Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.

El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina. 

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40

Dues peludes comunicant-se.

Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :

• Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
• Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
• Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
• Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.

Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez

Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!

COM ACTUAR EN CAS D'INTOXICACIÓ O ENVERINAMENT

Donats els recents casos d'enverinaments i aparicions d'aliments amb verí destinats a gossos i gats a la nostra zona, i sabent de primera mà l'angoixa i la incertesa que provoca, comparteixo aquesta informació que espero us faci servei.

En cas d'ingesta de tòxics o verins en què la via d'entrada es oral, per ingesta, seguiu aquest protocol :

1. Primer hem de mirar de MANTENIR LA CALMA i tenir el cap fred per no espantar el pelut i poder pensar amb claredat.

2. El següent quadre es només un protocol de primers auxilis, en cap cap substitueix la visita al veterinari. Així que si sospiteu que el pelut ha estat enverinat o s'ha intoxicat, el primer que heu de fer es observar l'estat del gos, buscar la font de l'enverinament i trucar el vostre veterinari. Si els símptomes son greus comenceu aplicant el protocol i truqueu de camí a la clínica. Si us bloquegeu i no sabeu com fer-ho, dirigiu-vos directament a la clínica i no perdeu temps!

El temps es un factor CRUCIAL en cas d'ingesta de tòxics i verins, alguns tarden minuts, altres poques hores i altres, com les warafarines (raticides anticoagulants, per exemple), dies a provocar la mort. Si no teniu ni idea del que ha pogut ingerir el gos, descriviu per telèfon els símptomes que presenta al veterinari mentre porteu l'animal a la clínica.

Espero que aquesta informació us sigui útil, compartiu-la si es així.
Per a més informació consulteu un veterinari. 

Cadells : extraterrestres que aterren per Nadal!

Aquestes festes hem pogut llegir diversos articles de protectores, etòlegs, educadors, i un llarg etcètera demanant  que no es regalin animals com si fossin joguines ja que la majoria d’ells acabaran abandonats abans que arribi l’estiu. Portar un cadell a casa significa fer-se càrrec d’un bebè  animal (si, un bebè) que requereix afecte, empatia, paciència i educació per a que tot rutlli.

Però em sembla que el que cal, també, es ser conscients que tot i la pedagogia divulgativa, milers d’animals seran regalats aquest Nadal. Sé que molts acabaràn a casa de persones que, en el fons, inicien aquesta aventura amb il·lusió. Així, abans que la il·lusió i la novetat es converteixin en maldecaps que puguin desembocar en abandonament, vull explicar quins son els trucs per a integrar el nou membre de la família a la nostra llar amb èxit i no acabar perpetrant un delicte.

• Educar es estimar. Aquesta boleta de pèl no porta un sistema operatiu amb tots els programes configurats al nostre gust, tal i com molts semblen creure. No saben què han de fer, no saben què poden mossegar, necessiten guiatge per a comportar-se com els humans desitgem en moltes situacions i, en la societat en la que vivim, la majoria necessiten aprendre a relacionar-se amb els seus iguals. No, els gossos no s’espavilen sols i entre ells! Només ho fan els que han tingut l'oportunitat d'aprendre d'adults equilibrats, i això es difícil avui dia per moltes raons, entre les quals la cria intensiva de cadells als que separen prematurament de les seves mares i el nostre estil de vida actual, en què cada cop estem més aïllats i els gossos tenen menys oportunitats d'interactuar. En fi..., els cadells son un quadern en blanc a les pàgines del qual nosaltres els hem d’ajudar a escriure la seva vida; som els seus mestres, la seva família i la seva manada. Així, de la mateixa manera que portem els nostres fills a l’escola i els ensenyem rutines, comportaments i límits (en positiu, sisplau), hauríem de ser conseqüents i encarregar-nos que els gossos rebin l’educació que els pertoca per a conviure amb humans en una societat humana. Contacteu amb un educador en positiu!
• Com anuncio al títol de l'article, mirem de fer-nos a la idea que aquest cadell que hem acollit es un ésser extraterrestre que parla el seu propi idioma, té una percepció diferent del món i l'interpreta segons la seva lògica. Un ésser que es intel·ligent i emocional, especialista en entendre les nostres expressions facials i gestos, però incapaç de pronunciar una paraula del que ens sent dir per a fer-se entendre (potser la seva glotis està dissenyada per produir uns sons diferents als nostres, qui sap!). Interessem-nos per aprendre els rudiments del seu idioma, descobrireu que es passen el dia parlant i que no callen! De veritat, no callen! I us adonareu que moltes senyals de comunicació son interpretades de forma incorrecta per nosaltres, els humans. Si aquestes festes ha aterrat un cadell extraterrestre a casa vostra i voleu aprendre a llegir el seu idioma, a nivell bàsic us recomano el llibre Señales de calma, de Turid Rugaas, no us el perdeu!

• Organitzem el dia a dia, creem rutines i horaris que ens facilitin i ens simplifiquin el dia, de la mateixa forma que ho fem amb els nens. Ens evitarà frustracions i estrès.

• Treballem el vincle amb el gos, a través de passejos, joc i entrenament. Creem un llenguatge en comú (el que s’anomena obediència) per simplificar la comunicació i poder demanar al pelut què necessitem d’ell en comptes de passar-nos el dia dient-li tot el que fa malament. Eduquem en positiu. Eduquem en el respecte entre espècies, per a que ens respectin i els respectem, en especial instruint els nens d'ambdues espècies. Insisteixo, els EDUCADORS CANINS som com els mestres d'escola, els professors i els catedràtics : tenim coneixements, capacitats i destresa per a educar i ensenyar en positiu als vostres peluts. Així que porteu el cadell extraterrestre a l'escola!

El meu desig per aquestes festes es que les famílies afortunades que obrin les portes a un “regal” animal els facin el segon millor regal de la seva vida : proporcionar-li la millor educació possible. D'aquesta manera disminueix la possibilitat que aquest magnífic bebè sigui abandonat a la seva sort dintre de pocs mesos.

Com cada any, tanmateix, recordem que als refugis i protectores d'arreu hi ha milers de gossos (cadells, joves, sèniors, creuats, de raça...) esperant que la família que desitgen arribi per donar-los la vida que mereixen. Inculqueu valors als petits i, si tenen una edat que ho permeti, involucreu-los en la recerca del pelut ideal i/o en el voluntariat, fins i tot. Hi ha moltes maneres de donar un cop de mà als gossos i als que es desviuen per buscar-los nova llar.

Amb aquests consells : abandonament zero!

Molt bon 2016 a totes les famílies/manada!

Tànit Martín Jiménez

Sorteig sessió doble d'educació o entrenament

No volíem deixar de fer un petit sorteig aquestes festes, un sorteig per Reis! així que aquí el teniu!

Musell sorteja una sessió de dues hores d'educació canina o entrenament en obediència. El guanyador decidirà a què dediquem aquesta sessió exclusiva! Què significa això? Doncs que durant dues hores treballaré amb el vostre gos el que desitgeu. Que deixi de tibar com un dimoni per passejar? Que segui tranquil al seu matalàs mentre mengeu a taula? Que deixi de rosegar els turmells cada cop que camineu? Que deixi de pujar al sofà, o bordar quan sona el timbre, o de fer les necessitats a casa.. O bé preferiu que treballem els exercicis més útils i necessaris per a la seva educació, com seure, jaure, estar quiet...

O potser tu li has ensenyat tot el que saps a casa, però t'agradaria perfeccionar exercicis o introduir-ne de nous i no saps com fer-t'ho? Aprofita : participa al sorteig i t'ajudarem a aconseguir-ho!

Com funciona :

1. Cal ser fan o fer-se fan de la pàgina de Musell a facebook.

2. Deixa un comentari explicant què escolliries si fossis el guanyador/a del concurs!

3. Comparteix el cartell al teu mur : segur que tens amics, familiars i/o coneguts a qui els pot interessar participar!

Recorda fer totes les passes per a tenir dret a participar : Fanpage + Comentari + Compartir foto!

Que tingueu molta sort!

Bases :

1. -Aquest sorteig finalitza el 05/01/2016 a les 24:00h. El dia 06/01/2016 es realitzarà el sorteig i es comunicarà el guanyador/a en una publicació a la pàgina de Musell. El guanyador té tres dies per a enviar un correu electrònic a canis.etologicus@gmail.com i confirmar que es queda amb el premi. Si passat aquest temps el guanyador no ha contactat amb Musell, es repetirà el sorteig entre la resta de participants i es publicarà el resultat.

2.- El premi consisteix en una sessió doble (dues sessions d'una hora cadascuna seguides) d'entrenament en obediència o educació canina. La sessió es realitzarà a domicili si el guanyador/a es de la província de Girona. En cas que el guanyador/a visqui fora de la província, es concertarà una cita a Musell, L'Escala.

3.- El premi es personal i intransferible.

Reciclar un os

Molts gossos frueixen molt rosegant ossos. Solem donar-los ròtules o fèmurs, i aquests últims, un cop n'han extret la medul·la, son els que podem reaprofitar. Abans, però, condicions prèvies per a reciclar un os :

1. L'os no ha de tenir estelles ni ser més vell que l'últim dinosaure que es va extingir. Mireu que reuneixi unes mínimes condicions de seguretat per evitar accidents.

2. Superviseu les primeres interaccions del gos amb els ossos per veure si sap manipular-los correctament o no es segur que hi jugui.

3. Assegureu-vos que l'os es d'una mida adequada per a la mandíbula del gos, ni massa petit (pot córrer perill d'asfíxia si s'ennuega) ni massa gros (que només farà que acabi desistint davant d'un repte que li va gran).

4. Deixeu aigua a l'abast del pelut, la necessitarà segur.

Un cop dit això, anem al gra i expliquem el truc de la setmana!

Agafeu un os de canya buit. Retireu-ne la terra si el gos l'havia posat a macerar ben enterrat. Si cal, netegeu-lo amb ganes.

• Farciu l'espai buit del centre, allà on hi havia la medul·la, de diferents tipus de menjar. Diferents textures, olors i gustos estimularan els sentits del gos i evitarà que s'avorreixi de la joguina si penseu utilitzar-la diverses vegades.
• Podeu entaforar-hi el que vulgueu : embotit, formatge, crema de cacauet barrejada amb premis, hortalisses..., en fi, feu servir la imaginació!
• Mireu de farcir l'os de forma que no sigui fàcil extreure'n el contingut a la primera. Ens interessa que el gos treballi, pensi i exerciti la seva mandíbula. Això l'ajudarà a cansar-se, relaxar-se i rebaixar estrès (en cas que en pateixi). 
• Podeu jugar amb ossos de diferents mides i llargàries. Això si que es un kong natural!

Os farcit amb secallones, el mali es llepava les urpes!

Espero que us hagi agradat. Si es així, compartiu i comenteu : què recicleu a casa per fer joguines pel gos?

El meu gos tiba de la corretja!

Un dels problemes més comuns de l'educació d'un gos es sortir a passejar i que el gos tibi de la corretja. Si no sabem reconduir de forma adequada aquest comportament poden passar diverses coses :

1. El gos aprèn que tibar es la forma normal i adequada de moure's quan porta la corretja posada.

2. Si el gos tiba nosaltres tibem en direcció contrària, fet que provoca que el gos encara tibi més (com a acte reflex), i així augmentem la conducta.

3. Els nostres nivells de frustració i d'irritabilitat començaran a augmentar, ens semblarà que el gos només pretén fer-nos passar una mala estona de forma intencionada i pot ser que acabem tractant l'animal d'una forma gens adequada.

Existeixen diverses tècniques per ensenyar, en positiu, el pelut a caminar sense tibar. Cal escollir la més eficient o la que ens resulti més còmoda. Es necessari utilitzar el material adequat per a sortir al carrer, resistent i amable amb el gos. Evitarem collars correctius de càstig (pues, estrangulació, elèctric) que, a part de no ensenyar res, comporten que el gos pateixi dolor, estrès i pugui fer associacions mentals que, creieu-me, no ens convenen gens i poden desembocar en problemes greus de conducta.

Encara que us sembli increíble, en molts casos només cal una visita de Musell a casa per assessorar les famílies sobre els materials que hi ha al mercat i ensenyar la tècnica correcta i més adequada a cada pelut perquè es produeixi un gran canvi!

Fins aviat, Pometa...

Ahir a mitja tarda ens vam acomiadar de tu, conscients i incrèduls alhora, amb cert sentiment de culpa (i dubtes, tot dintre del procés de dol) però sabent que estàvem fent el millor per a tu, tot a la vegada. 

Ahir a mitja tarda vas deixar aquest cos que ja no t'acompanyava i estem segurs que vas córrer cap als peluts i humans que van marxar abans que tu i t'esperaven, alegre pel retrobament, contenta per poder tornar a moure't i a expressar-te com abans. Jo sé que ja els manes a tots, la nostra líder de manada (bé, tots menys en Thor, el teu gran mestre samurai del que vas aprendre a obrir portes i a dissimular, cosa que feies millor que ell).

A casa hi ha silenci. Els que ens hem quedat encara atrapats a la matèria et trobem a faltar. Sempre tan gínjol, sempre amb tant caràcter, sempre tan dolça i mimosa. Ens retrobarem tots quan arribi el moment, i serem la manada inter-espècie més canyera de l'altre costat.

Ahir a la nit els teus germans canins t'estranyaven. Qui no s'ho vulgui creure que no ho faci. En Piti ensumava el teu racó, la teva estora, et buscava. En Cauda no ens treia l'ull del damunt, ens mirava (i continua aquest matí) molt seriós, ens interroga amb la mirada. Ens pregunta sense paraules on has anat i no em surten les paraules.

Busqueu tranquils que jo vigilo!

Trapella, llesta, manaire, protectora, dolça, busca-manyagues, independent, excursionista, exploradora, golafre. Tot un caràcter. Pastor alemany de dia, mastí quan començava a pondre's el sol. Es un honor per a mi que siguis la imatge del logotip de Musell, la meva mestissa defensora de la família.

Tinc tantes coses per explicar sobre tu i un nus tan gran a la gola mentre escric aquestes línies...

Però vull acabar en positiu. Aquí a casa ens has deixat petjada a tots. Els humans adults t'agraïm la teva tasca amb el nostre cadell humà; la teva paciència, la teva supervisió i les teves ganes d'acompanyar-lo de ben petit. Ets la que més petons d'ell s'ha endut. En Jaume et va treure endavant amb biberó i vas ser la seva balsa salva vides en un moment que ho necessitava molt. Et trobarà molt a faltar. Amb mi havies fet molt vincle i sempre et veuré trescant pels murs i roques del bosc fent el "rey león" com sempre et deia. Has estat una gran terapeuta per a nosaltres. I què dir dels altres dos peluts? ...en Piti, el teu germà, era el teu company d'aventures, de diversions i de descans; tu gran, ell petit, us complementàveu en tot. I en Cauda..., de tu ha après a obrir les portes de casa i ja serà la tercera generació a qui s'ha transmès aquest coneixement : en Thor està orgullós de tu, has estat una bona mestra per la cabra adolescent.

No em vull allargar més. T'estimem. Tornarem a veure'ns i a estar tots junts, n'estem segurs. Ets un àngel de quatre potes i em consola saber que ja no et fa mal res, que ja tornes a ser tu. Gràcies per aquesta dècada, Pometa i fins ben aviat.

  

Toca premi?

CAP GOS ES PERFECTE

No existeixen els gossos perfectes, de la mateixa manera que no hi ha éssers humans perfectes. Cada gos es un individu diferent, amb unes vivències, unes rutines i una genètica única.

Els educadors canins tampoc tenim gossos perfectes, i personalment tampoc els voldria (seria molt avorrit!). Treballem amb els nostres gossos tot el que cal perquè siguin el màxim d'equilibrats i fiables possible. Però, per què escric això?

Us ho explico. Acabo de tornar del bosc amb en Cauda. En Cauda es el que s'anomena un "gos de treball" i té un gran repte per superar : l'exciten els objectes en moviment i té un impuls irrefrenable per a parar-los. Es un assumpte d'instints. L'altre dia parlàvem de ser responsables si deixem els gossos lliures. Com que el gos ha anat millorant molt en certs aspectes d'aquest comportament persecutori (ja no mossega a l'aire ni dóna cops de morro al mentó de les persones, es molt més fiable), quan hem arribat al bosc he sospesat les opcions. Hi he anat a les 13h per trobar-me poc trànsit; ell controla molt més els seus impulsos que fa uns mesos, així que li he demanat que baixés del maleter i l'he deixat lliure.

Normalment no ho faig. El porto de la corretja el primer tram, vigilo i estic alerta per si apareixen runners i ciclistes i, si n'apareix un els demano que s'aturin per poder agafar el gos i estalviar-los un ensurt...

Que quedi clar que en Cauda MAI ha mossegat ningú! I jo mai deixaria que passés res semblant.

I què ha passat doncs?

No feia ni deu segons que havia baixat del cotxe i ha aparegut, saltant  un replà i a l'aire, a una velocitat increïble, un ciclista. Li he fet senyals i li he demanat que pari. Ha parat. S'ha quedat immòbil. En Cauda s'ha dedicat a fer cercles voltant el ciclista i l'ha tocat amb l'espatlla. El ciclista estava tant rígid que ha caigut com un tronc de costat a terra i ha començat a llençar imprecacions. Li he demanat calma per evitar que en Cauda s'excités més o s'espantés i li he hagut d'acabar demanant silenci perquè el gos no em sentia amb el volum de les perles que deixava anar el pobre home per la boca. Un cop l'home ha callat i ja sense interferències sonores, li he demanat al gos que vingués, ha vingut i l'he lligat.

Reflexió : no puc prendre'm com a quelcom personal el que estava cridant el ciclista, perquè acabava de viure un moment de por i d'estrès molt intens que ha donat com a resultat una conducta agressiva (les imprecacions). Es així com funciona el nostre cervell, i el dels gossos també. Deduireu que molts problemes de conducta dels peluts provinguin de la por i l'estrès.

Segona reflexió : tot i que treballem per eradicar aquesta conducta d'en Cauda, si no l'hagués deixat lliure el gos no hauria tingut l'oportunitat d'equivocar-se, ni jo de corregir-lo com he fet. I com ho he fet? Doncs per a tot el dia d'avui ha perdut el privilegi de córrer i jugar lliure pel bosc. Ell ho ha entès perfectament, us ho asseguro. Quan ha vist que no el deslligava li ha canviat l'expressió de la cara i la posició del cos. Ha caminat amb aire de "semi-depressió" tot el trajecte, sense poder ensumar, ventejar, rastrejar, córrer, saltar, fer derrapades, escarbar...

Tercera reflexió : No cal pegar un gos ni escridassar-lo quan passa un episodi com el que hem viscut fa uns minuts, hi han moltes formes de fer entendre a un gos que no podem tolerar segons quins comportaments. No us deixeu pressionar per la presència d'altres persones i tracteu el gos de mala manera només per la frustració i la vergonya que pugueu patir. Cal treballar molt en una mateixa per saber dominar els sentiments que produeixen certes conductes indesitjades, i molt més si es tracta d'un gos que es el nostre company i membre de la meva família.

Per això vull que sabeu que en Cauda es un gos que conviu amb dos congèneres més, que viu integrat en una família multi-espècie en la que hi ha un nen de tres anys que estima i respecta. Es un bon gos amb un gran repte, molt molest, però que no té res a veure amb cap tipus d'agressivitat. Crec que els professionals de l'educació canina hem de ser HUMILS i no pretendre projectar una aura de perfecció (i en molts casos acompanyada de dominància) que, a part d'irreal, pot ser contraproduent perquè ningú té el poder de controlar-ho tot i pot arribar el dia que passi alguna cosa amb algun dels nostres gossos i la nostra imatge pública se'n ressenti moltíssim.

I us vull demanar que, si ens trobeu per l'Escala (entorn urbà o boscà) o a qualsevol altre paratge passejant, vegeu que estem treballant precisament això. Volem que pugui sortir al carrer com qualsevol altre gos, però per aconseguir-ho hem de treballar al carrer! I, si ens veieu i ens voleu ajudar, parleu amb mi i us explico com ho podeu fer!

Gràcies per llegir-nos! Cops de musell de part d'en Cauda!