Fins aviat, Pometa...

Ahir a mitja tarda ens vam acomiadar de tu, conscients i incrèduls alhora, amb cert sentiment de culpa (i dubtes, tot dintre del procés de dol) però sabent que estàvem fent el millor per a tu, tot a la vegada. 

Ahir a mitja tarda vas deixar aquest cos que ja no t'acompanyava i estem segurs que vas córrer cap als peluts i humans que van marxar abans que tu i t'esperaven, alegre pel retrobament, contenta per poder tornar a moure't i a expressar-te com abans. Jo sé que ja els manes a tots, la nostra líder de manada (bé, tots menys en Thor, el teu gran mestre samurai del que vas aprendre a obrir portes i a dissimular, cosa que feies millor que ell).

A casa hi ha silenci. Els que ens hem quedat encara atrapats a la matèria et trobem a faltar. Sempre tan gínjol, sempre amb tant caràcter, sempre tan dolça i mimosa. Ens retrobarem tots quan arribi el moment, i serem la manada inter-espècie més canyera de l'altre costat.

Ahir a la nit els teus germans canins t'estranyaven. Qui no s'ho vulgui creure que no ho faci. En Piti ensumava el teu racó, la teva estora, et buscava. En Cauda no ens treia l'ull del damunt, ens mirava (i continua aquest matí) molt seriós, ens interroga amb la mirada. Ens pregunta sense paraules on has anat i no em surten les paraules.

Busqueu tranquils que jo vigilo!

Trapella, llesta, manaire, protectora, dolça, busca-manyagues, independent, excursionista, exploradora, golafre. Tot un caràcter. Pastor alemany de dia, mastí quan començava a pondre's el sol. Es un honor per a mi que siguis la imatge del logotip de Musell, la meva mestissa defensora de la família.

Tinc tantes coses per explicar sobre tu i un nus tan gran a la gola mentre escric aquestes línies...

Però vull acabar en positiu. Aquí a casa ens has deixat petjada a tots. Els humans adults t'agraïm la teva tasca amb el nostre cadell humà; la teva paciència, la teva supervisió i les teves ganes d'acompanyar-lo de ben petit. Ets la que més petons d'ell s'ha endut. En Jaume et va treure endavant amb biberó i vas ser la seva balsa salva vides en un moment que ho necessitava molt. Et trobarà molt a faltar. Amb mi havies fet molt vincle i sempre et veuré trescant pels murs i roques del bosc fent el "rey león" com sempre et deia. Has estat una gran terapeuta per a nosaltres. I què dir dels altres dos peluts? ...en Piti, el teu germà, era el teu company d'aventures, de diversions i de descans; tu gran, ell petit, us complementàveu en tot. I en Cauda..., de tu ha après a obrir les portes de casa i ja serà la tercera generació a qui s'ha transmès aquest coneixement : en Thor està orgullós de tu, has estat una bona mestra per la cabra adolescent.

No em vull allargar més. T'estimem. Tornarem a veure'ns i a estar tots junts, n'estem segurs. Ets un àngel de quatre potes i em consola saber que ja no et fa mal res, que ja tornes a ser tu. Gràcies per aquesta dècada, Pometa i fins ben aviat.

  

Toca premi?

CAP GOS ES PERFECTE

No existeixen els gossos perfectes, de la mateixa manera que no hi ha éssers humans perfectes. Cada gos es un individu diferent, amb unes vivències, unes rutines i una genètica única.

Els educadors canins tampoc tenim gossos perfectes, i personalment tampoc els voldria (seria molt avorrit!). Treballem amb els nostres gossos tot el que cal perquè siguin el màxim d'equilibrats i fiables possible. Però, per què escric això?

Us ho explico. Acabo de tornar del bosc amb en Cauda. En Cauda es el que s'anomena un "gos de treball" i té un gran repte per superar : l'exciten els objectes en moviment i té un impuls irrefrenable per a parar-los. Es un assumpte d'instints. L'altre dia parlàvem de ser responsables si deixem els gossos lliures. Com que el gos ha anat millorant molt en certs aspectes d'aquest comportament persecutori (ja no mossega a l'aire ni dóna cops de morro al mentó de les persones, es molt més fiable), quan hem arribat al bosc he sospesat les opcions. Hi he anat a les 13h per trobar-me poc trànsit; ell controla molt més els seus impulsos que fa uns mesos, així que li he demanat que baixés del maleter i l'he deixat lliure.

Normalment no ho faig. El porto de la corretja el primer tram, vigilo i estic alerta per si apareixen runners i ciclistes i, si n'apareix un els demano que s'aturin per poder agafar el gos i estalviar-los un ensurt...

Que quedi clar que en Cauda MAI ha mossegat ningú! I jo mai deixaria que passés res semblant.

I què ha passat doncs?

No feia ni deu segons que havia baixat del cotxe i ha aparegut, saltant  un replà i a l'aire, a una velocitat increïble, un ciclista. Li he fet senyals i li he demanat que pari. Ha parat. S'ha quedat immòbil. En Cauda s'ha dedicat a fer cercles voltant el ciclista i l'ha tocat amb l'espatlla. El ciclista estava tant rígid que ha caigut com un tronc de costat a terra i ha començat a llençar imprecacions. Li he demanat calma per evitar que en Cauda s'excités més o s'espantés i li he hagut d'acabar demanant silenci perquè el gos no em sentia amb el volum de les perles que deixava anar el pobre home per la boca. Un cop l'home ha callat i ja sense interferències sonores, li he demanat al gos que vingués, ha vingut i l'he lligat.

Reflexió : no puc prendre'm com a quelcom personal el que estava cridant el ciclista, perquè acabava de viure un moment de por i d'estrès molt intens que ha donat com a resultat una conducta agressiva (les imprecacions). Es així com funciona el nostre cervell, i el dels gossos també. Deduireu que molts problemes de conducta dels peluts provinguin de la por i l'estrès.

Segona reflexió : tot i que treballem per eradicar aquesta conducta d'en Cauda, si no l'hagués deixat lliure el gos no hauria tingut l'oportunitat d'equivocar-se, ni jo de corregir-lo com he fet. I com ho he fet? Doncs per a tot el dia d'avui ha perdut el privilegi de córrer i jugar lliure pel bosc. Ell ho ha entès perfectament, us ho asseguro. Quan ha vist que no el deslligava li ha canviat l'expressió de la cara i la posició del cos. Ha caminat amb aire de "semi-depressió" tot el trajecte, sense poder ensumar, ventejar, rastrejar, córrer, saltar, fer derrapades, escarbar...

Tercera reflexió : No cal pegar un gos ni escridassar-lo quan passa un episodi com el que hem viscut fa uns minuts, hi han moltes formes de fer entendre a un gos que no podem tolerar segons quins comportaments. No us deixeu pressionar per la presència d'altres persones i tracteu el gos de mala manera només per la frustració i la vergonya que pugueu patir. Cal treballar molt en una mateixa per saber dominar els sentiments que produeixen certes conductes indesitjades, i molt més si es tracta d'un gos que es el nostre company i membre de la meva família.

Per això vull que sabeu que en Cauda es un gos que conviu amb dos congèneres més, que viu integrat en una família multi-espècie en la que hi ha un nen de tres anys que estima i respecta. Es un bon gos amb un gran repte, molt molest, però que no té res a veure amb cap tipus d'agressivitat. Crec que els professionals de l'educació canina hem de ser HUMILS i no pretendre projectar una aura de perfecció (i en molts casos acompanyada de dominància) que, a part d'irreal, pot ser contraproduent perquè ningú té el poder de controlar-ho tot i pot arribar el dia que passi alguna cosa amb algun dels nostres gossos i la nostra imatge pública se'n ressenti moltíssim.

I us vull demanar que, si ens trobeu per l'Escala (entorn urbà o boscà) o a qualsevol altre paratge passejant, vegeu que estem treballant precisament això. Volem que pugui sortir al carrer com qualsevol altre gos, però per aconseguir-ho hem de treballar al carrer! I, si ens veieu i ens voleu ajudar, parleu amb mi i us explico com ho podeu fer!

Gràcies per llegir-nos! Cops de musell de part d'en Cauda!

COM ATURAR UNA BARALLA DE GOSSOS?

Aquesta es una de les preguntes estrella que se solen fer i, desenganyem-nos, ni tan sols els educadors i entrenadors de gossos tenim una tècnica miraculosa per a separar de forma segura dos gossos que s'estan barallant i aconseguir-ho, a sobre, sense que es facin mal. L'únic que funciona sempre es SUPERVISAR les interaccions socials del nostre gos per ser capaços de PREVENIR la baralla. "Que difícil!" Podeu pensar alguns. "Buf, això no em serveix per a res", diran uns altres.

La veritat es que supervisant i prevenint ens estalviarem que la baralla s'arribi a produir i podrem analitzar què ha portat els gossos a aquesta situació per a poder-la evitar la pròxima vegada. Potser hi havia una disputa per una joguina? Potser un dels gossos estava essent massa rude amb un altre? Quins son els detonants?

Però posem-nos en situació. De sobte esclata una baralla, ara ja no podem prevenir ni importen els detonants : què podem fer? 

Molt important :

• Quan esclata una baralla entre gossos cal que siguem capaços de mantenir el cap fred, actuar amb seny i de forma ràpida. 
• L’objectiu, un cop ha començat una baralla, es captar l’atenció dels gossos, que s’enfoquin en una altra cosa i ens donin temps d’agafar-los. Si ho aconseguim els gossos quedaran desconcertats i durant uns instants no recorden que s’estaven barallant, el que ens permet agafar els gossos i  endur-nos-els. Hi ha coses que seran factibles, d’altres més difícils depenent dels recursos que tinguem a l’abast i l’entorn. Repeteixo : sobretot hem de mantenir la calma, tant com puguem i actuar amb rapidesa i fredament.

Què fer :

1. Llençar-los aigua a la cara. Amb una galleda, una mànega... L’aigua provoca un impacte i una sensació que els desconcerta i es poden desenganxar un moment. Un cop es deixin anar els posarem la corretja i ens els endurem. No els renyarem ni pegarem, no hi interactuarem de cap forma. Si cal córrer cap al veterinari, es el moment.
2. Tirar-los una manta o una peça gran de roba pel damunt. Això fa que perdin visió i, com que no hi poden veure ni controlar els moviments de l'altre gos, que es desenganxin.
3. Produir un soroll estrident, metàl·lic a prop dels seus caps. Podem picar amb algun objecte, fer caure alguna cosa que faci molt soroll a terra, al costat dels gossos, etc.
4. Utilitzar algun objecte com a escut per interposar-lo entre els gossos i fer que se separin, el que tingueu a mà.
5. Agafar-los per les potes del darrera i aixecar el tren posterior a l'aire. En principi la teoria diu que, en veure el seu equilibri compromès, solen obrir la boca. Cal anar molt amb compte per si el gos es gira i ens mossega a nosaltres.

Les claus :

Prevenció :

• El primer que hem de fer es observar les senyals de comunicació dels gossos per evitar sobreexcitació o una escalada de tensions i que s’acabin barallant. En cas que observem que un joc o una interacció comença a desbocar-se, que els gossos s’exciten massa i/o que algun comença a mostrar-se irritat o agressiu, encara som a temps de cridar els gossos o anar-los a buscar i treure’ls de la situació. 
• Tots els gossos tenen diversos moments en que semblen que es disparin. Es com si, de cop i volta, s'activés un interruptor intern que els obligués a córrer animadament. L'orígen d'aquesta conducta, en cada cas, es diferent : uns es disparen quan veuen altres gossos corrent, d'altres quan els banyem, quan fem un moviment corporal determinat, emetem un so curiós... Controlar aquests estats d'excitació es correcte, sobretot perquè poden despertar instints en altres gossos i que es produeixi una baralla.
• Si això no es possible i es desencadena una baralla, provarem d'acabar-la amb alguna de les tècniques que us he descrit; en aquesta situació els humans solem sentir que el temps es ralentitza, perdem la noció del pas del temps i s'activen mecanismes a la nostra ment que fa que prenguem decisions que després, un cop ha passat tot i hi pensem amb tranquil·litat, ens sorprenen..., així que la tècnica que escolliu pot ser que no la trieu per via racional : feu el que bonament pugueu! 
• Entrenament en els exercicis "d'obediència". Ens pot servir per aturar el gos abans que es produeixi la baralla, fer-lo venir fins a nosaltres o demanar-li que s'estigui quiet i parat fins que l'anem a recollir. Es interessant ensenyar-los les senyals "mira'm" i "atura't" entre moltes altres coses que ens poden ajudar si tenim un gos amb conductes agressives, un gos reactiu, poruc,...

Seguretat :

1. Per començar no anirem a agafar els gossos pel collar perquè podem acabar mossegant-nos a nosaltres.
2. No se us acudeixi apropar mans, braços, cames, peus o qualsevol altra part del cos a la boca dels animals. En aquest estat us poden mossegar i fer-vos molt mal i penseu que si us mosseguen no es perquè tinguin agressivitat contra vosaltres o contra les persones : es una conducta re-dirigida.
3. No estireu els gossos per la cua. La cua es part de la columna vertebral dels gossos, podeu fer-los mal i provocar que us mosseguin a vosaltres.
4. Si per un impuls ens abraonem al damunt dels gossos, procurarem agafar-los per la pell entre les galtes i les orelles, per poder controlar el seu cap. Mai els estirarem ni farem estrebades, sobretot si hi ha gossos de races “tipus pitbull”, que quan enganxen no deixen anar la presa i podem provocar estrips a la carn. Ens mantindrem agafant-los i esperarem que obrin la boca i s’alliberin i llavors els separarem sense deixar-los anar.

Per acabar : sé que l'estat de nervis resultant d'una experiència així es màxim, però cal que continueu mantenint el cap fred quan separem els gossos i ens els emportem. Renyar o pegar un gos que s'acaba de barallar, per dir-ho planerament, no serveix de res (només evidencia el nostre enuig i frustració) : estem castigant el gos quan ja no s'està barallant (es a dir, a destemps) i el pelut no podrà entendre perquè se'l renya. La conducta agressiva tornarà a aparèixer en un moment o altre en el futur perquè s'ha de treballar correctament mitjançant tècniques de modificació de conducta.

Com ja he dit no hi ha una solució única i super efectiva per acabar amb una baralla, el més important es que aprenguem a evitar que es produeixi. I si compartim l'existència amb un gos que té problemes d'agressivitat no deixeu que es vagin fent cada cop més grans i empitjorin, poseu-vos en contacte amb un professional que us ajudi, que tingui titulacions reconegudes pels organismes públics i, sobretot, que no utilitzi materials ni tècniques aversives o punitives.

Si us sembla que aquesta informació es útil, us convido a compartir-la i a comentar dubtes o preguntes que us sorgeixin!

Tànit Martín Jiménez

OBEDIÈNCIA I HABILITATS CANINES

En Cauda fent l'ós

Quan volem entrenar un gos el primer que ens imaginem es un gos (el nostre, per si de cas) executant a la perfecció els clàssics però bàsics i molt útils exercicis del que s'anomena obediència bàsica : seu, jau, quiet, vine i fuss. Hi ha variacions en aquesta llista, però ara son irrellevants. Ho tenim al pap : entrenar un gos es aconseguir que faci aquests exercicis.

L'obediència bàsica es necessària i extremament útil per molts motius : 

• la necessitarem a l'hora d'educar el gos 
• establim un llenguatge de comunicació que tots dos entenem a la perfecció, 
• ens dóna control sobre el seu comportament pels casos en què ens faci falta, 
• estimula la seva intel·ligència 

..., i la descripció de beneficis podria continuar força més, però la deixem aquí per no estendre'ns massa.

Flyball

Tanmateix, però, hi ha infinitat d'exercicis (uns més útils que altres, es cert) que podem practicar amb el nostre pelut i no limitar-nos als cinc bàsics. Les habilitats canines son un conjunt d'exercicis que ens serveixen per a treballar diversos aspectes, des de l'autocontrol o control d'impulsos, a la concentració, les habilitats, fins a l'equilibri o la propiocepció, sempre basant-nos en les capacitats del gos i tenint en compte la seva edat, estat físic i mental.  

Hi han esports en què participen només gos i guia i d'altres que es juguen en equip i amb nivells molt alts de competitivitat. Feu click a les imatges i als enllaços per veure videos i llegir informació de cada modalitat!

Exemples d'algunes modalitats esportives basades en habilitats canines :

• Agility
• Discdog
• Dogdancing
• Flyball
• Etc!

Agility

Quan ensenyem habilitats, fora de l'àmbit de la competició, ho fem per a compartir moments de qualitat amb el nostre amic pelut, per estimular-lo físicament i cognitivament, per reforçar el nostre vincle i, sobretot, per passar-ho bé! Practicar habilitats es recomanable per a tots els gossos, adequant-nos sempre al seu estat físic, edat, caràcter i raça (o mescla), però es encara molt més recomanable per a aquells que conviuen amb un exemplar del que s'anomenen races de treball, que han estat seleccionades durant generacions perquè estiguin predisposades a "treballar" (i necessiten fer-ho d'alguna manera); si no sou socis d'un club caní, i voleu practicar habilitats, busqueu un bon professional o una bona escola i informeu-vos. No us n'arrepentireu!

S'HAN ACABAT LES VACANCES : QUÈ LI PASSA AL MEU GOS?

Quan s'acaben les vacances i hem de tornar a la rutina diària, tots necessitem uns dies d'adaptació als horaris laborals ( i escolars en cas de tenir cadells humans ) i els primers dies estem més nerviosos i estressats del normal. Ens costa recuperar el ritme trepidant que portàvem abans de començar-les i, a part, també ens influeixen factors ambientals i meteorològics, com per exemple la disminució d'hores de sol. Podem sentir-nos incòmodes, cansats, irritables i malhumorats fins que no tornem a estar entrenats per a la quotidianitat.

Els nostres companys de quatre potes també pateixen els efectes de l'estrès i del canvi de rutines i moltes vegades poden aparèixer problemes de comportament o reaparèixer o agreujar-se trastorns que potser crèiem que estaven solucionats. A algú li sona que pocs dies després d'acabar les vacances el gos comença a plorar i bordar quan es queda sol a casa, a destrossar coses i a dependre de l'humà per a tot?; o que, de cop, sembla que ha deixat de ser "amigable" amb els seus congèneres per a mostrar conductes agressives que mai havíem vist abans en ell?

Els gossos amb problemes de comportament inhibits o latents tenen molts números per a exterioritzar-los en aquesta època. Els gossos es beneficien molt de la rutina i els que tenen problemes i viuen diversos canvis de rutina en poc temps (primer quan comencem vacances i després quan se'ns acaben, però també a causa de mudances, separacions, etc) poden patir nivells d'estrès elevats i sentir-se des-ubicats. A veure, es normal que això passi! S'han passat unes setmanes fruint d'activitats i aventures amb els seus humans preferits i, de cop i volta ( i sense previ avís ), tot això s'acaba! Es molt desconcertant, no us sembla? Si els humans no dediquem un temps a pal·liar els efectes d'aquests canvis, ens podem trobar amb sorpreses no massa agradables.

Tots els gossos ho viuen de la mateixa manera? No, evidentment! Entre els gossos, com entre les persones, trobarem individus molt diferents entre si; si ja els germans d'una camada poden ser molt diferents els uns dels altres! Hi han gossos amb caràcter, sociables, amables, timids, porucs, irritables... Hi ha molta varietat de personalitats i, naturalment, cadascú experimenta aquests canvis de rutina com bonament pot, ni més ni menys. 

Què podem fer per ajudar-los a tornar a la rutina i evitar que apareguin problemes?

El millor que podem fer es avançar-nos al retorn a la quotidianitat i mirar de tornar a introduir els nostres horaris habituals dies abans que s'acabin les vacances. S'ha de fer poc a poc (si ho fem de cop l'efecte serà el mateix que si no féssim res i el gos es trobés de cop la situació). Anirem tornant a la rutina de forma gradual (si no som a casa també ho podem fer) per a què el pelut tingui temps per anar-se adaptant a un ritme tolerable. Començarem a introduir els horaris normals de passeig, de joc i de menjar poc a poc. Podem fer un esforç extra i fer un xip de teràpia contra l'estrès, coses senzilles. 

El vostre company caní us ho agrairà i podem evitar trobar-nos amb problemes de comportament. Si us trobeu que no sou a temps de preparar el gos per a la normalitat o que ja han aparegut problemes de comportament (o voleu pautes per a treballar aquest període d'adaptació), contacteu amb un professional que us pugui ajudar.

GOSSIFICAR CASA NOSTRA (1)

Em satisfà molt la volada que està agafant el concepte d'enriquir ambientalment les nostres llars per als gats i els gossos, de veritat. Es cert que han hagut de passar molts anys perquè s'hagi arribat a considerar seriosament que els nostres companys domèstics també tenen la necessitat de viure en un entorn ric i estimulant que pugui suplir la seva manca d'accés a l'hàbitat i les activitats que els pertoca segons la seva naturalesa. Però m'enerva que la majoria dediqui més esforços a adequar la vivenda i incloure nous recursos i estructures per als gats i haver de llegir que ho necessiten més que els gossos... I no es cert. Des d'aquest blog vull encunyar i posar en circulació un nou terme : GOSSIFICAR. I hi dedicarem dos articles, per començar.

El problema real rau en que pot semblar que gatificar la casa es més senzill i que crea menys destorbs que fer-ho pensant en un gos. Segurament es perquè la majoria d'estructures per als gats es col·loquen en alçada i aprofitant espais que no fem servir. Els més dedicats fan forats a tabics i parets perquè els mixos passin d'una habitació a l'altra quan vulguin, instal·len passarel·les, hamaques, columnes, estanteries, autèntics castells interactius, plantes,... tot el que us vulgueu imaginar i més. 

Però, perquè som tan considerats amb els gats i no tant amb els gossos? Perquè no paro de veure articles i vídeos sobre cases gatificades de forma genial i encara es hora que en trobi algun sobre llars gossificades? Hi ha molts gossos que necessitarien tenir la llar gossificada, ja sigui perquè no en surten mai (ni tan sols a passejar), perquè passen moltes hores sols , no disposen d'un pati o un jardí on puguin sortir a estirar les potes (jardins que us recomano gossificar, sisplau!)... Posem fil a l'agulla i apliquem mesures d'enriquiment ambiental per als nostres estimats peluts? No es tant difícil, no hem de fer grans obres dins de casa ni fer res estrambòtic, només proporcionarem recursos als magnífics peluts perquè tinguin elements per entretenir-se, interactuar, jugar, amagar-se i treballar per buscar el seu menjar.

Primer : quines necessitats tenen els "gossos lliures"?

´
Hi ha diverses espècies de cànids al món i les seves estratègies de supervivència presenten evidents variacions degudes a l'adaptació al medi (des del nombre d'exemplars per manada -o l'absència de la manada- fins a les estratègies de cacera, etc), ara no entrarem a explicar ni debatre-ho. La pregunta, però, es : segons el que en sabem, què faria un gos en llibertat? Em sembla que es la pregunta que cal que responem abans de buscar solucions per gossificar casa nostra :

1.- Un gos lliure es busca el seu menjar. Rastreja preses, organitza caceres amb la seva manada i persegueix la presa per acabar, si té sort, abatint-la i menjant-se-la.

Manada de licaons (gossos salvatges africans) preparant la cacera.

2.- Explora el seu entorn, ensuma, rastreja i exerceix de carronyaire si en té l'oportunitat i té gana.
3.- Explora nous territoris i pot recórrer desenes de quilòmetres cada dia. Defensa el seu territori si percep una potencial amenaça.

4.-  Juga i interacciona socialment amb els altres membres de la manada.

Llops interactuant i emetent senyals d'apaivagament. Son una espècie molt social.

5.- Té accés a aigua, preferiblement aigua corrent, l'aigua corrent es menys probable que el faci emmalaltir, però si la necessitat apreta no tenen problema en beure aigua estancada.

6.- Té accés a refugi contra el sol i les inclemències.

7.- Pot enterrar trossos de preses o menjar regurgitat per a desenterrar-lo quan li faci falta, com un petit "rebost". També fan forats per construir-se una madriguera, per a refrescar-se o per divertir-se, entre altres motivacions. 

8.- Deixa la seva empremta hormonal a terra i a arbres i arbusts amb diferents objectius, com marcar el territori, indicar que s'està buscant parella, etc.

9.- Disposa d'un lloc tranquil i segur per a descansar.
10.- Disposa d'un cau on parir i tenir cura de les cries, en cas de les femelles, un amagatall segur.

Femella de llop gris amb cadells a la madriguera

11.- Utilitza la seva intel·ligència per resoldre problemes i reptes del dia a dia.

12.- Competeix amb alguns congèneres per l'accés a recursos valuosos com pot ser el menjar, una parella per reproduïr-se...

13.- Trobar parella per reproduïr-se i perpetuar el seu ADN.

Segon : quines necessitats té un gos domèstic?

Queda clar que els gossos que tenim a casa descendeixen del llop però han patit modificacions en la seva morfologia i el seu caràcter que els diferencien dels seus ancestres. Deixant de banda l'eterna discussió acadèmica sobre les similituds i diferències entre les dues espècies, el que volem es respondre el següent : quines son les necessitats reals d'aquest pelut que dorm amb el cap sobre els meus peus i enroscat com un cargol?

1.- Un gos  necessita menjar. Ara bé, nosaltres podem retornar-li algun sentit a la seva vida, apropar-lo a la seva naturalesa i fer que es busqui el seu menjar. Amagar-li el pinso o la carn perquè hagi de fer servir el nas, rastrejar i trobar-ho es un bon substitut de les seves caceres en manada.
2.- Si, els gossos de casa també necessiten explorar. Donar sortida a la seva necessitat exploratòria es essencial per tenir un gos equilibrat i feliç. Explorar l'entorn quan surt a passejar, explorar lliurement el bosc quan anem d'excursió o explorar el seu hàbitat quotidià cercant novetats es una activitat sana que ens toca fomentar.
3.- Explorar entorns i zones desconegudes tot utilitzant el nas, l'oïda i la resta de sentits també es una activitat necessària i estimulant, activadora dels seus sentits i que manté les neurones en actiu. I la territorialitat i la defensa del territori també es quelcom que els preocupa i que es pot convertir en un problema si no ho treballem.

Els gossos interpreten el món en gran mesura a través de la informació olfactiva.

4.- Com ja sabeu els gossos son una espècie social, necessiten contacte i interacció amb els seus congèneres cada dia. Si tenim un pelut solitari hem de procurar trobar-li companys de jocs i espais adequats. Si a casa hi ha dos o més peluts, tot i que interactuin entre ells, també els cal conèixer i jugar amb gossos desconeguts de tant en tant.
5.- Heu notat que a molts gossos els agrada beure directament de l'aixeta, aigua en moviment? Que ho prefereixen a llepar aigua estancada? Hi ha moltes opcions actualment perquè els proporcionem aigua corrent!
6.- Això no ho hem d'oblidar, sobretot si tenim el costum de deixar el gos a fora quan sortim de casa. Necessita un lloc arrecerat, amb sostre per protegir-se de les inclemències i obra i frescor per quan el sol escalfa de valent.
7.- Molts gossos continuen manifestant aquesta conducta a casa (enterrar coses o fer forats). Ja sigui fent forats al jardí, o tombant els testos i gratant entre les arrels de les pobre plantes. Nosaltres podem fer coses per donar sortida a aquesta activitat de forma controlada, ho explico al següent article.

8.- Heu notat que el gos fa les seves necessitats i, acte seguit, grata el terra amb les potes del darrera amb un estil i una dignitat indiscutibles? El vostre pelut marca amb orina el seu llit, les seves joguines i cantonades més preuades a dins i/o a fora de casa? Si volem tenir cert control sobre aquestes conductes hi ha coses que podem fer.
9.- Proporcionar-li un lloc tranquil i on se senti segur per a dormir a les nits, refugiar-se si sent la necessitat perquè es un gos tímid o poruc.
10.- Les gosses també construeixen o es busquen un catau per a parir i tenir cura de les cries amb intimitat i seguretat. Ja sabeu dins d'un armari, d'una caixa, en una madriguera feta amb sigil a alguna part del jardí, en un racó fosc i recòndit del garatge...
11.- Desafiar mentalment el pelut amb activitats estimulants, petits problemes que pugui resoldre, jocs interactius... Es quelcom que no només manté la seva ment "lubricada", sinó que hi ha estudis que demostren que pot "incrementar" la seva intel·ligència.
12.- Els nostres gossos també poden sentir la pressió de la competència envers altres companys peluts davant del que consideren recursos preuats : menjar, aigua, joguines, lloc de descans, atenció dels humans, una femella en zel...
13.- Reproduïr-se. Una de les diferències principals respecte els exemplars lliures es que no tenen llibertat per triar la parella sexual.

Molt aviat la segona part, amb instruccions, idees, pautes, estructures per a convertir la vostra llar i els exteriors en espais d'enriquiment ambiental exclusivament per a gossos! 

Tànit Martín Jiménez

Cave Canem!

"Compte amb el gos!" o "Perro Peligroso" son frases que observem als cartells d'advertència de les entrades de certes cases. Però aquesta advertència ja l'utilitzaven als nostres avantpassats.

Cave canem es l'expressió llatina que podem traduir com "Atenció amb el gos" o "Compte amb el gos" i que es famosa per haver-se trobat en un mosaic al vestíbul de la casa de Pròcul, a Pompeia, exactament aquest :

                              

Els gossos sempre han estat els guardians de la llar, feres defensores de la seva família. També eren la figura que acompanyava el trànsit final dels humans quan morien, movent-se en el llimb del tanathos guiant l'ànima dels humans fins al seu destí. L'estreta relació simbiòtica entre les dues espècies i les característiques que els humans sempre hem apreciat dels nostres companys canins se'ns han quedat gravats a foc a l'inconscient i es per això que la figura d'un gran gos negre forma part dels arquetips de la memòria col·lectiva de la nostra espècie. 

Animal de bon o mal auguri, en la majoria de les seves aparicions sempre son les seves qualitats positives (des del punt de vista humà) les que es remarquen : protecció, fidelitat, lligam, familiaritat... La seva feresa també es mítica, i podia veure's transformat en ésser mitològic com en el cas de Cerber, el Ca de tres caps que protegia i vigilava les portes de l'Hades amb l'objectiu d'impedir que els morts sortissin de l'infern i que els vius hi accedissin a destemps.

Sigui com sigui, conscients de la potència de la seva mossegada i de la seva força muscular, ja en les civilitzacions antigues s'advertia a aquells que pretenien entrar en una propietat protegida per cans del perill que podia suposar per a la seva integritat física. Com sempre dic : els romans s'ho van inventar tot! Menys el wifi... ;)

Ruta en Manada 11-01-2015

Avui hi ha cinc gossos i hem tingut sort : ni rastre de caçadors! Peluts que han acudit a la reunió de la manada : Bruna, Piula, Flusti, Cauda i Piti.

Sortim a peu per la pista que duia fins a la base militar de Montgó, asfaltada molts anys enrere i actualment sense rastre de l'asfalt. Els gossos, sobretot els dos cadells, ja fan la seva dansa embogida avançant i retrocedint. La Flusti, ansiosa per arrencar, inicia la seva recerca desapareixent emmig del sotabosc. 

A punt per rastrejar!

Els joves son uns cabres!

Manada mixta

A partir de la base militar enfilem el GR-92 caminant vers el sud. Es agradable caminar amb la companyia de persones amants dels gossos, les ReM ajuden els gossos a socialitzar però, no ens enganyem, a les persones també. No es cap misteri que a casa som un xic antisocials (moltes persones que es dediquen al món de l'educació canina ho son), així que tots hi sortim guanyant! ;)

Què es aquest Objecte Volador?

Passat el temps límit parem un moment a donar aigua als animals i a fer proves amb en drone. Les reaccions dels gossos son diverses, un ventall que va des de la curiositat fins a la por. I curiositat i por a la vegada també! Ves per on, hem tingut sort que no bufés tramuntana, però aquestes màquines endemoniades tenen voluntat pròpia i aquest drone en particular semblava voler saber què se sent quan et quedes penjat d'un pi... 

La Flusti ballarina acapara l'atenció dels cadells!

Les vistes son impresisonants!

Tornats a la base avancem direcció est fins els búnkers on s'hi allotjaven les grans armes, ara desmantellats i tapiats. Aprofitant l'estructura circular i esglaonada fem un petit joc, el joc de les cadires, que es juga tal i com recordeu però amb la condició que abans de seure hem de fer seure el gos davant nostre dins d'un cercle fet a terra amb les corretges. En Cauda acaba guanyant, així que, per desempatar i trobar un guanyador que no fos de la casa, demanem a la resta de participants que es col·loquin en filera i facin jaure els peluts. El primer que ho aconsegueix s'endú la bosseta de recompenses..., i guanya la Flusti!

El joc de les cadires.

Acabem amb la foto finish de rigor per immortalitzar-nos i cap a casa falta gent!

Quan ataquen l'aspiradora

Qui tingui un gos a la família i també utilitzi l'aspiradora habitualment pot ser que s'hagi trobat que aquell pelut adorable es converteix en una espècie de diable de tasmània tan bon punt l'encén. Pot ser que el fet de veure com el gos persegueix, lladra i mossega els accessoris de l'electrodomèstic ens faci riure encuriosits mentre ho comentem amb aquell que tinguem més a la vora, però aquest comportament es convertirà, de ben segur, en una molèstia al cap de poc temps.

Perquè es comporten així, alguns gossos? Es instint caçador? Ganes de jugar? La veritat es que, primer, cal que recordem que el sentit de l'oïda dels cànids es molt més agut que el nostre; el test BAER va proporcionar dades fiables sobre com hi senten els gossos i segur que us interessa! Quant al rang mitjà de freqüències audibles sembla que humans i gossos hi sentim "igual"; es el rang en què s'encabeix la parla humana. En les freqüències baixes, els humans som més sensibles. Però què passa amb les altres freqüències? Doncs que els gossos son capaços de sentir fins els 65.000 Hz (no tots els gossos, es clar!) i els humans, de jovenets, podem sentir fins els 20.000 Hz, però amb l'edat perdem audició i s'estima que els adults hi senten al voltant dels 16.000 Hz.

Què significa, això? Us imagineu com deu sentir un gos el so del motor d'una aspiradora? Aspes xerricant, vent udolant, el motor a tota castanya... Si hi ha un infern auditiu caní segur que el presideix una aspiradora. Hi haurà gossos més o menys sensibles al so d'aquest electrodomèstic, que, a part de sonar com un camp de batalla, a sobre té un pal llarguíssim amb un accessori que succiona aire (més xerrics afegits). I què? Com ho viuríeu si fóssiu un pelut? Hem de ser conscients que per a ells la percepció d'aquest conjunt de sons pot provocar des de certa molèstia fins a autèntic dolor auditiu.

Ara que hem analitzat el component sonor que pot ser una de les causes dels atacs contra l'aspiradora ens hem de preguntar : què hi puc fer jo?
Per començar, caldrà que seguim un seguit de pautes mitjançant el reforç positiu i el contracondicionament perquè el gos deixi de mostrar aquest comportament. En casos en els que realment la màquina estigui provocant dolor real a l'animal ens haurem de plantejar l'opció de deixar el pelut en una habitació tancada ( o al jardí ), allunyat de tant dolorós aparell. Si del que es tracta es d'habituar el gos a la màquina (un primer contacte), començarem presentant-li de forma gentil, sense encendre-la, i el reforçarem amb recompenses quan l'engeguem i mentre la movem. També podem proporcionar una activitat plaent perquè el pelut jugui i s'entretingui en una zona pròxima a l'aspiradora (una joguina farcida, un os per rosegar...), es una altra forma d'ajudar-lo a associar la màquina a una experiència agradable i gratificant.

Si necessiteu ajuda o us calen pautes més concretes per treballar amb el pelut, a Musell us podem ajudar! Escriviu o truqueu-nos, us atendrem amb molt de gust!

Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!