Ruta en Manada 11-01-2015

Avui hi ha cinc gossos i hem tingut sort : ni rastre de caçadors! Peluts que han acudit a la reunió de la manada : Bruna, Piula, Flusti, Cauda i Piti.

Sortim a peu per la pista que duia fins a la base militar de Montgó, asfaltada molts anys enrere i actualment sense rastre de l'asfalt. Els gossos, sobretot els dos cadells, ja fan la seva dansa embogida avançant i retrocedint. La Flusti, ansiosa per arrencar, inicia la seva recerca desapareixent emmig del sotabosc. 

A punt per rastrejar!

Els joves son uns cabres!

Manada mixta

A partir de la base militar enfilem el GR-92 caminant vers el sud. Es agradable caminar amb la companyia de persones amants dels gossos, les ReM ajuden els gossos a socialitzar però, no ens enganyem, a les persones també. No es cap misteri que a casa som un xic antisocials (moltes persones que es dediquen al món de l'educació canina ho son), així que tots hi sortim guanyant! ;)

Què es aquest Objecte Volador?

Passat el temps límit parem un moment a donar aigua als animals i a fer proves amb en drone. Les reaccions dels gossos son diverses, un ventall que va des de la curiositat fins a la por. I curiositat i por a la vegada també! Ves per on, hem tingut sort que no bufés tramuntana, però aquestes màquines endemoniades tenen voluntat pròpia i aquest drone en particular semblava voler saber què se sent quan et quedes penjat d'un pi... 

La Flusti ballarina acapara l'atenció dels cadells!

Les vistes son impresisonants!

Tornats a la base avancem direcció est fins els búnkers on s'hi allotjaven les grans armes, ara desmantellats i tapiats. Aprofitant l'estructura circular i esglaonada fem un petit joc, el joc de les cadires, que es juga tal i com recordeu però amb la condició que abans de seure hem de fer seure el gos davant nostre dins d'un cercle fet a terra amb les corretges. En Cauda acaba guanyant, així que, per desempatar i trobar un guanyador que no fos de la casa, demanem a la resta de participants que es col·loquin en filera i facin jaure els peluts. El primer que ho aconsegueix s'endú la bosseta de recompenses..., i guanya la Flusti!

El joc de les cadires.

Acabem amb la foto finish de rigor per immortalitzar-nos i cap a casa falta gent!

Quan ataquen l'aspiradora

Qui tingui un gos a la família i també utilitzi l'aspiradora habitualment pot ser que s'hagi trobat que aquell pelut adorable es converteix en una espècie de diable de tasmània tan bon punt l'encén. Pot ser que el fet de veure com el gos persegueix, lladra i mossega els accessoris de l'electrodomèstic ens faci riure encuriosits mentre ho comentem amb aquell que tinguem més a la vora, però aquest comportament es convertirà, de ben segur, en una molèstia al cap de poc temps.

Perquè es comporten així, alguns gossos? Es instint caçador? Ganes de jugar? La veritat es que, primer, cal que recordem que el sentit de l'oïda dels cànids es molt més agut que el nostre; el test BAER va proporcionar dades fiables sobre com hi senten els gossos i segur que us interessa! Quant al rang mitjà de freqüències audibles sembla que humans i gossos hi sentim "igual"; es el rang en què s'encabeix la parla humana. En les freqüències baixes, els humans som més sensibles. Però què passa amb les altres freqüències? Doncs que els gossos son capaços de sentir fins els 65.000 Hz (no tots els gossos, es clar!) i els humans, de jovenets, podem sentir fins els 20.000 Hz, però amb l'edat perdem audició i s'estima que els adults hi senten al voltant dels 16.000 Hz.

Què significa, això? Us imagineu com deu sentir un gos el so del motor d'una aspiradora? Aspes xerricant, vent udolant, el motor a tota castanya... Si hi ha un infern auditiu caní segur que el presideix una aspiradora. Hi haurà gossos més o menys sensibles al so d'aquest electrodomèstic, que, a part de sonar com un camp de batalla, a sobre té un pal llarguíssim amb un accessori que succiona aire (més xerrics afegits). I què? Com ho viuríeu si fóssiu un pelut? Hem de ser conscients que per a ells la percepció d'aquest conjunt de sons pot provocar des de certa molèstia fins a autèntic dolor auditiu.

Ara que hem analitzat el component sonor que pot ser una de les causes dels atacs contra l'aspiradora ens hem de preguntar : què hi puc fer jo?
Per començar, caldrà que seguim un seguit de pautes mitjançant el reforç positiu i el contracondicionament perquè el gos deixi de mostrar aquest comportament. En casos en els que realment la màquina estigui provocant dolor real a l'animal ens haurem de plantejar l'opció de deixar el pelut en una habitació tancada ( o al jardí ), allunyat de tant dolorós aparell. Si del que es tracta es d'habituar el gos a la màquina (un primer contacte), començarem presentant-li de forma gentil, sense encendre-la, i el reforçarem amb recompenses quan l'engeguem i mentre la movem. També podem proporcionar una activitat plaent perquè el pelut jugui i s'entretingui en una zona pròxima a l'aspiradora (una joguina farcida, un os per rosegar...), es una altra forma d'ajudar-lo a associar la màquina a una experiència agradable i gratificant.

Si necessiteu ajuda o us calen pautes més concretes per treballar amb el pelut, a Musell us podem ajudar! Escriviu o truqueu-nos, us atendrem amb molt de gust!

Rutes en Manada, 04 Gener 2015

La segona edició de les ReM s'ha fet amb cinc gossos, tres adults i dos cadells que no han deixat de córrer, empaitar-se i buscar-se l'un a l'altre. La Shila, una bòxer veterana, ens ha fet una demostració de com se'n poden sentir d'incòmodes els gossos quan van lligats amb la corretja i mostrar un comportament reactiu i com canvia aquesta reactivitat un cop se senten lliures i saben que tenen l'espai que necessiten per a comunicar-se, moure's, evitar situacions incòmodes i fugir si cal. No hi ha millor mestre que un gos! I no hi ha res pitjor que una corretja tensa!

Però bé, avui també hem gaudit d'un dia de sol i els peluts, innocents i divertits, han fet el que més els agrada : ser gossos. Uns jugaven a empaitar-se, d'altres alliberaven la seva vena rastrejadora i caçadora desapareixent entre els matolls (la Flusti, el llampec caçador!), alguns (bé, la Sheila :) ) agafaven troncs i els portaven a la boca una bona estona com si fóssin el tresor més gran mai trobat i el que semblava més tímid i passava desapercebut, en Gus, ens ha demostrat que no cal sobresortir tota l'estona per ser una estrella! Cada gos té una personalitat diferent, els seus propis interessos i motivacions i es important que puguin manifestar-los en un ambient més o menys relaxat. I dic més o menys perquè, valga'm déu, avui ens hem trobat amb una batuda de caçadors perseguint porc senglar; eren a per tot arreu, semblaven omnipresents i, com a precacució (per evitar donar l'oportunitat a cap d'ells de disparar a un dels gossos confonent-lo amb un senglar) hem estat alerta i han hagut d'anar alguns trams lligats.

A dalt de la Muntanya Gran hem aprofitat l'espai d'una closa per a descansar una estoneta. Bé, qui diu descansar diu beure uns glops d'aigua, donar aigua als gossos i veure'ls pasturar una estona com si fossin ovelles..., Què? Que els gossos no pasturen? Doncs a les ReM si, sobretot perquè rastregen bocins de recompenses que jo els escampo perquè tots facin servir el nas uns estona! Un cop acabat el descans ha arribat l'hora del joc. Només hem fet una partida perquè no teniem temps i s'ha acabat ràpid perquè ens ha faltat més camp de joc, però per en Gus ha estat tot un èxit. Un-dos-tres, pica-paret! I quan el que compta es gira els humans han de romandre immòvils, però primer han hagut de fer seure els gossos..., i si algún gos no tenia el cul enganxat a terra, ja se sap : ha de tornar, ell i el seu humà, a la línia de sortida! En Gus, que entén més les paraules humanes que la resta, s'ha concentrat molt i no ha fet cap fallo, per això ha guanyat!

De tornada hem fet una visita ràpida a l'ermita de Santa Maria de Palau, que conserva restes de la nau (més o menys la meitat), d'estil romànic, sense àbsides ni planta en creu, molt senzilla i humil però situada en un lloc des d'on es domina el trànsit de l'Escala a Bellcaire... Als gossos tot això no els interessa, ensumen un xic i acabem la visita de metge pujant el turó que ens retornarà al camí de tornada a casa. Baixant cap a l'entrada del bosc, altra vegada, caçadors. Ja eren les 12 del migdia! Acabem la ruta amb una foto de grup i ens despedim fins la propera!

Resum final : els gossos han pogut ser gossos i socialitzar i els humans caminar i moure l'esquelet en grata companyia. Objectiu acomplert!

Gràcies a totes i tots per participar!

P.S.- Estem fent triatge d'imatges del vídeo per editar-lo. Quan estigui llest el penjarem!

El cartell del compte enrere...

Sempre que surto de casa observo. Sobretot observo els gossos que hi ha passejant amb els seus humans; observo com els humans interactuen amb els gossos. Faig el mateix quan vaig a casa dels clients. Moltes vegades he vist com es produeixen malentesos i problemes de comunicació entre les dues espècies. 

Els humans traiem els gossos de casa diàriament amb un (o pocs més) objectiu : que faci les seves necessitats al carrer. Els solem treure apressadament, els estressem, els fem estrebades de corretja, pretenem ser els líders de la manada (havent vist algún reality show gens recomanable) i ens molesta que parin cada cinc metres a olorar i deixar la seva empremta hormonal. Ens enfadem, ens frustrem, els increpem, els cridem i els acabem donant cops al musell, petites coces al cul... N'hi ha que passegen el gos, per no dir que l'arrosseguen, amb la corretja tan curta que el pobre pelut va tan rígid que a dures penes pot respirar i caminar alhora; d'altres prefereixen col·locar corretges d'estrangulació o collars de púes al voltant del coll del seu "estimat" company per no haver de prendre's la molèstia d'ensenyar-los a caminar; molts se senten molestos si els seus gossos borden o somiquen i els renyen un cop i un altre; la majoria sempre té un "NO!" a punt de sortir d'entre les dents per qualsevol cosa que facin els peluts...

Si pogués gravar totes aquestes escenes i ensenyar-les als seus propietaris, canviaria alguna cosa? Si els expliqués com n'és de nociu per al seu company tot això, m'escoltarien? Si veiéssin quina violència implica, se sentirien al·ludits? Si els demanés que tanquéssin els ulls i es poséssin en el lloc de l'ésser de quatre potes, ho farien? Serien més gentils i comprensius amb els que se suposa son membres de la seva família? Farien algún intent d'entendre com es comuniquen, com aprenen i quines son les motivacions dels gossos? Francament, tinc dies optimistes i dies (la majoria) en què no tinc ni gota de fe en l'ésser humà. Sé que, per moltes persones, "dominar" i sotmetre un gos es una qüestió d'orgull; per d'altres es una demostració de masculinitat o de lideratge (molt malentès); per la majoria, en un moment o un altre, escridassar, empènyer, estrebar la corretja o manipular de mala manera un gos es una via d'escapament per a la frustració diària que acumulem. Cada dia em pregunto, desde el desànim i la desesperança : PER QUÈ TENEN GOSSOS, LES PERSONES?

Deixaré de banda els pensaments que segur que es tenen, del tipus "Però perquè ho fa, això el meu gos? Es per fotre'm? Es per portar-me la contrària perquè no soc un líder de la manada prou dominant?...", etc, etc. Vull que s'entengui que els gossos tenen UNA ALTRA FORMA DE PERCEBRE I D'ENTENDRE EL MÓN en el que tots vivim. TENEN ALTRES MOTIVACIONS i, senyors/es, es COMUNIQUEN DE FORMA DIFERENT A NOSALTRES. Tant difícil d'entendre es que ells no saben que quan surten per la porta de casa fins el carrer es única i exclusivament per a fer les seves necessitats? O única i exclusivament per a caminar en línia recta sense possibilitat de desviar-se a explorar i olorar, rastrejar i deixar marca, perquè ho ha dit un "entrenador" de la tele sense cap tipus d'estudi científic ni titulació? De veritat no sabem que les sortides, per als gossos, son una gran oportunitat de crear i fer més fort el vincle amb els altres membres de la manada..., i que comportant-nos i tractant-los com ho fem ens equivoquem, i molt?

Quina solució hi ha? No ho sé, francament. No hi ha solució mentre els humans no deixem de mirar-nos el melic, mentre no deixem de valorar els animals per la seva "intel·ligència", fins que no deixem de creure que tenen moralitat i distingeixen el bé del mal. Els gossos son intel·ligents, es clar que si. I també son innocents, ho són tota la vida. Son éssers fascinants, experts observadors. Ens estimen. Ells MAI ENS TRACTEN MALAMENT. Mai! Però suporten estoicament el mal tracte que els dónen els humans. No es hora que ens comportem com l'espècie escollida que tant ens agrada creure que som i comencem a comportanr-nos amb compassió i enteresa envers ells? 

Si heu llegit l'article fins aquí, feu un esforç d'imaginació amb la meva següent proposta. Mireu el vostre pelut. Potser dorm, potser juga, potser olora o us mira ajagut a prop vostre ara mateix. Quina edat té? Un, cinc, vuit o dotze anys? Penseu : què hem fet junts? Com l'hem tractat? Què es allò que encara no hem fet i ens agradaria poder compartir amb ell? Si ell pogués parlar en el nostre idioma, què creieu que ens demanaria? Què voldria fer? Com voldria ser tractat?

...Ara imagineu que aquest company sempre fidel porta un cartell penjat del coll, un rètol a mode de collar que li repica al pit mentre camina i que té un missatge molt important escrit amb lletres grosses, clares i entenedores. Un missatge que es impossible que defugim amb la mirada cada cop que l'observem. I què hi ha escrit, al cartell? Un compte enrera. Hi podeu observar els anys, mesos, dies i hores de vida que li queden al vostre gos. Son els anys, mesos, dies i hores que us queden per gaudir de la seva presència, per compartir grans excursions i experiències. No espereu a que es mori per fer tot allò que us agradaria en la seva companyia : feu-ho ara! No espereu a arrepentir-vos i sentir-vos culpables quan us deixi per creuar l'Arc de Sant Martí! Tracteu-lo com us agrada que us tractin a vosaltres, interesseu-vos pel seu món i deixeu d'imposar-li el nostre! No perdeu menys temps perqupe EL COMPTE ENRERE NO S'ATURA. Quan us en volgueu adonar potser ja es tard o potser ja no es possible fer les coses que havieu planejat fer quan vau portar aquest gran amic de l'ànima a casa vostra.

I mai, mai a partir d'ara, mai us oblideu d'aquest cartell invisible del compte enrere que tots els peluts porten penjant del coll, tingueu-lo sempre present quan els mireu, que segur que ens fa millors persones!

Us desitgem una boníssima entrada al 2015 i que sigui un gran any per a tothom! 

Tànit Martín Jiménez

Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!

Rutes en Manada

La vida que els humans portem actualment sovint ens impedeix dedicar temps a procurar que els gossos interactuin amb els seus congèneres; les ordenances municipals ens obliguen a portar els peluts lligats per motius de seguretat i es fa difícil trobar els moments i els espais perquè puguin córrer deslligats i deixar-los ser gossos i comportar-se com a tal. 

EN QUÈ CONSISTEIX UNA ReM (Ruta en Manada)? 

Es tracta de que els nostres amics de quatre potes puguin fer una sortida setmanal en grup acompanyats dels seus humans preferits, es clar! Serà una magnífica oportunitat per socialitzar els animals, creant grups estables de gossos afins que es puguin trobar periòdicament, caminant per paratges on puguin córrer lliures i allunyats de carreteres. Ells faran un grup d'amics que els permetrà assajar comportaments, jugar, explorar, córrer, rastrejar i també aprendre els uns dels altres, doncs vosaltres fareu exercici i tindreu un espai on consultar dubtes i fer-me preguntes sobre etologia i educació canina!

FER RUTA EN MANADA HA DE SERVIR PER...

• Socialitzar els gossos, permetre'ls córrer, jugar i explorar l'entorn i deixar-los interactuar amb llibertat dins d'un grup de gossos afins perquè practiquin les normes de la bona educació canina de forma periòdica per evitar futurs problemes de comportament en aquest aspecte.
• Treballar exercicis de crida ("vine!") i  gestionar estímuls (objectes en moviment, estímuls que fan por...).
• Estimular la intel·ligència i els sentits dels peluts descobrint nous paratges, fent jocs de rastreig i recerca, etc. Les rutes es planificaran a l'entorn de l'Escala : si teniu alguna proposta o coneixeu algun paratge per sortir en manada no dubteu en dir-nos-ho!
• Poder resoldre dubtes i plantejar preguntes sobre l'educació dels peluts amb una educadora canina mentre supervisem els animals i fem una agradable passejada.
• Realitzar jocs de col·laboració entre peluts i humans, per divertir-nos, descobrir les capacitats i qualitats que desconeixíem dels peluts i practicar exercicis en situacions estranyes o poc habituals per a ells. 

Joc de nas

ON, QUAN I COM :

Les ReM es fan al Parc Natural del Montgrí per defecte. Si coneixeu paratges tranquils, allunyats de carreteres i poc transitats estem oberts a programar ReM's a altres llocs i fer excursions de mig dia.

Realitzarem les ReM curtes d'una hora els dilluns al matí, de 09h a 10h i les ReM llargues els diumenges a partir de la finalització de la temporada de cacera per evitar-nos ensurts, de 09h a 11h.

Per a gossos reactius o amb historial de conductes agressives envers altres gossos o persones es farà una consulta i s'avaluarà la forma d'incloure'ls a les ReM. Un dels objectius de les sortides es ajudar als gossos tímids, irritables, reactius per diferents motius a aprendre a comunicar-se i relacionar-se amb altres gossos. L'educadora i la família establiran quin es la millor manera d'introduir el gos al grup en cas que sigui tímid o poruc.

INSCRIPCIONS I PREUS :

Les inscripcions es poden formalitzar via email a canis.etologicus@gmail.com, escrivint "Rutes en Manada" a l'assumpte del missatge. Se us enviarà un petit qüestionari per conèixer un xic els peluts abans de començar. També es crearà un esdeveniment al facebook abans de cada sortida en el que s'especificarà la ruta triada, el punt de trobada i l'hora d'inici.

El preu de de 5€ per gos a cada sortida; per a famílies amb més d'un pelut es de 4€ per gos. 

Posem a la vostra disposició un Bonus de cinc Rutes en Manada per 20€. En cas d'adquirir aquest bonus se us lliuraria una tarja individual i a nom del gos (sisi, ells son els
protagonistes de la història) de la que s'anirien descomptant les rutes a mesura que es fessin; si veniu se us descompta una ReM, sinó no : no hi ha límit de temps per gastar-les. El pagament es pot fer en efectiu abans de començar la ruta o bé per transferència bancària en cas d'adquirir el bonus de descompte si així ho preferiu.

EQUIPAMENT NECESSARI :

Cada gos ha de portar l'arnès o el collar posat per motius de seguretat. Pot ser necessari començar la ruta amb els gossos lligats. Cada humà haurà de portar una corretja, recompenses delicioses per al seu pelut i aigua. I si el nostre gos té una joguina molt preuada que l'atragui poderosament (un peluix, un mossegador de nusos, una pilota de tennis...), PORTEU-LA! Pot fer-nos servei! Cal venir amb calçat adequat al senderisme i a la muntanya. I molt important : ganes de passar-s'ho bé i d'aprendre dels cànids!

CONSIDERACIONS FINALS :

Aquesta es una activitat lúdica i didàctica. A Musell utilitzem mètodes de reforç positiu per educar i tractar els gossos, no admetrem cap tipus de maltracte envers cap animal. Cadascú es responsable del seu propi gos i entre tots els supervisarem i vigilarem per la seva seguretat. 

Participant a les ReM de Musell k9 doneu permís per a ser fotografiats i gravats per a utilitzar el material en xarxes socials i publicitat. Està prohibit gravar a fer fotos sense permís durant les sortides. 

Com ensenyar l'exercici "vine" de forma fàcil?

Ensenyar un gos a venir quan se li demana pot convertir-se en un mal de cap si no es fa correctament. Hi ha diverses maneres d'aconseguir que acudi on som nosaltres i de fomentar aquest comportament, aquí us deixo unes recomanacions :

1. ARRIBA UN CADELL A CASA :

Els cadells tenen tendència a seguir-nos, per curiositat, per oportunisme, per observar-nos, per jugar... Hem d'aprofitar les seves ganes de seguir-nos per ensenyar-los l'exercici de venir de forma natural. 

• Quan ens movem i el gos s'aixequi per començar a seguir-nos li direm "vine!" i li donarem una recompensa quan arribi on som nosaltres. Felicitar-lo i donar-li un premi es una forma excel·lent d'ajudar-lo a relacionar la paraula amb l'acció. Repetirem molt sovint.
• Quan el cadell estigui entretingut fent alguna cosa, el cridarem, direm la paraula màgica i poden passar dues coses : que s'aixequi i vingui, fet que recompensarem; que ens miri i inclini el cap com pensant "què diu, ara?", fet que no ens ha de desanimar i que acompanyarem de palmades, sorollets amistosos, cops a les cames o al terra..., tot el que calgui per animar-lo a aixecar-se i venir. Quan, per fi, s'aixequi, el motivarem engrescant-lo dient coses com "molt bé!", "cap aquí!", tot amb veu "infantil" i quan arribi li donarem un trosset de deliciós menjar.
• No sempre recorrerem al menjar quan arribi fins a nosaltres : aprofitarem les seves ganes de jugar per utilitzar el joc i les joguines com a reforç positiu. Així, quan vingui, li direm "molt bé! i li oferirem joc amb una pilota, un mossegador, un peluix, etc.
• Aprofitant les seves ganes de ser la nostra ombra, practicarem per tot arreu on el portem : parcs canina, cases d'amics i familiars, sortides i excursions en entorns naturals... Així l'ajudarem a generalitzar aquest comportament que ens pot ser tant útil en determinades situacions.

2.- GOS JOVE O ADULT QUE VOLEM MOTIVAR :

El nostre gos ja sap quin es el significat de la paraula "vine" però diguem que, pel que sigui, no està prou motivat per fer l'exercici sempre, a tot arreu, ni amb les mateixes ganes. Què hem de fer?

• Per començar ens ho prendrem com un repte personal. Volem que el nostre gos vingui cap a nosaltres quan li demanem, però hem d'entendre que el gos necessita que fomentem la conducta i que el motivem. Si no hi ha motivació pot començar el procés d'extinció pel qual una conducta deixa de ser útil des del punt de vista del pelut i, per tant, deixa de manifestar-se. Esbrinem què es el que motiva el nostre gos. Joguines? Activitats? Menjar? Utilitzem el motivador més gran com a reforç de la conducta.
• Demanem-li al pelut que vingui. Quan vingui, tardi el que tardi, felicitem-lo amb moltes ganes. Donem-li el reforç que haguem triat. Repetim l'exercici. Si volem fer sèries de repeticions seguides una bona manera d'aconseguir-ho es llençar-li la recompensa a uns metres de distància i aprofitar quan vagi a buscar-la per tornar-lo a a cridar. 
• Augmentem la dificultat. Cridem-lo quan estigui en una habitació diferent a la nostra. Donem-li una bona recompensa quan vingui.
• Practiquem l'exercici a l'exterior. Fem sortides en entorns naturals i, mentre passegem, anem-li demanant de tant en tant que vingui. Quan comenci a córrer cap a nosaltres l'engrescarem amb paraules.

                                               

RECOMANACIONS :

1.  MAI, mai, mai renyeu el gos si no fa cas de la petició o si tarda un temps excessiu (a parer vostre) a venir. Si el renyem l'únic que aconseguirem es que la pròxima vegada encara tingui menys ganes i menys motius per acostar-se'ns. I MAI-RE-MAI el pegueu. Vosaltres us acostaríeu a algú que sembla molt enfadat, frustrat i que quan hi arribeu us crida i us pega?..., no oi? I jo tampoc!
2. Quan practiquem a l'exterior no es tracta de marejar el gos demanat-li que vingui cada vegada que s'allunyi de nosaltres. Hem de saber triar el moment oportú per fer l'exercici. Si està ensumant o rastrejant quelcom molt interessant hem de ser prou llestos per saber que es molt més difícil que ens escolti; siguem audaços i aprofitem els moments en què estiguem segurs que el gos ens sent i que ens pugui fer cas.
3. Administrem els premis de forma que entengui que com més ràpid arribi el nostre costat, millor es la recompensa. Si ve ràpidament li donarem amb prestesa un bon tros de menjar. Si tarda en venir també el premiarem, però la recompensa no serà automàtica ni tant suculenta : comptarem fins a cinc i li donarem un premi més petit.
4. Compte! Ensenyar-lo a venir quan li demanem aprofitant la seva tendència a la companyia no significa que haguem de fomentar comportaments que puguin desembocar en futurs trastorns com l'hiperafecció o l'ansietat per separació. Hem d'acostumar els peluts a ser independents, cal diferenciar entre aquest aprenentatge i la dependència emocional. 

Si trobeu aquest article interessant : compartiu, comenteu i feu-vos seguidors de Musell! 

Fotografia guanyadora del 1r Concurs de Fotografia Musell : "El pelut més divertit!"

Ja tenim guanyador! Ens agradaria conèixer el nom d'aquest divertut pelut que pren el sol amb tant d'estil!

Penjo la imatge guanyadora, però per visualitzar la fotografia i la informació (fotografia guanyadora i suplent) heu d'entrar a la pàgina de Musell a facebook www.facebook.com/etologicus pestanya del concurs, a la barra lateral de les aplicacions de l'esquerra, a sota de "contacte"!

Felicitats a la guanyadora! ;)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ya tenemos ganador! Nos gustaria conocer el nombre de este divertido peludo que toma el sol con tanto estilo!

Cuelgo la imagen ganadora, pero para visualizar la fotografía y la información (fotografia ganadora y suplente) tenéis que entrar en la página de Musell en facebook www.facebook.com/etologicus,  en la pestaña del concurso, en la barra lateral de las aplicaciones, a la izquierda, debajo de "contacte"!

Felicidades para la ganadora! ;)

Rosega que rosegaràs!

Acaba d'entrar un cadell a les nostres vides. Potser ja n'havíem tingut abans, potser es la primera vegada que un ésser petitó, pelut i encantador comparteix la nostra llar amb nosaltres. Hi ha certes coses que cal que tinguem en compte, com per exemple que els cadells tenen una mandíbula carregada de dents, dents com agulles que frisen per ser utilitzades. I, com bé us podeu imaginar : han de ser utilitzades.


Els gossos tenen una eina molt valuosa que els serveix per a múltiples funcions : la boca. Amb la mandíbula agafen i deixen objectes, exploren textures, temperatures, gustos o olors...; asfíxien, esquincen, estripen, destrossen, masteguen i engoleixen les "preses"; juguen, llepen, mosseguen, pessiguen, entrenen habilitats socials... Una eina multitasca que necessiten exercitar per tenir sempre a punt i en forma. Els cadells, a més, passen per una intensa etapa d'exploració del seu entorn que sol ser exasperant per als seus companys humans, a l'entorn dels 2-4 mesos.

Un món d'infinites possibilitats, d'excitants plantes, objectes en moviment, olors inesperades i jocs de guerra es el que s'obre al seu davant i el que els nostres cadells experimenten, en gran part, amb les dents i la mandíbula. Cal recordar quelcom molt important : els gossos son amorals. No saben si estan fent alguna cosa bona o dolenta. No tenen una ment maquiavèl·lica que es passa el dia observant-nos com reguem i cantem a les plantes per acabar pensant : "Ara que ja sé que aquesta planta es tan important, en rosegaré una part i n'ingeriré una altra mentre amb les potes li trec tota la terra i quan acabi vomitaré sobre l'estora del davant de la televisió..., mmmuaahahahaha!". En realitat el cadell deu pensar : "Què es això? Quin gust té? Es comestible? Si excavo una mica trobaré res interessant?...". 

Excavació en curs. No interferir, sisplau.

En aquesta etapa que tant ens molesta no podem reprimir les seves ganes de conèixer allò que l'envolta. Es més, no podem i no hem de fer-ho. Penseu-hi. Si tot el dia estem al seu damunt renyant-lo i castigant-lo, què passarà? Que deixarà de fer tot això quan hi siguem a prop per por a ser castigat, però un cop que l'estímul que l'atemoreix i l'inhibeix (nosaltres) el comportament s'allunya prou o desapareix i el cadell torna a sentir-se segur, anirà a explorar el que li hem vetat. Es a dir, no serveix per res que no sigui que ens tingui por, desconfii del nostre comportament incomprensible i es malmeti el nostre vincle.

Llavors, què hem de fer? Primer prendre paciència. Els forats del jardí es poden tapar quan acabi aquesta etapa. Les plantes es poden regenerar, la terra pot recollir-se i tornar al seu lloc. També podem preparar casa nostra per a aquestes eventualitats. Proporcionar-li altres vies d'escapament a les seves necessitats, sortint sovint a l'exterior a passejar i explorar carrers, parcs i boscos. Fer jocs de rastreig, proporcionar-li joguines per rosegar. Preparem-nos mentalment per portar una corda de nusos (pensant que té les dents de llet i que no hi hem de jugar bruscament per no llastimar-lo), un peluix amb piulet o una pilota per a cadells sempre a la mà per si un cas el cadell té genètica de pastoreig i es aficionat a caçar-nos les cames i els peus cada cop que els posem a caminar. Cada cop que pretengui mossegar-nos (o que ens mossegui perquè son rapidíssims), farem un so de disconformitat i li oferirem el mossegador, reconduint la seva necessitat i ensenyant-li que la pell i la carn humanes son..., delicades. ;)

Joguina per farcir, material apte per cadells!

Embolcalleu-vos d'un estat d'ànim zen i penseu que es una etapa : tot passa. Els cadells creixen molt ràpid i si fem les coses bé i sabem reconduir les seves activitats i proporcionar-los motivacions i objectes adequats, en comptes de rosegar les potes de les taules o buscar-se ocupacions per exercitar-se i deixar d'estar avorrits, sabran canalitzar aquesta energia de manera no destructiva.

Sobre l'(in)eficàcia del càstig

Es un tema repetitiu. Quan visito els meus clients, sempre arriba el moment de parlar del càstig. Concretament, de perquè no serveix per a res constructiu.

Castigar un animal (com castigar un infant) no té res d'educatiu. Qui s'hagi posat les mans al cap i s'estigui exclamant, que les abaixi i es tranquil·litzi : donar un cop de mà al musell del gos o un clatellot a un nen petit no ensenya,  a cap dels dos, el comportament correcte o desitjable. Quan acabem recorrent a aquest sistema (no en vull dir mètode perquè no s'ho mereix), sol ser, sobretot, perquè estem enfadats i frustrats. Dos sentiments, dos estats d'ànim totalment inútils a l'hora d'educar qualsevol ésser viu. No en traurem res frustrant-nos i prenent-nos com una ofensa personal un mal comportament, una mala comprensió o una negativa a fer el que demanem de part del nostre fill/a o del nostre alumne/a, sigui de l'espècie que sigui. Primer hem d'acceptar que els éssers vius tenen voluntat pròpia, preferències i aficions; i després acceptar que es molt millor buscar la seva col·laboració per aconseguir els objectius, molt més que obligar ningú a fer res.

Un trist clàssic : amenaçar i/o pegar amb paper diari enrotllat

I l'espècie que aquí ens ocupa, la canina, té moltes qualitats. I unes de les més valuoses per als humans a l'hora d'educar-los i ensenyar-los exercicis i comportaments es la seva motivació i capacitat de treballar. De treballar a canvi d'alguna cosa, es clar. Us estranya que un gos faci de bon grat un munt d'exercicis esplèndids mentre tenim trossets de deliciós menjar a les mans, però que faci el "passerell", dissimuli o directament ignori les nostres peticions si no hi ha recompenses a la vista? No us hauria d'estranyar perquè els humans funcionem de la mateixa manera..., el nostre reforç positiu, la nostra recompensa sol ser la previsió d'un bon sou a final de mes. O no?

Cap de nosaltres aprendria a fer les coses correctament si cada cop que ens equivoquéssim (sense saber-ho) només rebéssim crits i cops de mà de part d'un ésser molt enfadat i visiblement ofès amb nosaltres. I si, com passa massa sovint, ens tractessin d'aquesta manera a destemps, quan ja fa una bona estona que hem comès l'error, encara ens sentiríem més atemorits i confosos amb la situació i amb aquell ésser humà. Si en comptes de rebre cops i crits pel nostre error, aquest ésser respirés profundament, comptés fins a deu i ens ensenyés el comportament correcte fent gala de la seva capacitat d'empatia i profunda saviesa, i, a sobre, ens donés una magnífica recompensa per acabar l'aprenentatge, no aprendríem més ràpid? No ens en recordaríem millor? No estaríem infinitament més predisposats a treballar o a respondre positivament a les seves demandes? No seria digne d'admirar?

Renyar un gos portant-lo fins al bassal d'orina no serveix de res.

Perquè no es eficaç castigar un gos? Us deixo una petita llista :

1.- Per començar, aplicar un càstig requereix complir una sèrie de condicions que només els professionals experimentats son capaços de reunir  : s'ha d'aplicar en el moment precís en què l'animal comet l'error (ni una mica abans ni un xic després), ha de tenir la intensitat adequada per a aquell animal (no pot ser excessiu ni insuficient en intensitat) i no pot utilitzar-se de forma arbitrària. 

2.- Castigar porta associat un fet del que no molta gent es conscient : malmetre la nostra relació amb ell. La confiança, la sensació de seguretat i, sobretot, el vincle que es tenia es veu greument afectat.

3.- Que un animal tingui por no significa que senti respecte ni que hagi après res. No significa que, màgicament, es comporti com nosaltres esperem i segons la imatge mental que ens haguem format. Sense un sistema de comunicació efectiva mai arribarem a bon port.

4.- Si castiguem amb l'esperança de fer desaparèixer una mala conducta o hàbit, benvinguts al vostre pitjor malson : potser el pelut deixarà de fer allò que tant us molesta quan vosaltres sigueu presents, però ho farà quan no hi sigueu (quan se sentin segurs i estalvis sabent que aquell que s'enfada, crida i pega no hi és). Potser no rosegarà un moble davant vostre però us trobareu una tauleta trinxada quan torneu de treballar; potser no farà pipi a l'estora mentre us vegi per casa, però si sortiu un moment aprofitarà per evacuar; potser no tibarà de la corretja si l'estranguleu i el pegueu, però no haurà après a caminar tranquil i segur al vostre costat..., reflexioneu-hi. 

5.- El càstig, com ja he explicat, no es efectiu per extingir el comportament. Això significa que haureu d'estar castigant l'animal TOTA LA SEVA VIDA. 

6.- Quan un animal es castigat constantment pot acabar patint indefensió apresa, que es un estat d'ànim terrible en què el gos ha arribat a la conclusió que no hi ha manera d'escapar de la situació adversa i se sent indefens i acaba mostrant els símptomes d'una depressió. Accepten el càstig de forma passiva i submisa. Es terrible i es el mètode estrella dels personatges dels reality shows com "El Encantador de Perros". Es, al cap i a la fi, maltracte i un mètode molt anticuat, acientífic i rebutjable. 

7.- El gos pot acabar habituant-se a ser castigat, pel que cada vegada s'haurà d'utilitzar un càstic més fort o aversiu. 

Estem vivint un moment en què ens replantegem la nostra relació amb els animals. Castigar qualsevol ésser viu es maltractar. Pels que es puguin escandalitzar, maltractar significa tractar malament i, francament, escridassar, fer estrebades de corretja, pegar o picar al morro a un animal es tractar-lo bastant malament (i ja no parlem de coses més greus).

El càstig no es una eina eficaç per a ensenyar els nostres companys de quatre potes. El reforçament positiu si que ho és. Trobar allò que motiva aquest membre pelut de la nostra família i aprofitar-ho per ajudar-lo a entendre què n'esperem si es un mètode respectuós i agradable. Es la manera d'establir i assentar comportaments, de reforçar l'autoestima del gos i millorar el nostre vincle amb ell. 

Si no sabeu com fer-ho, deixeu-vos assessorar per un professional. Prevenir problemes de conducta es molt millor que no haver de solucionar-los!