una consulta i s'avaluarà la forma d'incloure'ls a les ReM. Un dels objectius de les sortides es ajudar als gossos tímids, irritables, reactius per diferents motius a aprendre a comunicar-se i relacionar-se amb altres gossos. L'educadora i la família establiran quin es la millor manera d'introduir el gos al grup en cas que sigui tímid o poruc.

INSCRIPCIONS I PREUS :

Les inscripcions es poden formalitzar via email a canis.etologicus@gmail.com, escrivint "Rutes en Manada" a l'assumpte del missatge. Se us enviarà un petit qüestionari per conèixer un xic els peluts abans de començar. També es crearà un esdeveniment al facebook abans de cada sortida en el que s'especificarà la ruta triada, el punt de trobada i l'hora d'inici.

El preu de de 5€ per gos a cada sortida; per a famílies amb més d'un pelut es de 4€ per gos. 

Posem a la vostra disposició un Bonus de cinc Rutes en Manada per 20€. En cas d'adquirir aquest bonus se us lliuraria una tarja individual i a nom del gos (sisi, ells son els
protagonistes de la història) de la que s'anirien descomptant les rutes a mesura que es fessin; si veniu se us descompta una ReM, sinó no : no hi ha límit de temps per gastar-les. El pagament es pot fer en efectiu abans de començar la ruta o bé per transferència bancària en cas d'adquirir el bonus de descompte si així ho preferiu.

EQUIPAMENT NECESSARI :

Cada gos ha de portar l'arnès o el collar posat per motius de seguretat. Pot ser necessari començar la ruta amb els gossos lligats. Cada humà haurà de portar una corretja, recompenses delicioses per al seu pelut i aigua. I si el nostre gos té una joguina molt preuada que l'atragui poderosament (un peluix, un mossegador de nusos, una pilota de tennis...), PORTEU-LA! Pot fer-nos servei! Cal venir amb calçat adequat al senderisme i a la muntanya. I molt important : ganes de passar-s'ho bé i d'aprendre dels cànids!

CONSIDERACIONS FINALS :

Aquesta es una activitat lúdica i didàctica. A Musell utilitzem mètodes de reforç positiu per educar i tractar els gossos, no admetrem cap tipus de maltracte envers cap animal. Cadascú es responsable del seu propi gos i entre tots els supervisarem i vigilarem per la seva seguretat. 

Participant a les ReM de Musell k9 doneu permís per a ser fotografiats i gravats per a utilitzar el material en xarxes socials i publicitat. Està prohibit gravar a fer fotos sense permís durant les sortides.